Antiga seu del Banc d'Espanya a Barcelona.

Edifici del Banc d'Espanya situat al xamfrà oest de la Via Laietana i l'avinguda de la Catedral a la plaça d'Antoni Maura de Barcelona. Està catalogat com a bé cultural d'interès local. Va ser construït entre 1930 i 1939 pels arquitectes José Yárnoz Larrosa i Luis Menéndez Pidal Alvarez per a allotjar la seu del Banc d'Espanya a Barcelona, com s'observa a la fotografia. El 1955 va passar a mans de Caixa Catalunya i va ser la seva seu central fins a la desaparició d'aquesta. Actualment és propietat del BBVA.

Editorial Seix Barral Hnos.

Seu de l'Editorial Seix y Barral Hnos., al carrer Provença, núm. 217-223 de Barcelona, de 1930 fins el 1978, any en el que l'edifici va ser venut. Obra de 1930 amb façana estil Bauhaus, avui desaparegut, va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892-1981), que fou membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos. va ser fundada a Barcelona el 1911 com a empresa d'arts gràfiques, a partir de la fusió de dos tallers: Litografia Seix i Barral Hermanos. Les seves primeres obres van ser sobre Història i literatura juvenil. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell. El 1915, l'editorial va treure al mercat teatrins de cartró el Teatro de los Niños. Seria el teatre de joguet més popular i amb una important vessant educativa. Va obtenir el premi d'honor concedit pel Foment de les Arts Decoratives a la III Exposició de Joguets celebrada a Barcelona el 1917. L'empresa experimentà un fort creixement en esdevenir impremta oficial de la publicitat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. També és reconeguda per ser la impremta que dissenya molts dels cartells de la Guerra Civil, el cartell de la distribució comarcal de Catalunya del geògraf de Pau Vila, i per haver tingut alguns dels millors dissenyadors del país, com per exemple Ricard Giralt Miracle. El 1955, Víctor Seix i Carlos Barral, van inaugurar una de les seves col·leccions més conegudes i exitoses: «La Biblioteca Breve», que posteriorment va donar nom a un premi anual per a novel·les inèdites en castellà. També crearen una divisió editorial que durant molts anys es dedicà a produir material escolar, de llibre de text educatius, fins als coneguts mapes escolars. Després d'anys de decadència, que van obligar l'empresa a vendre la seu de la fotografia el 1978, Seix y Barral va passar a formar part el 1982 de l'Editorial Planeta.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Enderroc de la bòbila Crehuet

En aquest gran solar que havia estat ocupat per la bòvila Crehuet, es van aixecar, a mitjans dels anys setanta, els dos grans blocs de veïns amb diverses entrades, un enfrontat a l'altre amb un gran aparcament subterrani al mig, que va donar origen a la gran Plaça de la Llibertat del barri de La Florida.

Vall d'Andorra. Vall d'Aran. Catalunya

Paisatges de Catalunya. Dels temps passats

Castelldefels

Ramon Puig Gairalt

La dona que l'acompanya podria ser Maria Isern Rabascall, amiga de Ramon Puig Gairalt i filla del metge Jaume Isern Hombravella.

Rambla Just Oliveras

Visió des del terrat d'un edifici alt situat al c/ major, cantonada amb la Riera de la Creu, de la Rambla Just Oliveras. S'observa la gran transformació urbanística que va patir, que va canviar la seva antiga fesomia de Rambla de poble, amb torres, magatzems i blocs de pisos no molt alts, de màxim quatre plantes, a una Rambla plena de blocs molt alts, que la van privar de la seva antiga lluminositat, alguns pertanyents a grans promocions immobiliàries, com els de dalt de la rambla, tocant a l'estació de la RENFE, que s'anunciaven a la fotografia com de "gran confort". S'aprecien, en primer pla, el bloc aixecat pel Banc de Bilbao al xamfrà del carrer Barcelona amb la Rambla, el Cinema Rambla, un cinema llavors amb amfiteatre d'una gran capacitat i el garatge Oliveras que, el 1911 va ser construït com a cinema, el Cinematògraf Imperial, propietat de Josep Oliveras, que va ser convertit en garatge quan Oliveras va aixecar el Cinema Oliveras al c/ Baró de Maldà, més confortable, amb l'arribada del cinema sonor. Al fons s'aprecia també Can Cruzet i Can Brugaroles, a sobre de l'estació del ferrocarril, la construcció dels blocs de Can Serra i l'espai antigament ocupat per la bòvila Goyta Oliveros, la Cebacsa, Cerámica Barcelonesa para la construcción, S.A i la fàbrica química Cardoner ja enderrocades, de les que es van mantenir les xemeneies com a record del passat industrial de l'indret que, poc temps després d'aquesta fotografia, feta a mitjans dels anys vuitanta del s.XX, es va convertir en el Parc de Les Planes.

Construcció de la piscina municipal

Construcció de la piscina municipal