Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0000506.jpg
    Prolongació de la Granvia ("calle Cortes") al seu pas per la plana de la Marina de l'Hospitalet
    Imatge de la Gran Via en obres entorn els anys 1930.La seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de fàbriques properes, com, a l'esquerra, l'antiga Caralt y Pérez S.A, la propietat de la qual era ja en aquesta època de Delmir de Caralt i Mateu en solitari i que va ser coneguda com a Can Caralt o El cànem. També es pot distingir la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després de la guerra civil com a Godó y Trias S.A., que era coneguda popularment com "Les Sangoneres". Imatge de la Gran Via en obres, Es pot veure com la seva obertura es feu travessant la plana de la Marina, per la seva part alta. A costat i costat es poden veure algunes xemeneixes de les fàbriques properes, com Viuda e Hijos de Jaime Trias, anomenada després com a Godó y Trias S.A, (popularment coneguda com "les sangoneres", pel lloc on hi era, el pla de les sangoneres) que quedaria en part també afectada. A la part esquerra de la fotografia hi ha un grup d'homes fent feines del camp carregant material a un carro tirat per un cavall. Per la carretera avança un gran automòbil, que sembla un cotxe de línia. Al fons a la dreta es poden veure les cúpules del Palau Nacional, sobre la muntanya de Montjuïc Les negociacions amb els propietaris agrícoles de la plana del sector de la Marina per tal de poder prolongar aquesta via al seu pas per l'Hospitalet es van iniciar el 1923, essent alcalde de l'Hospitalet en Josep Muntané i Almirall. Van finalitzar el 1927, en l'època de la dictadura de Primo de Rivera, essent alcalde de l'Hospitalet Tomás Giménez Bernabé, que va aconsseguir la cessió, per part dels propietaris, si us plau per força, de quatre km. de terreny per tal de poder ampliar la Gran Via, anomenada llavors carrer Cortes, fins el riu Llobregat. La negociació va ser difícil, perquè formalment les terres dels propietaris agrícoles de la Marina, ja havien estat agregades el 1920 per l'Estat, si us plau per força, al municipi de Barcelona per fer el port franc -que mai es va fer- i això va generar molt malestar i molts litigis. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent encara alcalde en Tomás Giménez, va realitzar un acte solemne al consistori l'agost de 1929 on es va protestar formalment per aquella agregació, i es va manifestar la impossibilitat de poder negociar l'ampliació de la "Calle Cortes" al seu pas per l'Hospitalet amb els propietaris agrícoles perquè les seves terres eren formalment ja de Barcelona, Amb aquest acte es va intentar embolicar una mica la troca amb la intenció de recuperar-les per a l'Hospitalet, però Tomàs Giménez no ho va aconseguir. El premi de consolació pel municipi va ser la concessió del títol de Ciutat. Però els litigis dels propietaris de les terres, que van ser posteriorment expropiats, van durar molts anys. La família Carbonell Espinosa, per exemple, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després, pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. L'objectiu de l'Ajuntament de Barcelona era poder conectar Barcelona amb l'aeròdrom de El Prat, que ja funcionava amb vols regulars comercials i era, cada cop més, una porta d'entrada a la ciutat per un mitjà de transport que connectava Barcelona amb tot el món. L’any 1916 es constitueix el Real Aeroclub de Catalunya, societat esportiva formada membres de l’alta burgesia catalana i s’ inaugura l’Escola Catalana d’Aviació, primera escola d’aviació, on es van provar els primers productes de la indústria aeronàutica catalana i es van disputar els primers concursos i competicions esportives. Escullen el Delta del riu Llobregat com a emplaçament del primer camp de vols de Catalunya, prop de l’estany d’ El Remolar, a Viladecans, a tocar de El Prat de Llobregat, on curiosament hi havia una granja avícola que es deia La Volateria i que donaria nom al futur aeròdrom, situat a 14 kilòmetres de Barcelona. Al desembre de 1918 l’empresa d’aviació Latécoère inaugura la línia Toulouse-Casablanca, amb escala a la Volateria, amb 2 vols setmanals, convertint l’aeròdrom en el primer de Barcelona i d’Espanya amb vols comercials. Des del 1919 estava habilitat com a aeroport provisional de Barcelona, amb pistes d’una extensió de 1.000 × 400 m. A causa de la crisi que patí l’Aeroclub de Catalunya a partir del 1920, l’aeròdrom es fa servir també com a base per a la flota de Zeppelin i hidroavions de l'Armada i de l'Exèrcit de Terra Espanyol. Els serveis comercials regulars van començar el 1927 amb la línia d'Iberia que l'unia amb l'Aeroport de Cuatro Vientos de Madrid. Aquesta línia va ser la primera línia d'Iberia.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Carros i carruatges
    Cotxes
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    La Marina
    Obres
    Transports
    Viuda e Hijos de Jaime Trias
    Caralt y Pérez S.A.
    Can Caralt
  • AMHLAF0003095.jpg
    Horts urbans
    En primer terme estructures fetes de fustes, fil ferro, plàstics i altres material que formaven petites barraques per guardar eines de l'hort. Darrere horts i edificis. Es veuen dos torres d'alta tensió en l'avinguda l'Electricitat (actualment avinguda de Catalunya)
    Agricultura i ramaderia
    Barraques i coves
    Edificis
    Horts
    Horts urbans
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0000476.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Treballadors i treballadores de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Les dones estan assegudes espanotxant i els homes recullen el producte i el carreguen al carro. Les feines es fan a l'era de l'Adela Oliveras, seu de la Col·lectiva. La destacada masia de l'Adela Oliveras, situada en la confluència de la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, era un mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, el que surt a la fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la Guerra Civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0003892.jpg
    Camp de conreu al darrere de Can Buxeres
    Camp de conreu a prop del Pont de la Mina, a tocar del que avui és la carretera d'Esplugues. A la dreta de la imatge es veu el palauet de Can Buxeres i la casa del masover al seu costat la xemeneia d'una bòbila del barri Sanfeliu.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Camins
    Natura i medi ambient
    Can Buxeres
  • AMHLAF0000382.jpg
    Cal Rosu
    Vista d'una part del pati de la masia de Cal Rosu. El centre de la imatge l'ocupen dues dones adultes que subjecten un cavall per les brides. Al costat esquerre es pot veure una part de safareig.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Rosu
    Cavalls
    Dones
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
    Safareigs
  • AMHLAF0000383.jpg
    Cal Rosu
    Masia de Cal Rosu amb tres membres de la família: els avis i la filla (o la jove). Les dones estan assegudes just davant del safareig i l'home dret al darrera
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Rosu
    Dones
    Homes
    Masies
    Persones
    Safareigs
  • AMHLAF0004208.jpg
    Vaqueria Ca la Cinta.
    Es veu la senyora cinta a la porta de la vaqueria, ubicada al carrer de l'Estrella. Al fons es veu el pont que dur al cementiri.
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Establiments comercials
    Ponts
  • AMHLAF0003326.jpg
    "Llenando el carro"
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carros i carruatges
    Edificis
    La Marina
    Transports
  • AMHLAF0000464.jpg
    Cal Bialet del Garro
    Home passant el corró per sobre dels cereals amb l'ajut de dos matxos a la masia de Cal Bialet del Garro.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Bialet del Garro
    Cavalls
    Homes
    La Marina
    Maquinària agrícola
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0004080.jpg
    Ramat d'ovelles
    Ramat d'ovelles en un solar de davant la Riera de l'Escorxador. En segon pla es veuen les cases unifamiliars del barri centre i al fons, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. Fotografia aconseguida arran del concurs de fotografia organitzat al barri Centre-Sant Josep amb motiu de la celebració dels 75 anys de nomenament de L'Hospitalet com a ciutat.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Natura i medi ambient
    Ovelles
    Religió
  • AMHLAF0025862.jpg
    Porta principal de la Torre Barrina
    Agricultura i ramaderia
    Masies
    Torre Barrina (la Marquesa)
  • AMHLAF0025857.jpeg
    Voltants de la Residència de Bellvitge. Horts, masies
    Quan el 1970 es van iniciar les obres de construcció de l'Hospital de Bellvitge, aquest estava envoltat encara dels fèrtils camps de conreu de la Marina, com els de la fotografia, que, mica en mica, els propietaris van anar venent per tal de permetre l'urbanització de tot l'entorn de l'Hospital. Tot i això encara resta avui, al costat de l'Hospital, un vestigi d'aquesta activitat agrícola, que es manté activa als camps de Can Trabal, que son regats encara mitjançant l'antiga sèquia de la Feixa Llarga provinent del Canal de la Infanta.
    Agricultura i ramaderia
    Equipaments mèdics
    Horts
    Hospital de Bellvitge
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0000404.jpg
    Ca l'Adela Oliveras
    Fotografia de gener de 1974. Al lloc on confluien la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, s'aixecava la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, que s'aprecia en aquesta fotografia per l'entrada de carruatges, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Ca l'Oliveras
    Carrers
    Cotxes
    Masies
    Sindicals
    Transports
  • AMHLAF0000403.jpg
    Ca l'Adela Oliveras
    Fotografia de gener de 1974. Al lloc on confluien la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, s'aixecava la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, que s'aprecia en aquesta fotografia per l'entrada de carruatges, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Diverses
    Dones i homes
    Masies
    Sindicals
  • AMHLAF0000769.jpg
    Can Jaume de la Puda
    Masia de Can Jaume de la Puda. Nom que prové de la font de la Puda, d'aigues curatives (aigues sulfuroses, pudentes) que era prop de la masia. Aquesta masia estava situada prop del mar, de La Farola i del barri de barraques de pescadors. Amb els anys es va instal·lar també allà a prop una fàbrica de productes químics anomenada "El vidriol", que fabricava àcid sulfúric i estava gairebé tocant el mar. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a "Cap-del- Riu".
    Agricultura i ramaderia
    Arbres
    Can Jaume de la Puda
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    La Farola
    Barraques de pescadors
    "El vidriol"
    Font de la Puda
  • AMHLAF0000384.jpg
    Mas Cal Tres, de la família Oliveras.
    Masia de Cal Tres i els camps que l'envoltaven. Aquest espai, més tard, a partir de 1907,fou urbanitzat, convertint-se en la rambla de Just Oliveras, que era pertanyent a la família que va fer donació de part de les terres a l'Ajuntament per promoure el segon eixample de la ciutat. Darrera es pot apreciar l'estació del ferrocarril, el Mas Carol davant seu i, més lluny, a l'esquerra, es poden veure, a sobre del turonet, els camps de conreu de la masia de Can Serra, que no es veu a la fotografia, que arrivaben fins a la finca Can Cluset, o Cruzet, casa senyorial que s'observa dalt de la fotografia a la dreta, així com també s'aprecien les naus de la factoria de xarols i hules que allà va instal·lar en Narcís Cruzet el 1901 on, el 1915, es va instal·lar la refineria d'olis i lubricants industrials Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, coneguda con Can Brugarolas. Al seu costat el mas Can Mayoral i davant d'aquestes naus, a l'altre cantó de les vies del tren, s'aprecia la masia Can Creixells. Al fons, la muntanya de Sant Pere Màrtir, gran part de la qual pertanyia en aquesta època al terme municipal de l'Hospitalet.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Tres
    Can Serra
    Masies
    Vistes
    Can Cluset o Cruzet
  • AMHLAF0000168.jpg
    Casa pairal de la Pubilla Cases i l'entorn al 1900.
    Casa pairal Pubilla Cases. Els voltants són camps. Davant de la casa passa el que ara es coneix com carretera de Collblanc. Va ser construïda l'any 1772 i està ubicada a la carretera de Collblanc 217-227. Actualment s'usa com escola. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Casa pairal Pubilla Cases
    Edificis
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0025858.jpeg
    Voltants de la Residència de Bellvitge. Camps de conreu de Can Trabal.
    Uns anys després de la seva construcció, l'Hospital de Bellvitge es va dotar d'un segon edifici propi, finançat per la Seguretat Social, com a escola femenina d'ATS, Asistente Técnico Sanitario, que funcionava en un règim d'alumnes internes i externes. En primer pla, a la fotografia, assenyalats en vermell, els terrenys on es va construir l'antiga residència per internes d'aquesta escola, la part posterior de la qual, com s'observa a la fotografia, rendia façana als camps de conreu de Can Trabal. Quan el 1970 es van iniciar les obres de construcció de l'Hospital de Bellvitge, aquest estava envoltat encara dels fèrtils camps de conreu de la Marina, que, mica en mica, els propietaris van anar venent per tal de permetre l'urbanització de tot l'entorn de l'Hospital. Tot i això encara resta avui, al costat de l'Hospital, un vestigi d'aquesta activitat agrícola, que es manté activa als camps de Can Trabal, que son regats encara mitjançant l'antiga sèquia de la Feixa Llarga, que apareix envoltada d'arbres a la fotografia, provinent del Canal de la Infanta.
    Agricultura i ramaderia
    Equipaments mèdics
    Horts
    Hospital de Bellvitge
    Sanitat i salut
    Sèquia de la Feixa Llarga
    Canal de la Infanta
    Can Trabal
  • AMHLAF0000402.jpg
    Ca l'Adela Oliveras
    Fotografia de gener de 1974. Al lloc on confluien la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, s'aixecava la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, que s'aprecia en aquesta fotografia per l'entrada de carruatges, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. Al costat de la masia, l'edifici del Casino del Centre (llavors anomenat Casino Nacional)
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Ca l'Oliveras
    Carrers
    Casa Sindical Local
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Cotxes
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Masies
    Sindicals
    Transports
  • AMHLAF0000510.jpg
    Escola Can Bori
    Vista exterior del grup escolar de Can Bori. Es veu la façana principal de la casa i, a la porta, un grup de nens i nenes. A la dreta, part dels jardins i al fons es pot apreciar un dels pontets que passaven en aquesta finca per sobre del Canal de la Infanta. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori. El Canal de la Infanta, conegut també com a El Rec, era una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Construït amb finançament totalment privat sense cap ajuda pública entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona, doncs aquesta infraestructura agraria tenia un ample considerable que permetia, quan s'esqueia, un parell de cops per setmana, un cabal hidràulic important, suficient per poder abastir i irrigar tots els camps de les diferents poblacions del Baix Llobregat per on passava, i comptava amb 13 salts d'aigua, que varen ajudar a la implantació de la indústria al seu voltant a mitjans i finals del segle XIX. La Junta Constructora, per tal de superar desconfiances entres els pagesos propietaris generades pel sobrecost considerable que va generar aquesta construcció, va demanar a la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, neta i nora del rei Carles IV, aprofitant que va arribar a Barcelona, provinent de Nàpols, per anar a Madrid a conèixer el seu espòs, l'Infant Francesc de Paula de Borbó i Borbó-Parma, que inaugurés el Canal, al qual van batejar com a Real Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón amb la intenció de donar-li una aparença d'infraestructura amb protecció oficial que mai va ser. Les característiques i les funcions principals del Canal de la Infanta no havien variat gaire en un segle d’exitós funcionament. Les seves aigües eren tan netes que, per exemple, fins els anys cinquanta del segle XX, encara s'hi permetia el bany. A partir dels anys seixanta i de la creixent industrialització del Baix Llobregat, el nombre d'hectàrees de camps regades pel canal comença a disminuir constantment i la infraestructura passa a estar rodejada per un entorn urbà que va creixent de forma accelerada al seu voltant sense cap mena de planificació. El ràpid empitjorament de les aigües del Llobregat pels abocaments industrials contaminants, la desídia de l’administració franquista per evitar-los o controlar-los i la manca de pressupostos per a construir col•lectors d'aigües residuals van convertir el canal en una gran claveguera a cel obert. Com era d'esperar, el caràcter marcadament residual de les aigües transportades pel canal va crear grans problemes de salubritat a les poblacions que travessava així com als pocs regants que no havien venut les terres a les immobiliàries i encara el feien servir i va provocar la seva pràctica desaparició. Els ajuntaments de finals del franquisme, pressionats pels moviments veïnals dels municipis afectats, van haver de resoldre, com van poder i amb els seus mitjans, el cobriment del Rec i la seva integració en el sistema de clavegueram. A l'Hospitalet va ser canalitzat i cobert a finals dels anys setanta, a partir justament de Can Bori i fins tot el seu el seu final, per la seva evident insalubritat i també pel perill que significava la seva proximitat tant a l'escola Can Bori com a l'Escola Busquets i Punset, creada llavors davant seu feia poc. Es va mantenir a cel obert fins a la caserna de la Remunta durant uns anys, fin que aquesta va ser urbanitzada, el 2012.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Bori
    Canal de la Infanta
    Canals
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Infants
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0004338.jpg
    Obres de canalització de les aigües del Torrent de Can Clota d'Esplugues a l'Hospitalet.
    Vista del que posteriorment seria la carretera d'Esplugues. A mà esquerra es veu una part d'una formigonera, al terra, materials de construció i tub de canalització d'aigües, que canalitza, amb aquesta obra, les provinents del Torrent de Can Clota. Al fons, la masia de Can Cervera. Situada en una zona d'Esplugues encara per urbanitzar, entre els municipis d'Esplugues i l'Hospitalet, Can Cervera és una masia del segle XVIII, d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, el carener de la qual és paral·lel a la façana principal. Aquesta s’obre amb dos portals, un de llinda recta i l’altre d’arc rebaixat. Està presidida per un porxo que fa de balcó del pis i coronada per un frontó triangular. Per damunt de la teulada s’alça una airosa torratxa. Està catalogada com a patrimoni arquitectònic local de la ciutat d’Esplugues. La primera notícia es troba en l'estadística demogràfica de l'any 1716, en la qual es menciona Josep Cervera, notari de Barcelona, propietari d'una casa en despoblat sobre el terme de l'Hospitalet de Llobregat. El Baró de Maldà dóna fe de l'existència d'aquesta casa l'any 1770. Al segle XIX aquest antic mas fou reformat i adaptat per a casa d'estiueig. Actualment està pendent d'una futura rehabilitació i de l'urbanització de tot l'entorn, ple d'horts furtius i en part molt degradat.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Masies
    Obres
    Can Cervera
    Canalització de torrents
    Torrent de Can Clota
  • AMHLAF0004339.jpg
    Obres de canalització de les aigües del Torrent de Can Clota d'Esplugues a l'Hospitalet. Can Cervera al fons.
    Vista del que posteriorment seria la carretera d'Esplugues. Es veu un tub de canalització d'aigües, que canalitza, amb aquesta obra, les provinents del Torrent de Can Clota a Esplugues. Al fons, la masia de Can Cervera. Situada en una zona d'Esplugues propera als torrents de Can Clota i de Can Nyac, entre els municipis d'Esplugues i l'Hospitalet, Can Cervera és una masia del segle XVIII, d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, el carener de la qual és paral·lel a la façana principal. Aquesta s’obre amb dos portals, un de llinda recta i l’altre d’arc rebaixat. Està presidida per un porxo que fa de balcó del pis i coronada per un frontó triangular. Per damunt de la teulada s’alça una airosa torratxa. Està catalogada com a patrimoni arquitectònic local de la ciutat d’Esplugues. La primera notícia es troba en l'estadística demogràfica de l'any 1716, en la qual es menciona Josep Cervera, notari de Barcelona, propietari d'una casa en despoblat sobre el terme de l'Hospitalet de Llobregat. El Baró de Maldà dóna fe de l'existència d'aquesta casa l'any 1770. Al segle XIX aquest antic mas fou reformat i adaptat per a casa d'estiueig. Actualment està pendent d'una futura rehabilitació i de l'urbanització de tot l'entorn, ple d'horts furtius i en part molt degradat.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Canals
    Masies
    Obres
  • AMHLAF0000765.jpg
    Era de ca l'Adela Oliveras
    Nois jugant amb una pilota a l'era de la masia de l'Adela Oliveras, situada al costat del Casino del Centre, sobre el carrer d'Enric Prat de la Riba. Al fons es veu la façana posterior de la casa. Situada a l'espai on confluien la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba estava la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, la que surt en aquesta fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 
    Agricultura i ramaderia
    Ca l'Adela Oliveras
    Joves
    Lleure
    Masies
    Persones
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0003846.jpg
    C.A.M.P.S.A.
    Vista de la CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos) als extensos terrenys que aquesta refineria tenia al terme municipal de Cornellà, que arrivaben des del barri de l'Almeda fins al c/ Famades, ben bé a tocar del terme municipal de l'Hospitalet. Es pot apreciar la via del carrilet i, al fons, el barri de Sant Ildefons de Cornellà, conegut antigament com a "Ciudad Satélite i el Barri Sanfeliu de l'Hospitalet       A l'esquerra de la imatge es veu una masia amb les terres llaurades.
    Agricultura i ramaderia
    CAMPSA
    Ferroviaris
    Indústries
    La Marina
    Masies
    Transports
    Vies
  • AMHLAF0111411.tif
    Mercat Central de Fruites i Verdures de l'Hospitalet a Collblanc.
    Mercat Central de Fruites i Verdures de l'Hospitalet, que es trobava a la carretera de Collblanc. Va ser inaugurat a inicis dels anys setanta. Va desaparèixer amb la instal·lació de Mercabarna a la Zona Franca. Es trobava a tocar del cementiri de Sants.
    Activitats econòmiques
    Alimentació
    Establiments comercials
    Mercat Central
    Agricultura i ramaderia