Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992. En la fotografia apareix la mare de l´autora, Roser Cardona Domingo. Barcelona,1924 - L´Hospitalet 2001.

Imatges dels barris Collblanc i La Torrassa

Montseny / Dr Martí Julià (antigament Cine Romero) (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)

Vidrieries Llobregat

Imatge interior de Vidrerías Llobregat, abans anomenada Cooperativa de Cristal Obrera "La Torrassa" quan l'empresa ja havia plegat. Es veu el forn.

Vidrieries Llobregat

Imatge interior de Vidrerías Llobregat, abans anomenada Cooperativa de Cristal Obrera "La Torrassa" quan l'empresa havia plegat. Es veuen prestatgeries amb peces de vidre.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Casa del carrer Llobregat, 145

Casa de propietat municipal que des dels anys 80 està cedida a entitats sense ànim de lucre. Havia estat caserna de la Guàrdia Civil. Fotografia digital capturada per tècnics de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament.

Imatges dels barris Collblanc i La Torrassa

torre Barrina – Parc de la Marquesa (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)

Façana del Teatre Joventut

Façana del Teatre Joventut abans de la seva remodelació. El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Maqueta del Teatre Joventut

Maqueta prèvia per a la remodelació del Teatre Joventut. Actualment s'exhibeix al vestíbul del primer pis del Teatre. El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Interior del Teatre Joventut

El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. Vista de la seva esplèndida sala i escenari abans de la seva inauguració. S'observa que el terra de l'escenari no estava encara pintat de negre,. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Façana i entrada principal del Teatre Joventut

El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. Vista de la seva esplèndida façana estucada art-déco i d'una de les tres portes amb que compta l'entrada principal, protegida per una generosa i molt útil marquesina El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Cine Joventut

Vista de l'interior del Cine Joventut realitzada des de l'amfiteatre, amb la seva característica planta pentagonal noucentista d'inspiració art déco, com la seva façana (veure fotografia núm. 25729). La fotografia és de mitjans dels anys trenta. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.

Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.

Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.

Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.

Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.

Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa

La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.