Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, que va tenir lloc, de 9h. a 21h., el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial). Dintre de l'atrotinat Simca 1200 on es feia propaganda de la consulta, amb el cartell ideat pel dibuixant de còmics vinculat a l'Hospitalet Carlos Vila, i amb el que es visitaven les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, situat aquí gairebé davant la casa Oliveras Bo, a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla Just Oliveras, es pot apreciar en Pere Pinyol Martínez, destacat activista cultural i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT), llavors primer director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, parlant pel megàfon. Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Gornal. Hi apareix asseguda darrera la taula la destacada militant del PSUC del barri, M. Teresa Jiménez Villarejo, mestra nascuda a Malaga i veïna del barri del Gornal des de 1978, on va treballar a l'Escola Salvat-Papasseit i on es va vincular amb les lluites veïnals per una millora de les condicions del barri, que eren moltes en aquells moments. El 1980 es va vincular la amb comissió de cultura de 'Associació de Veïns del Gornal, que posteriorment derivaria en l'entitat Àmbit Cultural Gornal, que va presidir des de la seva fundació el 1987. Militant primer del PCE a Malaga i després del PSUC des de la seva arribada a Catalunya, va ser elegida el 1991 regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va mantenir durant tota la decada, per Iniciativa per Catalunya-Els Verds.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla de Just Oliveras. Darrera la taula hi ha, d'esquerra a dreta, Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta, Mercè Olivares i Soler, militant del PSUC del barri de Collblanc i posteriorment del de Sant Josep, que va ser regidora en el primer ajuntament democràtic, Conxita Soler Hernàndez, funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC i de Comissions obreres i, al seu costat, amb pamela, Montserrat Perelló i Riera, que va ser gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi i després del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys després d'haver estat també regidora del primer ajuntament democràtic pel PSUC a l'Hospitalet. Montserrat Perelló, juntament amb Mercè Olivares i amb Pilar Ferran Hernández, pel PSC, van ser les tres úniques dones regidores sorgides de les eleccions municipals de 1979

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Collblanc. Hi apareixen darrera la taula destacats militants del PSUC del barri, com el Sr. Joan Rimbau, la seva filla Carme Rimbau, a la seva esquerra, al mig de la fotografia, i, al costat d'ella, amb ulleres, na Manolita Sanz. Carme Rimbau va ser durant molts anys la gerenta del Cine Club L'Hospitalet.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència de l'Avinguda Isabel La Catòlica amb la Plaça d'Anselm Clavé, en concret a l'inici de l'Avinguda de la Fabregada. S'observa a la cartellera del darrera un cartell on figuren la gran quantitat de meses de votació que hi va haver repartides per l'Hospitalet. També s'observa enganxat un cartell de promoció d'un espectacle, anomenat "Volver al ayer", un espectacle d'antologia de la revista, de 1920 a 1950, protagonitzat per la popular actriu còmica Mary Santpere i pel també popular còmic austríac instal·lat a Barcelona Franz Joham, que va ser dirigit per Angel Fernandez Montesinos programat llavors al Teatre Victoria de Barcelona quan encara era propietat dels germans Balaguer, que poc després el vendrien a l'empresa teatral Tres x tres, formada per les companyies Tricicle, i Dagoll-Dagom i la productora i distribuidora Anexa.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada al barri de Can Serra. S'observa a la fotografia, assegut, el primer per l'esquerra, a Celestino Raya, treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC. Dret, a l'esquerra, en Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, ex-rector de la parròquia del barri, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a l'Avinguda Tomás Giménez del barri de Pubilla Casas.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.

Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.

Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h. Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.

Local de l'associació de veïns de Bellvitge

Retrat de l'edifici de l'aula de cultura i del mercat de Bellvitge encartellat amb cartells en contra de l'OTAN

Part del darrere de l'Aula de cultura de Bellvitge, situada al pis superior de l'edifici del mercat municipal. La planta baixa correspon al mercat i les seves finestres estan plenes de cartells en contra de l'OTAN signats per diversos col·lectius. A la porta, hi ha nens jugant.

Local de l'Associació de veïns de la Florida

Vista exterior del local de l'Associació de veïns de la Florida. Al costat de l'entrada hi ha un rètol amb la programació de les escoles d'adults del Baix Llobregat

Penya del Pitu (Grup excursionista de Collblanc) al camp del Torrassenc

Penya del Pitu (Grup excursionista de Collblanc) al camp del Torrassenc l'any 1948. Podem veure començant per la bandera, a mà dreta, la dona que sobresurt al costat de l'home del barret s la Maria Tarrida. I de l'equip de futbol comenant per mà esquerra el tercer és Toni, assegut al terra Manolo, el que te la maleta es Paco Moreno, ?, ? Sampons i l'ultim amb bigoti Josep Ma. Gassó. El camp del Torrasenc estava al carrer Xile cantonada amb el carrer de Cardenal Reig tocant a la carretera de Collblanc.

Butlletí de l'Associació de Veïns de Can Serra

Aquest butlletí informatiu es va publicar el juny de 1975. L'associació es creà el 1974 per lluitar per millorar el servei públic i l'educació i fomentar activitats al barri. La portada mostra la lluita per aconseguir que l'espai de la Carpa fos un lloc d'ús públic on no es construïssin més blocs d'habitatges. El 1975 l'Ajuntament va revisar el planejament i destinà l'espai a equipaments. Durant anys una tanca barrava el pas dels veïns, que seguiren reclamant.

Cursa ciclista de Nadal de 1934

Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, després colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans. Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro.

Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974

Olimpíada Popular de Can Serra celebrada el 1974, organitzada per la vocalia de joves de l'Associació de Veïns de Can Serra. Es tractava d'una sèrie d'activitats esportives per reivindicar espais i instal·lacions esportius a la ciutat. Una colla de sacs i una cistella de bàsquet improvisada amb materials reutilitzats van portar l'esport i el joc a un barri buit de pistes esportives. El 1975 es va crear una comissió d'esports al barri i el 1976 es va ocupar el camp de les Resines.

Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a l'interior d'un dels sis dipòsits de l'Arxiu el 2018. Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.

Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Durant la seva visita el 2018, un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.

Punt Òmnia visita l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet.

Durant la seva visita un grup d'alumnes del Punt Òmnia del Club Infantil Juvenil de Sanfeliu va poder veure les instal·lacions i conèixer el funcionament d'un arxiu, les tasques que s'hi realitzen i els documents que s'hi preserven. A la fotografia na Pepa Prieto, treballadora de l'Arxiu, dona explicacions als visitants a la sala de consulta i biblioteca auxiliar de l'Arxiu el 2018. Òmnia és un programa universal d'intervenció social de la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària, que cerca millorar les capacitats per a superar les dificultats d'accés a les tecnologies d'informació, posant especial èmfasi en les persones en situació d'atur, infants i joves, gent gran i famílies.

Circuit de motocròs al barri de Sanfeliu

Societat Coral El Pensament

Retrat de l'entitat davant la porta d'entrada de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Entre d'altres hi ha: Isidre Mir, Josep Izquierdo, Josep, Lluís Travé (nen) i el mestre Esteve Carbó.

Diada del Llibre

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1931. A la imatge es pot veure la parada de llibres de l'entitat, al davant de l'Ajuntament. Es pot reconèixer alguns dels socis de l'entitat: Romaguera, Ramon Casas Comas i Isidre Charles, entre d'altres. A l'esquerra, sobre el mur de l'Ajuntament, el rètol del carrer de Laureà Miró i Trepat, més tard, carrer Major. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular, de la qual s'observa a l'esquerra de la fotografia un dels seus socis històrics, d'abans i després de la guerra, en Rafel Ferrer, casat amb la també sòcia històrica i molt activa de l'entitat Pilar Cuyàs.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepa, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases i Clavell, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'Hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, que s manté encara dempeus com a escola. Va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertir les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, família de rics i pagesos vitivinícoles procedents del maresme convertits també en pròspers comerciants, instal·lats al carrer Montcada de Barcelona, va fer que fes estada en aquest imponent casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. durant la guerra del francès (1808-1814) el camí ral i el casalot de la Pubilla Casas, que havia mort el1806, van ser escenari diversos enfrontaments entre els miquelets del general Manso i les tropes napoleòniques, dels que han donat fe diferents troballes arqueològiques. Requisada la casa durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1945 en Jacint Maristany i Maristany, de El Masnou, III comte de Lavern, va instal·lar una efímera indústria de cautxú. El 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer, escola que va inaugurar el 1973 unes modernes instal·lacions en la que hi havia la primera piscina coberta de l'Hospitalet. La imatge correspon al dia de la finalització i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases del 1995, poc abans de ser presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta), amb el cabell blanc, i el seu equip de costureres col·laboradores i Xavier Jansana (constructor de la geganta).