c/Miquel Romeu, 83

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Riera de la Creu,C. 39

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Durant les obres de construcció de l'edifici d'aquest solar, que rendeix façana a la plaça del repartidor, i està situat entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, aprovat el 1969 i acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte. S'observa la tanca interior del solar que indica l'alineació que havia de tenir el nou vial i que va delimitar, efectivament la façana de l'edifici que es va construir. El propietari del solar, Francesc Romañà Brunet, va haver de cedir prop de 300 metres quadrats del solar de forma gratuïta a l'Ajuntament per fer un futur vial que no es va arribar a fer mai. Actualment, i des dels anys setanta del s. XX hi ha en aquesta porció de terreny públic que rendeix a Riera de la Creu, amb forma de triangle, un històric kiosk de revistes i premsa, dels pocs que es conserven encara a la ciutat. S'observen a la fotografia automòbils molt populars en aquella època, dos Seat 600, una Siata Formichetta, Seat 600 furgoneta, un Renault 4 i un Renault Gordini. Als baixos comercials de l'edifici que es va construir en aquest solar, de quatre pisos i àtic, es va instal·lar una sucursal del Banco de Vizcaya on treballava el que va ser el primer alcalde de l'Hospitalet elegit democràticament després de la dictadura de Franco, Juan Ignacio Pujana Fernández, veí de Bellvitge, membre de la UGT i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1978, partit que va obtenir 12 regidors en les eleccions municipals de 1979. S'observa també a la dreta de la fotografia la teulada de l'alta caixa escènica de l'edifici teatral anomenat El Coro, seu de la societat coral clavetiana La Campestre, un edifici de 1925 dedicat al cant coral que comptava amb un gran escenari i un ampli cafè, que va servir durant la guerra civil com a centre de reclutament de les milícies anarquistes de la CNT. Després de la guerra civil es va ubicar allà durant molts anys l'empresa de plàstics Saplas, que va respectar l'estructura teatral de l'edifici. Un projecte liderat pel gestor teatral hospitalenc Pere Pinyol als anys vuitanta del s. XX va intentar tornar a la vida escènica aquest edifici, projecte que finalment no va prosperar. Després d'estar tancat durant molts anys, l'edifici va ser finalment enderrocat pels seus propietaris el 2017. També s'observa l'edifici de dos plantes situat al carrer Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, propietat del pagès Lluís Layola Rovira, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i la Bòvila Goyta, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de l'antiga Bodega Odon del carrer Església núm. 49. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo de Laguna, empresari de la ferreteria ACAB industrial de l'Hospitalet, germà gran del pintor Eduard Arranz-Bravo, i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. L'Angèlica, la Carme i l'Artur, els tres funcionaris municipals, van ser molt actius culturalment a la ciutat, formant part de diverses entitats com Alpha 69, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Cine Club l'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Coordinadora d'Entitats Pro Liceu. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, on hi havia els cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava llavors, als anys setanta del s,. XX, a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola, que va presentar candidatura a president del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 2023.

Carrer Enric Prat de la Riba 243. Ferreteria Industrial ACAB

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Antolín Arranz de Blas, nascut a Sestao, antic treballdor d'Altos Hornos de Vizcaya, que va ser nomenat pel govern de la Generalitat republicana director de la fàbrica Cucurny de Montmeló durant la guerra civil, fàbrica de gres refractari que havia estat situada des dels seus orígens al s. XIX fins el 1915 precisament a l'Hospitalet, pare del pintor Eduard Arranz-Bravo, va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir molt aviat delegació a l'Hospitalet, per raó de la intensa relació establerta durant el conflicte entre la fàbrica Cucurny i Altos Hornos de Cataluña, (La Farga), a la que va suministrar maons refractaris pels seus potents forns asiduament. La Ferreteria Industrial ACAB, (sigles inicials de dos dels seus fills, Arturo i Carlos Arranz Bravo) va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, núm. 243, llavors Avenida de Generalísimo Franco, en un immoble propietat de la família Oliveras Bo i després adquirit pel propi negoci, el que surt a la fotografia, la fondària del qual arribava al carrer Josep Pla, per on es feia la càrrega i descàrrega. Molts anys després, a finals dels anys 90 del s. XX, quan aquest immoble va ser enderrocat, es va traslladar a uns espaiosos baixos de propietat situats al carrer Santa Anna, on va estar activa fins el 2012. Dels dos germans que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, el germà gran, Arturo, nascut el 1921, es va establir a viure, el 1958, amb la seva dona, Eugenia Galiano i els seus primers tres fills, a l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici del carrer Tarragona núm. 2, on vivia també el propietari de l'immoble, Lluís Layola i Rovira, un dels darrers pagesos de l'Hospitalet, i on tenia també als baixos d'aquest immoble, les quadres amb els seus carros i cavalls de tir. A la clínica del doctor Gajo de la Rambla Just Oliveras van néixer els quatre darrers fills del matrimoni Arranz Galiano, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat: Angèlica, Carme i Artur. La vinculació amb l'Hospitalet del pintor i escultor Eduard Arranz Bravo, ve, doncs, de lluny. Premiat el 1968 amb el premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera artística, va rebre l'encàrrec per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet de realitzar una escultura que es convertís en el símbol de la ciutat, "L'Acollidora", inaugurada el 1985 a la Rambla de Just Oliveras i posteriorment també de l'escultura "El Pont de la Llibertat", símbol de la lluita antifranquista a la ciutat, inaugurada el 2007 en la confluència entre la Rambla de la Marina i l'Avinguda del Carrilet. El 2009 va promoure, juntament amb l'Ajuntament de l'Hospitalet, la creació de la Fundació Arranz-Bravo, amb l'objectiu de preservar el seu llegat i l'ajut i promoció a joves artistes plàstics. Va fer donació a aquesta institució d'una gran quantitat d'obra seva: una col·lecció de tres-centes quaranta obres d’art d’Arranz-Bravo –entre pintures, obra sobre paper, gravats i escultures- que expliquen els seus diferents períodes creatius, obres que la fundació s’encarrega de conservar i també de promoure, mitjançant exposicions a la seva seu o en altres museus catalans, espanyols i de l’estranger. Nascut a Barcelona el 1941, va morir poc després d'haver dirigit la restauració del gran mural pop de la fàbrica Tipel de Parets del Vallès, pintat el 1971 en col·laboració amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va formar tàndem artístic durant uns anys, al seu estudi de Vallvidrera el 20 d'octubre de 2023.

Cine Rambla

Fotografia del Cinema Rambla procedent d'un expedient de llicència d'activitats.

Cine Rambla

Fotografia del Cinema Rambla procedent d'un expedient de llicència d'activitats.

Fàbrica Tecla Sala. Xemeneia

Fàbrica Tecla Sala. Xemeneia

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala

Fàbrica Tecla Sala