Francesc Marcé i Sanabra.

Intervenció del director-fundador del Museu de l'Hospitalet, Francesc Marcé i Sanabra en la inauguració de l'exposició dedicada al pintor Rafael Barradas al Museu de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Joan Perelló i Masllorens (1973-1977) Francesc Marcé, hospitalenc de soca-rel i funcionari municipal responsable del butlletí d'informació municipal des dels anys cinquanta i fins els anys setanta, anys de profunda transformació de l'Hospitalet del poble agrari en el que ell va néixer el1921 en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, va anar realitzant en aquest butlletí tota una sèrie d'articles relacionats amb el passat de la vila que li va permetre recopilar, mica en mica, una gran quantitat d'informació i materials històrics de l'Hospitalet que el van fer pensar en la necessitat de crear un museu dedicat a la història de l'Hospitalet. Durant aquells anys de gran transmutació urbanística, l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar allà el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta que va ser impulsada políticament per l'alcalde Vicens Capdevila i Cardona, que va impulsar decididament el projecte ideat per Francesc Marcé i Sanabra, que va ser el seu primer director, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1985. Poc abans de morir, el 7 de maig de 2014, pel seu 92è aniversari, fou homenatjat pel Casino del Centre, on va estudiar de petit a les escoles catalanistes del Dr. Robert allà instal·lades a principis del s. XX, l'Ateneu de Cultura Popular i la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet. La Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre, com a compensació, un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament a la Casa España per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 110.

Granja Font

La granja Font era una vaqueria amb despatx de llet situada a la cantonada del carrer d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Rodés. L'estructura d'aquest edifici és molt senzilla, doncs consta d'una planta baixa, on antigament hi havia un habitatge amb botiga, amb terrassa a la part superior i un pati posterior que Inicialment comptava també amb unes quadres on hi havia les vaques. Es tracta d'un edifici construït per qui va ser arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, entre el 1921 i el 1922, anys en el que l'arquitecte, que ja s'estava decantant cap a l'estètica del noucentisme, ens remet, de sobte, amb aquest edifici, als experiments modernistes amb el totxo, la mamposteria i les aplicacions ceràmiques, llenguatge que Puig coneixia prou bé dels seus anys d'estudi a l'Escola d'Arquitectura. La seva estructura de maons i arrebossat de ciment, les finestres amb porticons de llibret i el discret ús decoratiu de franges de rajoleta esmaltada, són elements que el singularitzen d'una forma molt estètica. Està catalogat dins el PEPPA amb la fitxa núm. 19 De finals del anys vuitanta fins la fi del segle XX va ser el popular bar musical La Catedral. Des de fa uns quants anys l'edifici allotja el bar musical Kfè Olé.

Cartell de la 1ª Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans

Cartell de la "Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans que es realitzà al Cine Oliveras (c. Baró de Maldà, 6) del 13 al 15 de juny de 1984, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet. A la part superior hi ha el títol i un dibuix del destacat cartellista Carles Fontseré: una petita casa amb uns arbres al voltant, envoltada de grans blocs de pisos de color gris: l'ermita de Bellvitge envoltada de blocs, símbol de la gran transformació de la ciutat de l'Hospitalet. Al marge esquerra i a la part inferior hi ha varies tires cinta de película amb els característics forats als marges, i la informació sobre les dates, el lloc i l'organitzador a l'interior. Aquesta Primera Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, que va tenir lloc el 13, 14 i 15 de juny de 1984, organitzada pel Cine Club l'Hospitalet, entitat que va ser creada nomès tres anys abans. La Mostra va estar dividida en tres apartats: Concurs, Mostra d'Exhibició i Actes. En l'apartat de Concurs van participar uns quaranta films, dividits en quatre sessions de projecció. Entre aquests films es va escollir pel Jurat els tres premiats, i pel CINE CLUB L'HOSPITALET, el film més innovador. La Mostra d'exhibició va estar formada per tres seccions: en la primera, es van projectar films referents al tema de Palestina, entre els que hi havia material inèdit a l'Estat Espanyol; en la segona part, amb el Mediterrani com a marc d'identificació cultural, amb pel·lícules de Grècia, França i Itàlia; i, finalment, el darrer dia, es va dedicar a exhibir curts premiats en altres Festival de l'Estat. En el capítol d'Actes, van tenir lloc dues taules rodones sobre "Palestina i el cinema" i sobre el "Mediterrani, senya d'identitat cultural", amb la presència d'importants figures d'ambdós temes. Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic. El 1988 el Cine Club L'Hospitalet va ser guardonat per la Generalitat com a Millor Cine Club de Catalunya.

Adhesiu de la celebració del desè aniversari del manifest dels objectors de consciència de Can Serra.

Un grup d'objectors de consciència acollits a la Casa de Reconciliació van expressar la seva oposició a les armes i a la violència.

Ajuntament i Botiga Nova el 1973

Expedient E130-00069. Prospecció fotogràfica feta amb motiu del projecte d'ampliació de l'Ajuntament. En aquests moments encara no havien tancat el negoci els propietaris de la sastreria Botiga Nova. Els baixos de l'edifici de la casa consistorial estaven ocupats encara pel dispensari de la Creu Roja. El projecte, que va implicar l'enderrocament de diverses finques de carrer Rossend Arús per permetre l'ampliació del carrer Josep Prats fins el carrer Roselles, és de 1971 i el va fer el llavors arquitecte municipal Manuel Puig i Ribot, que ho va ser dels anys seixanta fins el 1976. Era fill de Manuel Puig i Janer, que va ser també arquitecte municipal de l'Hospitalet de 1939 a la seva mort el 1965. El projecte pretenia l'enderrocament de l'illa de cases existents des de l'Ajuntament, inclosa la finca modernista de 1912 de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, ocupada per la Botiga Nova, llavors encara no protegida, fins el carrer Roselles i d'aquesta fins l'ampliació del carrer Josep Prats. Aquesta part del projecte es va desestimar per l'elevat cost que implicava les expropiacions d'aquestes finques i només es va construir l'edifici de set plantes que rendeix façana al carrer Josep Prats fent cantonada amb el carrer Rossend Arús i una nova Sala de Plens, situada en aquest projecte en l'antic pati interior de l'edifici consistorial que comunicava la part nova amb la part vella. El projecte va ser aprovat definitivament el 1973, i el nou edifici de set plantes referit es va inaugurar el 1975, essent l'alcalde Vicens Capdevila. La nova Sala de Plens, però, es va enllestir més tard i l'alcalde Joan Perelló va decidir no inaugurar-la fins que no prengués possessió el nou consistori sorgit de les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979. Aquest nou edifici i la Sala de Plens van ser reformats el 2020.

Carretera de Collblanc

Carretera de Collblanc en el tram del pont que travessa l'actual carrer Josep Sunyol i Garriga. A l'esquerra de la imatge, l'edifici de la Creu Roja de Pubilla Cases i a la dreta, passat el pont, Can Rigalt

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu Salarie.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu Salarie.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu Salarie.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu Salarie.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu Salarie.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01301 de l'any 1983, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu Salarie.

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai L'edifici va ser construït al voltant de l'any 1920 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.