Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0004454.jpg
    Homenatge a la vellesa
    Homenatge a la vellesa a Santa Eulàlia. Vista del capdavant de la processó pel carrer de Santa Eulàlia, a l'alçada de Can Trinxet. En primer terme les autoritats davant dels pendons de la ciutat, entre d'altres, el pendó de la Coral El Pensament i el de la Coral Els antics de la Torrassa. Segueix a la comitiva la banda de música [La banda de música és “La Popular Sansense”, concretament és la que ocupa el segon lloc en la desfilada, la que va immediatament darrera de les autoritats i dels pendons de la ciutat i davant dels avis i les madrines. (Informació facilitada per Josep Cortés en data 18/5/2020)] A l'esquerra s'observa un edifici del conjunt original de Can Trinxet, avui desaparegut, que postreiorment, en els anys setanta, i fins el 2003, era les cotxeres d'Autocars Julià.
    Associacions i entitats
    Banda La Popular Sansense
    Celebracions
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Gent Gran
    Homenatges a la vellesa
    Patronato Local de la Vejez
    Serveis socials
  • AMHLAF0000517.jpg
    Can Trinxet
    Indústria textil de Can Trinxet, al barri de Santa Eulàlia. Es veu a Conxita Vicente amb bata de treball i llançadora a les mans, dreta al davant d'un dels telers. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92
    Can Trinxet
    Dones
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
  • AMHLAF0003171.jpg
    Can Trinxet
    Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, al pati de l'empresa. A la fila de dalt, la segona a mà esquerra, Isabel Parra Osorio, davant seu la primera a mà esquerra, Mª Dolores Osorio Carmona. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.
    Can Trinxet
    Dones
    Homes
    Indústries
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0003986.jpg
    Can Gras (Can Trinxet)
    Vista exterior dels anys setanta del segle XX de l'entrada principal de la que va ser Can Gras, indústria tèxtil cotonera especialitzada en llençols, vellut i pana inaugurada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906, posteriorment integrada dins el conjunt fabril de Can Trinxet. A la dreta s'observa un altre edifici del conjunt original de Can Trinxet, avui desaparegut, que per aquesta època, els anys setanta, i fins el 2003, era les cotxeres d'Autocars Julià. L'edifici del centre de la fotografia correspon a l'entrada i la casa del porter de Can Gras, que encara avui es conserva, i va ser realitzat, junt amb tota la tanca que delimitava la fàbrica, el 1916 per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que va heretar la fàbrica. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Miquel Gras va fundar aquesta fàbrica al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i va ser ampliada per ell el 1910 i pel seu fill el 1916. L'edifici i la xemeneia, que encara avui es conserva, va ser projectada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut a Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien els uniformes dels treballadors de moltes empreses, com els de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos, l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918, que li va comprar posteriorment, a finals dels anys vint. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, important fàbrica cotonera especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, coneguda popularment com a Can Trinxet, en la que Can Gras va quedar dissolta, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Es va mantenir activa fins els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon en la seva integritat al que en el seu dia va ser Can Gras. Can Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.
    Arquitectura i urbanisme
    Can Trinxet
    Edificis
    Indústries
  • AMHLAF0025623.jpeg
    Vista aèria de la fàbrica Trinxet
    Fotografia aèria dels edificis corresponents a de les fàbriques tèxtils Can Gras i Can Trinxet, amb les seves respectives xemeneies. Catalogat part del recinte en el PEPPA amb el núm. 92. A l'esquerra, les dos naus perpendiculars a les vies del tren, que rendeixen façana a la carretera de Santa Eulàlia, que apareix en primer plà, corresponen a la fàbrica Gras, indústria tèxtil cotonera especialitzada en llençols, vellut i pana inaugurada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i realitzada per l'arquitecte modernista de Sants, Modest Feu i Estrada. A la dreta de la fotografia s'observen el Canal de la Infanta, amb el ramal-salt d'aigua en direcció a les fàbriques, i les vies del tren de Barcelona-Vilanova i La Geltrú i Barcelona-Vilafranca del Penedès al seu pas per l'Hospitalet, que comencen a bifurcar-se, una en direcció als camps de la Marina i l'altra cap a l'Hospitalet Centre, justament en aquest punt, com s'observa a la imatge.. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que va heretar la fàbrica. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Can Gras, fàbrica fundada per Miquel Gras al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i que serà ampliada el 1910 i el 1916, l'edifici i la xemeneia de la qual encara avui es conserva, va ser projectada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut al poble de Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana gruixuda, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien, de color marró, els uniformes dels treballado de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras i, posteriorment, als anys vint, vendra-la, a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos - l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, S.A. important fàbrica cotonera, coneguda com a Can Trinxet, especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, va ser fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, (Vilanova i la Geltrú 1845 - Barcelona 1917), que va ser oncle del pintor d'ascendència olotina Joaquim Mir, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Posteriorment, abans de 1944, després de nombroses desavinences, Can Trinxet abandona la Unión Industrial Algodonera S.A. , que passarà en aquest anys a mans de Julio Muñoz Ramonet, juntament amb Can Batlló i la important i valuosa col·lecció pictòrica de la família Bosch i Catarineu. A la mort del seu pare, el 1941 i del seu oncle Antoni Trinxet i Mas el 1945, Avel·lí Trinxet Pujol passà a controlar Trinxet Industrial S.A., Trinxet y Compañía R.C., Industrias Mecánicas Condor S.A., Aymerich y Amat S.A. i Manufacturas Marfull S.A. Tenia nombroses finques a Aragó, inclosa la finca Mingolera a Mequinensa. Va sol·licitar diverses patents al Regne Unit i Canadà per tal de seguir desenvolupant Trinxet S.A. Es va casar amb Matilde Torras Rivière, filla de l industrial paperer gironí Torras Domenech. A la seva mort va passar a dirigir el grup el seu germà Emili Trinxet Pujol, mort el 1984, que va ser el darrer propietari de la fàbrica abans del seu tancament en els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon de fet, en la seva integritat, al que en el seu dia va ser Can Gras.
    Can Trinxet
    Indústries
    Indústries Tèxtils
    Can Gras
    Canal de la Infanta
    Vies del tren Barcelona-Vilanova
  • AMHLAF0002058.jpg
    Mercats del Centre
    L'alcalde, Ramon Solanich i Riera, acompanyat de regidors de l'Ajuntament visita els mercats municipals per Nadal. Aquest en concret és el del Centre
    Actes oficials
    Activitats econòmiques
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Festes
    Interiors
    Mercat del Centre
    Mercats
    Nadal i Reis
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0002059.jpg
    Mercats municipals
    L'alcalde, Ramon Solanich i Riera, acompanyat de regidors de l'Ajuntament visita els mercats municipals per Nadal. Aquest en concret és el del Centre
    Actes oficials
    Activitats econòmiques
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Festes
    Interiors
    Mercat del Centre
    Mercats
    Nadal i Reis
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0002057.jpg
    Mercat del Centre
    L'alcalde, Ramon Solanich i Riera, acompanyat de regidors de l'Ajuntament visita els mercats municipals per Nadal. Aquest en concret és el del Centre
    Actes oficials
    Activitats econòmiques
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Festes
    Interiors
    Mercat del Centre
    Mercats
    Nadal i Reis
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0004113.jpg
    Camp de rugby de Bellvitge
    Primer camp de futbol de rugby que hi va haber a Bellvitge. El camp era de terra, sense llum ni vestidors. Hi va començar les seves activitats la Unió Esportiva Bellvitge l'any 1973. Posteriorment, la temporada 1984-85 va adoptar el nom de Rugby Club l'Hospitalet. Al dors hi ha una etiqueta "Esports equipaments"
    Esports
    Rugby
  • AMHLAF0071599.jpeg
    Inauguració de la Setmana Olímpica de L’Hospitalet
    El 19 de juny de 1992 va arribar la torxa olímpica a la ciutat de l'Hospitalet. El 24 de juliol a l'estadi olímpic de Montjuïc, el vespre del qual va tenir lloc l'espectacular cerimònia d'inauguració del Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, que es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. L'Hospitalet va ser subseu olímpica de béisbol, juntament amb Viladecans. A la fotografia observem un destacat atletista de l'Hospitalet fent un tram del recorregut per la ciutat com a portador de la torxa, arribant a la plaça de l'Ajuntament, acompanyat per un grup de joves voluntaris olímpics. Molts altres portadors van participar durant el trajecte.
    Esports
    Jocs Olímpics'92
  • AMHLAF0025931.jpeg
    Arribada de la Torxa Olímpica a l'Hospitalet.
    El 19 de juny de 1992 va arribar la torxa olímpica a la ciutat de l'Hospitalet. El 24 de juliol a l'estadi olímpic de Montjuïc, el vespre del qual va tenir lloc l'espectacular cerimònia d'inauguració del Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, que es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992. L'Hospitalet va ser subseu olímpica de béisbol, juntament amb Viladecans. A la fotografia observem el tinent d'alcalde de l'àrea d'esports d'aquella època, en Josep Baliu ibáñez, fent un tram del recorregut per la ciutat com a portador de la torxa olímpica acompanyat per un grup de joves voluntaris olímpics. Molts altres portadors van participar durant el trajecte.
    Esports
    Jocs Olímpics'92
    Pas de la torxa olímpica per la ciutat
  • AMHLAF0025932.jpeg
    Preparació Jocs 25 Olimpíada Barcelona’92. Beisbol, a l’Estadi Olímpic de L’Hospitalet
    Beisbol
    Esports
    Jocs Olímpics'92
  • AMHLAF0025933.jpeg
    Preparació Jocs 25 Olimpíada Barcelona’92. Beisbol, a l’Estadi Olímpic de L’Hospitalet
    Beisbol
    Esports
    Jocs Olímpics'92
  • AMHLAF0025934.jpeg
    Preparació Jocs 25 Olimpíada Barcelona’92. Beisbol, a l’Estadi Olímpic de L’Hospitalet
    Beisbol
    Esports
    Jocs Olímpics'92
  • AMHLAF0071604.jpeg
    Inauguració de la Setmana Olímpica de L’Hospitalet
    Esports
    Jocs Olímpics'92
  • AMHLAF0071574.jpeg
    Inauguració de la Setmana Olímpica de L’Hospitalet
    Esports
    Jocs Olímpics'92