Vista des d'una posició elevada d'una manifestació reivindicativa al barri de Bellvitge als anys 80. Podem veure la gent amb les pancartes i alguns cotxes aparcats per l'itinerari de la manifestació.
Pancarta de l'Associació de veïns de Bellvitge per a la inauguració del parc. La pancarta diu: "Año 1987- Año 1998. ¡Vecino, vecina¡ Lo hemos conseguido. 10 Años de lucha ejemplar del barrio para conseguir el parque de Bellvitge".
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, que va tenir lloc, de 9h. a 21h., el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial).
Dintre de l'atrotinat Simca 1200 on es feia propaganda de la consulta, amb el cartell ideat pel dibuixant de còmics vinculat a l'Hospitalet Carlos Vila, i amb el que es visitaven les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, situat aquí gairebé davant la casa Oliveras Bo, a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla Just Oliveras, es pot apreciar en Pere Pinyol Martínez, destacat activista cultural i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT), llavors primer director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, parlant pel megàfon. Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Gornal. Hi apareix asseguda darrera la taula la destacada militant del PSUC del barri, M. Teresa Jiménez Villarejo, mestra nascuda a Malaga i veïna del barri del Gornal des de 1978, on va treballar a l'Escola Salvat-Papasseit i on es va vincular amb les lluites veïnals per una millora de les condicions del barri, que eren moltes en aquells moments. El 1980 es va vincular la amb comissió de cultura de 'Associació de Veïns del Gornal, que posteriorment derivaria en l'entitat Àmbit Cultural Gornal, que va presidir des de la seva fundació el 1987. Militant primer del PCE a Malaga i després del PSUC des de la seva arribada a Catalunya, va ser elegida el 1991 regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va mantenir durant tota la decada, per Iniciativa per Catalunya-Els Verds.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla de Just Oliveras.
Darrera la taula hi ha, d'esquerra a dreta, Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta, Mercè Olivares i Soler, militant del PSUC del barri de Collblanc i posteriorment del de Sant Josep, que va ser regidora en el primer ajuntament democràtic, Conxita Soler Hernàndez, funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC i de Comissions obreres i, al seu costat, amb pamela, Montserrat Perelló i Riera, que va ser gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi i després del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys després d'haver estat també regidora del primer ajuntament democràtic pel PSUC a l'Hospitalet. Montserrat Perelló, juntament amb Mercè Olivares i amb Pilar Ferran Hernández, pel PSC, van ser les tres úniques dones regidores sorgides de les eleccions municipals de 1979
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Collblanc. Hi apareixen darrera la taula destacats militants del PSUC del barri, com el Sr. Joan Rimbau, la seva filla Carme Rimbau, a la seva esquerra, al mig de la fotografia, i, al costat d'ella, amb ulleres, na Manolita Sanz. Carme Rimbau va ser durant molts anys la gerenta del Cine Club L'Hospitalet.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència de l'Avinguda Isabel La Catòlica amb la Plaça d'Anselm Clavé, en concret a l'inici de l'Avinguda de la Fabregada. S'observa a la cartellera del darrera un cartell on figuren la gran quantitat de meses de votació que hi va haver repartides per l'Hospitalet.
També s'observa enganxat un cartell de promoció d'un espectacle, anomenat "Volver al ayer", un espectacle d'antologia de la revista, de 1920 a 1950, protagonitzat per la popular actriu còmica Mary Santpere i pel també popular còmic austríac instal·lat a Barcelona Franz Joham, que va ser dirigit per Angel Fernandez Montesinos programat llavors al Teatre Victoria de Barcelona quan encara era propietat dels germans Balaguer, que poc després el vendrien a l'empresa teatral Tres x tres, formada per les companyies Tricicle, i Dagoll-Dagom i la productora i distribuidora Anexa.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC.
Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a l'Avinguda Tomás Giménez del barri de Pubilla Casas.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.
Retrat de l'edifici de l'aula de cultura i del mercat de Bellvitge encartellat amb cartells en contra de l'OTAN
Part del darrere de l'Aula de cultura de Bellvitge, situada al pis superior de l'edifici del mercat municipal. La planta baixa correspon al mercat i les seves finestres estan plenes de cartells en contra de l'OTAN signats per diversos col·lectius. A la porta, hi ha nens jugant.
Vista exterior del local de l'Associació de veïns de la Florida. Al costat de l'entrada hi ha un rètol amb la programació de les escoles d'adults del Baix Llobregat
Penya del Pitu (Grup excursionista de Collblanc) al camp del Torrassenc
Penya del Pitu (Grup excursionista de Collblanc) al camp del Torrassenc l'any 1948. Podem veure començant per la bandera, a mà dreta, la dona que sobresurt al costat de l'home del barret s la Maria Tarrida. I de l'equip de futbol comenant per mà esquerra el tercer és Toni, assegut al terra Manolo, el que te la maleta es Paco Moreno, ?, ? Sampons i l'ultim amb bigoti Josep Ma. Gassó. El camp del Torrasenc estava al carrer Xile cantonada amb el carrer de Cardenal Reig tocant a la carretera de Collblanc.
Aquest butlletí informatiu es va publicar el juny de 1975. L'associació es creà el 1974 per lluitar per millorar el servei públic i l'educació i fomentar activitats al barri. La portada mostra la lluita per aconseguir que l'espai de la Carpa fos un lloc d'ús públic on no es construïssin més blocs d'habitatges. El 1975 l'Ajuntament va revisar el planejament i destinà l'espai a equipaments. Durant anys una tanca barrava el pas dels veïns, que seguiren reclamant.
Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, després colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro.
Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns de Can Serra. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.
Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a l'interior d'un dels sis dipòsits de l'Arxiu el 2018.
Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.
Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Durant la seva visita el 2018, un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven.
Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.
Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.
Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a la sala de consulta i biblioteca auxiliar de l'Arxiu el 2018.
Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.
Retrat de l'entitat davant la porta d'entrada de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Entre d'altres hi ha: Isidre Mir, Josep Izquierdo, Josep, Lluís Travé (nen) i el mestre Esteve Carbó.
