• AMHLAF0000686.jpg
    Ramat de cabres de Josep Duch Castarà
    Josep Duch Castarà, més conegut com Pepin, amb el seu ramat de cabres a la rambla de Just Oliveras, davant de Cal Mariano, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. El carrer encara està per pavimentar
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cabres
    Cal Mariano
    Carrers
    Edificis
    Homes
    Natura i medi ambient
    Oficis i ocupacions
    Pastors
    Persones
  • AMHL_101_C411_1972_00272_00_0037_foto.jpg
    Can Capella, façana posterior
    Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera) Imatge procedent d'un expedient d'obres.
    Agricultura i ramaderia
    Can Capella
    Masies
  • AMHL_101_C411_1972_00272_00_0038_foto.jpg
    Can Capella, façana davantera
    Can Capella era una masia ubicada entre el carrer de l'Antiga Travessera i la Ctra. de Collblanc. Va ser enderrocada l’any 1972 per a construir un edifici d’habitatges (actual núm. 52 de l’Antiga Travessera) Imatge procedent d'un expedient d'obres.
    Agricultura i ramaderia
    Can Capella
    Masies
  • AMHLAF0153809.jpg
    Boda Gonçal Oliveros Teresa Layola
    En primer terme, els pares de la núvia, Lluís Layola Rovira i Victòria Bahí Falcó. Al darrera, familiars del nuvi, el seu germà gran, amb la seva àvia Montserrat Goyta Viñals, amb el vano i el seu oncle Josep Llopis Goyta, regidor de l'ajuntament a l'època de l'alcalde Jonama, amb la seva dona. Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, a la Plaça del Repartidor, tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. El seu pare, Joan Layola Bassas, també regidor a l'època de l'alcalde Jonama, va tenir un paper destacat en l'elecció com a alcalde de l Dr. Ramon Solanich i Riera El matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església, canntonada amb el carrer Centre. Un dels seus nets, fill dels dos nuvis d'aquesta boda, és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB. Lluís Layola va ser tinent d'alcalde de Mercats i de governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos de Hospitalet. Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest gran casal i es va traslladar a un ampli entresol cedit a canvi per l'Ajuntament, situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet que va impulsar el seu primer director, el funcionari municipal Cap del Negociat de Cultura Francesc Marcé Sanabra.
    Agricultura i ramaderia
    La Marina
    Cal Gavatx
    Política i administració pública
    Regidors
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0153808.jpg
    Boda Gonçal Oliveros Teresa Layola
    En primer terme, a l'esquerra, el germà gran del pare de la núvia, Jaume Layola Rovira i, al seu costat, amb el vano, la seva dona Anna Salvador i Segarra. L'altre matrimoni és el format per la germana de la mare de la núvia Sra. Bahí i el seu home. Jaume Layola (1907/1997) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà petit Lluís, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el ell, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. El matrimoni va tenir dos fills, Immaculada, casada amb Josep Oliveras i Jaume, casat amb Carmina Brias i Oliu, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde José Matias de España, i que va morir prematurament als 39 anys el 1975.
    Agricultura i ramaderia
    La Marina
    Cal Gavatx
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0176855.jpg
    Nou Edifici dels Jutjats
    Aquest edifici està situat al carrer Tecla Sala cantonada amb el carrer Centre. Posteriorment, quan els jutjats es van traslladar al nou edifici de l'Avinguda Josep Tarradellas, aquest edifici va ser destinat a l'Àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament de l'Hospitalet. L'edifici vell del darrera era l'estable de la Vaqueria Vinyals Vilagran del carrer Nou de l'Església núm. 45.
    Agricultura i ramaderia
    Vaqueria Vinyals
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0172981.jpg
    Festa Major. Casino.
    LLuís Layola Rovira i la seva filla gran, Teresa Layola Bahí. Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2 tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. Casat amb Victòria Bahí Falcó, el matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església. Un dels seus nets és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB. Va ser tinent d'alcalde de Mercats i de Governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest casal i es va traslladar a un ampli entresol situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet.
    Agricultura i ramaderia
    La Marina
    Cal Gavatx
    Persones
    Dones
    Homes
    Política i administració pública
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Regidors
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0158553.jpg
    Can Sumarro
    Agricultura i ramaderia
    Can Sumarro
    Masies
  • AMHLAF0000449.jpg
    Ca l'Esquena Cremat
    Vista de la façana principal de la masia de Ca l'Esquena Cremat i els edificis annexos. Hi ha un carro al pati de davant de la casa. Segons referències documentals la casa fou construïda en el segle XIX. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 55
    Agricultura i ramaderia
    Ca l'Esquena Cremat
    Carros i carruatges
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Transports
  • AMHLAF0000445.jpg
    Ca n'Arús
    Vista de la façana principal de la masia de Ca n'Arús amb els seus jardins i l'edifici annex, la masoveria. Segons referències documentalsla casa fou construïda a mitjàn del segle XIX. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 54
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Ca n'Arús
    Jardins
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000418.jpg
    Can Sumaro
    Masia de Can Sumarro al carrer de Barcelona, 138-144. Es veu la masia, amb la seva façana principal i annexos, i el barri d'accés a la casa. En primer terme, el mur de pedra que tancava tota l'heretat. Al fons a la dreta, s'aprecia una part de l'edifici de l'Harmonia. Segons referències documentals, va ser construïda el 1580 i rehabilitada el 1985. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 79
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Sumarro
    Carrers
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000494.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Home menant un matxo que tira d'un carro carregat d'escaroles pel mig dels camps. El terreny acostumava a estar enfagat i els pagesos molts cops feien les feines del camp descalços per tal de no fer malbé les espardenyes. Molts cops els camps de la Marinaa eren xops d'aigua i això afavoria l'aparició de molestes sangoneres, que s'enganxaven a les cames nues dels pagesos. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    Homes
    La Marina
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000484.jpg
    Can Puig
    Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten durant la nevada de 1962
    Agricultura i ramaderia
    Can Puig
    Climatologia
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    Nevada del 1962
    Nevades
  • AMHLAF0000485.jpg
    Can Puig
    Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten inundats
    Agricultura i ramaderia
    Can Puig
    Climatologia
    Inundacions
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0000421.jpg
    Cal Pelat
    Vista de la masia de Cal Pelat, amb la seva gran torre de guaita, i els camps que l'envolten inundats per un desbordament del riu Llobregat
    Agricultura i ramaderia
    Cal Pelat
    Climatologia
    Inundacions
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    pluges
  • AMHLAF0000390.jpg
    Caserna de La Remunta
    Vista del cos central del conjunt i els seus jardins. Es veu el cos central del conjunt i els jardins de la Caserna de la Remunta, amb la façana de l'edifici principal. Aquest edifici principal, que es pot observar molt bé en aquesta fotografia, era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlich, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, com s'observa, fet relativament normal en aquest tipus de masies, com la que va ser del general Manso, a la Marina. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Jardins
    La Remunta
    Masies
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Seguretat i defensa
    Vistes
  • AMHLAF0000381.jpg
    Cal Quatre Braços
    Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Quatre Braços
    Carros i carruatges
    Dones
    Homes
    Infants
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Retrats
    Transports
  • AMHLAF0000491.jpg
    Can Puig
    Masia de Can Puig. Carro tirat per dos cavalls i ple d'escaroles per portar a vendre al mercat del Born. Al fons, una part de la façana principal de la casa, amb la seva galeria porxada. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats o el davant d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Alimentació
    Animals
    Can Puig
    Carros i carruatges
    Cavalls
    La Marina
    Masies
    Mercats
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0000511.jpg
    Tartana i cavall
    Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Carros i carruatges
    Cavalls
    Homes
    Infants
    Natura i medi ambient
    Persones
    Transports
  • AMHLAF0000384.jpg
    Mas Cal Tres de la família Oliveras
    Masia de Cal Tres i els camps que l'envoltaven, propietat de Just Oliveras i Arús. Aquest espai, més tard, a partir de 1907, fou urbanitzat, convertint-se en la rambla de Just Oliveras, batejada així en honor seu. La família Oliveras va fer donació de part de les seves terres a l'Ajuntament per promoure el segon eixample de la ciutat. Aquest mas estava situat al que avui és la Rambla Just Oliveras, aproximadament a l'alçada de l'actual carrer Tarragona. Darrera es pot apreciar l'estació del ferrocarril, el Mas Carol davant seu i, més lluny, a l'esquerra, es poden veure, a sobre del turonet, els camps de conreu de la masia de Can Serra, que no es veu a la fotografia, que arrivaben fins a la finca Can Cluset, o Cruzet, casa senyorial que s'observa dalt de la fotografia a la dreta, així com també s'aprecien les naus de la factoria de xarols i hules que allà va instal·lar en Narcís Cruzet el 1901 on, el 1915, es va instal·lar la refineria d'olis i lubricants industrials Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, coneguda con Can Brugarolas. Al seu costat el mas Can Mayoral i davant d'aquestes naus, a l'altre cantó de les vies del tren, s'aprecia la masia Can Creixells. Al fons, la muntanya de Sant Pere Màrtir, gran part de la qual pertanyia en aquesta època al terme municipal de l'Hospitalet.
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Tres
    Can Serra
    Masies
    Vistes
    Can Cluset o Cruzet
  • AMHLAF0158927.jpg
    Can Rigalt
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0158917.jpg
    Can Rigalt
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0158922.jpg
    Can Rigalt
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0158925.jpg
    Can Rigalt
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Masies
  • AMHLAF0004281.jpg
    Can Rigalt. Enderroc d'un pilar del davant de l'edifici
    Can Rigalt. Enderroc d'un pilar del davant de l'edifici. S'hi reclina una escala per arriba a la part ornamental del pilar que te forma de bola amb una peana. Al seu darrera la carretera de Collblanc i els pisos de Pubilla Cases. Catalogada en el PEPPA amb el número 13.
    Agricultura i ramaderia
    Can Rigalt
    Edificis
    Masies