La cançó de l'Empordà.

Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.

Espectacle al carrer durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Can Casas, "l'Ateneïllo", local del Cine Club l'Hospitalet, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.

Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, que apareix en primer pla, a l'esquerra, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas, a la dreta, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'entrada al recinte, flanquejada per dos guàrdies urbans amb uniforme de gala i, al fons, els blocs, llavors recentment construïts, del barri de Can Serra. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

Cicle de teatre Universal per a escolars. Representació d'Otelo per la companyia A. Ulloa

Final del segon cicle de teatre escolar i lliurament de premis

Cicle de teatre Universal per a escolars. Representació d'Otelo per la companyia A. Ulloa

Festival de fi de curs 1969/70 dels col·legis nacionals al teatre popular portàtil La Carpa

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Teatro Popular Portátil

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. Fotografia del 16 d'octubre de 1969, dia en què el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, va visitar el Teatro Popular Portàtil per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares, adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Podem veure l'esplèndida estructura coberta amb la gran lona i unes petites edificacions realitzades en obra, on tenien lloc les oficines i les taquilles, en les que apareix el nom del projecte. La furgoneta de refrescos Mirinda, de la marca Pepsi-Cola, afincada llavors a l'Hospitalet, a la Gran Via, al costat de la fàbrica Godó i Trias, va donar suport a aquestes representacions.

Ateneu La Unió. Cinema Ideal. Cinema Lumière.

Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. Després de la guerra va ser la seu de l'obra sindical Educación y Descanso. Quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.

L'Harmonia

Aquest gran Casal va ser anomenat l’Harmonia perquè havia aixoplugat, des del 1866 fins als anys trenta del s. XX una societat recreativa anomenada així. Construït el 1595, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, que des del segle XIV era dels Oliver, una de les famílies tradicionals de l’Hospitalet. Al costat de l’Harmonia, i darrere la Talaia, al carrer Xipreret, hi ha Ca n'Oliver. Comptava inicialment, mirant a la dreta de la façana, amb uns horts i una gran bassa que feia les funcions de piscina, que van ser ocupats quan es va construir, el 1954, el pati del Col·legi Tecla Sala. Aquest edifici va ser seu de l'Ateneu de Cultura Popular, entitat cultural catalanista d'ideologia republicana sorgida als anys trenta del s. XX, va ser confiscada el 1939 pel Frente de Juventudes de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que va mantenir allà durant tot el franquisme la Organización Juvenil Española (OJE) i la Sección Femenina. El 1978, durant el breu mandat de l'alcalde Joan Perelló i Masllorens, l'Ajuntament pre-democràtic, propietari de l'edifici, va tornar a cedir, per decisió de l'alcalde i gràcies a les gestions d'un grup d'uns 100 socis de l'antic Ateneu de Cultura Popular liderats per en Josep Bordonau - sobrevivents dels 300 que va arribar a tenir als anys trenta- , l'us de l'edifici per deu anys, renovables, per poder fer renéixer l'Ateneu. Aquesta decisió personal de l'alcalde Perelló no va agradar gaire ni a l'Associació de Veïns de l'Hospitalet Centre ni al llavors Patronat Municipal de Cultura, que tenia previst instal·lar allà una Casa de Cultura municipal. Actualment l'Ateneu de Cultura Popular està situat en un nou emplaçament al carrer Santa Anna, núm 1-7 i l'edifici, restaurat totalment, és un centre museístic dedicat a realitzar exposicions del Museu de l'Hospitalet, Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02. Al davant de l'Harmonia, situat al carrer Barcelona, hi havia un edifici que va ser enderrocat per permetre una visió més ampla de l'edifici, de La talaia i del carrer Xipreret. Aquest enderroc va permetre la creació d'una placeta que porta el nom de Josep Bordonau i Balaguer.

Pont de l'Avinguda d'Isabel la Catòlica

Aquest pont va ser realitzat, en substitució de l'anterior quan es va inaugurar l'Avinguda d'Isabel La Catòlica el 1957. L'antic, més estret encara, permetia el pas a l'antic Camí del Molí, que abans, a mitjans del s. XIX, havia estat la sèquia del molí fariner situat a la Marina, a tocar de La Farola. Posteriorment, el 1972, va ser molt ampliat i dotat d'il·luminació interior quan aquesta avinguda es va convertir en una via de comunicació molt important entre els barris del Centre i San Josep amb els de Can Serra, Les Planes, La Florida i Pubilla Cases. S'observa, a la dreta de la fotografia, l'antiga serradora de marbre ubicada en aquesta cruilla, antigament del Camí de Sant Joan o del Cementiri amb el Camí del Molí. Aquesta serradora va ser fundada per Nemesio Singla que, el 1914, va passar a mans del seu encarregat, Tomàs Giménez Bernabé, treballador de la casa que de 1923 a 1930 va ser líder de la Unión Patriótica i alcalde de l'Hospitalet imposat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. S'observa a la fotografia els blocs del barri de Can Serra i un rètol que anuncia l'accés al Teatro Popular Portátil situat en aquest barri. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres, va dissenyar amb anterioritat i va presentar en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura, dibuixada al rètol de la fotografia, constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant aquesta carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Coruña, on es va iniciar el projecte. Després va anar a Vigo y després a Vallecas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se. El 16 d'octubre de 1969, el Ministro de Información y Turismo, Manuel Fraga Iribarne, acompanyat de l'alcalde de l'Hospitalet José Matias de España Muntadas, va visitar el Teatro Popular Portàtil muntat ara a l'Hoaspitalet per inaugurar la campanya "Teatro Universal para Escolares", adreçada als alumnes de batxillerat de l'Hospitalet. Van tenir lloc de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a escolars i per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc també exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. L'estructura va ser desmuntada i muntada al parc de Can Buxeres, on temps després va ser novament desmuntada i venuda.

Cartell de Carles Fontserè de l'espectacle La hija del capitán, de Valle-Inclán, del Grup d'Acció Teatral (GAT)

Cartell de Carles Fontserè de la representació de "La hija del capitán" de Ramon Maria del Valle Inclán a càrrec del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet de Llobregat. L'estrena d'aquest espectacle va tenir lloc el 27 de maig de 1982 al Teatre del Centre Catòlic i va fer funcions diàries fins el 13 de juny. Al juliol d'aquell mateix any va fer dues funcions a la Casa de la Caritat de Barcelona dins la programació del Festival Grec. Va reposar-se al Teatre del Centre Catòlic els dies 19, 20, 21, 26, 27 i 28 de novembre 1982. Al centre del dibuix hi ha una taula atravessada pel títol de l'obra. Per sobre del títol es veu una taula de joc amb cartes i diners, envoltada per sis sinistres personatges masculins, un d'ells vestit amb uniforme militar i amb una pistola a la mà en una actitud similar a la del guàrdia civil Tejero a l'asalt al Congrés dels Diputats a l'intent de cop d'estat de 1981, un any abans de l'estrena. Per sota del títol es veuen les faldilles de la taula de joc per sota les quals apareixen unes cames d'un suposat cadaver i una taca de sang... Al fons, un pinxo, una mucama i la filla del capità. Argument: La Sini es veu compromesa a mantenir relacions amb el General promovent així una bona carrera professional al seu pare, el Capità Sinibaldo Pérez, que sap i consent. Es creua en la història El Golfante, enamorat de la Sini i que encegat per la passió es disposa a assassinar al General. No obstant això, per equivocació, acaba amb la vida d'una altra persona, El Pollo de Cartagena. El Golfante i la Sini escapen amb informació comprometedora per al General que venen a la premsa. Aquest, desesperat i assetjat pels diaris, declara un Directori Militar. Aquesta obra, qualificada com a Esperpento pel seu autor, es va publicar el 1927 i ràpidament va ser prohibida per les autoritats de la dictadura de Primo de Rivera, figura que inspira el personatge de El General. Fitxa artística de l'espectacle: Títol: La hija del capitán (de la trilogia Martes de Carnaval) Autor: Ramon Maria del Valle-Inclán Direcció: Enric Flores Tarrés Escenografia i figurins: Alfons Flores Tarrés Intèrprets: Consuelo Àlvarez, Minerva Álvarez, Arturo Arranz, Francisco José Basilio, Josefa Calvo, Luis Miguel Climent, Bartolomé Fernández, José Miguel Fernández, Alfons Flores, Miguel Montes, Pere Vidal. Aquest esplèndid cartell va ser encarregat per Pere Pinyol Martínez, llavors gerent del Grup d'Acció Teatral GAT al gran cartellista, figurinista i fotògraf Carles Fontseré. Carles Fontserè i Carrió (Barcelona, 9 de març de 1916 – Girona, 4 de gener de 2007) fou un destacat dibuixant i cartellista català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola. També treballà com ninotaire, fotògraf i escenògraf. Carles Fontserè, amb vint anys, s'incorporà els primers dies de la Guerra Civil al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, organisme dirigit per Jaume Miratvilles. L'artista tenia unes grans capacitats tècniques i artístiques, i va ser a partir d'aquell moment quan va emprendre la seva activitat com a cartellista. El cartell en aquell moment esdevingué una arma al servei de la causa republicana. Fontserè dibuixà vint-i-dos cartells durant els anys 1930 del segle xx. Són cartells de propaganda ideològica realitzats per encàrrecs d'institucions, partits i sindicats que, en moments de convulsió social, guerra i revolució, pretenien fer arribar missatges clars i contundents a les parets de cada poble. Cada cartell és obra de l'artista però Fontserè comptava amb l'ajuda del Sindicat de Dibuixants Professionals de Catalunya, que realitzaven una revolució i lluita social contra el feixisme. Van aconseguir que cada cartell fos un gran exponent d'estils, lluites i pensaments compartits. L'any 1995 va publicar les seves memòries: Memòries d'un cartellista català (1931 -1939) 

Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet,

Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, promoguda per l'Alpha 63, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 1963 al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, dirigida per Francesc Balaguer, a càrrec del grup Teatre Experimental Català. L'obra, una crítica a la hipocresia i a l'embriaguesa del poder, s'havia estrenat un mes abans, per les Festes de la Mercè, al Teatre Romea de Barcelona. D'esquerra a dreta, Francesc Balaguer, Manuel de Pedrolo, el president del Centre Catòlic Joan Pañella i Salvador Tortosa, de l'Alpha 63.

Autocar Julià

L'obra de teatre de l'escriptor Manuel Pedrolo "Homes i no" fou representada pel grup teatral hospitalenc Alpha 63 sota la direcció de Josep Muntaner. Aquesta obra es va representar el 7 d'agost de 1965 al teatre del Club Pimpinela de la plaça Espanyola i el 10 d'agost al Prat de Llobregat. També van viatjar a Tolosa de Llenguadoc a proposta de Manuel de Pedrolo per representar l'obra davant dels exiliats catalans al Casal Català de Tolosa. A la imatge l'autocar que els portà de viatge.

Obra de teatre representada pel grup GAT al teatre Santiago Apòstol

Escena de l'obra El dragón, de E. Schwartz, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre Santiago Apòstol, a a tocar de la plaça Espanyola. El Grup d'Acció Teatral estava lligat al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre -després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliación-. ## Sumari ## - Art, lleure i esports 118P 7D/Teatre/Grup d'Acció Teatral- DESTACAT

Escena de "El dragón", de E. Schwartz, representada pel Grup d'Acció Teatral GAT

Escena de l'obra "El dragón", de E. Schwartz, en versió de Juan Antonio Hormigón, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre del Centre Santiago Apòstol, a tocar de la plaça Espanyola de Collblanc. El Grup d'Acció Teatral estava lligat en aquesta època al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre, que va sert la seva seu després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliació de Can Serra A la fotografia hi ha José Miguel Fernández, amb barba i, al seu costat, Josefa Calvo, posteriorment membres de la cooperativa GAT.

Un xancaire durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Interior del teatre del Casino del Centre

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Visita del ministre Manuel Fraga Iribarne al Teatre portàtil

Inauguració de l'escola Charlie Rivel

Espectacle al Parc de la Marquesa amb el pallasso cubellenc Charlie Rivel.