Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. Es veu a part de la comitiva i alguns guàrdies civils a la taquilla de l'andana de davant de la nova estació, protegida amb una pèrgola.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació. A l'altra andana, gent del barri segueix l'acte.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de l'alcalde, Ramon Solanich i tota la comitiva.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu als membres de la comitiva asseguts a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, entre ells el periodista S. Rodríguez Paredes, dret, fullejant un diari.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera acompanyat d'altres homes a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, que avança per entre els camps llaurats.

Arribada del Carrilet a Sant Boi

La fotografia mostra el moment de l'arribada del primer comboi del Carrilet a San Boi de Llobregat. L'esdeveniment va ser celebrat amb molta alegria a totes les poblacions per les que va passar el primer tren. A la imatge es veu l'arribada del tren i l'expectació de la gent, que ocupen l'andana. A l'esquerra es pot veure l'edifici de l'estació i, al fons, un gran cobert. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira.

Arribada del Carrilet a Sant Boi

La fotografia mostra el moment de l'arribada del primer comboi del Carrilet a San Boi de Llobregat. L'esdeveniment va ser celebrat amb molta alegria a totes les poblacions per les que va passar el primer tren. A la imatge es veu a un grup de noies amb rams de flors a les mans, esperant l'arribada del tren, a l'andana de l'estació. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira.

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva a la plaça Mare de Déu de Montserrat, encara per urbanitzar en aquella època

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva un cop arribats a la població destí del viatge inaugural.

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet. Grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Escola del Mar de l'Hospitalet, projecte de Ramon Puig Gairalt

Escola del Mar a Castelldefels, de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El projecte fou realitzat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. L'edifici es va fer servir durant la dècada de 1930 per fer-hi les colònies d'estiu per als alumnes de les escoles de la ciutat. A la imatge es veu l'escola i, a les escales, algunes autoritats. Sembla la reproducció d'una fotografia publicada en un llibre o exposada. Coincideix amb el dia de la seva inauguració, el 17/07/1933, amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu com un nen amb el tradicional vestit català fa el lliurament d'un centre amb flors a l'esposa de l'alcalde Ramon Solanich.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu com Mn. Josep Homar saluda el director de la coral Juventud

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu Mossèn Homar, l'alcalde Ramon Solanich i altres autoritats de l'època entrant a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu Mossèn Homar, l'alcalde Ramon Solanich i altres autoritats de l'època entrant a l'edifici conegut com l'Harmonia, seu llavors de l'Organización Juvenil Española (OJE) de Falange. A la imatge es veu a les autoritats visitant l'exposició d'art.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu Mossèn Homar, l'alcalde Ramon Solanich i altres autoritats de l'època entrant a l'edifici conegut com l'Harmonia, seu llavors de l'Organización Juvenil Española (OJE) de Falange.

Eduard Arranz Bravo: l'Acollidora.

Eduard Arranz Bravo de Laguna va néixer a Barcelona el 1941, fill d'Antolín Arranz de Blas, vasc nascut a Sestao, i d'Angélica Bravo de Laguna di Napoli, argentina nascuda a Carhué, filla de mare napolitana i de pare canari. La seva vinculació amb la ciutat de l'Hospitalet ve de molt lluny ja que el seu pare va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir aviat delegació a l'Hospitalet, la ferreteria industrial ACAB, que va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, llavors Avenida de Generalísimo Franco, i després al carrer Santa Anna, que va estar activa a la ciutat fins el 2012. Dels dos germans seus que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, un, el seu germà gran, Arturo, es va establir a viure amb la seva família a l'Hospitalet el 1958, on van néixer quatre dels seus set fills, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat. Eduard Arranz-Bravo va morir al seu estudi de Vallvidrera el 20 d'octubre de 2023. La vinculació artística d'Arranz Bravo amb la ciutat també ve de lluny, doncs havia guanyat el 1968 un premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera. El «Premio de Pintura Ciudad de Hospitalet» neix, impulsat per l'Ajuntament i amb l'assessorament de l'Agrupació Amics de la Música, l'any 1965 i es crea com a iniciativa per promocionar i donar suport a l'art. Les obres premiades, en quedar de propietat municipal, passaven automàticament al fons artístic de la ciutat. Aquest premi va tenir una especial incidència pública donada la proximitat de l'Hospitalet amb Barcelona, les escases convocatòries d'aquestes característiques i el criteri modern i obert del jurat qualificador, entre els quals hi havia els crítics d'art Alexandre Cirici i Pellicer o Cesareo Rodríguez Aguilera. El premis es van mantenir fins el 1974. El fet que es convoqués en plena dècada dels seixanta, tot coincidint amb l'arribada d'una nova generació portadora d'un esperit que intentà reaccionar davant el llenguatge de l'abstracció i l'informalisme, va provocar que les successives convocatòries reflectissin un nou esperit que es materialitza en una figuració que retorna al dibuix com a base acadèmica i que recupera la figura humana com a especulació formal i com a mirall de la dimensió social. Dins d'aquest grup hi trobem, a la important col·lecció d'art de l'Ajuntament de l'Hospitalet, obres d'Eduardo Arranz Bravo, així com també de Rafael Bartolozzi, de Francesc Artigau, de Robert Llimós i de Gerard Sala. Eduard Arranz Bravo va anar guanyant cada cop un més gran reconeixement i notorietat per la seva obra, cada cop més propera al moviment pop que imperava a l'època, i per les accions artístiques i "perfomances" realitzades durant els anys setanta en societat artística amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi -com la realitzada a la fàbrica Tipel de Parets de Isidor Prenafeta, per exemple- societat artística que va deixar d'existir el 1981. L'alcalde Pujana, coneixedor de la seva obra, i d'aquesta vinculació artística amb la ciutat, li encarrega el 1984 que faci una escultura que pugui representar simbólicament la ciutat de l'Hospitalet. L'escultura en bronze resultant va ser nomenada "L'Acollidora" i va ser presentada públicament, en la seva versió petita, que l'Ajuntament fa servir com a regal institucional, per l'alcalde Juan Ignacio Pujana i pel crític d'art José Corredor Matheos, al Saló de Plens el dia 19 d'abril de 1985. L'escultura pública en bronze de gran tamany va ser instal·lada a la Rambla Just Oliveras i inaugurada un any després, el dia de Sant Jordi de 1986. En paraules del poeta i crític d’art José Corredor-Matheos aparegudes en el fullet de presentació de l’obra: “L’Acollidora, un gran tema para una escultura monumental, viene a simbolitzar la voluntat de los vecinos de abrirse, hacia afuera y hacia adentro. Arranz-Bravo, en su extraordinària creación plàstica, le ha puesto en las manos una bandeja. Vacía. Se habrá vaciado, pensamos, de dar tanto. Pero, vacía como està, parece más cargada y repleta. En otras épocas –barrocas o neoclásicas, es igual- la bandeja estaria repleta de frutos de la tierra. Ahora esto resultaria ingenuo, simple. Podemos imaginar todo lo que hay en ella. Y mejor aún, verlo, porque lo mejor que que l’Acollidora ofrece es invisible: la bienvenida, la cordialidad, la hospitalidad”.

Exposició "X Congreso Internacional de Centros Sociales"

Exposició "X Congreso Internacional de Centros Sociales". Inauguració de l'exposició a càrrec de l'alcalde José Matías de España Muntadas. Lloc: Casa España (actualment, Museu). Acció de tallar la cinta.

Ban de febrer de 1941

Es demana a la ciutadania que acudeixi a la inauguració del "Bloc del Caudillo", al barri de la Torrassa. Hi surt la consigna "¡Por el pan, la patria y la justicia! Viva Franco, ¡Arriba España!"

Ban de 9 de desembre de 1931

Es convida als ciutadans a endomassar els balcons i finestres de les cases per celebrar la proclamació a Madrid del primer president de la Segona República espanyola. Signat per l'alcalde Josep Muntané i Almirall

Ban de 21 de gener de 1941

Es demana a la ciutadania que acudeixi als actes de celebració del segon aniversari de "l'alliberament de la ciutat" per part de les tropes franquistes. També es demana que els veïns posin domassos als balcons. Signat per l'alcalde i cap local de F.E.T. i les J.O.N.S., Enrique Jonama Darnaculleta