Cal Magí (atribuïda)

Vista frontal de la masia Cal Magí (dubtosa). A l'esquerra, els safareigs i a la dreta, un edifici annex del què sobresurt un carro. Al costat de la porta d'entrada a la casa, hi ha uns infants asseguts, i al seu entorn, aviram. Cal Magí es trobava al terme municipal de Barcelona.

Cal Magí

Vista de la façana principal de la masia de Cal Magí i l'edifici annexe al lateral. Davant de la masia hi ha un cobert en forma de glorieta i al costat, es veu l'extrem més elevat d'un molí de vent. La masia l'envolta un mur baix. Aquesta masia estava situada a la Marina, al terme municipal de Barcelona, prop de l'antic hipòdrom.

Riera de la Creu,C. 39

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Durant les obres de construcció de l'edifici d'aquest solar, que rendeix façana a la plaça del repartidor, i està situat entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, aprovat el 1969 i acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte. S'observa la tanca interior del solar que indica l'alineació que havia de tenir el nou vial i que va delimitar, efectivament la façana de l'edifici que es va construir. El propietari del solar, Francesc Romañà Brunet, va haver de cedir prop de 300 metres quadrats del solar de forma gratuïta a l'Ajuntament per fer un futur vial que no es va arribar a fer mai. Actualment, i des dels anys setanta del s. XX hi ha en aquesta porció de terreny públic que rendeix a Riera de la Creu, amb forma de triangle, un històric kiosk de revistes i premsa, dels pocs que es conserven encara a la ciutat. S'observen a la fotografia automòbils molt populars en aquella època, dos Seat 600, una Siata Formichetta, Seat 600 furgoneta, un Renault 4 i un Renault Gordini. Als baixos comercials de l'edifici que es va construir en aquest solar, de quatre pisos i àtic, es va instal·lar una sucursal del Banco de Vizcaya on treballava el que va ser el primer alcalde de l'Hospitalet elegit democràticament després de la dictadura de Franco, Juan Ignacio Pujana Fernández, veí de Bellvitge, membre de la UGT i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1978, partit que va obtenir 12 regidors en les eleccions municipals de 1979. S'observa també a la dreta de la fotografia la teulada de l'alta caixa escènica de l'edifici teatral anomenat El Coro, seu de la societat coral clavetiana La Campestre, un edifici de 1925 dedicat al cant coral que comptava amb un gran escenari i un ampli cafè, que va servir durant la guerra civil com a centre de reclutament de les milícies anarquistes de la CNT. Després de la guerra civil es va ubicar allà durant molts anys l'empresa de plàstics Saplas, que va respectar l'estructura teatral de l'edifici. Un projecte liderat pel gestor teatral hospitalenc Pere Pinyol als anys vuitanta del s. XX va intentar tornar a la vida escènica aquest edifici, projecte que finalment no va prosperar. Després d'estar tancat durant molts anys, l'edifici va ser finalment enderrocat pels seus propietaris el 2017. També s'observa l'edifici de dos plantes situat al carrer Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, propietat del pagès Lluís Layola Rovira, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i la Bòvila Goyta, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de l'antiga Bodega Odon del carrer Església núm. 49. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo de Laguna, empresari de la ferreteria ACAB industrial de l'Hospitalet, germà gran del pintor Eduard Arranz-Bravo, i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. L'Angèlica, la Carme i l'Artur, els tres funcionaris municipals, van ser molt actius culturalment a la ciutat, formant part de diverses entitats com Alpha 69, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Cine Club l'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Coordinadora d'Entitats Pro Liceu. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, on hi havia els cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava llavors, als anys setanta del s,. XX, a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola, que va presentar candidatura a president del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 2023.

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Can Puig

Vista de la masia de Can Puig i camps que l'envolten inundats. Aquesta casa també fou coneguda com a Cal Pebrot. El 1920, amb la cessió de terreny a Barcelona per la construcció d'un port franc, aquesta masia deixà de formar part del terme municipal de l'Hospitalet.

Carro amb mongetes

Carro ple de mongetes seques. Es veuen tres homes carregant el carro, protegits del sol amb un gran capell de palla. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, mongetes seques, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (Informació proporcionada per Ramon Morales).

Emma Goldman a Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. La dona és Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.

Cal Sebastià del Gotlla

Carro carregat de mongetes davant de la masia de Cal Sebastià del Gotlla. Es veu la façana, el pou i el safareig

Can Manel Nolla

Façana principal i part de la lateral de la masia de Can Manel Nolla. En primer terme, els camps de cultiu del davant de la casa, i darrera, un parell de carros

Casa pairal de la Pubilla Cases i l'entorn al 1900.

Casa pairal Pubilla Cases. Els voltants són camps. Davant de la casa passa el que ara es coneix com carretera de Collblanc. Va ser construïda l'any 1772 i està ubicada a la carretera de Collblanc 217-227. Actualment s'usa com escola. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal·lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.

Casa pairal de la Pubilla Casas

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Casa pairal de la Pubilla Casas

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Casa pairal de la Pubilla Casas

L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt

Can Puig

Vista de la masia de Can Puig (o Cal Pebrot en alguns plànols). Es veu la façana principal i part de la lateral, amb la seva galeria porxada. Al pati del davant de la casa hi ha una estructura de fusta i filat (per emmagatzemar panotxes de blat de moro). Aquesta casa fou posteriorment expropiada per a la construcció del Port Franc

Horts i cases de cal Manets

Horts i cases de cal Manets. Com a la fotografia anterior els camps que veiem són actualment el col.legi Sant Josep El Pi, darrera del qual passava el canal de la Infanta. El gran casalot que s'observa a la dreta de la fotografia, situat al barri de Sant Josep, antic barri de muntanya, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona cap a Vilafranca, coneguda antigament com a Torre Ubach, o Cal Manets, va ser comprada per Pere Solanas Borjas el 1921 i es va mantenir dreta fins el 1992. Durant la Guerra Civil es va habilitar un refugi antiaeri a la Torre Ubach. La família Solanas havia viscut inicialment al carrer Major i després a la Rambla Just Oliveras, al costat de la casa modernista núm. 27, del contractista Joan Batlle Solanas, cosí seu. Pere Solanas Borjas, pagès alfasaire que era propietari de molts terrenys a diferents llocs de l'Hospitalet, entre ells aquests al barri de Sant Josep, era també propietari dels terrenys compresos entre el núm. 17 fins el 27 de la Rambla Just Oliveras, on es va fer construir una gran torre, que va ser encarregada el 1927 a l'arquitecte Luis G. Colomer i Ballot. Pere Solanas Borjas i el seu germà Roc eren coneguts amb el sobrenom de Manets. Al fons, xemeneia de la bòvila Goyta Oliveros.

Obres sota la carretera de Collblanc al seu pas per Can Rigalt

Font rellotge de Can Rigalt

Carretera de Collbalnc als anys setanta a l'alçada a de can Rigalt, amb un dels elements que formaven part de la tanca dels jardins i horts d'aquesta casa, datada el 1693 i reformada el 1837. Al costat dret es veu l'antiga estació de la Canadenca, ara FECSA, i al costat esquerre, l'escola Puig i Gairalt de l'avinguda de Josep Molins, llavors en construcció. La monumental font rellotge fou enderrocada el 1978.

Font rellotge de Can Rigalt

Fotomuntatge de quatre imatges.

Can Rigalt

Jardins i estany.

Can Rigalt i la seva font rellotge

Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88

Font rellotge de Can Rigalt

Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88

Font rellotge de Can Rigaltr

Ordenació del bucle de Can Rigalt, entre la carretera de Collblanc i avinguda Ramon Solanich. Fotografies extretes de l'expedient 1711/88