Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del vestíbul d'accés a la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del primer pis de la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors definitivament la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay. S'observa al fons de la fotografia la torre de guaita La Talaia situada encara al seu emplaçament original, adossada al Mas Modolell de la Torre o Can Prats.

Masia Can Sumarro

Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors definitivament la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay. S'observa al fons de la fotografia la torre de guaita La Talaia situada encara al seu emplaçament original, adossada al Mas Modolell de la Torre o Can Prats.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del primer pis de la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del vestíbul d'accés a la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia dels anys setanta del s. XX de l'accés a la masia Can Sumarro des de la cantonada del carrer Barcelona amb el carrer Riera de l'escorxador. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors definitivament la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors definitivament la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Churruca,C. 33

Imatge extreta d'una llicència d'obres

General Manso,C. 17

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Santiago Apòstol,C. 25

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Masia Can Sumarro

Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors definitivament la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Miner,Pe 6

Imatge extreta d'una llicència d'obres