Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0023827.jpg
    Xemeneia i aqüeducte del Torrent de Can Nyac o d'en Farré
    Xemeneia de l'antiga Bòbila Torns al barri de Sanfeliu. En el moment de fer aquesta fotografia, mitjans dels anys vuitanta, aquesta bòvila ja no estava en funcionament i les seves instal·lacions, situades en un entorn urbanísticament caòtic en aquells moments pel fet d'estar afectats per la propera construcció de la Ronda de Dalt, servien com a dipòsit de reciclatge de bidons. Uns anys després aquesta xemeneia va patir un accident i va quedar escapçada per la meitat, que encara es conserva. A l'altre cantó de l'aqüeducte hi havia la bòvila de material refractari Prats i Trias, per on passa ara la Ronda de Dalt, que sí que encara estava en funcionament a mitjans dels vuitanta. L'aqüeducte i la xemeneia van quedar rodejats totalment per la Ronda de Dalt. Estan protegits com a bé patrimonials al PEPPA de l'Hospitalet. (Fixa núm. 10). Aquesta fàbrica era a tocar de l'aqüeducte que travessava el Torrent de Can Nayac, o d'en Farré, entre l'Hospitalet i Esplugues, conegut com a pont de la mina, que, des de Sant Pere Màrtir, suministrava aigua a Esplugues i l'Hospitalet. Va ser construït per la Companyia General d'Aigües de Barcelona el 1888, segurament substituïnt una construcció anterior divuitesca. És molt similar al del torrent de Can Clota, a Esplugues, molt proper a aquest. Aquesta construcció està dedicada a conduir l'aigua, guanyant un fort desnivell del terreny. És una construcció molt sòlida d'obra vista i maó, format per arcs rebaixats, éssent els centrals de majors dimensions que la resta, que estan suportats per pilars lleugerament atal·lusats. Actualment està en desús. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat, primer Baró de Maldà. Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa de l'Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construír una font, construint l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic. Segons fonts documentals la torre d'aigües del Repartidor va ser construïda el 1867. La plaça on està ubicada rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua als hospitalencs, construida en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, primer Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor. Personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre", curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona, on va néixer.
    Indústries
    Torrent de Can Yac
    Pont de la Mina
    Bòviles
    Bòvila Torns
  • AMHLAF0028841.jpeg
    Mercat de Collblanc
    Activitats econòmiques
    Mercat de Collblanc
    Mercats
  • AMHLAF0023828.jpg
    Bòvila La Industrial Ladrillera a la gran nevada de 1962
    Bòvila La Industrial Ladrillera S.A, que estava situada a la riera del canyet, avui c/ Miquel Peiró, al barri de Sanfeliu, durant la gran nevada de 1962. S'observa el gran desnivell del barri centre respecte al de Sanfeliu.
    Climatologia
    Industrial Ladrillera
    Indústries
    Natura i medi ambient
    Nevada del 1962
    Nevades
  • AMHLAF0000765.jpg
    Era de ca l'Adela Oliveras
    Nois jugant amb una pilota a l'era de la masia de l'Adela Oliveras, situada al costat del Casino del Centre, sobre el carrer d'Enric Prat de la Riba. Al fons es veu la façana posterior de la casa. Situada a l'espai on confluien la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba estava la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, la que surt en aquesta fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 
    Agricultura i ramaderia
    Ca l'Adela Oliveras
    Joves
    Lleure
    Masies
    Persones
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0000476.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Treballadors i treballadores de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Les dones estan assegudes espanotxant i els homes recullen el producte i el carreguen al carro. Les feines es fan a l'era de l'Adela Oliveras, seu de la Col·lectiva. La destacada masia de l'Adela Oliveras, situada en la confluència de la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, era mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, el que surt a la fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones