Can Casas, "l'Ateneïllo", local del Cine Club l'Hospitalet, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.

Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.

Jaume Ventura Tort amb Jaume Tribó Segalés

El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) apareix aquí amb uns amics en una petita celebració al menjador del seu pis de la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet, als baixos del núm 40, segurament relacionada amb l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers, amb llibret bassat en la obra homònima de Josep Mª de Sagarra. Ventura passa el seu braç per sobre de Jaume Tribó i Segalés, mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu i gran coneixedor de l'òpera i de la història i el devenir quotidià d'aquest important temple barceloní de la lírica. Tribó va debutar al Liceu, precisament, fent d'apuntador en aquesta òpera, fet que ell sempre recorda amb molta estimació, perquè, com era en català, la persona que llavors assumia les tasques de "suggeritore" al Liceu, com s'anomena aquesta feina en italià, no ho va poder fer perquè no coneixia l'idioma. L'empresari Pàmies va quedar tant satisfet amb la seva feina que va entrar a formar part de la plantilla del teatre, on hi és encara desenvolupant molt competentment la seva tasca, que ha estat i és celebrada per tohom, sobretot, és clar, pels cantants.

Fàbrica Godó y Trías S.A. Rodatge de la sèrie de TVE La saga de los Rius

Rodatge d'una pel·lícula dins del recinte de la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A. Es tracta del rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida pel madrileny Pedro Amalio López, pioner de la televisió espanyola des dels inicis i especialitzat en la producció de dramàtics, amb una esplèndida música d'August Algueró i Dasca, que barreja inspiradament motius de la música popular catalana, i la producció i un encertat guió de José Luis Vila-San Juan, periodista, publicista i historiador català, que va ser assessorar per l'historiador Pere Voltes i Bou. Rodada en 35mm, va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar i emetre en castellà, durant el 1976, es va tornà a emetre a Catalunya en català el 1982. Per poder reconstruir la forma de vida de la burguesia catalana de finals del segle XIX y principis del XX, la sèrie es va rodar en trenta tres decorats de plató (als estudis de TVE a Miramar de Barcelona i als de l'Hospitalet), amb decorats de Sergi Bigas Gorina, autor també de les acuarel·les evocadores de la Barcelona de principis del segle XX dels títols de crèdit, als antics telers de les sederies Balcells de Manresa, a la fàbrica Godó i Trías de L'Hospitalet i a diferents exteriors de Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Aquesta sèrie està basada en les novel·les 'Mariona Rebull', 'El vidu Rius' i 'Desideri' d'Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català significat amb el franquisme que va presidir l'Ateneu Barcelonés, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura. La sèrie, de 10 capítols, narra la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d'una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l'històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments històrics com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes. El fet de disposar d'actors amb gran renom va provocar que la producció fos una de les més cares de l'època. Va comptar amb vuitanta-sis actors i dos mil extres i el rodatge va durar sis mesos. El cost total va pujar a 70 milions de pessetes, amb una mitja de 5 milions per episodi. Van protagonitzar l'obra l'actor Fernando Guillén com el fabricant Joaquim Rius, el nom del qual surt al cartell que hi ha a la fàbrica a la fotografia, i Maribel Martín fent el paper de la seva dona, Mariona Rebull. Van participar també Josep Mª Caffarel, Emilio Gitiérrez Caba, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, Carles Velat, Mari Carmen Prendes, Agata Lys, Teresa Gimpera, Rafael Anglada, Enric Arreondo, Carles Lloret, Jordi Serrat, Montserrat Carulla i Alejandro Ulloa. A la fotografia, dos treballadors de l'administració de la Fàbrica Godó i Trias, S.A. presumiblement dos dels descendents de les famílies propietàries Tries, Godó, Milà o Vidal-Ribas, davant un decorat i pujats a sobre d'un dels carruatges d'atrezzo.

Rodatge de la sèrie de TVE La saga de los Rius a la fàbrica Godó i Trías

Rodatge d'una pel·lícula a l'entrada, avui desapareguda, del recinte de la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A. Es tracta del rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida pel madrileny Pedro Amalio López, pioner de la televisió espanyola des dels inicis i especialitzat en la producció de dramàtics, amb una esplèndida música d'August Algueró i Dasca, que barreja inspiradament motius de la música popular catalana, i la producció i un encertat guió de Juan Felipe Vila-San Juan, periodista i guionista de programes de TVE en Miramar, que va ser assessorar per l'historiador Pere Voltes i Bou. Rodada en 35mm, va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar i emetre en castellà, durant el 1976, es va tornà a emetre a Catalunya en català el 1982. Per poder reconstruir la forma de vida de la burguesia catalana de finals del segle XIX y principis del XX, la sèrie es va rodar en trenta tres decorats de plató (als estudis de TVE a Miramar de Barcelona i als de l'Hospitalet), amb decorats de Sergi Bigas Gorina, autor també de les acuarel·les evocadores de la Barcelona de principis del segle XX dels títols de crèdit, als antics telers de les sederies Balcells de Manresa, a la fàbrica Godó i Trías de L'Hospitalet i a diferents exteriors de Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Aquesta sèrie està basada en les novel·les 'Mariona Rebull', 'El vidu Rius' i 'Desideri' d'Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català significat amb el franquisme que va presidir l'Ateneu Barcelonés, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura. La sèrie, de 10 capítols, narra la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d'una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l'històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments històrics com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes. El fet de disposar d'actors amb gran renom va provocar que la producció fos una de les més cares de l'època. Va comptar amb vuitanta-sis actors i dos mil extres i el rodatge va durar sis mesos. El cost total va pujar a 70 milions de pessetes, amb una mitja de 5 milions per episodi. Van protagonitzar l'obra l'actor Fernando Guillén com el fabricant Joaquim Rius, el nom del qual surt al cartell que hi ha a la fàbrica a la fotografia, i Maribel Martín fent el paper de la seva dona, Mariona Rebull. Van participar també Josep Mª Caffarel, Emilio Gitiérrez Caba, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, Carles Velat, Mari Carmen Prendes, Agata Lys, Teresa Gimpera, Nadala Batiste, Carme Fortuny, Àngels Moll, Josep Peñalver, Josep Mingell, Rafael Anglada, Enric Arreondo, Carles Lloret, Jordi Serrat, Montserrat Carulla i Alejandro Ulloa. A la fotografia, Pedro Amalio López dona instruccions a uns extres carateritzats com a obrers a punt d'entrar a treballar a la fàbrica. L'edifici, va ser projectat el 1903 pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró. Actualment de propietat municipal, és un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist i forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (PEPPA, fitxa núm. 28). Aquesta històrica entrada al recinte, i la tanca perimetral de maó vist que donava a la Gran Via, va desaparèixer per la urbanització i ampliació de les voreres de la Granvia de l'Hospitalet quan tot l'entorn va acabar configurant la Plaça Europa.

Jaume Ventura Tort amb Gerardo Pérez Busquier

El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) amb el mestre Gerardo Pérez Busquier, que va dirigir les funcions de l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers el novembre i desembre de 1975 i el va ajudar a orquestrar alguns passatges de l'obra. La fotografia està realitzada a l'escenari del Liceu, amb l'escenografia de l'obra preparada just abans de l'estrena, amb el mestre Pérez Busquier vestit de frac i amb la batuta a la mà.

Jaume Ventura i Tort parlant amb Francesc Massó i Majo i altres.

A la fotografia apareixen, juntament amb altres persones en segon terme, Jaume Ventura Tort (1911-1985) a l'esquerra, escoltant les animades explicacions de Francesc Masó i Majó, llavors director administratiu del Gran Teatre del Liceu, càrrec que va ocupar des del 1947, essent empresari Josep Fugaroles i Arquer i fins al 1980, any de la mort del darrer empresari del Liceu, Joan Antoni Pàmias. Massó fou un gran afeccionat al teatre i a l’òpera i durant la seva vida i va anar col·leccionant gran quantitat de fotografies i postals de tot allò relacionat amb les arts escèniques i l'òpera, que cedí posteriorment al Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Fotografia realitzada el dia de l'estrena al Liceu de l'òpera Rondalla d'esparvers, de Jaume Ventura Tort, amb llibret basat en l'òbra homònima de Josep Mª de Sagarra.

Rondalla d'Esparvers.

Cartell de gran format que penja de la façana del Gran Teatre del Liceu anunciant l'estrena de l'òpera en dos actes Rondalla d'Esparvers. Llibret basat en l'obra homònima de Josep Maria de Sagarra i música de Jaume Ventura Tort (1911-1985). Fou estrenada amb gran èxit al Gran Teatre del Liceu el 29 de novembre de 1975. La segona i darrera funció tingué lloc el 2 de desembre del mateix any. En aquella època el Liceu oferia només tres funcions dels títols del repertori operístic.

Gran Teatre del Liceu: temporada d'òpera 1975-76.

Programa de mà que presenta la segona i última representació de "Rondalla d'Esparvers=Rondalla de Gavilanes", poema de Josep Maria de Sagarra i música de Jaume Ventura Tort. Conté el repartiment, la sinopsis argumental, gènesis i desenrotllament escènic de l'obra segons les "Memòries" de Josep Maria de Sagarra, publicades per Editorial Aedos (Barcelona) en la col·lecció Biografies Catalanes. Inclou les fotografies dels artistes, les biografies de Josep Maria de Sagarra i Jaume Ventura Tort i les pròximes representacions que es faran en el Liceu.