Drogueria de Josep Puiggròs

Vista de la façana de la drogueria, propietat d'en Josep Puiggròs, amb els cartells anunciadors dels productes a banda i banda. Penjant del sostre i al costat de la porta d'entrada es veuen diferents productes. En primer pla marquesina d'una parada d'autobús. Aquesta botiga estava situada a l'edifici Casa Cabaní de 1923 de la carretera de Collblanc, que va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Granja Font

La granja Font era una vaqueria amb despatx de llet situada a la cantonada del carrer d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Rodés. L'estructura d'aquest edifici és molt senzilla, doncs consta d'una planta baixa, on antigament hi havia un habitatge amb botiga, amb terrassa a la part superior i un pati posterior que Inicialment comptava també amb unes quadres on hi havia les vaques. Es tracta d'un edifici construït per qui va ser arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, entre el 1921 i el 1922, anys en el que l'arquitecte, que ja s'estava decantant cap a l'estètica del noucentisme, ens remet, de sobte, amb aquest edifici, als experiments modernistes amb el totxo, la mamposteria i les aplicacions ceràmiques, llenguatge que Puig coneixia prou bé dels seus anys d'estudi a l'Escola d'Arquitectura. La seva estructura de maons i arrebossat de ciment, les finestres amb porticons de llibret i el discret ús decoratiu de franges de rajoleta esmaltada, són elements que el singularitzen d'una forma molt estètica. Està catalogat dins el PEPPA amb la fitxa núm. 19 De finals del anys vuitanta fins la fi del segle XX va ser el popular bar musical La Catedral. Des de fa uns quants anys l'edifici allotja el bar musical Kfè Olé.

Mercat de Santa Eulàlia, obres de pavimentació

Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Mercat de Santa Eulàlia

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.

Mercat de Santa Eulàlia en construcció

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.

Bellvitge: Blocs, cotxes, asfalt, pagesos, carros i cavalls

Fotografia realitzada el novembre de 1984 per Jaume Botey, dia de la consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, realitzat el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Jaume Botey, un dels organitzadors de la consulta, va realitzar aquesta insòlita fotografia mentre anava de camí de les taules de votació situades al barri Centre a visitar les situades al barri de Bellvitge, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta fotografia reflexa, de forma molt contrastada, la gran transformació que va patir l'entorn hospitalenc de terres de conreu al voltant de l'ermita de Bellvitge, anomenat genèricament La Marina, a partir dels anys seixanta del s.XX, en els que va passar a ser, en molt poc temps, un populós barri de l'Hospitalet on s'hi van instal·lar a viure 33.000 persones i va deixar de ser una importantíssima zona agrícola del delta del Llobregat on s'hi collien, per exemple, fins a vuit collites de carxofes, de gran qualitat, molt valorades i exportades arreu. Observem en la fotografia aquests pagesos endiumenjats que van o venen del tros a controlar els seus cultius, dels darrers existents encara llavors al barri, en aquest carro, segurament un dels ultims que van circular per l'Hospitalet. Observi's que les rodes son pneumàtiques. En un ban de 1969, l’alcalde José Matías de España Muntadas va disposar, a partir de 1970, la prohibició de la circulació, pels carrers i calçades amb pis d’asfalt de l'Hospitalet, de vehicles de tracció animal i mecànica que tinguessin les rodes amb llantes metàl·liques sense recobrir. La sanció per infringir la norma era llavors de 250 pessetes. De les ferradures dels cavalls el ban, però, no va dir res.

Mercat ambulant de Bellvitge

Imatge dels inicis del mercat entre l'any 1981 i 1982. Actualment té lloc els divendres.

Mercat del Centre

Parades exteriors del mercat del Centre

Carrer Major amb Plaça de Mossèn Homar. Botigues desaparegudes.

Carrer Major cantonada plaça Mossèn Homar. En aquesta fotografia es poden apreciar tot un seguit de comerços avui desapareguts. Es veu la sabateria Jové i la sastreria Ramos i més lluny, la pastisseria Solé, l'Armeria Jutglà, la verduleria "Cal Tano", després colmado cal Fiero i després restaurant Cal Paco i el popular Bar-Restaurant Nin i, a la cantonada amb Príncep de Bergara, la Pastisseria Santa Eulàlia. Els edificis han estat gairebé tots enderrocats per fer nous blocs de pisos, com ho van ser també els de la vorera del davant. Es tractava de cases molt antigues majoritàriament de principis del s. XIX, tot i que una, la que està situada al costat de l'armeria Jutglà, encara avui dempeus, és molt més antiga, doncs es va trobar al seu interior en la reforma que el va convertir en un restaurant Cal Paco, un gran arc de pedra que va fer pensar que es tractava del petit Hostal i/o Hospital primigeni que va donar nom a aquesta part de l'antic terme de Provençana. El primer negoci de l'esquerra, era la sabateria Jové, el propietari de la qual, Josep Jové, va ser durant molt de temps regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per CiU. A continuació estava la sastreria Ramos, el propietari del qual, Joan Josep Ramos, en nom de la Unió de Botiguers, va ser molt actiu en la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre el 1981, quan aquesta es va crear amb la missió de recuperar la Festa major de l'Hospitalet Centre. El segon negoci, l'emblemàtica pastisseria Solé, famosa per les seves pastes i pastissos cuits amb forn de llenya, era propietat de la família de l'empresari, polític i dirigent esportiu Jacint Borràs i Manuel, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant molts anys per CiU i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, partit que, amb el pas dels anys, li va tocar haver de liquidar formalment davant el registre de formacions polítiques del Departament de Justícia quan aquest partit va implosionar a causa de la confessió per part del President Jordi Pujol i Soley de la deixa econòmica oculta a Andorra del seu pare. Va ser destacat membre també de la Junta del Barça amb Agustí Montal i després amb Joan Laporta. La seva filla Meritxell Borràs i Solé, que també va ser regidora a l'Ajuntament per aquesta formació durant molts anys (1995-2014) i Diputada al Parlament (1995-2015) va ser Consellera de Governació nomenada pel President Artur Mas i revalidada en el càrrec pel President Carles Puigdemont. En el Judici al procés independentista català va ser condemnada pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a una multa de 60.000 euros, i a inhabilitació especial d'un any i vuit mesos pel delicte de desobediència. El tercer negoci que hi ha a la fotografia és l'armeria d'A. Jutglà, seguit d'un antic edifici que era la verduleria de Cal Tano, després colmado cal Fiero i, després, el restaurant-braseria Cal Paco, que va muntar Francisco Giráldez Gómez, antic cambrer de la Casa Nin, el popular bar-restaurant l'amo del qual Josep Nin, va regentar també, durant molts anys, el bar del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Cap d'aquests negocis va sobreviure al pas del temps.

Plaça Espanyola

Vida qüotidiana l'any 1962 a la plaça Espanyola. Podem veure gent jove, gran i nens passejant, llegint el diari o jugant a la plaça. Al centre de la imatge destaca una Bunyoleria-Xurreria. Al fons, part de la façana de l'església Mare de Déu dels Desemparats.

Plaça Espanyola

Es veu el Garatge Montserratina i uns nens davant l'antic quiosc de diaris.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la plaça. Al seu costat esquerra es veu part de la Botiga Nova.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Bar Bodega Evaristo

Imatge de l’interior del bar bodega Evaristo de 1962. Aquest bar bodega es trobava a la Rambla Catalana número 44 i era dirigit pels seus propietaris: el matrimoni d’Evaristo Pujol Vilardell i de Margarida Farré Armengol i el fill Joan Pujol Farré. S'observen una gran quantitat d'ampolles de cava i de diferents licors, caixes de cerveses i refrescos i unes quantes botes de diferents tipus de vi. Les taules de marbre i les cadires thonet, estratègicament situades per tal d'aprofitar l'espai, donaven un aire de bodega típica a l'establiment.

Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. El bar tenia una gran barra-, terrassa i billars. Molta gent del barri el freqüentava i també molta gent de fora, ja que era a tocar de la parada de metro de la Línia 1 de Santa Eulàlia, on finalitzava aquesta línia abans de perllongar-se cap al Centre i Bellvitge. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Terrassa de bar a la plaça Espanyola

Terrassa de bar a la plaça espanyola, 14 el dia 29 de juny de 1961.

Terrassa del Bar Maginet, a la Rambla Just Oliveras.

El bar Cal Maginet a l'any 1970, que estava situat a la Rambla de Just Oliveras, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Casa Nova. Aquest bar tenia terrassa exterior que era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, desaparegut. el 2014. Al seu costat del bar Maginet, es pot observar el cartell anunciador de la gran botiga Mobles Ginestà, amb 7 plantes d'exposició, que es va mantenir en aquest local fins el 1996 i que avui està encara en funcionament a Sant Hipòlit de Voltregà. Al fons, es pot apreciar la gran masia Ca l'Adela Oliveras, que durant el franquisme va ser la seu dels Sindicat de Falange i on estava previst fer, als anys de la transició, coincidint amb l'inici de les obres per fer passar el metro per la Rambla, una gran operació immobiliària que va quedar aturada en bona part gràcies a les lluites dels veïns. Actualment aquest edifici no existeix i al seu lloc hi ha una nova façana del Casino del Centre que rendeix a la Rambla i una de les dues entrades al metro anomenades Avinguda del Carrilet. La Rambla Just Oliveras continua avall fins a arribar a l'Avinguda del Carrilet, creada el 1985, per on passen soterrades les vies del Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona al Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia, on hi a també l'intercanviador per accedir a altra entrada al metro, i on està instal·lada l'escultura "El pont de la Llibertat", del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo. A partir de l'Avinguda del Carrilet la rambla passa a anomenar-se Rambla de la Marina i arriba fins el barri de Bellvitge. A la dreta es veu l'antiga seu d'estil racionalista del Banc Hispano Colonial, després Banc Central, obra del que va ser arquitecte municipal de l'Hospitalet de 1912 a 1937 Ramon Puig i Gairalt. Es veuen també aparcats uns cotxes al mig d'aquesta part de la Rambla, entre ells una furgoneta 2CV de Citröen, un Seat 600, un Seat 124 i un Renault Gordini, molts populars en aquells anys. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, també del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, que estaven situades just davant del Bar Maginet, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. El Bar Maginet va canviar de mans i va passar a ser el Bar Cal Teo, en els anys noranta del segle passat.

Casament al Bar Joan

Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García el 1964 al bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.

Casament al Bar Joan

Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García el 1964 al bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.

El bar Joan, del barri de la Torrassa

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la Ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria. Economia i treball 120P 9D/Restauració/Cafès i bars

Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García

Fotografia feta el 1964 davant el bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià a la cantonada amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.

Casament al Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.