Façana principal del Cafè de Cal Carreter, seu del cinematògraf Robert. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba el 1891, com informa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres), que comptava amb una àmplia nau coberta al seu pati interior, va esdevenir el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert", inaugurar l'any 1907
Estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix).
S'observa a la façana la inscripció pintada "Totes les existències a la vista del públic", que ens informa que posteriorment a haver estat la seu d'un cafè, l'edifici va allotjar, des de 1944, una fàbrica de teixits. Durant els seus darrers temps, la nau que havia acollit el cinema primer i després la fàbrica, va ser utilitzada com a pàrquing fins l'enderroc de l'edifici el 1991.
Façana principal del Cafè de Cal Carreter, seu del cinematògraf Robert. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba el 1891, com informa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres), que comptava amb una àmplia nau coberta al seu pati interior, va esdevenir el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert", inaugurar l'any 1907
Estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix).
S'observa a la façana la inscripció pintada "Totes les existències a la vista del públic", que ens informa que posteriorment a haver estat la seu d'un cafè, l'edifici va allotjar, des de 1944, una fàbrica de teixits. Durant els seus darrers temps, la nau que havia acollit el cinema primer i després la fàbrica, va ser utilitzada com a pàrquing fins l'enderroc de l'edifici el 1991.
Façana principal del Cafè de Cal Carreter, seu del cinematògraf Robert. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat el 1891, com s'observa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres) pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, es va instal·lar el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert". Es va inaugurar l'any 1907 i estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observen dos cartells a la façana amb les pel·lícules que es projectaven: una d'aventures basada en una obra de Jules Verne "Miguel Strogoff, el correo del Zar o Los dos rivales" i una altra còmica, basada en el vodevil de Maurice Kéroul i Albert Barre "L'armoire normande", estrenada el 1908 a Paris, poc després de l'obertura d'aquesta sala de cinema. A la pissarra del costat, s'informa de l'ordre de les diferents projeccions.
A l'edifici del costat hi havia hagut l'estatge de la Societat Coral Campestre.
Digitalització de les llicències d'obres.
Rambla Just Oliveras a la cruïlla amb carrer Barcelona. Davant el garatge, a la Rambla, el monument amb el bust de Just Oliveras al centre, on va ser-hi fins que, amb les obres del metro, va ser desplaçat a la capçalera de la Rambla en la seva confluència amb l'Avinguda Josep Tarradellas.
A mà dreta es veu l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos.
Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a l'esquerra de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.
