Francesc Llobet i Bonastre

Nascut el 1910 a Sant Esteve Sesrovires i domiciliat al carrer Bailén de Barcelona, va ingressar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1942. Va ser secretari personal de l'alcalde Ramon Solanich i Riera des de 1956 fins el 1962 i, posteriorment, de l'alcalde José Matias de España Muntadas fins el 1965, quan va ser nomenat Cap de Protocol de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1980.

Ajuntament

Ajuntament

Ajuntament

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la plaça. Al seu costat esquerra es veu part de la Botiga Nova.

Treballadors de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Imatge de l'interior on es veu una sala amb activitat d'oficina.

Solar de l'antic pati de Cal Xerricó

Es veu l'antic espai dedicat a les quadres de la vaqueria de Cal Xerricó enderrocat, al carrer Baró de Maldà. Al fons l'edifici de l'Ajuntament, el de la Botiga Nova i, a la dreta, la palmera del jardí de l'antiga rectoria, a la placeta que després seria dedicada al mossèn Josep Homar i Duran, que va ser rector de la nova parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, en aquesta època encara en construcció. Cal Xerricó fou una antiga propietat del Baró de Maldà, que en els darrers temps fou dedicada a la cria de vaques i venda de llet. En aquest solar i en els que quedarien al costat d'aquest, que estaven aquí a punt de ser enderrocats, s'iniciaria la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que donaria orígen i ocuparia tota la plaça de l'Ajuntament. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici, inaugurat el 1950, va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet (PEPPA fitxa núm. 4). Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. A la mateixa alçada que apareix en aquesta fotografia va estar situada, i encara hi és avui, una important oficina de La Caixa i, al seu cantó, des de 1954 fins el 1991, una gran i esplèndidament dotada Biblioteca de La Caixa, que va acollir en els anys seixanta i setanta gran quantitat d'activitats culturals, la bibliotecaria de la qual va ser, mentre aquesta va existir allà, na Mercè Gómez. El fons d'aquesta biblioteca, es va traslladar al pis superior del Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, avui Auditori Barradas, i posteriorment, quan va ser creat en aquell espai l'Aula d'Estudi, a la Biblioteca de Can Sumarro.

L'alcalde Hilario Rabal Meroño

Retrat de l'alcalde Hilario Rabal Meroño al seu despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet. (Mandat 1935-1936)

Ajuntament de l'Hospitalet de nit

Imatge nocturna de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet il·luminada. Possible guarniment nadalenc

Ajuntament de l'Hospitalet. Despatx de l'alcalde.

Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Imatge nocturna de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb la façana principal ill·luminada.Possible guarniment nadalenc. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior de l'Ajuntament. Vestíbul de la primera planta i escales que pugen cap a la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes i el despatx de l'arquitecte municipal. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior. Escales i sostre amb claraboia de la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes, el despatx de l'arquitecte municipal i l'oficina de Caixa, amb les finestretes de pagaments i cobraments que s'observen a les fotografia. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Tomás Giménez Bernabé

Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. L'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser també president de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on tenia un xalet projectat per Ramon Puig i Gairalt, on va morir. Aquesta fotografia va ser realitzada al seu despatx d'alcalde amb motiu d'incloure-la, com a homenatge a la seva persona i a la seva tasca, com a primera pàgina a l'edició de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet de l'exercici 1925-1926, realitzada pel Secretari de la corporació, en Juan Coca Alujas. Joan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament

Cruïlla del carrer Rossend Arús amb la plaça de l'Ajuntament i el carrer Major. Es veu al fons una tartana i en primer plà, entre les persones, gairebé tots homes, amb gorra, un guàrdia urbà i la caseta distribuïdora d'electricitat just a la cruïlla, davant l'edifici de l'Ajuntament, a tocar de l'entrada a les escoles municipals que hi havia als baixos de l'edifici. S'observa a la dreta la casa de la Rectoria, que va donar lloc, un cop enderrocada, durant la guerra civil, a la Plaça del Mossèn Homar.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús".

Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major

Vista presa des d'una posició enlairada, des de l'Església, de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de les cases baixes davant l'Ajuntament, on ara hi ha la plaça. Al fons la muntanya de Montjuïc.

Ajuntament de l'Hospitalet

Reproducció d'un plànol del projecte de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat de l'arquitecte Francesc Mariné, realitzat l'11 de setembre de 1894. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Visita a l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.

Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera. A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.

Junta Municipal de l'Hospitalet de 1923.

Junta Municipal de l’Hospitalet resultant del cop d’estat del 15 de setembre de 1923 del general Miguel Primo de Rivera. La fotografia està realitzada al pati interior de l'edifici de la Casa Consistorial que servia de pati a les escoles municipals que hi havia ubicades al mateix edifici. Actualment aquest pati forma part de l'actual Sala de Plens. En sessió celebrada al saló de sessions de la Casa Consistorial el 2 d’octubre de 1923 presidida pel comandant militar de la Caserna de la Remunta de l’Hospitalet, Alfonso Suero Laguna, van ser destituïts tots els regidors i l’alcalde Josep Muntané del Consistori anterior i van ser nomenats, entre els industrials i majors contribuents de la vila un nou alcalde, Tomás Giménez Bernabé, pel fet que disposava del títol de batxiller i que era l’industrial considerat el major contribuent en aquell moment, tres Tinents d’alcalde: Pau Torres Masvidal, Emeterio Coulet Carrera i Josep Perelló Sedó i vuit regidors: Joaquim Sellarés Pi, Ramon Carreras Pujol, Bonaventura Badi Puigarnau, Francesc Closas Duran, Llorenç Vinyals Bou, Gabriel Solanes Piera, Nicolau Albòs Mixoy i Jordi Benach Riambau. Axí mateix van ser nomenats catorze vocals associats a l’Ajuntament que, juntament amb els anteriors, constituïen l’anomenada Junta Municipal. Aquests vocals van ser: Santiago Arús Tayà, Francesc Pastor Goyta, Benvenut Olivella Bou, Josep Rius Casanovas, Joan Ventura Riera, Josep Solé Gumà, Joan Salat Fosalva, Narcís Rodon Maignon, Josep Carbonell Madorell, Vicenç Valls Soler, Ramon Bolet Morató, Enric Piguillem Comas, Antoni Ferrer Fortuny i Josep Rosell Trabal. Tots ells, juntament amb el secretari de l’Ajuntament, son els que surten en aquesta fotografia Així doncs, l'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. A partir de 1924 Giménez va constituir i dirigir la secció local de la Unión Patriótica, el partit creat per Primo de Rivera, que va instal·lar la seva seu al c/ Baró de Maldà núm. 11. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del molí, posteriorment conegut, un cop ampliat i enllaçat amb l'Avinguda Fabregada, com a Avinguda d'Isabel la Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar l'empedrat de molts carrers de l'Hospitalet i un amniciós projecte d'eixample de la ciutat a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. Quan va caure el directori militar de Primo de Rivera, el 1930 Tomás Giménez va deixar de ser alcalde i ho va tornar a ser Just Oliveras i Prats, cap local de la Lliga Regionalista, que ja havia estat alcalde el 1916 i novament el 1918 fins poc abans del cop d'estat, Just Oliveras es va mantenir al càrrec fins les eleccions municipals del 1931, on va ser triat alcalde Josep Muntané, de la Unió republicana. Assegut a l'esquerra de l'alcalde Tomás Giménez, que és el quart dels asseguts en primera fila, comptant des de l'esquerra, amb ulleres, hi ha amb un senyor gran amb un gran bigoti canós, el secretari municipal, Josep Prats i Sanfeliu. Josep Prats i Sanfeliu (l'Hospitalet, 1869 - 1929) va ser el Secretari de l'Ajuntament des de l'any 1899 fins al 1924. Home senzill i molt apreciat pel veïnat, era conegut com a Pepet Lau o de cal Lau, motiu donat al seu pare, Estanislau Prats i Soler. Durant els més de trenta anys que va ocupar aquest càrrec públic, la gent el considerava més un conseller que un funcionari, i era una persona generosa i disposada a resoldre els problemes plantejats per la ciutadania. Per això, el 20 de febrer de 1924 el Ple de l'Ajuntament aprovà un dictamen de la Comissió d'Hisenda amb què premiava els seus excel·lents serveis prestats durant més de trenta anys, sense interrupció i sense cap nota desfavorable amb una jubilació amb el 70% del sou. La seva mort el 1929 fou molt sentida, i així ho constata la documentació de data 13 d'abril de 1930 corresponent a l'acte d'homenatge que es va organitzar, en el qual van participar entitats culturals, esportives, corals, grups de teatre i nombroses i molt diverses persones tant a nivell polític com social de la ciutat. Aquest mateix dia l'Ajuntament es va comprometre a posar el seu nom a un nou carrer que es va obrir amb motiu de la urbanització coneguda com a Eixample del Camp del Rector, nom que ja consta al plànol de la ciutat elaborat el 1932 i que es manté avui dia.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Tomás Giménez Bernabé

Retrat de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, vestit amb el vistós uniforme diplomàtic que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a laquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. L'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que el 1926 va homenatjar-lo col·locant una placa seva, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on Ramon Puig i Gairalt li va projectar un xalet, on va morir.