Urbanització de la Gran Via de l'Hospitalet i la Plaça d'Europa
Edifici d'oficines en construcció a la Plaça d'Europa, entre l'Avinguda Joan Carles I i la Granvia de l'Hospitalet. En primer terme, a l'esquerra de la fotografia, l’edifici de color negre, també d'oficines, promogut per Inmobiliaria Layetana i projectat per RCR Aranda - Pigem - Vilalta arquitectes, l'estructuraa del qual va guanyar un premi d'arquitectura, envoltat de torres d’oficines de unes 24 plantes d’alçada. La façana sud dóna a la Fira de Barcelona. En aquest projecte, l’estructura té gran importà ncia, doncs és essencial en la concepció arquitectònica, ja que és la que configura i defineix la forma de l’edifici. En planta, l’edifici es conforma mitjançant la successió d’uns pòrtics metà l·lics, a manera de costelles, separats regularment entre sà uns 1,6 metres i orientats en forma de vano convergents en el centre de la plaça. La seva construcció, finalitzada el 2010, va tenir un cost de 18 milions d'Euros.
L'Avinguda de la Gran Via de l'Hospitalet, coneguda simplement com a Gran Via, és una avinguda de l'Hospitalet de Llobregat. És de fet una prolongació, prà cticament inalterada, de la trajectòria de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, avinguda amb la que connecta a la plaça d'Ildefons Cerdà . L'avinguda fou renovada i es va soterrar l'autopista C-31, una de les entrades a Barcelona des del Baix Llobregat, i es va construir la Plaça d'Europa. Als voltants de l'avinguda, al sud, hi ha el recinte Gran Via de la Fira de Barcelona i al nord la Ciutat de la JustÃcia de Barcelona i el nucli històric de l'Hospitalet de Llobregat. La Plaça d'Europa és una plaça d'unes 30 ha de l'Hospitalet de Llobregat, situada a l'encreuament de la Granvia amb el carrer d'Amadeu Torner. A la plaça es troba l'estació de FGC Europa | Fira de la L9 del metro. Al costat de la plaça se situa la Ciutat de la JustÃcia de Barcelona i l'Hospitalet , on antigament hi havia hagut la gran caserna militar d'enginyers, anomenada "Lepanto".
La plaça d'Europa es troba al centre del districte econòmic Granvia L'Hospitalet. Amb vint-i-nou torres i set edificis complementaris, ofereix una combinació d'usos variats: habitatge lliure i protegit, (1.684 habitatges) oficines, hotels i equipaments. En ella s'hi van construir grans i moderns edificis, com les Torres Europa,Torre Inbisa y Torre Werfen, a cà rrec d'arquitectes de renom, com l'esmentat Oriol Bohigas, Òscar Tusquets, autor de la Torre Copisa, l'esmentat Jean Nouvel, o Toyo Ito, autor de l'Hotel Porta Fira.
El projecte va ser impulsat per l'alcalde Celestino Corbacho i ideat i liderat per Antoni Nogués i Olive, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) de l'Ajuntament de l'Hospitalet i va ser projectada pels arquitectes David Viaplana Canudas, Albert Viaplana Veà , de l'estudi Viaplana-Piñón i promoguda pel Consorci Granvia Sud. La seva exitosa urbanització, a partir de l'any 2000, va suposar un canvi radical a la fesomia d'aquesta part de l'Hospitalet, antigament anomenada Can Pi i PolÃgon Pedrosa, un lloc on, entre alguns camps de cultiu i masies encara resistents del que va ser la gran i productiva extensió de zona agrÃcola anomenada La Marina, hi havia dipòsits d'escombreries, magatzems de ferralla i negocis de re-cautxutat de pneumà tics vells. Va significar dignificar de forma espectacular, l'entrada a Barcelona venint des del Baix Llobregat i des de l'Aeroport i també a les instal·lacions de l'ampliació de la Fira de Barcelona, situades al polÃgon Granvia Sud, zona avui seu d'espectaculars hotels que anteriorment oferia un aspecte d'abandonament i suburbialitat.