Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga regionalista.

Societat Coral la Joventut

Fotografia dels membres de la Societat Coral la Joventut. Al fons de la imatge es veu l'estandard de la Societat. La Coral fou fundada el 1934; van tenir diferents estatges socials: el bar de Cal Rector (rambla de Just Oliveras) fins el 1936 i després el bar Mirador (plaça de l'Ajuntament).

Fàbrica Cosme Toda

Vista general de la fàbrica de ceràmica la Cosme Toda envoltada de camps. En primer pla hi ha dues senyores passejant per un camí on més tard es construirà el camp de futbol. La fàbrica està catalogat en el PEPA amb el núm. 16

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte.

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte. Sobre la taula hi ha un crist, dues medalles i un full amb l'expressió: "Si lo haceis, Dios y España os lo premien, y si no, os lo demanden".

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte. A la fotografia es veu a una part del grup de regidors.

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte, on es pot apreciar l'antic escut de la ciutat. Sobre la paret, un bust del General Franco.

Cal Polític

Façana principal de la masia de Cal Polític i el cobert annex amb el safareig

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris de l'Ajuntament.

El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada una magnífica vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata, amb la seva capsa oberta a la taula, i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unión Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, després d'un efímer nomenament, el 26 de febrer, del republicà Josep Jordà i Polls com a alcalde, que no va ser acceptat pel Govern Civil, per Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga, que ja havia estat alcalde el 1916 i el 1918, que va ser nomenat novament alcalde el 5 març. Amb posterioritat a l'àpat d'homenatge, va tenir lloc aquest retrat de funcionaris i polítics de l'Ajuntament durant el període del seu mandat prenent cafè relaxadament a la terrassa d'un bar, probablement al bar de l'espigó del port , anomenat popularment "El rompeolas". Al mig, sense corbata amb les cames creuades l'alcalde Tomàs Giménez. A la fila de drets de dalt, el tercer començant a comptar per la dreta, amb ulleres de nas i bigotet, el Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Jan Coca Alujas. Juan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris

L'alcalde, Tomás Giménez i altres polítics i funcionaris en una terrassa de bar (possiblement l'espigó del port de Barcelona).

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez

Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez. A mà esquerra, l'alcalde Tomás Giménez, al seu costat un capellà i el comandant de la Caserna de la Remunta, al centre Josep Miralles i Sbert, bisbe de Barcelona i, a la seva esquerra, el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera que té al costat, a la dreta de la fotografia, assegut també, a Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona, Andrés Gassó Vidal, entre altres personalitats del món militar i de la política local, amb els seus familiars als jardins d'aquest recinte, que eren espectaculars. Possiblement sigui la celebració posterior a l'acte religiós i militar dedicat a la festivitat de Sant Jaume, patró d'Espanya, que tenia lloc cada any. L' edifici principal de l quarter era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlic, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia, que es conserva encara avui dia al Parc de La Remunta, és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, a un edifici situat en la confluència del carrer major amb la riera de l'escorxador, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda d'Isabel la Catòlica inundada

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda Isabel la Catòlica inundada. De fons es veu la Farga.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Festa dels tocinaires

Festa dels tocinaires. Foto de grup al restaurant, el 17 de gener (Sant Antoni, patró dels tocinaires) probablement entre 1948 i 1950. Podem veure a ma esquerra , Calpe, ( el més baixet de peu, i al costar de l'home d'ulleres a prop de la columnna). I a ma dreta , després de la columna el tercer és Joan Gassó.

Retrat de Pepita Elías, Pubilla de La Torrassa

Retrat de Pepita Elias, Pubilla de La Torrassa i Pubilla de la Ciutat d'Hospitalet 1964, desitjant bones festes.

Festa major de la Torrassa

Festa Major de La Torrassa, entre 1947 i 1948, al carrer Martí i Julià 77. Es veuen les autoritats i el president de la festa al carrer, Sr. Josep Mª Gassó. A l'esquerra, darrera el nen veiem Sr. Abarca, ?, ?, Guillem Cansado, Vilalta, ? i seguit , l'home més alt amb traje negre es tinent alcalde Rovira, al seu costat Josep Ma. Gassó.

Ramon Santarrosa

Ramon Santarrosa cantant i tocant la bandúrria amb una "tuna" al col·legi COPEM ("Centro Oficial de Patronato de Enseñanza Media), actual Institut Santa Eulàlia.

Gegants romans

Ramon Santarrosa, amb un gegant romà que durà en tot el recorregut del cercavila, dins els actes de la Festa Major de la Torrassa.

Bodes de plata del C.B. Hospitalet

Bodes de plata del CB Hospitalet. Partit de "viejas glorias", any 1955, a Can Bori (hi havia el camp de bàsquet). El segon per l'esquerra dret: el pare de Salvador Rovira Barrull, -Salvador Rovira Mauri-, que havia estat entrenador del club. A la foto ja ho havia deixat, com la resta de "viejas glorias". Al seu costat, més alt, un dels germans Vidal.

Piquet de treballadors al Polígon Pedrosa

Piquet en el Poligon Pedrosa, protesta entre 1978 i 1979. Veiem al fons els blocs de cases i al centre de la foto un grup d'obrers d'esquenes i una pancarta a l'entrada del recinte industrial.

Festa Major

Grup d'hospitalencs i hospitalenques durant la Festa Major, possiblement sigui el pati del Casino del Centre.