Carrer Centre. Bústia de l'antiga estafeta de Correus de la Plaça del Repartidor.

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. Aquesta espectacular bústia de bronze, idèntica a les de l'edifici central de Correus de la Via Laietana, i a molts altres edificis de correus d'Espanya, estava col·locada a l'antic edifici de l'estafeta de correus de la Plaça del Repartidor - obra de 1926 de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt- des de la seva inauguració, que va tenir lloc el 23d'octubre de 1927 en un acte de gran solemnitat presidit per la Reina Victòria Eugenia, les Infantes, el Ministre de Governació i les autoritats locals. L’edifici està catalogat al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de L’Hospitalet PEPPA fitxa núm. 77 Aquestes bústies de cap de lleó, molt freqüents a tot el país, van deixar d'estar operatives per motius de seguretat, ja que el que entrava per la boca del lleó anava directament dins l'edifici, i, a més, per evitar que s'hi tiressin deixalles que danyessin la correspondència, cosa que passava amb freqüència. L'elecció en el seu moment per part de correus d'aquesta forma zoomorfa, el cap d'un lleó amb la boca oberta i cara de pomes agres, tenia com a finalitat simbolitzar el valor i la inviolabilitat de la correspondència custodiada pel servei de correus. Van començar a ser instal·lats a partir de 1877 tot i que es van anar generalitzant per tota la geografia espanyola a partir de la segona meitat dels ans vint del s. XX. Si observem alguna de les fotografies antigues amb les que compta aquest Arxiu Municipal, s'observa que al 1927, quan l'edifici va ser inaugurat, encara no estava instal·lada aquesta bústia, motiu pel qual, quan es va posar, va ser necessari realitzar una petita mossegada a la lleixa de la finestra de l'exterior, com s'observa a la fotografia, per permetre la seva correcta ubicació de la part interior de la bústia, que consistia en un tobogan metàl·lic al final del qual es lligava un sac de tela que estava dins una caixa tancada d'obra amb una porta de ferro tancada amb clau. El 2011, quan l'Ajuntament va recuperar l'edifici, de propietat municipal, pel trasllat del servei de correus a un altre edifici de la ciutat, degut al mal estat de conservació d'aquest, Correus, propietari de la peça, la va retirar per portar-la a un despatx de l'edifici central de Correus de Barcelona. El Museu de l'Hospitalet i diverses entitats ciutadanes van demanar que fos instal·lada novament quan l'edifici va ser totalment restaurat el 2017 i reconvertit per L'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Fundació Bancària La Caixa, en una escola-taller d'hostaleria i restauració. Correus va enviar llavors un motlle per tal que el Museu de l'Hospitalet pogués treure una còpia en fibra de vidre, que és la que hi ha instal·lada, gairebé al mateix lloc on era, des de 2019. Després de restaurar l’interior per tal d'adequar l'edifici als nous usos, les obres de restauració es van centrar en els diferents elements exteriors que s’havien de reparar, com per exemple l’estructura de la cúpula o la coberta. També es van restaurar els estucs i esgrafiats de les façanes d’estil noucentista que hi havia entre les finestres de la segona planta o l’acabat exterior de la mateixa cúpula. També es va recuperar s’ha recuperat el sòcol de pedra que cobreix part de les dues façanes de l’edifici i els elements decoratius que cobreixen les finestres, acabades en arc de mig punt, de la planta baixa. Les obres també van permetre així recuperar dos elements originals de la façana de l’edifici. Un és la reproducció del rellotge instal·lat sobre la porta d’entrada de l’edifici i l’altra és la icònica bústia amb el cap de lleó d'aquesta fotografia, que va fascinar, i fascina encara avui, tots els nens del barri del Centre. El Centre d’Alternança entre Formació i Treball. Escola de Segona Oportunitat, gestionat per la Fundació El Llindar, que té com a missió facilitar la integració laboral als joves de 14 a 21 anys, que han abandonat el sistema educatiu, va ser el primer equipament d’aquestes característiques que es va obrir a Catalunya. L’equipament, que va ser batejat com El Repartidor, ofereix cursos d’especialització en cuina, sala i barman per a 64 joves, que atenen també un servei d’atenció al públic de restaurant i bar.

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Maqueta del projecte d'illa singular als voltants de la masia de Pubilla Cases

Maqueta del projecte de Manuel Puig Janer d'ordenació urbana als voltants de la masia de Pubilla Cases. El projecte no es va portar a terme

Antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer Llobregat, 145

Fotografies provinents de l'expedient 01291 de l'any 1982, de reforma de l'edifici del carrer Llobregat, 145 (aleshores era el número 135). Havia estat una caserna de la Guàrdia Civil i va passar a ser la seu d'un centre d'esplai. L'edifici va ser construït cap a l'any 1923 per Eusebi Noè Novell i Rosa Passorieu (o Passarieu) Salaire.

Castellbò,C. 0

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Can Gomar

Fàbrica Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Quan es va construir aquesta façana rendia a un camp de conreu i el carrer Vigo no existia. La fàbrica de tints Gomar i Cia, coneguda com a Can Gomar, ocupava un extens terreny que anava de l'Avinguda del Carrilet fins gairebé el carrer Enric Prat de la Riba. Disposava, en la part que rendia a l'Avinguda del Carrilet, d'una gran bassa i d'un frondós jardí. L'entrada al recinte era per l'Avinguda Pau Casals, on en una de les voreres estava edificada l'extensa tanca del recinte. Va ser construïda a petició de Salvador Segarra i Claudi Gomar i aixecada, en estil noucentista, per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1924, amb modificacions posteriors realitzades el 1926 i 1927. Anys després, el 1944, va ser novament ampliada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer. Va ser enderrocada el 2002 per donar pas a una gran promoció urbanística en l'extens solar que va resultar com a fruit de la seva desaparició.

C. Torrent Gornal, 61 (actual carrer Rosalía de Castro)

Aquesta casa no existeix en l'actualitat i no hi ha cap edifici en el lloc que ocupava. Fins l'any 1982 el carrer es deia Torrent Gornal. El Ple municipal, va aprovar el canvi de denominació amb data 15 d'octubre de 1982, per a evitar la confusió existent a causa de la semlança entre els noms "avenida Torrente Gornal" i "calle Torrente Gornal". Així el tram comprès entre el carrer de Terra Baixa i l'avinguda Carrilet passaria a dir-se carrer Rosalía de Castro. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Canvi de nom del carrer de l'Església per carrer de la Llibertat

A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat.

Cal Sebastià del Gotlla

Carro carregat de mongetes davant de la masia de Cal Sebastià del Gotlla. Es veu la façana, el pou i el safareig

Mestre Candi,C. 37

Aquesta casa no existeix en l'actualitat Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Mestre Candi,C. 39

Aquesta casa no existeix en l'actualitat Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Ctra. de Collblanc, 231

Edifici de la Carretera de Collblanc 231. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Carrer de Rossend Arús

Carrer Rossend Arús a l'alçada de la plaça Mossèn Homar en l'època de la segona República. A l'esquerra es veu una part de l'antiga església, que va ser demolida en aquells anys, i a la dreta, les antigues cases situades on avui hi ha la Plaça de l'Ajuntament. Al davant, cotxes, un d'ells amb les sigles de la CNT, aparcats al costat de les porxades de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa

Santiago Apòstol,C. 104

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Editorial Seix Barral Hnos.

Seu de l'Editorial Seix y Barral Hnos., al carrer Provença, núm. 217-223 de Barcelona, de 1930 fins el 1978, any en el que l'edifici va ser venut. Obra de 1930 amb façana estil Bauhaus, avui desaparegut, va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892-1981), que fou membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos. va ser fundada a Barcelona el 1911 com a empresa d'arts gràfiques, a partir de la fusió de dos tallers: Litografia Seix i Barral Hermanos. Les seves primeres obres van ser sobre Història i literatura juvenil. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell. El 1915, l'editorial va treure al mercat teatrins de cartró el Teatro de los Niños. Seria el teatre de joguet més popular i amb una important vessant educativa. Va obtenir el premi d'honor concedit pel Foment de les Arts Decoratives a la III Exposició de Joguets celebrada a Barcelona el 1917. L'empresa experimentà un fort creixement en esdevenir impremta oficial de la publicitat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. També és reconeguda per ser la impremta que dissenya molts dels cartells de la Guerra Civil, el cartell de la distribució comarcal de Catalunya del geògraf de Pau Vila, i per haver tingut alguns dels millors dissenyadors del país, com per exemple Ricard Giralt Miracle. El 1955, Víctor Seix i Carlos Barral, van inaugurar una de les seves col·leccions més conegudes i exitoses: «La Biblioteca Breve», que posteriorment va donar nom a un premi anual per a novel·les inèdites en castellà. També crearen una divisió editorial que durant molts anys es dedicà a produir material escolar, de llibre de text educatius, fins als coneguts mapes escolars. Després d'anys de decadència, que van obligar l'empresa a vendre la seu de la fotografia el 1978, Seix y Barral va passar a formar part el 1982 de l'Editorial Planeta.

Casa dels bombers

Vista exterior de la façana frontal i lateral de la casa dels bombers de l'Hospitalet a la pujada del carrer de Sant Rafael.

Casa dels bombers

Vista exterior de la façana principal de la casa dels bombers de l'Hospitalet al carrer de Sant Rafael.

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sant Rafael,C. 1

Imatge extreta d'una llicència d'obres