Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0003257.jpg
    Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.
    Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.
    Arquitectura i urbanisme
    CAMPSA
    Edificis
    Ferroviaris
    Indústries
    Transports
    Vies
    Can Cluset/ Brugarolas
  • AMHLAF0000863.jpg
    Cruïlla de l'avinguda Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica
    Cruïlla del que avui és l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel La Catòlica. Vista de l'antic camí de Sant Joan o del Cementiri -després carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas-. A l'esquerra, fàbrica de tallar marbre, fundada per Nemesio Singla que, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez Bernabé, treballador de la casa que de 1923 a 1930 va ser líder de la Unión Patriótica i alcalde de l'Hospitalet imposat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. A la dreta, al fons, fàbrica de ceràmica de Cosme Toda
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cosme Toda
    Indústries
    Marbres Tomás Giménez
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0000506.jpg
    Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet
    Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Pérez S.A, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Mateu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres". Imatge de la Gran Via en obres, Es pot veure com la seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de les fàbriques properes, com Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després com a Godó y Trias S.A, (popularment coneguda com "les sangoneres", pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconsseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder conectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Carros i carruatges
    Cotxes
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    La Marina
    Obres
    Transports
    Viuda e Hijos de Jaime Trias
    Caralt y Pérez S.A.
    Can Caralt
  • AMHLAF0004442.jpg
    Fàbrica tèxtil d'Eliseu Argente
    Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó estava ubicada a la carretera de Santa Eulàlia, núm. 6. Foto interior. L'home calb és l'Eliseu Argente i els nens són els seus fills. D'esquerra a dreta: Rosita, Eliseu (bata blanca) i Mercedes Argente.
    Arquitectura i urbanisme
    Eliseu Argente (tèxtil)
    Indústries
    Interiors
  • AMHLAF0003080.jpg
    Cruïlla de l'avinguda del Torrent Gornal amb el carrer de Mas.
    A la imatge l'encreuament de l'avinguda Torrent Gornal amb el carrer de Mas. També es veu part de la plaça Blas Infante, abans Plaça de Jose Maria Pemán.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Xarxa viària
  • AMHLAF0003079.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda ambulant al mercat de "los Pajaritos" . Es veu molta gent al voltant de les parades i els edificis de l'actual carrer Parc dels ocellets, abans Mare de Déu de Núria.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003100.jpg
    Bellvitge
    Passeig de Bellvitge sense asfaltar. Al fons, una caravana i tendal dels firants, d'autos de xoc, i el dipòsit de ciment tombat.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Lleure
  • AMHLAF0003078.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda ambulant. A l'esquerra de la imatge es veu un venedor oferint el seu producte sota un para-sol.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003077.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda i exposició d'ocells al Mercat de "los Pajaritos", mercat ambulant ubicat al voltant del mercat del Torrent Gornal. Es veuen compradors i venedors i taules d'exposició sota para-sols i edificis de l'avinguda Torrent Gornal.
    Activitats econòmiques
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003108.jpg
    Can Serra
    Al fons de la imatge Sant Pere Màrtir, edificis de Can Serra i en primer terme un descampat.
    Arquitectura i urbanisme
    Solars
    Vistes
  • AMHLAF0003107.jpg
    Barraques i edificis.
    En primer terme barraques fetes de totxos, fustes i uralita. Probablement es tracti de l'antic barri de Can Pi, ubicat on actualment hi ha el centre comercial IKEA per sota de la Granvia.
    Arquitectura i urbanisme
    Barraques i coves
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003106.jpg
    Barraca
    Barraca feta de fustes velles, en la porta el número 14. Probablement es tracti del barri de Can Pi, ubicat on actualment hi ha el centre comercial IKEA per sota de la Granvia.
    Arquitectura i urbanisme
    Barraques i coves
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003102.jpg
    Barri de La Florida i Can Serra
    Al fons vista del barri de Can Serra. A l'esquerra de la imatge carrer amb cases de planta baixa i tres noies caminant. En primer terme, descampat amb pals de la llum i una grua. I més enrere naus industrials. Sembla que la foto estigui feta des de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Indústries
    Solars
  • AMHLAF0003101.jpg
    Cases
    Vista de cases humils (d'autoconstrucció?) de planta baixa davant d'un descampat sense asfaltar i situades a la part de darrera d'uns edificis. Davant de la casa situada a l'esquerra de la imatge, es veu un tros de jardí.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0003090.jpg
    Dones de Can Serra.
    Dones grans i una nena petita prenent la fresca, fent tertúlia i ganxet en un descampat denominat "La Carpa" , actualment on hi ha la plaça de la Carpa de Can Serra. Al fons, uns blocs de pisos de l'avinguda de Can Serra.
    Arquitectura i urbanisme
    Dones
    Edificis
    Persones
    Solars
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0003088.jpg
    Dones de Can Serra
    Per un forat fet a la paret de totxos, es veuen edificis de Can Serra i el descampat denominat "La Carpa" sense urbanitzar. Al mig de la imatge dones assegudes fent tertúlia i vida social.
    Arquitectura i urbanisme
    Dones
    Persones
    Solars
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0003085.jpg
    Congrés de Cultura Catalana
    Imatge presa davant del mercat de Torrent Gornal, on se celebra els dimecres el mercat de "Los Pajaritos". Es veu una multitud de persones i des del balcó del mercat penja una pancarta del Congrés de Cultura Catalana", junt a una senyera.
    Activitats econòmiques
    Associacions i entitats
    Mercat de La Florida
    Mercats
    Polítiques
  • AMHLAF0003094.jpg
    Edificis i descampat.
    En primer terme un senyal de trànsit de direcció, a "Hospitalet", en un descampat suposadament al barri de Santa Eulàlia. Probablement la imatge està presa des de la Granvia.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Senyalitzacions
    Solars
    Xarxa viària
  • AMHLAF0003083.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Mercat de "Los Pajaritos". Parades de venda de diferents articles, en primer terme venda de quadres. Al fons, edificis de l'avinguda Torrent Gornal i paret lateral del mercat de Torrent Gornal.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003082.jpg
    Vista de Can Serra
    Al fons de la imatge els edificis del barri de Can Serra i a la seva esquerra les vies de tren. En primer terme, fàbriques i bòbiles situades al lloc on actualment hi ha el Parc de les Planes.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0003076.jpg
    Venda ambulant.
    A la imatge es veu un home pujat a una furgoneta per a la venda dels seus productes. Amb un micròfon a la mà esquerra i a l'altra amb una figura d'un lleó i una lleona explica les excelències del seu producte. A la banda esquerra de la imatge es veu una de les parets del mercat del Torrent Gornal.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003093.jpg
    Carrer de Subur.
    Cases de planta baixa al carrer Subur cantonada amb carrer Teide, en aquest últim un bar. Al centre de la imatge homes jugant. A la dreta es veu la part del darrera d'un taxi.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Bars
    Carrers
    Establiments comercials
    Lleure
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0003089.jpg
    Dones de Can Serra.
    Dones grans i una nena petita prenent la fresca, fent tertúlia i ganxet a un descampat denominat "La Carpa" , actualment on hi ha la plaça de la Carpa de Can Serra.
    Dones
    Persones
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0003084.jpg
    Congrés de Cultura Catalana
    Acte davant del mercat de Torrent Gornal, on se celebra el mercat de "Los Pajaritos", amb concentració de persones, un grup d'ells ballant sardanes. Del balcó del mercat penja una pancarta amb la bandera catalana i escrit "Congrés de Cultura Catalana".
    Actes reivindicatius
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Polítiques
    Seguretat i defensa