Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0034317.jpeg
    Festival de fi de curs 1969/70 dels col·legis nacionals al teatre popular portàtil La Carpa
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0000299.jpg
    Tinença d'Alcaldia a Collblanc
    Reproducció d'un plànol del projecte per a l'edifici de la tinença d'alcaldia del barri de Collblanc, de l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. En el plànol es poden veure les façanes de l'edifici: façana lateral, posterior i principal
    Ajuntament
    Arquitectura i urbanisme
    Cartografia
    Edificis
    Patrimoni arquitectònic
    Plànols
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
  • AMHLAF0004817.jpg
    Aula de Cultura de La Florida i Biblioteca Popular
    Fotografia de 1979 presa des del carrer de la Renclusa. Vista de la façana de l'Aula de Cultura de La Florida i de la Biblioteca Popular, amb tot de cartells als vidres anunciant actes i activitats culturals. Destaca el cartell de la funció de l'obra teatral l'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per l'actor i director teatral hospitalenc Miquel Xartó, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, en homenatge al que va ser durant molts anys ànima i director artístic del seu Quadre Escènic, el director teatral amateur Alfons Flores, pare del director teatral Enric Flores Tarrés i de l'escenògraf Alfons Flores Tarrés, fundadors del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet. L’Aula de Cultura de La Florida va ser la primera d’una xarxa d’equipaments culturals de barri que van esdevenir motor de la política cultural de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics. Va ser també la primera que va existir a tota Espanya. Qui llavors era l'alcalde, Vicenç Capdevila, va crear aquest equipament acollint-se a l’Ordre Ministerial de 3 de juliol de 1974 de creació de la Red Nacional de Aulas de Cultura del Estado español, una ordre que promovia la creació de “centres per facilitar mitjans d’integració cultural a la població immigrada que ha sortit de les zones rurals a les urbanes que denota importants fenòmens de desarrelament social”. L'Aula de Cultura de La Florida, com totes les que es van anar obrint posteriorment als barris de Santa Eulàlia, Bellvitge, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Sanfeliu, pretenien acostar la cultura i les diferents disciplines artístiques als veïns de cada barri de l'Hospitalet mitjançant l'organització de conferències, debats i taules rodones, tallers culturals (de teatre, dansa, ceràmica, pintura, gravat, fotografia, cinema, cuina, etc) en sessions de tarda, de 16h. a 22h. de dilluns a divendres i actuacions teatrals i musicals alguns caps de setmana al vespre. Es volia també, mitjançant el suport als diferents calendaris festius de cada barri, incrementar el grau de participació i pertinença dels habitants amb cadascun d'ells i amb l'Hospitalet, ciutat que havia sofert una gran transformació urbanística en pocs anys que l'havíen convertit en una ciutat dormitori mancada llavors, a finals dels anys setanta, d'una identitat clara i definida. L'Aula de Cultura de La Florida va ser inaugurada el 1975, amb una important exposició anomenada "Los cántaros de la emigración" del col·lectiu artístic Glicinas 21, liderat per Honorio Blasco y Félix Sandoval, que proposava reflexionar sobre la identitat, la cultura i l'emigració. Aquest equipament municipal va ser tancat definitivament, per tal que la biblioteca pogués ser ampliada i modernitzada, el 1996. Els seus respectius directors/res van ser Josep Maria Figueres, Clara-Carme Parramon, Pietat Hernàndez, Jordi Piera, Manel Bujía, Artur Arranz i Ferran Farré. De entre les moltes activitats culturals sorgides de d'aquesta Aula de cultura, a banda de l'esmentada exposició, cal destacar la seva forta implicació amb la festa major del barri de La Florida, ajudant a la seva consolidació, l'ajut a la realització dels capgrossos de La Florida, que representen figures polítiques llavors emblemàtiques del barri, l'encàrrec a Xavier Jansana, constructor professional de renom d'imagineria festiva per tal que realitzés els gegants de Pubilla Casas (Eulàlia, la Pubilla Casas) i de Can Serra (Paco, el del tambor, personatge real que sortia pel barri amb un tambor per convocar els veïns de Can Serra a les movilitzacions per a la millora del barri, mort prematurament, que va ser triat pels mateixos veïns com a figura emblemàtica de Can Serra) i la realització d'un estudi a càrrec de l'antropòloga Juana Ibáñez sobre la història de l'equipament en saber-se el seu proper tancament: “Des del 75 fins ara: l’aula de cultura al barri de La Florida”, Museu d’Història de L’Hospitalet, 1998, inèdit, (A l’Arxiu de L’Hospitalet, R-3275). És interessant la consulta d’aquest estudi per conèixer la gestació de l’aula i les declaracions en primera persona d’alguns dels seus protagonistes com és l’esmentat alcalde Vicenç Capdevila, i alguns dels seus directors i directores.
    Arquitectura i urbanisme
    Aula de Cultura La Florida
    Aules de cultura
    Biblioteca La Florida
    Biblioteques
    Carrers
    Cotxes
    Cultura
    Edificis
    Equipaments culturals
    Transports
  • AMHLAF0004567.jpg
    Biblioteca Mossèn Homar
    Vista exterior de l'entrada a la biblioteca Mossèn Homar inaugurada l'any 1963. Estava ubicada a la façana principal de l'edifici de l'Ajuntament cantonada amb el carrer Rossend Arús. A la cantonada, hi ha un rètol que indica "dispensario municipal".
    Biblioteca Mossèn Homar
    Biblioteca municipal
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0111645.tif
    Festa Major davant de l'Ajuntament i la biblioteca
    Festes i celebracions 128P 7D/Festes de barris /Centre
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0024849.tif
    Biblioteca de Santa Eulàlia
    La seu de la biblioteca de Santa Eulàlia, a la cantonada dels carrers de Pareto i de Muns. La biblioteca es va inaugurar el 23 d'abril del 1970 mitjançant un conveni amb la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet.
    Biblioteca Santa Eulàlia
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0024376.tif
    Biblioteca de Collblanc
    La biblioteca de Collblanc als anys seixanta; va ser inaugurada el 1956. L'edifici es trobava on ara hi ha el parc de la Marquesa a tocar del carrer occident i carretera de Collblanc. L'edifici abans era la Tinença d'alcaldia de Collblanc.
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0021375.jpg
    Biblioteca Popular Josep Janés a la plaça Espanyola
    Dues dones davant l'entrada de la Biblioteca Popular Josep Janés, quan aquesta estava situada a la plaça Espanyola.
    Biblioteca Josep Janés
    Biblioteques
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0004541.jpg
    Biblioteca de Santa Eulàlia
    Vista de la façana de la biblioteca de Santa Eulàlia. Al seu costat "Sastrería JF". Es veu el rètol del carrer Muns amb el qual fa cantonada.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Biblioteca Santa Eulàlia
    Biblioteques
    Carrers
    Cultura
    Equipaments culturals
    Establiments comercials
  • AMHLAF0037821.jpeg
    Hospital de Bellvitge, maquetes
    Dibuix emmarcat de la "Residencia Sanitaria Principes de España" exposat, juntament amb la maqueta, a l'edifici de l'Instituto Nacionl de Previsión del c/ Balmes cantonada Gran Via, llavors anomenada Avgda. José Antonio, el 1970. La construcció de l'Hospital de Bellvitge va ser encarregada per l'Instituto Nacional de Previsión a l'empresa Dragados y Construcciones i les obres es van iniciar l'any 1970. L'edifici es va concebre amb uns criteris arquitectònics similars als de l'Hospital Infantil Vall d'Hebron i l'Hospital Universitario La Paz de Madrid. Inicialment va rebre el nom d'Hospital Príncipes de España en honor dels aleshores prínceps Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1972, amb l'assistència dels prínceps Joan Carles i Sofia i del ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente. El primer director de l'hospital va ser el Dr. Fernando Bartolomé, que va supervisar la seva construcció. Fins 1972 la Seguretat Social només tenia a Catalunya un gran hospital de referència, l'actual Hospital Universitari Vall d'Hebron, llavors anomenat Residència Francisco Franco, i tres hospitals més a Girona, Lleida i Tarragona. La cobertura assistencial en aquell moment era molt deficitària, amb el fort creixement de la població com a resultat de la immigració dels anys seixanta, especialment a Barcelona i el seu cinturó industrial. La construcció d'un nou hospital a l'àrea metropolitana era, doncs, una necessitat per poder atendre tota aquesta població. L’Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, que era un dels municipis que més població nova havia rebut va facilitar el camí per construir un centre sanitari dins el seu terme municipal. Els terrenys en els quals es va decidir edificar l'hospital eren una excel·lent terra de conreu, com tantes del Delta de Llobregat. Els terrenys es van comprar als propietaris, molts dels quals no els explotaven directament, sinó que tenien arrendataris que van ser indemnitzats.Després d'algunes negociacions i insinuar la possibilitat d'una expropiació, els terrenys es van comprar a 18 pessetes el pam quadrat. En total, 78 milions de pessetes de l'any 1969.Va treballar en les obres una plantilla de 700 persones, de les quals 500 eren obrers i 200 tècnics. La jornada de treball dels obrers era de més de 10 hores diàries, pagades a 40 pessetes l'hora, en unes condicions de treball difícils que van provocar alguns accidents importants. Les pressions perquè es finalitzés l'Hospital el més aviat possible van comportar un enduriment de les condicions de treball, fet que va motivar demandes de millores laborals dels treballadors que van acabar en vagues i que van tenir com a resposta la intervenció de la policia i els primers acomiadaments. Les pressions del'Administració a la constructora perquè l'obra no es detingués van acabar en una negociacions en què els treballadors van obtenir una millora salarial, la possibilitat de tenir una representació sindical per tractar els acomiadaments indiscriminats, un plus per treballar en alçada, i la construcció de banys, dutxes i un menjador semisubvencionat. No es va aconseguir, però, el dret a fer vacances ni el pagament dels dies de vaga. Al setembre de 1971, una riuada de 1,30m. d'alçada va inundar la planta baixa i la va deixar completament coberta de fang. L'obra va haver de ser paralitzada, amb el consegüent retard en els terminis de finalització. Una de les tasques més laborioses abans d'obrir l'Hospital va ser aconseguir el personal d'infermeria necessari, ja que el mercat laboral d'aquell moment era deficitari respecte d'aquest perfil de professional i també perquè es feia difícil trobar qui volgués anar a treballar a Bellvitge, una zona llavors encara amb molt poques comunicacions. L’Hospital va significar una gran projecció pel barri de Bellvitge i va suposar una certa acceleració en la seva urbanització, que tot i això no va ser assolida plenament fins l’arribada dels ajuntaments democràtics. Està considerat com a un dels millors hospitals de Catalunya i d'Espanya.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
  • AMHLAF0028416.jpeg
    Inauguració Residencia Prínceps d’Espanya el Dia de la Provincia,
    Acte d'inauguració de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social Príncipes de España" el 8 de novembre de 1972, Dia de la Província, que va comptar amb l'assitència dels mateixos prínceps, Joan Carles de Borbó i Sofia de Grècia. La fotografia retrata un moment de l'arribada de les autoritats, amb desfilada de majorettes i banda. Durant uns anys, a les dècades dels setanta i vuitanta, les bandes de majorettes, cornetes i tambors van ser molt populars i eren gairebé obligades en les celebracions al carrer.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Majorettes
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0041650.TIF
    Teatro Popular Portátil
    Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares, adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'esplèndida estructura coberta amb la gran lona i unes petites edificacions realitzades en obra, on tenien lloc les oficines i les taquilles, en les que apareix el nom del projecte. La furgoneta de refrescos Mirinda, de la marca Pepsi-Cola, afincada llavors a l'Hospitalet, a la Gran Via, al costat de la fàbrica Godó i Trias, va donar suport a aquestes representacions.
    Arts escèniques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Patrimoni arquitectònic
    Sarsuela
    Teatre
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111468.tif
    Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització
    1972 - 70: Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111469.tif
    Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització
    1972 - 70: Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0111467.tif
    Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització amb l'estructura de la Carpa abandonada
    1972 - 70: Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització amb l'estructura de la Carpa abandonada
    Cultura
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041602.jpeg
    Concert per a escolars dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0041618.jpeg
    Concert extraordinari dels "Pequeños cantores de Viena" al Teatre Popular Portàtil
    Fotografia de 10 de marrç de 1971, dia en el que va tenir lloc la recepció a l'Ajuntament i l'actuació posterior, a la tarda, al Teatro Popular Portátil de Can Serra, dedicada als escolars de l'Hospitalet i el baix Llobregat, del famós cor infantil de veus blanques "Petits Cantors de Viena", fundat el 1498 per l'emperador Maximilià I, que veiem aquí a la fotografia actuant amb el seu director assistent al piano. En aquesta època era ek seu director artístic Hans Gillesberger. Van oferir dues funcions, els dies 10 i 11 de març de 1971. La primera va estar adreçada als escolars i la segona va ser oberta al públic general. El programa estava format per quatre cançons de Franz Schubert, dues de Johan Strauss i la representació de l'òpera còmica curta "Die Opernprobe" (l'assaig de l'òpera) del compositor alemany de la primera meitat del s. XIX Albert Lortzing. Com a bis el dia 11 van interpretar la cançó popular catalana "El cant dels ocells".
    Cant
    Cant Coral
    Cultura
    Equipaments culturals
    Música
    Teatre popular portàtil