L'alcalde Hilario Rabal Meroño

Retrat de l'alcalde Hilario Rabal Meroño al seu despatx de l'Ajuntament de l'Hospitalet. (Mandat 1935-1936)

L'alcalde Ramon Frontera amb Miquel Romeu, Martí Feced i altres

Retrat de grup, realitzat al despatx de l'alcadia de l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1934. A la imatge es veu a cinc homes al darrera d'una taula escriptori. D'esquerra a dreta: el segon és Miquel Romeu i Mumany, el tercer l'alcalde Ramon Frontera (amb ulleres), Francesc Muntané, i Carles Martí Feced.

Tomás Giménez Bernabé

Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. L'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser també president de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on tenia un xalet projectat per Ramon Puig i Gairalt, on va morir. Aquesta fotografia va ser realitzada al seu despatx d'alcalde amb motiu d'incloure-la, com a homenatge a la seva persona i a la seva tasca, com a primera pàgina a l'edició de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet de l'exercici 1925-1926, realitzada pel Secretari de la corporació, en Juan Coca Alujas. Joan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

Visita a l'Hospitalet de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina.

Façana frontal de l'Ajuntament de l'Hospitalet engalanada i sortida de S.M. la Reina Victoria Eugenia i les Infantes Beatriz i Maria Cristina el dia 23d'octubre de 1927, per anar a inaugurar la nova seu de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor. Van passar per un corredor fet per la guàrdia urbana, la guàrdia civil i els Exploradores de España, (una mena de Boy Scouts espanyols, amb barret tipus canadenc, agrupació juvenil paramilitar molt propera a la Unión Patriótica, el partit de Primo de Rivera. A l'esquerra de la porta principal de l'Ajuntament, s'observa la placa en homenatge al dictador Miguel Primo de Rivera col·locada el 1926 i retirada el 1930.

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament en temps d'en Primo de Rivera

Funcionaris i polítics de l'Ajuntament de l'Hospitalet en temps de la dictadura de Primo de Rivera, sota mandat de l'alcalde Tomas Giménez. La fotografia està presa durant un dinar.

Junta Municipal de l'Hospitalet de 1923.

Junta Municipal de l’Hospitalet resultant del cop d’estat del 15 de setembre de 1923 del general Miguel Primo de Rivera. La fotografia està realitzada al pati interior de l'edifici de la Casa Consistorial que servia de pati a les escoles municipals que hi havia ubicades al mateix edifici. Actualment aquest pati forma part de l'actual Sala de Plens. En sessió celebrada al saló de sessions de la Casa Consistorial el 2 d’octubre de 1923 presidida pel comandant militar de la Caserna de la Remunta de l’Hospitalet, Alfonso Suero Laguna, van ser destituïts tots els regidors i l’alcalde Josep Muntané del Consistori anterior i van ser nomenats, entre els industrials i majors contribuents de la vila un nou alcalde, Tomás Giménez Bernabé, pel fet que disposava del títol de batxiller i que era l’industrial considerat el major contribuent en aquell moment, tres Tinents d’alcalde: Pau Torres Masvidal, Emeterio Coulet Carrera i Josep Perelló Sedó i vuit regidors: Joaquim Sellarés Pi, Ramon Carreras Pujol, Bonaventura Badi Puigarnau, Francesc Closas Duran, Llorenç Vinyals Bou, Gabriel Solanes Piera, Nicolau Albòs Mixoy i Jordi Benach Riambau. Axí mateix van ser nomenats catorze vocals associats a l’Ajuntament que, juntament amb els anteriors, constituïen l’anomenada Junta Municipal. Aquests vocals van ser: Santiago Arús Tayà, Francesc Pastor Goyta, Benvenut Olivella Bou, Josep Rius Casanovas, Joan Ventura Riera, Josep Solé Gumà, Joan Salat Fosalva, Narcís Rodon Maignon, Josep Carbonell Madorell, Vicenç Valls Soler, Ramon Bolet Morató, Enric Piguillem Comas, Antoni Ferrer Fortuny i Josep Rosell Trabal. Tots ells, juntament amb el secretari de l’Ajuntament, son els que surten en aquesta fotografia Així doncs, l'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. A partir de 1924 Giménez va constituir i dirigir la secció local de la Unión Patriótica, el partit creat per Primo de Rivera, que va instal·lar la seva seu al c/ Baró de Maldà núm. 11. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit espanyolista, catòlic i monàrquic que donés suport al seu règim dictatorial. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del molí, posteriorment conegut, un cop ampliat i enllaçat amb l'Avinguda Fabregada, com a Avinguda d'Isabel la Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar l'empedrat de molts carrers de l'Hospitalet i un amniciós projecte d'eixample de la ciutat a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara Alcalde. Quan va caure el directori militar de Primo de Rivera, el 1930 Tomás Giménez va deixar de ser alcalde i ho va tornar a ser Just Oliveras i Prats, cap local de la Lliga Regionalista, que ja havia estat alcalde el 1916 i novament el 1918 fins poc abans del cop d'estat, Just Oliveras es va mantenir al càrrec fins les eleccions municipals del 1931, on va ser triat alcalde Josep Muntané, de la Unió republicana. Assegut a l'esquerra de l'alcalde Tomás Giménez, que és el quart dels asseguts en primera fila, comptant des de l'esquerra, amb ulleres, hi ha amb un senyor gran amb un gran bigoti canós, el secretari municipal, Josep Prats i Sanfeliu. Josep Prats i Sanfeliu (l'Hospitalet, 1869 - 1929) va ser el Secretari de l'Ajuntament des de l'any 1899 fins al 1924. Home senzill i molt apreciat pel veïnat, era conegut com a Pepet Lau o de cal Lau, motiu donat al seu pare, Estanislau Prats i Soler. Durant els més de trenta anys que va ocupar aquest càrrec públic, la gent el considerava més un conseller que un funcionari, i era una persona generosa i disposada a resoldre els problemes plantejats per la ciutadania. Per això, el 20 de febrer de 1924 el Ple de l'Ajuntament aprovà un dictamen de la Comissió d'Hisenda amb què premiava els seus excel·lents serveis prestats durant més de trenta anys, sense interrupció i sense cap nota desfavorable amb una jubilació amb el 70% del sou. La seva mort el 1929 fou molt sentida, i així ho constata la documentació de data 13 d'abril de 1930 corresponent a l'acte d'homenatge que es va organitzar, en el qual van participar entitats culturals, esportives, corals, grups de teatre i nombroses i molt diverses persones tant a nivell polític com social de la ciutat. Aquest mateix dia l'Ajuntament es va comprometre a posar el seu nom a un nou carrer que es va obrir amb motiu de la urbanització coneguda com a Eixample del Camp del Rector, nom que ja consta al plànol de la ciutat elaborat el 1932 i que es manté avui dia.

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Acte de la Unión Patriótica de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

L'alcalde Tomàs Giménez i altres autoritats de l'època del Directori Militar de Primo de Rivera en un banquet organitzat per la Unión Patriótica de l'Hospitalet a la Caserna de la Remunta el 26 de gener de 1927. A l'acte van assistir cent vint-i-cinc comensals. La presidència del banquet va ser ocupada per Fernando Martí, darrera el ram de flors, amb mocador sobresortint de la butxaca, delegat governatiu del districte, asseient-se a la seva dreta l'alcalde Tomás Jiménez Bernabé i, a la dreta d'aquest Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona i els tinents d'alcalde Leopoldo Lomba i Esteve Carbó, asseguts els dos a banda i banda del rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, mossèn Gironès. A l'esquerra de la taula de presidència, la dreta de la fotografia, van prendre seient, al costat de Fernando Martí, el tinent d'alcalde Josep Sans, al seu costat, amb bigoti, Josep Parera Gelabert, cap del sometent local i president del Comitè d'Unió Patriòtica i el tinent coronel, cap del dipòsit de sementals de la remunta, senyor Morillas. En finalitzar l'acte, després dels parlaments, el Secretari de la Corporació Municipal, Juan Coca Alujas, va llegir dos telegrames que serien enviats al Majordom Principal del Palau d'Orient i al Cap del Consell de Ministres com a adhesió a la Monarquia.

Tomás Giménez Bernabé

Retrat de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, vestit amb el vistós uniforme diplomàtic que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a laquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. L'home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que el 1926 va homenatjar-lo col·locant una placa seva, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nacio en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president també de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on Ramon Puig i Gairalt li va projectar un xalet, on va morir.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració, amb l'alcalde Hilario Rabal, al mig, rodejat d'altres regidors i personalitats. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega. L'home de més a la dreta, de vestit clar, és el secretari municipal Joan Coca Alujas. I immediatament al seu costat, hi ha l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Al centre de la imatge, de vestit fosc, corbata i puro a la mà, l'alcalde Hilario Rabal.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93. El primer home per l'esquerra és l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, amb vistós uniforme diplomàtic, portant la bandera i obrint la comitiva de les d'autoritats en l'inici de la processó, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana

Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez

Autoritats, mossèn i altres a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Al mig, Tomàs Giménez i la seva esposa Glòria Guill, amb el ram de flors. S'aprecien membres dels Exploradores de España, organitxzació juvenil de la Unión Patriótica, amb barret canadenc, i el cap del Somatén de l'Hospitalet, Josep parera, calb i amb bigoti, a la dreta. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93

Homenatge a l'alcalde Tomás Giménez el 1925.

L'alcalde Tomàs Giménez, la seva esposa Glòria Guill, asseguda al seu costat i altres autoritats en un dinar dins d'un entoldat. El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada pel Capità General de Catalunya, Emilio Barrera, una vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica, acte que recull aquesta fotografia del fotògraf Merletti on es pot apreciar, assegut al costat de Giménez, Mariano Marín, alcalde de Sant Feliu de Llobregat i cap de la Unión Patriótica del partit judicial de sant Feliu de Llobregat. Al costat d'aquet, amb bigiti, Josep Parera, cap del Somatén de l'Hospitalet, mossèn Vilaseca i diversos Tinents d'alcalde i regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, el 26 de febrer, pel republicà Josep Jordà i Polls. El Govern Civil, però, no va acceptar a Jordà com a alcalde i va manar canviar-lo. El 5 de març de 1930 el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià -amb el secretari municipal Joan Coca i Alujas al darrera, amb ulleres rodones i la boca oberta i, a l'esquerra de Macià, a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i a Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Homenatge a l'alcalde Tomás Giménez el 1925.

El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un acte d'homenatge a la Casa Consistorial a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada pel Capità General de Catalunya, Emilio Barrera, una vara d'alcalde comprada per subscripció popular. Posteriorment va tenir lloc un dinar, moment que recull aquesta fotografia del fotògraf Merletti on Giménez, al costat de la seva esposa Glòria Guill, ensenya la vara juntament amb l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Mariano Marín, cap del comité provincial de la Unión Patriótica del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. S'observa a la taula la capsa oberta que contenia la placa de plata i, darrera, sostingut per un dels convidats, un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, el 26 de febrer, pel republicà Josep Jordà i Polls. El Govern Civil, però, no va acceptar a Jordà com a alcalde i va manar canviar-lo. El 5 de març de 1930 el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.

Correus i Telègrafs. S.M. la Reina Victoria i les Infantes en la inauguració de l'edifici

Inauguració de l'edifici de Correus i Telègrafs. A mà dreta, entarimat amb entoldat per a les autoritats. A primera línia es veu l'alcalde de l'Hospitalet, Tomás Giménez i un acompanyant. Edifici dissenyat per l'arquitecte de l'ajuntament de l'Hospitalet, Ramon Puig Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

S.M. la Reina amb les Infantes, el sots-president del Govern i l'alcalde de l'Hospitalet, D. Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, visitant la població i caminant per la plaça del Repartidor. Al fons, darrera del fanal, sobresurt el teulat en forma triangular de l'edifici del Centre Catòlic. A l'esquerra del fanal, el darrera de la casa de la família Oliveras Bo i la Torre Alverico de La Rambla Just Oliveras. A la dreta del fanal, les cases i les quadres de la família Layola Rovira

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Mossèn Josep Homar, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, acompanyat del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar, oficiós, del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. El Bisbe de Colofó va oficiar l'Ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix, a la sortida del qual va ser realitzada aquesta fotografia, on es pot veure, al costat d'ell un altre frare caputxí, el pare Pau de Castelló. Es dirigien a l'acte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Nascut a Sant Llorenç Savall el 1884, al setze anys Maties Solà i Farell va ingressar al caputxins de Sarrià, on va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 1909. Fou immediatament traslladat al convent del Sagrat Cor d'Olot, on fou professor de filosofia de l'escola de novicis. Novament a Barcelona, fou successivament guardià i superior dels convents de Sarrià i de Pompeia, i, entre 1927 i 1930, provincial dels Framenors Caputxins de Catalunya que, des d'inicis del segle XIX tenia encomanada per la Santa Seu l'evangelització de la part septentrional d'Hispanoamèrica. El 1931, a l'església de Pompeia i de mans de l'arquebisbe primat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer fou consagrat bisbe titular de Colofó i s'embarca amb direcció a Nicaragua, on va prendre possessió del vicariat apostòlic de de la zona caribenya de Nicaragua. Va retornar a Catalunya el 1942, a causa de la minvada la presència a Nicaragua de missioners caputxins catalans a causa de la guerra civil. Va passar llavors a residir al convent de Pompeia de Barcelona i va esdevenir, de facto, en bisbe auxiliar de l'arquebisbe Gregorio Modrego. La seva activitat fou incessant: cura pastoral a comunitats religioses i laiques, consagració d'esglésies, ordenació de sacerdots i molt especialment administració del sagrament de la confirmació, fins al punt que el bisbe de Colofó era conegut arreu del bisbat de Barcelona com el "bisbe de les confirmacions". El 1966 fou destacadíssima la seva intervenció en favor dels assetjats al convent de Sarrià en l'anomenada Caputxinada. Va assistir a les quatre sessions del Concili Vaticà II (1962-1965). El seu precari estat de salut va provocar que es reclogués progressivament al convent de Pompeia, on va morir el 1973.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix entrant a l'Ajuntament de l'Hospitalet el dia que va ser nomenada filla predilecta del municipi, rebuts pel regidor Just Arús Oliveras, acompanyada de la seva filla Francesca, del seu fill Rossend i de la seva jove, Pilar Figueras, esposa de Rossend Riera Sala, que saluda a Just Arús.

Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Acte d'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix a l'antic Saló de Plens de la Casa Consistorial. En primera fila, d'esquerra a dreta, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, la Sra. Encarnació Julià, dona del Sr. Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, i la germana petita d'aquest, Sra. Anna Riera i Sala. Al davant, diverses netes de la Sra. Tecla Sala: Pilar i Montserrat Riera Figueras, les dues nenes de davant i la que mira el quadre, la nena Tecla Fort Riera. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que l'acreditava com a filla predilecta del municipi, que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, 23 de maig de 1954. Aquest quadre va estar penjat a la paret de l'antic Saló de Plens durant una bona colla d'anys.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Familiars de Tecla sala i Miralpeix es dirigeixen a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida a l'ofici religiós qu va tenir lloc el dia de l'Homenatge a Tecla Sala. D'esquerra a dreta, el seu fill Pau, l'esposa d'aquest, Encarnació Julià i Font, al costat de Casimira Solé, esposa de l'alcalde Josep Tayà i Solanes, al centre i, al costat d'aquesta, amb tocat blanc, la filla gran de Tecla Sala, Francesca i el seu marit, el Dr. Antoni Castella i Escabrós

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

La Sra. Tecla Sala besant l'anell del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar oficiós del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús, El Bisbe de Colofó va oficiar l'ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el seu Homenatge. Acompanya la seva mare, en Pau Riera i Sala, a l'esquerra.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix retratada a sota de la placa amb el seu nom col·locada a la façana lateral de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida al carrer que li va ser dedicat el dia del seu Homenatge com a filla predilecta de l'Hospitalet. Al seu costat l'alcalde Josep Tayà i Solanes.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

Mossèn Josep Homar, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, acompanyat del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar, de facto, del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. El Bisbe de Colofó va oficiar l'Ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix, a la sortida del qual va ser realitzada aquesta fotografia, on es pot veure darrera d'ell un altre frare caputxí, el Pare Pau de Castelló, saludat pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet Francesc Llobet. Nascut a Sant Llorenç Savall el 1884, al setze anys va ingressar al caputxins de Sarrià, on va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 1909. Fou immediatament traslladat al convent del Sagrat Cor d'Olot, on fou professor de filosofia de l'escola de novicis. Novament a Barcelona, fou successivament guardià i superior dels convents de Sarrià i de Pompeia, i, entre 1927 i 1930, provincial dels Framenors Caputxins de Catalunya que, des d'inicis del segle XIX tenia encomanada per la Santa Seu l'evangelització de la part septentrional d'Hispanoamèrica. El 1931, a l'església de Pompeia i de mans de l'arquebisbe primat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer fou consagrat bisbe titular de Colofó i s'embarca amb direcció a Nicaragua, on va prendre possessió del vicariat apostòlic de de la zona caribenya de Nicaragua. Va retornar a Catalunya el 1942, a causa de la minvada la presència a Nicaragua de missioners caputxins catalans a causa de la guerra civil. Va passar llavors a residir al convent de Pompeia de Barcelona i va esdevenir, de facto, en bisbe auxiliar de l'arquebisbe Gregorio Modrego. La seva activitat fou incessant: cura pastoral a comunitats religioses i laiques, consagració d'esglésies, ordenació de sacerdots i molt especialment administració del sagrament de la confirmació, fins al punt que el bisbe de Colofó era conegut arreu del bisbat de Barcelona com el "bisbe de les confirmacions". El 1966 fou destacadíssima la seva intervenció en favor dels assetjats al convent de Sarrià en l'anomenada Caputxinada. Va assistir a les quatre sessions del Concili Vaticà II (1962-1965). El seu precari estat de salut va provocar que es reclogués progressivament al convent de Pompeia, on va morir el 1973.