Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0042523.jpg
    Eduard Arranz Bravo: l'Acollidora.
    Eduard Arranz Bravo de Laguna va néixer a Barcelona el 1941, fill d'Antolín Arranz de Blas, vasc nascut a Sestao, i d'Angélica Bravo de Laguna di Napoli, argentina nascuda a Carhué, filla de mare napolitana i de pare canari. La seva vinculació amb la ciutat de l'Hospitalet ve de molt lluny ja que el seu pare va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir aviat delegació a l'Hospitalet, la ferreteria industrial ACAB, que va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, llavors Avenida de Generalísimo Franco, i després al carrer Santa Anna, que va estar activa a la ciutat fins el 2012. Dels dos germans seus que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, un, el seu germà gran, Arturo, es va establir a viure amb la seva família a l'Hospitalet el 1958, on van néixer quatre dels seus set fills, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat. La vinculació artística d'Arranz Bravo amb la ciutat també ve de lluny, doncs havia guanyat el 1968 un premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera. El «Premio de Pintura Ciudad de Hospitalet» neix, impulsat per l'Ajuntament i amb l'assessorament de l'Agrupació Amics de la Música, l'any 1965 i es crea com a iniciativa per promocionar i donar suport a l'art. Les obres premiades, en quedar de propietat municipal, passaven automàticament al fons artístic de la ciutat. Aquest premi va tenir una especial incidència pública donada la proximitat de l'Hospitalet amb Barcelona, les escases convocatòries d'aquestes característiques i el criteri modern i obert del jurat qualificador, entre els quals hi havia els crítics d'art Alexandre Cirici i Pellicer o Cesareo Rodríguez Aguilera. El premis es van mantenir fins el 1974. El fet que es convoqués en plena dècada dels seixanta, tot coincidint amb l'arribada d'una nova generació portadora d'un esperit que intentà reaccionar davant el llenguatge de l'abstracció i l'informalisme, va provocar que les successives convocatòries reflectissin un nou esperit que es materialitza en una figuració que retorna al dibuix com a base acadèmica i que recupera la figura humana com a especulació formal i com a mirall de la dimensió social. Dins d'aquest grup hi trobem, a la important col·lecció d'art de l'Ajuntament de l'Hospitalet, obres d'Eduardo Arranz Bravo, així com també de Rafael Bartolozzi, de Francesc Artigau, de Robert Llimós i de Gerard Sala. Eduard Arranz Bravo va anar guanyant cada cop un més gran reconeixement i notorietat per la seva obra, cada cop més propera al moviment pop que imperava a l'època, i per les accions artístiques i "perfomances" realitzades durant els anys setanta en societat artística amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi -com la realitzada a la fàbrica Tipel de Parets de Isidor Prenafeta, per exemple- societat artística que va deixar d'existir el 1981. L'alcalde Pujana, coneixedor de la seva obra, i d'aquesta vinculació artística amb la ciutat, li encarrega el 1984 que faci una escultura que pugui representar simbólicament la ciutat de l'Hospitalet. L'escultura en bronze resultant va ser nomenada "L'Acollidora" i va ser presentada públicament, en la seva versió petita, que l'Ajuntament fa servir com a regal institucional, per l'alcalde Juan Ignacio Pujana i pel crític d'art José Corredor Matheos, al Saló de Plens el dia 19 d'abril de 1985. L'escultura pública en bronze de gran tamany va ser instal·lada a la Rambla Just Oliveras i inaugurada un any després, el dia de Sant Jordi de 1986. En paraules del poeta i crític d’art José Corredor-Matheos aparegudes en el fullet de presentació de l’obra: “L’Acollidora, un gran tema para una escultura monumental, viene a simbolitzar la voluntat de los vecinos de abrirse, hacia afuera y hacia adentro. Arranz-Bravo, en su extraordinària creación plàstica, le ha puesto en las manos una bandeja. Vacía. Se habrá vaciado, pensamos, de dar tanto. Pero, vacía como està, parece más cargada y repleta. En otras épocas –barrocas o neoclásicas, es igual- la bandeja estaria repleta de frutos de la tierra. Ahora esto resultaria ingenuo, simple. Podemos imaginar todo lo que hay en ella. Y mejor aún, verlo, porque lo mejor que que l’Acollidora ofrece es invisible: la bienvenida, la cordialidad, la hospitalidad”.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Escultures i monuments
    Festes
    Festes de Primavera
    Política i administració pública
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Patrimoni artístic
    L'Acollidora (Eduard Arranz Bravo)
    Ferreteria ACAB Industrial
  • AMHLAF0024618.jpg
    L'art jove a la carpa de Can Serra
    En aquesta fotografia de 1986 veiem l'estructura geodèsica dissenyada el 1966 per l'enginyer Emilio Pérez Piñerode que va acollir l'anomenat Teatro Popular Portátil, situada al barri de Can Serra, ja abandonada, donant aixopluc a una instal·lació artística que formava part de l'innovador projecte L'Art Jove 86, d'ajuts a projectes d'instal·lacions artístiques d'art jove al carrer promogut pel conjunt de les Aules de Cultura de la ciutat. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada i traslladada a Madrid, cedida temporalment al Ministeri d'Indústria, que va fer construir una nova lona per a l'estructura per poder-la fer servir, al Paseo de los Coches del Parque del Retiro per a l'exposició TECNONOVA 87, del Centro para el Desarrollo Tecnológico y Industrial CDTI. La Carpa ja no va tornar a l'Hospitalet.
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Educació
    Equipaments culturals
    Teatre popular portàtil
  • AMHLAF0059661.jpeg
    Francesc Marcé i Sanabra.
    Intervenció del director-fundador del Museu de l'Hospitalet, Francesc Marcé i Sanabra en la inauguració de l'exposició dedicada al pintor Rafael Barradas al Museu de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Joan Perelló i Masllorens (1973-1977) Francesc Marcé, hospitalenc de soca-rel i funcionari municipal responsable del butlletí d'informació municipal des dels anys cinquanta i fins els anys setanta, anys de profunda transformació de l'Hospitalet del poble agrari en el que ell va néixer el1921 en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, va anar realitzant en aquest butlletí tota una sèrie d'articles relacionats amb el passat de la vila que li va permetre recopilar, mica en mica, una gran quantitat d'informació i materials històrics de l'Hospitalet que el van fer pensar en la necessitat de crear un museu dedicat a la història de l'Hospitalet. Durant aquells anys de gran transmutació urbanística, l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969 la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar allà el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta que va ser impulsada políticament per l'alcalde Vicens Capdevila i Cardona, que va impulsar decididament el projecte ideat per Francesc Marcé i Sanabra, que va ser el seu primer director, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1985. Poc abans de morir, el 7 de maig de 2014, pel seu 92è aniversari, fou homenatjat pel Casino del Centre, on va estudiar de petit a les escoles catalanistes del Dr. Robert allà instal·lades a principis del s. XX, l'Ateneu de Cultura Popular i la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet. La Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre, com a compensació, un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central. Es van fer obres de condicionament a la Casa España per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 110.
    Arts plàstiques
    Cultura
    Pintura
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Casa España
    Cultura
    Equipaments culturals
    Museu de l'Hospitalet
  • AMHLAF0025865.jpeg
    Activitats al voltant de l'exposició de Picasso al Museu
    Arts plàstiques
    Cultura
    Equipaments culturals
    Museu
    Pintura
  • AMHLAF0025863.jpeg
    Inauguració de l'exposició d'escultures de Montserrat Sastre al Museu
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Equipaments culturals
    Museu
  • AMHLAF0025864.jpeg
    Inauguració de l'exposició d'escultures de Montserrat Sastre al Museu
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Equipaments culturals
    Museu
  • AMHLAF0044055.jpeg
    Exposició homenatge Picasso i cicle conferències, Museu
    Arts plàstiques
    Cultura
    Educació
    Formació
    Pintura
    Xerrades
    Equipaments culturals
    Museu
  • AMHLAF0059575.jpeg
    Exposició i homenatge a la il·lustradora Lola Anglada al Museu de l'Hospitalet.
    El director-fundador del Museu de l'Hospitalet, Francesc Marcé i Sanabra, diu unes paraules a la inauguració de l'exposició de dibuixos de Lola Anglada, asseguda, en presència del crític d'art Alexandre Cirici i Pellicer, a la dreta. A la fotografia també es poden apreciar dues escultures que representen a Sant Roc i Santa Eulàlia.
    Arts plàstiques
    Cultura
    Dibuix
    Festes
    Homenatges
  • AMHLAF0000645.jpg
    Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall.
    El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre. Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló. Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet). Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI. Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola. Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.
    Arts plàstiques
    Cultura
    Dones
    Homes
    Persones
    Retrats
  • AMHLCA0011671.pdf
    No esperem més... a l'Hospitalet fem el referèndum: OTAN no! Bases fora! Neutrals en una Europa sense blocs ni míssils
    Cartell de convocatòria del referèndum popular de l'Hospitalet de Llobregat sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial). Cartell obra del dibuixant de còmics Carlos Vila Vila, molt vinculat amb la xarxa d'Aules de Cultura de l'Hospitalet com a professor de tallers de còmics, de 89 x 41 cms., amb text i dibuix, a dues tintes.
    Associacions i entitats
    Pacifistes
    Col·lectiu per la Pau i i el Desarmament
    Consultes
    OTAN
    Arts plàstiques
    Dibuix
    Vida quotidiana
    Vida social
    Actes polítics
  • AMHLAF0023878.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0023858.jpg
    "Mural creat a la façana de l'edifici del ""mercadillo"" del barri de Sanfeliu i que va desapareixer per la construcció de les rondes"
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
  • AMHLAF0110828.tif
    Mural de ceràmica de la benzinera Balart
    Mural de ceràmica de Joan Rifà realitzat el 1974 en una de les parets de la benzinera Balart en la qual apareixen els edificis més significatius de la ciutat: la Talaia, l'Harmonia, l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, la parròquia de la Mare de Déu de la Llum, Casa Espanya, Ermita de Bellvitge i algunes fàbriques. Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009) fou un pintor català. Estudià a Barcelona, a la Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956), entre aquestes la nova parròquia de Les Masies de Voltregà. S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós, realitzant murals ceràmics per a diferents façanes i vestíbuls de molts edificis de Barcelona o, per exemple, aquest de la benzinera Balart o la façana de la Fàbrica INDO a l'Hospitalet. En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974, que són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Conreà també el gravat. Fou membre de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de França.
    Arquitectura i urbanisme
    Escultures i monuments
    Mural ceràmic de la Benzinera Balart
    Murals
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Història
    Patrimoni arquitectònic
    Patrimoni artístic
  • AMHLAF0023880.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0023879.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLPM0000122.pdf
    Gent de L'Hospitalet.
    Díptic de l'exposició dels dibuixos de Valentí Julià, titulada Gent de L'Hospitalet. L'acte té lloc al Museu d'Història de L'Hospitalet. Consta d'una presentació de l'artista a càrrerc de Domènec Pastor i Petit i de l'inventari de les 29 obres exposades, entre les quals hi ha el retrat-dibuix de Jaume Ventura Tort, Jaume Reventós, Ferran Soriano, Paco Candel, Núria Espert, Rafel Garrich, etc..
    Arts plàstiques
    Arts plàstiques i artesania
    Cultura
    Dibuix
  • AMHLAF0000827.jpg
    Biografia Pablo Ruiz Picasso
    Biografia de Pablo Ruiz Picasso (25/10/1881 - 8/04/1973). Pintor. Text acompanyat d'11 imatges al lateral dret. Fets cronològics del pintor des del seu naixement a la seva mort
    Arts plàstiques
    Cultura
    Pintura
  • AMHLAF0000795.jpg
    Monument de l'escultor Hector Cesena
    Monument de l'escultor Hospitalenc Hector Cesena nascut el 1929 a la ciutat de l'Hospitalet i instal·lat a la plaça Josep Ma. Peman. Representa un camperol ajupit tallant un feix d'herbes
    Arquitectura i urbanisme
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Escultures i monuments
    Héctor Cesena
    Patrimoni
  • AMHLAF0001247.jpg
    Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T
    Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració inclou ofici, exposició i actuació de la coral Juventud (?). A la imatge es veu a les autoritats visitant l'exposició d'art.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Arts plàstiques
    Associacions i entitats
    Cultura
    Frente de Juventudes F.E.T y de las J.O.N.S.
    Política i administració pública
    Polítiques
  • AMHLAF0001382.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001383.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge l'alcalde escolta el parlament de l'artista.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001385.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, l'alcalde mira les peces i escolta les explicacions que li dóna l'artista.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001386.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, un grup de senyores assistents a l'acte, somriuen.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001387.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, els assistents estan asseguts per escoltar una conferència.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001384.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública