Durant l’ocupació francesa de la península ibèrica, les Corts espanyoles van aprovar a Cadis la Constitució coneguda com la Pepa (anomenada així perquè es va aprovar el dia de Sant Josep). Es tracta de la primera Constitució espanyola de la història, i es caracteritzava pel seu caire liberal, ja que situava la sobirania en la nació i no en el rei.
El 1814, quan es va acabar la guerra amb els exèrcits de Napoleó, Ferran VII va abolir la Constitució i va restablir el poder absolut de la monarquia. El 1820, però, el cop del militar progressista Rafael del Riego va permetre que el sector liberal accedís al govern i la Pepa va ser recuperada i implantada. Només va ser vigent durant tres anys (el conegut Trienni Liberal), ja que el 1823 Ferran VII tornà a imposar l’absolutisme gràcies a l’exèrcit francès dels cent-mil fills de Sant Lluís. Riego fou executat i molts liberals van haver d’exiliar-se.
El 1820 a l’Hospitalet s’havien celebrat actes de publicació, instauració i jurament del nou ordre constitucional. Francesc Negre, el secretari de l’Ajuntament, ens ho explica en aquests documents conservats a l’Arxiu Municipal (dos certificats i un esborrany).