Ramon Santarrosa cantant i tocant la bandúrria amb una "tuna" al col·legi COPEM ("Centro Oficial de Patronato de Enseñanza Media), actual Institut Santa Eulàlia.
Bodes de plata del CB Hospitalet. Partit de "viejas glorias", any 1955, a Can Bori (hi havia el camp de bàsquet). El segon per l'esquerra dret: el pare de Salvador Rovira Barrull, -Salvador Rovira Mauri-, que havia estat entrenador del club. A la foto ja ho havia deixat, com la resta de "viejas glorias". Al seu costat, més alt, un dels germans Vidal.
Piquet en el Poligon Pedrosa, protesta entre 1978 i 1979. Veiem al fons els blocs de cases i al centre de la foto un grup d'obrers d'esquenes i una pancarta a l'entrada del recinte industrial.
Fàbrica Can Rifà. Treballadores disfressades el dia del Carnaval. La fàbrica Jacint Rifà es va posar en marxa l'any 1912.
Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó. Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18 obrers que treballaven per a ell. Compta amb un despatx a Barcelona per a comercialitzar el gènere que produeix al carrer de Sant Cristòfol, núm. 11. Es dedicarà uns anys a la importació de cotó en floca. Jaume Rifà s’associà aleshores amb el seu germà Josep i creà Rifà Germans. Ampliaren el negoci incorporant la filatura i aixecaren una nova fàbrica, moguda per energia hidràulica procedent del canal de Manlleu. L’edifici es va acabar el 1863 i la maquinària començà a funcionar el 1864.
El 1877 morí Jaume Rifà. El negoci quedarà en mans dels seus tres fills: Joan, Josep i Jacint. Aquests constituïren Fills de Jaume Rifà. La societat es mantindrà fins el 31 de desembre de 1886. Aleshores cadascú tirarà pel seu costat.
Joan Rifà i Munt es va quedar amb la fàbrica de Manlleu, que ampliarà a base de llogar un edifici a la mateixa població. Deixarà el tissatge i es mantindrà com a filador fins el 1924, any de la seva mort. El negoci continuarà ara sota la raó social d’Eduard Rifà, sempre dintre del sector dels filats de cotó. El 1936 l’empresa es convertirà en societat anònima: Anònima Rifà i Anglada. Tenia aleshores a Manlleu 7.000 pues de filar i 1.100 de tòrcer, en un edifici nou, construït el 1932 al mateix Manlleu, al davant del que havia estat edificat el 1863. Serà absorbida per Filatures Buixó i tancada el 1990.
Josep Rifà i Munt també es quedà a Manlleu quan es dissolgué la societat familiar. La seva empresa es deia Josep Rifà i Companyia i es dedicava, com és natural, a la filatura de cotó. Hi romangué des del 1886 fins el 1892.
Jacint Rifà i Munt s’establí a Torelló el 1886, en dissoldre’s la societat dels tres germans, com a filador de cotó. El 1890 va comprar una fàbrica a Malards, una fàbrica important en el procés d’industrialització d’Osona. Malards pertany al terme municipal de Gurb (Osona) i és situat a la vora dreta del riu Ter, a prop de la confluència amb el riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu. El 1842 s’havia constituït la societat Molas, Graells i Companyia, propietària i explotadora d’aquesta fàbrica de Malards de filats i teixits de cotó. El 1850 hi treballen 186 obrers: 75 al tissatge i 111 a la filatura.
El 1890 es convertí en la filatura de Jacint Rifà. Aquest l’ampliarà considerablement. Jacint Rifà posarà en marxa dues noves fàbriques de filats: el 1902 una a Vallbona d’Anoia, que tancarà el 1910 per a obrir-ne una altra a l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta es posà en marxa el 1912. Morirà el 1928 i el succeiran dos dels seus fills, els quals constituiran Rifà SA, el 1929, que continua amb les dues fàbriques: la de riu a Malards i la de l’Hospitalet, que ja funcionarà amb electricitat. Va tancar, com gran part de les indústries tèxtils de Catalunya, en els anys seixanta del s. XX.
Autobús que feia la línia L'Hospitalet Centre-Santa Eulàlia
Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.
Fàbrica Tecla Sala (núm. 032 del PEPPA). Fotografia de Ramon Solanich i Riera a les escales d'entrada a la casa del director, on posteriorment va estar instal·lada l'infermeria, dirigida per ell mateix com a metge que va ser d'aquesta empresa de la seva tia, Tecla Sala i Miralpeix.
Manifestació contra l'atur. Delegació Unió Local L'H de CCOO, a l'Avinguda Masnou a finals de 1978. Les persones que encapçalen la manifestació: Tomás Martinez, Jaume Valls, Pep Ribas, Mercedes Roman, ?, ?.
Acte festiu "La cultura és un dret". Imatge presa des del carrer Enginyer Moncunill enfocant el carrer Primavera amb les seves torres elèctriques d'alta tensió. A mà dreta, entarimat amb banda de música i concentració de veïns al seu voltant, amb decoració de globus. Penjada davant la primera torre elèctrica que es veu, una pancarta que posa "La cultura és un dret".
Miting d'Iniciativa per Catalunya al barri de Collblanc amb motiu de les eleccions autonòmiques del 29/05/1988. Juan Saura, Rafael Ribó i Jaume Botey asseguts a l'escenari.
Nit d'inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26/05/1991. Es veu un grup de militants d'Iniciativa per Catalunya després d'haver enganxat els cartells. D'esquerra a dreta Jesús Batet, Jaume Botey, Josep Ribas, Josep Calvis, Carolina Batet, Vicenç Ventura i Mª Pilar Massana
Nit d'inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals del 26/05/1991. Jaume Botey enganxa un cartell a un plafó publicitari demanant el vot per Iniciativa per Catalunya.
Manifestació estatal a Madrid per demanar la sortida d'Espanya de l' OTAN
Retrat de diverses persones del Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l'Hospitalet i de Cornellà de Llobregat. Es veu una pancarta del col·lectiu de Cornellà de Llobregat. Al centre de la imatge hi ha Francisco Bello representant del Moviment Comunista de Catalunya
Campanya de la Unió de l'Esquerra Catalana per a les Eleccions Generals de 1986
Paradeta de propaganda electoral de la UEC. Carolina Aguado està com a informadora. Hi ha un senyor que reparteix adhesius del partit a les persones que s'apropen a la taula
Lliurament de carnets als afiliats al PSUC a l'Aula de cultura de la Florida
Vista de l'aula de cultura de la Florida. Al fons es veu a Antoni Lucheti parlant pel micrófon i assegut a la taula a Ramón Luque. Davant el públic que l'escolta.
