Carrer Josep Prats amb el Cine-teatre Opera al fons

Carrer Josep Prats de l'Hospitalet, amb el Cine Òpera, situat al núm 58, fent cantonada amb el carrer Francesc Moragues, i la CAMPSA al fons. Les obres van començar el 1959 i va ser inaugurat el 1960. Es tractava d'un gran edifici de forma trapezoidal amb platea i amfiteatre amb una capacitat per a 1500 espectadors, amb un edifici de quatre plantes adossat. Va tenir un cost de dos milions i mig de pessetes de l'època. La intenció del seu propietari, l'industrial LLuís Boixadera Ros era programar cinema i espectacles de qualitat, per diferenciar-lo d'altres cinemes més populars de l'Hospitalet, d'aquí el seu nom, però, aliè com era al negoci del cinema i de les distribuidores, no se'n va poder sortir. Llavors va arribar a un acord, que es va mantenir fins el 1962, amb l’Agrupació d’Amics de la Música, liderada per Jaume Reventós i Martí, per tal que aquesta entitat pogués organitzar sessions dobles de cinema de repertori, concerts de música clàssica, òpera, sarsuela i dansa o la VI edició del Festival de Cinema Amateur en Color. Posteriorment L’Ajuntament de l'Hospitalet també el va fer servir com a espai per alguns importants esdeveniments lírics inclosos en la programació de les Festes de Primavera, com diferents òperes i l'estrena de la sarsuela del mestre hospitalenc Jaume Ventura i Tort "La cançó de l'empordà. Tot i això el negoci no acabava de funcionar i el 1964 va ser llogat a TVE Cataluña, que s'havia instal·lat a l'edifici Miramar de Montjuïc el 1959. Fins el 1972 l'espai va servir per a la producció de programes amb públic i musicals, sobretot els protagonitzats pels anomenats "Vienesos" (Artur Kaps, Franz Joham i Herta Frankel). A partir de 1972 l'espai va ser transformat en part, cobrint la platea amb un entarimat per tal de no fer malbé les butaques, condició imposada pels propietaris, que tampoc van permetre a TVE en modificar l'estructura de l'edifici, en uns estudis de televisió des d'on es van emetre i gravar moltes obres de teatre en castellà pel famós programa Estudio 1 i en català pel circuit català de TVE. Quan TVE va inaugurar les seves noves instal·lacions a Sant Cugat el 1983, TVE el va fer servir de magatzem fins que el va abandonar a principis dels anys noranta. Desde llavors va estar tancat i va ser "okupat" durant una època el 2002 i posteriorment durant el 2005, quan va ser tapiat completament a l'espera de poder ser enderrocat.

Fàbrica Godó y Trías S.A.

Imatge de 1975 de les oficines d'administració i dels seus treballadors, de la fàbrica Godó y Trias S.A. Acabada la guerra civil hi havia a Catalunya una quinzena de fàbriques de teixits de jute, però només dues filatures: la dels Godó al carrer Llacuna del barri del Poblenou -coneguda com El Cànem- i la dels Trias al barri a l'Hospitalet. Aquesta havia estat creada l’any 1903 com a Viuda e Hijos de Jaime Trias i feia filatura i tissatge de jute. La fàbrica dels Godó entrà a formar part el 1920 d’Industrias del Yute, SA, conjuntament amb Trenor i Companyia, de València, i Power Echeguren de Bilbao, que tenia el domicili social a Madrid. El 1946 la fàbrica dels Trias es fusionarà amb la dels Godó per constituir Godó y Trias, SA, de la que va ser president del Consell d'Administració en Carlos de Godó i Valls, propietari editor també de La Vanguardia i director-gerent vitalici en Santiago Trias i Rumeu, càrrec en el que el va succeir el seu fill Santiago Trias i Vidal-Ribas i després el cosí d'aquest, Roberto Trias Milà. La seva seu social va passar de carrer Diputació 249, al "Quadrat d'Or", vivenda de Trias i Rumeu, al carrer Pelai, núm 28, al mateix edifici de La Vanguardia, propietat dels Godó. L'edifici, va ser projectat el 1903 pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró. S’obrí una segona fàbrica a Sant Feliu de Guixols, que es tancà l’any 1973. La de l’Hospitalet de Llobregat es mantindrà en activitat fins a poc després d'aquesta fotografia, tot i que el recinte es va mantenir actiu llogat en part fins a 1987 a Motor Llansà concessionari Nissan. A la fotografia, el primer de l'esquerra, amb ulleres i bigoti és Santiago Esteban Rodríguez, administratiu amb molts anys dedicats a l'empresa, el tercer per la dreta, l'home gran amb ulleres, és en Antoni Pla Saña, que va treballar durant seixanta anys a l'empresa, entrant a treballar com a agent de vendes i acabant com a membre del Consell d'Administració. Apareixen també a la fotografia Carles Pedret Llasat, que va ser cap de compres durant quaranta anys i Joan Josep Giró i Massana, assegut a la taula, darrer administrador. Asseguts al mig dos joves administratius. El de la dreta és Carles Esteban Tejero, fill de Santiago Esteban Rodríguez. Aquesta fotografia va ser realitzada durant el rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per televisió per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida per Pedro Amalio López amb Fernando Guillén i Maribel Martín com a protagonistes.