• AMHLAF0201607.jpeg
    Plantada d’arbre a Bellvitge i Banda de Música Ciutat de L’Hospitalet
    Arbres
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0004589.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004586.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004582.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004581.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes. A mà dreta edifici del carrer Sant Rafael
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004577.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes. Escales i al fons, edifici del carrer Teide
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Escales
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004574.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004576.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004594.jpg
    Carrer de l'Hospitalet
    Vista parcial d'un carrer. A mà esquerra, l'edifici de la Caixa Penedés i al fons, parc infantil
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Bancs
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Natura i medi ambient
    Parcs
    Parcs infantils
    Places
  • AMHLAF0004575.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004592.jpg
    Plaça Eivissa
    Vista parcial de la plaça Eivissa. Al fons, edificis del barri de Can Serra
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Bancs
    Fanals
    Jardineres
    Mobiliari urbà
    Natura i medi ambient
    Places
  • AMHLAF0004590.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Bancs
    Mobiliari urbà
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004591.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Bancs
    Mobiliari urbà
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004588.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004584.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004585.jpg
    Parc de Les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004628.jpg
    Zona Nord de l'Hospitalet
    Vista des de l'avinguda Manuel Azaña. Al fons a la dreta parc Can Rigalt i la muntanya de Sant Pere Màrtir amb l'emissora al fons
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Muntanyes
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0004583.jpg
    Parc de les Planes
    Vista parcial del parc de Les Planes, al fons els blocs de Can Serra.
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Natura i medi ambient
    Parc de Les Planes
    Parcs
  • AMHLAF0004603.jpg
    Blocs La Florida
    Vista parcial dels blocs La Florida (antigament anomenats blocs Onésimo Redondo). Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Motocicles
    Natura i medi ambient
    Transports
  • AMHLAF0004601.jpg
    Blocs La Florida
    Vista parcial dels blocs La Florida (antigament anomenats blocs Onésimo Redondo). Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Edificis
    Natura i medi ambient
  • AMHLAF0000188.jpg
    Plaça Espanyola
    Plaça Espanyola i la font al mig. A mà esquerra, les cases on poc després de 1925 es van establir la merceria dels Querol i, quan s'hi afegí un pis, l'habitatge i la consulta del doctor Martí i Rost. A mà dreta, el mur i arbres que envoltaven la Torre de Can Piqué, adquirida per la família Noya a principis dels anys vint. Entre les cases baixes i la torre s'hi alcà posteriorment el temple de la Mare de Déu dels Desemparats, inaugurat l'any 1949. Datació basada en la informació facilitada per un familiar de la botiga "La Ideal"
    Arbres
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Font de la plaça Espanyola
    Fonts
    Natura i medi ambient
    Places
  • AMHLAF0000769.jpg
    Can Jaume de la Puda
    Masia de Can Jaume de la Puda. Nom que prové de la font de la Puda, d'aigues curatives (aigues sulfuroses, pudentes) que era prop de la masia. Aquesta masia estava situada prop del mar, de La Farola i del barri de barraques de pescadors. Amb els anys es va instal·lar també allà a prop una fàbrica de productes químics anomenada "El vidriol", que fabricava àcid sulfúric i estava gairebé tocant el mar. Els habitants de l'Hospitalet tenien el costum, molt arrelat entre els habitants del barri Centre, d'anar a passejar i a banyar-se a la Farola, o bé fins acostar-se a l'ermita de Bellvitge. Aquest costum es va anar perdent a mesura que Bellvitge es va anar urbanitzant, transformant-se radicalment el seu bucòlic entorn rural i agrari i la Granvia, al seu pas per la Marina de l'Hospitalet, va anar convertint-se en una barrera infranquejable, a mesura que guanyava tràfic de vehicles, impedint l'accés al mar. Fins el 1920 La Farola pertanyia al terme municipal de l'Hospitalet quan una gran part de la Marina va ser expropiada i agregada per l'Estat a Barcelona amb la intenció de construïr un port franc, que mai va realitzar-se. Això va generar molt malestar i molts litigis entre els propietaris agrícoles, doncs les terres expropiades eren uns camps de conreu esplèndids amb aigua abundant que donaven molt bones collites. L'Ajuntament de l'Hospitalet, essent alcalde en Tomás Giménez Bernabé, va realitzar el 1929 un acte solemne al consistori on es va protestar formalment per aquella agregació, potser amb la intenció de guanyar-se als propietaris. Un exemple d'aquests litigis va ser el protagonitzat per la família Carbonell Espinosa, propietària de 140.000 metres quadrats, els terrenys on ara hi ha Mercabarna, la Nissan i diferents vies, que va guanyar finalment un judici el 2012 al Consorci de la Zona Franca per una demanda interposada el 1996 i va ser indemnitzada, 92 anys després pel Consorci de la Zona Franca amb 14 milions d'euros per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme. La Farola, doncs, estava envoltada de camps de conreu, masos, com La Puda i Cal Sala, Cal Malet, i un petit conjunt de casetes i barraques de pescadors que tiraven l'art, un antic mètode de pesca amb xarxa. Avui està envoltada per les instal·lacions industrials i portuàries de la Zona Franca i és de difícil accés. Aquest far té una llarga història que es remunta a una torre de guaita i de defensa construïda el 1566 per la ciutat de Barcelona. El 1577 es va afegir una petita capella. Va ser volada per l'exèrcit castellà durant el llarg setge que Felip IV va imposar a Barcelona del 1651 al 1652 que, en caure la ciutat, va posar fi a la Guerra dels Segadors, iniciada el 1640. Va ser restaurada en forma de fortí el 1693. Va tornar a ser destruïda per l'exèrcit castellà de Felip V el 1705 durant la Guerra de Succesió i restaurada novament, amb baluards, el 1713. El 1848 va ser adaptada per poder instal·lar un far, al voltant del qual va nèixer el petit barri de La Farola. Jacint Verdaguer l'esmenta a la seva Oda a Barcelona de 1883 i es refereix a ell com a "Cap-del- Riu".
    Agricultura i ramaderia
    Arbres
    Can Jaume de la Puda
    La Marina
    Masies
    Natura i medi ambient
    La Farola
    Barraques de pescadors
    "El vidriol"
    Font de la Puda
  • AMHLAF0025012.jpeg
    Inauguració de la Casa dels Arbres.
    Inauguració de la primera escola bressol municipal ubicada al barri de Santa Eulàlia.
    Casa dels Arbres
    Educació
    Escoles
    Escoles bressol
  • AMHLAF0002447.jpg
    Ermita de Bellvitge
    Façana principal de l'Ermita de Bellvitge amb els jardins i camí de terra que passa per davant. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Agricultura i ramaderia
    Arbres
    Camins
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i Ermites
    La Marina
    Natura i medi ambient
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002534.jpg
    Paisatge i ermita
    Paisatge muntanyós i ermita al fons, sense identificar
    Arbres
    Camins
    Esglésies i Ermites
    Muntanyes
    Natura i medi ambient
    Religió