Ajuntament de l'Hospitalet. Despatx de l'alcalde.

Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Barraques a Matacavalls

Barraques situades a Matacavalls. Concretament al carrer Estrella del barri de Sant Josep.

Acte de descobriment de la placa commemorativa amb motiu del cinquè aniversari de la Constitució de 1978

Imatge de l'acte de descobriment, a la plaça de la Constitució, de la placa commemorativa de la Constitució de 1978. El text de la placa és: "Hereus de la Constitució de 1812 que presidí la lluita de tot un poble per la independència i la sobirania nacionals, commemorem la Constitució Espanyola de 1978, com a garantia dels drets de l'home, del ciutadà i instrument per a aconseguir una societat més justa i més lliure dins el diàleg, la pau i la convivència. Ajuntament de l'Hospitalet 6-XII-1983".

Can Pau Durban, vista de la Marina des de la façana oest

Masia de Can Pau Durban. Vista de la Marina, des de la façana oest de la casa. Es veu l'extensió de camps. En primer terme, un gran paller. Al fons, es pot veure una altra masia

Cal Polític

Façana principal de la masia de Cal Polític i el cobert annex amb el safareig

Cal Polític

Vista de la façana principal i part del lateral de la masia de Cal Polític. Al costat, sota un cobert, el safareig

Mas Cal Tres de la família Oliveras

Masia de Cal Tres i els camps que l'envoltaven, propietat de Just Oliveras i Arús. Aquest espai, més tard, a partir de 1907, fou urbanitzat, convertint-se en la rambla de Just Oliveras, batejada així en honor seu. La família Oliveras va fer donació de part de les seves terres a l'Ajuntament per promoure el segon eixample de la ciutat. Aquest mas estava situat al que avui és la Rambla Just Oliveras, aproximadament a l'alçada de l'actual carrer Tarragona. Darrera es pot apreciar l'estació del ferrocarril, el Mas Carol davant seu i, més lluny, a l'esquerra, es poden veure, a sobre del turonet, els camps de conreu de la masia de Can Serra, que no es veu a la fotografia, que arrivaben fins a la finca Can Cluset, o Cruzet, casa senyorial que s'observa dalt de la fotografia a la dreta, així com també s'aprecien les naus de la factoria de xarols i hules que allà va instal·lar en Narcís Cruzet el 1901 on, el 1915, es va instal·lar la refineria d'olis i lubricants industrials Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, coneguda con Can Brugarolas. Al seu costat el mas Can Mayoral i davant d'aquestes naus, a l'altre cantó de les vies del tren, s'aprecia la masia Can Creixells. Al fons, la muntanya de Sant Pere Màrtir, gran part de la qual pertanyia en aquesta època al terme municipal de l'Hospitalet.

Cal Rosu

Vista d'una part del pati de la masia de Cal Rosu. El centre de la imatge l'ocupen dues dones adultes que subjecten un cavall per les brides. Al costat esquerre es pot veure una part de safareig.

C. Rossel cantonda C. Aprestadora

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Edificis i descampat a Santa Eulàlia

En primer terme un senyal de trànsit de direcció, a "Hospitalet", en un descampat al barri de Santa Eulàlia entre els carrers de Cant Tries i Amadeu Torner. A la dreta, el camí, correspon al carrer Jerusalem. Aquest espai és actualment la Plaça Europa.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Foto de grup amb personalitats i autoritats polítiques i militars, dempeus els homes i davant assegudes les dones, en semi cercle, en el jardí de Can Bori, per veure l'acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez, situat al centre de la fotografia, amb faixa d'alcalde i ulleres, al costat del Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa. De les tres dones assegudes al centre de la fotografia amb vestit fosc, la que porta el barret amb la flor blanca és Gloria Guill, esposa de Tomàs Giménez. A la dreta de la fotografia, amb bigotet i ulleres de nas, el secretari municipal Joan Coca Alujas. La torre residencial Can Bori apareix a aquesta fotografia abans de la remodelació per adaptar-la com a escola. Es veu la façana principal, amb tots els seus ornaments originals, que foren eliminats en la reforma posterior, i els jardins de l'entrada. Aquest casalot es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril. Els seus jardins travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes.

Processó de Corpus Christi, barri del Centre

Processó de Corpus al barri del Centre. La fotografia està presa al carrer de Rossend Arús. A l'esquerra es pot veure el mercat del barri. Al mig del carrer hi ha el tàlem i, a sota, el rector que sosté la custòdia amb el Santíssim. El seguici és acompanyat pels escolanets i per la guàrdia militar. A la vorera hi ha gent mirant la processó. Els balcons estan endomassats.

Processó de Corpus Christi, barri del Centre

Processó de Corpus al barri del Centre. La fotografia està presa al carrer de Rossend Arús. A l'esquerra es pot veure el mercat del barri. Al mig del carrer hi ha un grup d'homes amb un estendard (no es pot veure de quina entitat). L'abanderat va acompanyat pels cordinistes. Els homes que segueixen el seguici porten grans ciris blancs. A la vorera hi ha gent mirant la processó. Els balcons estan endomassats.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Mercat de Santa Eulàlia en construcció

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i homes i dones passant. L'entrada del mercat està adoquinada. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Mercat de Santa Eulàlia

Mercat de Santa Eulàlia. Obres de construcció. Fotografia exterior amb mainada i mares. El paviment de la vorera sense fer. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb Santa Eulàlia. S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la banda de Santa Eulàlia. A sota del pont, a mà esquerra es pot veure l'andana del metro de Santa Eulàlia (la primera estació de la ciutat), i darrera el pont i l'estructura quadrada d'accés al pont es veuen les cotxeres. A les escales, operari pintant la barana de ferro. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Mercat de Santa Eulàlia, obres de pavimentació

Exterior del Mercat de Santa Eulàlia. Es veuen paletes treballant en la pavimentació que rodeja el mercat. També hi ha veïns i veïnes passejant pels voltants i nens jugant prop dels obrers. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels

Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet que fou projectada per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Ubicada a Castelldefels, es pot veure un grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)

Inauguració del Grup escolar "Rossend Arús", situat a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Inauguració de l'escola Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada. Es veu, al carrer Sant Joan, una munió de gent que espera l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els nens i les nenes porten petites senyeres. Al fons a la dreta s'observen arbres i una petita construcció pertanyents als extensos jardins de la Casa España, que, des del carrer Xipreret, arribaven fins aquí.

Can Vilumara

Retrat de grup dels treballadors i treballadores de la fàbrica de Can Vilumara situats a l'escala d'accés al recinte i coincidint amb la inauguració de la fàbrica de sedes a la ciutat. Al costat dret es veu la casa del director i porteria i a baix, a peu de carrer, les quadres. La fàbrica es projectà entorn el 1905 i fou inaugurada el 1907 pel seu fundador, Francesc Vilumara Bayona. La indústria de sedes Can Vilumara, era a la cantonada entre l'avinguda de Josep Tarradellas (147-149) i l'avinguda d'Isabel la Catòlica, just al costat de la Farga i molt a prop de l'estació del tren. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33

Visita de S.M. la Reina Victòria Eugènia i les Infantes Beatriu i Ma. Cristina el 30 d'octubre de 1927

S.M. la Reina amb les Infantes, el sots-president del Govern i l'alcalde de l'Hospitalet, D. Tomás Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, visitant la població i caminant per la plaça del Repartidor. Al fons, darrera del fanal, sobresurt el teulat en forma triangular de l'edifici del Centre Catòlic. A l'esquerra del fanal, el darrera de la casa de la família Oliveras Bo i la Torre Alverico de La Rambla Just Oliveras. A la dreta del fanal, les cases i les quadres de la família Layola Rovira

Carrer Centre. Bústia de l'antiga estafeta de Correus de la Plaça del Repartidor.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquesta espectacular bústia de bronze, idèntica a les de l'edifici central de Correus de la Via Laietana, i a molts altres edificis de correus d'Espanya, estava col·locada a l'antic edifici de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor - obra de 1926 de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt- des de la seva inauguració, que va tenir lloc el 23d'octubre de 1927 en un acte de gran solemnitat presidit per la Reina Victòria Eugenia, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. L’edifici està catalogat al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet PEPPA fitxa núm. 77 Aquestes bústies de cap de lleó, molt freqüents a tot el país, van deixar d'estar operatives per motius de seguretat, ja que el que entrava per la boca del lleó anava directament dins l'edifici, i, a més, per evitar que s'hi tiressin deixalles que danyessin la correspondència, cosa que passava amb freqüència. L'elecció en el seu moment per part de correus d'aquesta forma zoomorfa, el cap d'un lleó amb la boca oberta i cara de pomes agres, tenia com a finalitat simbolitzar el valor i la inviolabilitat de la correspondència custodiada pel servei de correus. Van començar a ser instal·lats a partir de 1877 tot i que es van anar generalitzant per tota la geografia espanyola a partir de la segona meitat dels ans vint del s. XX. Si observem alguna de les fotografies antigues amb les que compta aquest Arxiu Municipal, s'observa que al 1927, quan l'edifici va ser inaugurat, encara no estava instal·lada aquesta bústia, motiu pel qual, quan es va posar, va ser necessari realitzar una petita mossegada a la lleixa de la finestra de l'exterior, com s'observa a la fotografia, per permetre la seva correcta ubicació de la part interior de la bústia, que consistia en un tobogan metàl·lic al final del qual es lligava un sac de tela que estava dins una caixa tancada d'obra amb una porta de ferro tancada amb clau. El 2011, quan l'Ajuntament va recuperar l'edifici, de propietat municipal, pel trasllat del servei de correus a un altre edifici de la ciutat, degut al mal estat de conservació d'aquest, Correus, propietari de la peça, la va retirar per portar-la a un despatx de l'edifici central de Correus de Barcelona. El Museu de l'Hospitalet i diverses entitats ciutadanes van demanar que fos instal·lada novament quan l'edifici va ser totalment restaurat el 2017 i reconvertit per L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa, en una escola-taller d'hostaleria i restauració. Correus va enviar llavors un motlle per tal que el Museu de l'Hospitalet pogués treure una còpia en fibra de vidre, que és la que hi ha instal·lada, gairebé al mateix lloc on era, des de 2019. Després de restaurar l’interior per tal d'adequar l'edifici als nous usos, les obres de restauració es van centrar en els diferents elements exteriors que s’havien de reparar, com per exemple l’estructura de la cúpula o la coberta. També es van restaurar els estucs i esgrafiats de les façanes d’estil noucentista que hi havia entre les finestres de la segona planta o l’acabat exterior de la mateixa cúpula. També es va recuperar s’ha recuperat el sòcol de pedra que cobreix part de les dues façanes de l’edifici i els elements decoratius que cobreixen les finestres, acabades en arc de mig punt, de la planta baixa. Les obres també van permetre així recuperar dos elements originals de la façana de l’edifici. Un és la reproducció del rellotge instal·lat sobre la porta d’entrada de l’edifici i l’altra és la icònica bústia amb el cap de lleó d'aquesta fotografia, que va fascinar, i fascina encara avui, tots els nens del barri del Centre. El Centre d’Alternança entre Formació i Treball. Escola de Segona Oportunitat, gestionat per la Fundació El Llindar, que té com a missió facilitar la integració laboral als joves de 14 a 21 anys, que han abandonat el sistema educatiu, va ser el primer equipament d’aquestes característiques que es va obrir a Catalunya. L’equipament, que va ser batejat com El Repartidor, ofereix cursos d’especialització en cuina, sala i barman per a 64 joves, que atenen també un servei d’atenció al públic de restaurant i bar.

Independència,C. 92

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Santa Eulàlia,C. 92

Digitalització de llicències d'obres. En aquest indret hi havia l'empresa Moner i Llacuna.