Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres
Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa.
A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.
Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa.
Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal
En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa.
Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat.
L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees.
Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat)
La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé.
Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.
Vista aèria de la seva construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral durant els caps de setmana. La seva ubicació estava prevista al solar on avui hi ha la Plaça de La Carpa, on antigament, en els anys seixanta, havia estat instal·lat el Teatro Popular Portàtil que va donar lloc a aquesta plaça, però la comunitat d'escoplapis que la va impulsar va decidir ubicar-la en aquest solar gairebé residual del barri per deixar lliure aquell espai, on també estava prevista la construcció de més blocs, per permetre al barri de Can Serra comptar amb una gran plaça lliure de blocs on poder encabir també diferents equipaments comunitaris com els que hi ha en l'actualitat, una escola i un mercat, i poder realitzar els esdeveniments festius del barri.
Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veuen les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i en una de les particions veïns i veïnes fent un recés en el treball. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra i també un rètol que posa "Construcción Centro Parroquial". Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries.
Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet.
La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional, sense torre ni campanar, i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.
Aquest carrer antigament s'havia anomenat "Perutxo". Al fons es veuen les cases del carrer Major. Té una llegenda sota la imatge: "Calle Perutcho, pavimentada con hormigón sistema Tritar".
Imatge extreta de la memòria municipal de 1926
L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt.
Pont sobre el Canal de la Infanta d'accés a la casa Madurell. El pont estava situat al camí de Sant Joan o del cementiri, prop de la Riera de la Creu, de la que s'observa el seu inici a la dreta de la fotografia. Al fons, el pont de ferro de Can Serra sobre les vies del tren, al costat de l'estació de l'Hospitalet. Avui tot aquest espai és l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.
L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt.
Al fons, edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat.
L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees.
L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt.
Pont sobre el Canal de la Infanta d'accés a Can Madurell, a la dreta de la fotografia. El pont estava situat al camí de Sant Joan o del cementiri, prop de la Riera de la Creu, de la que s'observa el seu inici a l'esquerra de la fotografia. Avui tot aquest espai és l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.
L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt. L'home del centre (tercer per l'esquerra) és Carlos de España, propietari de la casa.
Construïda el 1563 per la família Llunell. Actualment és seu del Museu de l'Hospitalet.
L'Hospitalet fotografiat per Ramon Puig Gairalt.
Carrer Xipreret fent cantonada amb el carrer Major. En aquest edifici de 1787 va haver-hi durant molts anys una vaqueria.
/AMHLAF0179627.jpg.iCftqr3yMWmrUeVjkAMA.dTdSZzKpfg.jpg)
/AMHLAF0179628.jpg.iCeR-LbyMcdBJ-VjkAMA.WfCeT_Kj1d.jpg)
/AMHLAF0179675.jpg.iCfO3cPyMZ0nJ-VjkAMA._uJfIG36js.jpg)
/AMHLAF0179679.jpg.iCfd77vyMZ0nJ-VjkAMA.L96wiw1UzG.jpg)
/AMHLAF0179680.jpg.iCewjLbyMZ0nJ-VjkAMA.zufPNBruaw.jpg)
/AMHLAF0179655.jpg.iCfPi8LyMZUnJ-VjkAMA.BSyvMeUnQz.jpg)
/AMHLAF0179656.jpg.iCfB_LbyMZUnJ-VjkAMA.oIYbyR1yXa.jpg)
/AMHLAF0179649.jpg.iCfM4bXyMZMnJ-VjkAMA.ToRZL8NGdA.jpg)
