Visita a l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.

Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera. A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga regionalista.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Foto de grup amb personalitats i autoritats polítiques i militars, dempeus els homes i davant assegudes les dones, en semi cercle, en el jardí de Can Bori, per veure l'acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez, situat al centre de la fotografia, amb faixa d'alcalde i ulleres, al costat del Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa. De les tres dones assegudes al centre de la fotografia amb vestit fosc, la que porta el barret amb la flor blanca és Gloria Guill, esposa de Tomàs Giménez. A la dreta de la fotografia, amb bigotet i ulleres de nas, el secretari municipal Joan Coca Alujas. La torre residencial Can Bori apareix a aquesta fotografia abans de la remodelació per adaptar-la com a escola. Es veu la façana principal, amb tots els seus ornaments originals, que foren eliminats en la reforma posterior, i els jardins de l'entrada. Aquest casalot es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril. Els seus jardins travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració, el 23d'octubre de 1927, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. L'edifici va ser inaugurat per S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que van viure en un xalet, on el Dr. Isern tenia també la seva consulta privada, situat a la mateixa Plaça del Repartidor, davant de l'edifici de Correus, projectat també, el 1930, pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 78. Actualment aquest xalet és, des de després de la guerra civil, la comissaria de la Policia Nacional a l'Hospitalet. Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.

Acte de la Unión Patriótica de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

L'alcalde Tomàs Giménez i altres autoritats de l'època del Directori Militar de Primo de Rivera en un banquet organitzat per la Unión Patriótica de l'Hospitalet a la Caserna de la Remunta el 26 de gener de 1927. A l'acte van assistir cent vint-i-cinc comensals. La presidència del banquet va ser ocupada per Fernando Martí, darrera el ram de flors, amb mocador sobresortint de la butxaca, delegat governatiu del districte, asseient-se a la seva dreta l'alcalde Tomás Jiménez Bernabé i, a la dreta d'aquest Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona i els tinents d'alcalde Leopoldo Lomba i Esteve Carbó, asseguts els dos a banda i banda del rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, mossèn Gironès. A l'esquerra de la taula de presidència, la dreta de la fotografia, van prendre seient, al costat de Fernando Martí, el tinent d'alcalde Josep Sans, al seu costat, amb bigoti, Josep Parera Gelabert, cap del sometent local i president del Comitè d'Unió Patriòtica i el tinent coronel, cap del dipòsit de sementals de la remunta, senyor Morillas. En finalitzar l'acte, després dels parlaments, el Secretari de la Corporació Municipal, Juan Coca Alujas, va llegir dos telegrames que serien enviats al Majordom Principal del Palau d'Orient i al Cap del Consell de Ministres com a adhesió a la Monarquia.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, membres de la Unión Patriótica i dels Exploradores de España de Hospitalet i ciutadans a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. De les dues dones amb ram de flors del mig, la de l'esquerra és l'esposa de Tomàs Giménez, Glòria Guill. Inscripció a la portalada del 1201, realitzada pel Mestre A. i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Autoritats i personalitats davant l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Possiblement dinar de festa major, presidit per les autoritats locals. La imatge mostra sota un entoldat taules allargades amb les tovalles blanques i persones dinant. Al costat esquerra, perpendicular a la resta, la taula presidencial, on hi ha assegudes diferents personalitats

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats.Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs amb l'assistència de S.M. la Reina i les Infantes. En la imatge se les veu sortint de l'edifici de Correus on les espera un cotxe descapotable i diverses autoritats. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. Actes de regalar i madrinar la bandera dels Boy-Scouts per la senyora Glòria Guill (esposa de l'alcalde Tomás Giménez), fets amb motiu de la presència de S.M. la Reina Victòria i les Infantes Beatriz i Cristina en la inauguració de l'edifici.Tribuna presidida per S.M. la reina i les Infantes. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

La imatge mostra les autoritats i personalitats davant els gegants romans a l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93. El primer home per l'esquerra és l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Es veu l'alcalde Tomàs Giménez i al seu costat una personalitat religiosa i altres autoritats en un acte a l'aire lliure. A mà esquerra, al fons, es veu l'esposa de Tomàs Giménez i altres dones i noies assegudes dalt d'un carro i d'altres enfilades per poder veure l'acte que s'estava produïnt. A mà dreta, al fons es veu un entoldat de ratlles a l'estil de festa major.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. A més de les personalitats que encapçalen l'acte es veu a desenes de persones, atretes per la importancia de la nova infraestructura. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet que fou projectada per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Ubicada a Castelldefels, es pot veure un grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, amb vistós uniforme diplomàtic, portant la bandera i obrint la comitiva de les d'autoritats en l'inici de la processó, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Al mig, Tomàs Giménez i la seva esposa Glòria Guill, amb el ram de flors. S'aprecien membres dels Exploradores de España, organitxzació juvenil de la Unión Patriótica, amb barret canadenc, i el cap del Somatén de l'Hospitalet, Josep parera, calb i amb bigoti, a la dreta. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Homenatge a l'alcalde Tomás Giménez el 1925.

L'alcalde Tomàs Giménez, la seva esposa Glòria Guill, asseguda al seu costat i altres autoritats en un dinar dins d'un entoldat. El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada pel Capità General de Catalunya, Emilio Barrera, una vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica, acte que recull aquesta fotografia del fotògraf Merletti on es pot apreciar, assegut al costat de Giménez, Mariano Marín, alcalde de Sant Feliu de Llobregat i cap de la Unión Patriótica del partit judicial de sant Feliu de Llobregat. Al costat d'aquet, amb bigiti, Josep Parera, cap del Somatén de l'Hospitalet, mossèn Vilaseca i diversos Tinents d'alcalde i regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, el 26 de febrer, pel republicà Josep Jordà i Polls. El Govern Civil, però, no va acceptar a Jordà com a alcalde i va manar canviar-lo. El 5 de març de 1930 el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.