Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0111679.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat, concretament el barri de Santa Eulàlia. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111680.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat, concretament el barri de Santa Eulàlia. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111691.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.
    Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111693.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.
    Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111692.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.
    Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111660.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.
    Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111659.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de La Ciutat de la Justícia.
    Fotografia de l'inici de la construcció del complex La Ciutat de la Justícia als terrenys de l'antiga caserna de Lepanto. La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat consta de vuit grans edificis, set dels quals són destinats íntegrament a albergar la totalitat dels òrgans judicials de L’Hospitalet i la major part dels de Barcelona, i l’altre a usos complementaris com són comerços i oficines. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de l'Hospitalet, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Es troba a prop de l'Estació d'Ildefons Cerdà - Ciutat de la Justícia del metro de Barcelona i la línia Llobregat-Anoia de FGC. Va suposar una inversió de 320 milions d’euros. Compta actualment amb una afluència de 13.000 persones diàries entre funcionariat, fiscals, forenses, magistrats, professionals del dret i la ciutadania usuària d’aquest servei públic. El projecte va ser dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez amb la col·laboració d'Agustí Obiol. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111668.jpg
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa
    La fotografia correspon a dos edificis, un d'oficines i un altre d'habitatges, situats a la Plaça d'Europa 14-16, a la Granvia de l'Hospitalet, acabats el 2020, gairebé vint anys després de l'inici de la seva urbanització. El més alt correspon a una torre de 16 plantes que conforma un conjunt de 77 habitatges en vertical de 2, 3 i 4 dormitoris. Els seus 60 metres d'alçada li atorga unes vistes privilegiades i exclusives sobre la ciutat. La façana està dissenyada en forma de vela i empra com a colors principals el gris, el blanc i la transparència de l'vidre. Les zones comunes ubicades al terrat de l'edifici compten amb piscina i solàrium. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111688.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. Es distingeix, per la seva original forma i pel seu color vermell, l'edifici projectat per l'arquitecte japonès Toyo Ito, actual Hotel Porta Fira. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111687.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. Es distingeix, per la seva original forma i pel seu color vermell, l'edifici projectat per l'arquitecte japonès Toyo Ito, actual Hotel Porta Fira. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111686.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111681.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111694.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa
    L'emblamàtica Torre Copisa, seu del Grup Copisa, a la fotografia, es una piràmide invertida y esglaonada que recorda un zigurat mesopotàmic de cap per avall, segons Òscar Tusquets, el seu arquitecte. Va ser la primera torre construida a la Plaça d'Europa, a la Granvia de l'Hospitalet, inaugurada el 22 d'octubre de 2007. La seva construcció va tenir un cost de 25 milions d'euros. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111695.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa
    L'emblamàtica Torre Copisa, seu del Grup Copisa, a la fotografia, es una piràmide invertida y esglaonada que recorda un zigurat mesopotàmic de cap per avall, segons Òscar Tusquets, el seu arquitecte. Va ser la primera torre construida a la Plaça d'Europa, a la Granvia de l'Hospitalet, inaugurada el 22 d'octubre de 2007. La seva construcció va tenir un cost de 25 milions d'euros. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111672.jpg
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    Edifici d'oficines en construcció a la Plaça d'Europa, entre l'Avinguda Joan Carles I i la Granvia de l'Hospitalet. En primer terme, a l'esquerra de la fotografia, l’edifici de color negre, també d'oficines, promogut per Inmobiliaria Layetana i projectat per RCR Aranda - Pigem - Vilalta arquitectes, l'estructuraa del qual va guanyar un premi d'arquitectura, envoltat de torres d’oficines de unes 24 plantes d’alçada. La façana sud dóna a la Fira de Barcelona. En aquest projecte, l’estructura té gran importància, doncs és essencial en la concepció arquitectònica, ja que és la que configura i defineix la forma de l’edifici. En planta, l’edifici es conforma mitjançant la successió d’uns pòrtics metàl·lics, a manera de costelles, separats regularment entre sí uns 1,6 metres i orientats en forma de vano convergents en el centre de la plaça. La seva construcció, finalitzada el 2010, va tenir un cost de 18 milions d'Euros. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111685.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111682.JPG
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i de la Plaça d'Europa
    Impressionant fotografia del ràpid procés de construcció, del 2006 al 2010, de torres d'oficines i de vivendes construides a la Granvia de l'Hospitalet al voltant de la Plaça d'Europa que va transformar en molt poc temps aquella part de l'Hospitalet. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111673.jpg
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    En aquesta fotografia de 2006 es poden observar diversos hotels i edificis de vivenda , alguns encara en construcció, de la Plaça d'Europa de l'Hospitalet, situada a la Granvia. En primer terme, a l'esquerra de la fotografia, l'Hotel Catalonia Fira, projectat per l'arquitecte Jean Nouvel L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat, concretament els barris de Santa Eulàlia, del Gornal i de Bellvitge. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.
  • AMHLAF0111675.jpg
    Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
    En aquesta fotografia de 2006 es poden observar diversos hotels i edificis de vivenda , alguns encara en construcció, de la Plaça d'Europa de l'Hospitalet, situada a la Granvia. En primer terme, a l'esquerra de la fotografia, l'Hotel Catalonia Fira, projectat per l'arquitecte Jean Nouvel. L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, pràcticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà. L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la Justícia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat, concretament els barris de Santa Eulàlia, del Gornal i de Bellvitge. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto". La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a càrrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira. El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà, de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i Polígon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrícola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumàtics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polígon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.