Escoles Carbonell o de Can Pi

Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.

Aula de Cultura de Bellvitge

Accés a l'Aula de Cultura de Bellvitge -inaugurada el 1979- a inicis dels anys vuitanta.

Accés a l'Aula de Cultura de Bellvitge -inaugurada el 1979- a inicis dels anys vuitanta. Estava ubicada sobre el mercat municipal, a tocar de la rambla de la Marina. Actualment, aquest espai acull diferents entitats, com l'associació de veïns i la comissió de festes.

Aula escolar

Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat. Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.

Aula escolar de Can Arús

Vista interior d'una aula escolar sense alumnes de l'escola de Can Arús. Al fons, la taula del mestre i la pissarra

Grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Aula de Cultura de La Florida i Biblioteca Popular

Fotografia de 1979 presa des del carrer de la Renclusa. Vista de la façana de l'Aula de Cultura de La Florida i de la Biblioteca Popular, amb tot de cartells als vidres anunciant actes i activitats culturals. Destaca el cartell de la funció de l'obra teatral l'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per l'actor hospitalenc Miquel Xartó, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, en homenatge al que va ser durant molts anys ànima i director artístic del seu Quadre Escènic, el director teatral amateur Alfons Flores, pare del director teatral Enric Flores Tarrés i de l'escenògraf Alfons Flores Tarrés, fundadors del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet. L’Aula de Cultura de La Florida va ser la primera d’una xarxa d’equipaments culturals de barri que van esdevenir motor de la política cultural de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics. Va ser també la primera que va existir a tota Espanya. Qui llavors era l'alcalde, Vicenç Capdevila, va crear aquest equipament acollint-se a l’Ordre Ministerial de 3 de juliol de 1974 de creació de la Red Nacional de Aulas de Cultura del Estado español, una ordre que promovia la creació de “centres per facilitar mitjans d’integració cultural a la població immigrada que ha sortit de les zones rurals a les urbanes que denota importants fenòmens de desarrelament social”. L'Aula de Cultura de La Florida, com totes les que es van anar obrint posteriorment als barris de Santa Eulàlia, Bellvitge, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Sanfeliu, pretenien acostar la cultura i les diferents disciplines artístiques als veïns de cada barri de l'Hospitalet mitjançant l'organització de conferències, debats i taules rodones, tallers culturals (de teatre, dansa, ceràmica, pintura, gravat, fotografia, cinema, cuina, etc) en sessions de tarda, de 16h. a 22h. de dilluns a divendres i actuacions teatrals i musicals alguns caps de setmana al vespre. Es volia també, mitjançant el suport als diferents calendaris festius de cada barri, incrementar el grau de pertinença dels habitants amb cadascun d'ells i amb l'Hospitalet, ciutat que havia sofert una gran transformació urbanística en pocs anys que l'havíen convertit en una ciutat dormitori mancada llavors, a finals dels anys setanta, d'una identitat clara i definida. L'Aula de Cultura de La Florida va ser inaugurada el 1975, amb una important exposició anomenada "Los cántaros de la emigración" del col·lectiu artístic Glicinas 21, liderat per Honorio Blasco y Félix Sandoval, que proposava reflexionar sobre la identitat, la cultura i l'emigració. Aquest equipament municipal va ser tancat definitivament, per tal que la biblioteca pogués ser ampliada i modernitzada, el 1996. Els seus respectius directors/res van ser Josep Maria Figueres, Clara-Carme Parramon, Pietat Hernàndez, Jordi Piera, Manel Bujía, Artur Arranz i Ferran Farré. De entre les moltes activitats culturals sorgides de d'aquesta Aula de cultura, a banda de l'esmentada exposició, cal destacar la seva forta implicació amb la festa major del barri de La Florida, ajudant a la seva consolidació, la realització dels capsgrossos de La Florida, que representen figures emblemàtiques del barri, l'encàrrec a Xavier Jansana, constructor professional de renom d'imagineria festiva per tal que realitzés els gegants de Pubilla Casas (Eulàlia, la Pubilla Casas) i de Can Serra (Paco el del tambor, personatge real que sortia pel barri amb un tambor per convocar els veïns de Can Serra a les movilitzacions per a la millora del barri, mort prematurament, que va ser triat pels mateixos veïns com a figura emblemàtica de Can Serra) i la realització d'un estudi a càrrec de l'antropòloga Juana Ibáñez sobre la història de l'equipament en saber-se el seu proper tancament: “Des del 75 fins ara: l’aula de cultura al barri de La Florida”, Museu d’Història de L’Hospitalet, 1998, inèdit, (A l’Arxiu de L’Hospitalet, R-3275). És interessant la consulta d’aquest estudi per conèixer la gestació de l’aula i les declaracions en primera persona d’alguns dels seus protagonistes com és l’esmentat alcalde Vicenç Capdevila, i alguns dels seus directors i directores.

Aula de Cultura de La Florida i Biblioteca Popular

Fotografia de 1979 presa des del carrer de la Renclusa. Vista de la façana de l'Aula de Cultura de La Florida i de la Biblioteca Popular, amb tot de cartells als vidres anunciant actes i activitats culturals. Destaca el cartell de la funció de l'obra teatral l'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per l'actor i director teatral hospitalenc Miquel Xartó, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, en homenatge al que va ser durant molts anys ànima i director artístic del seu Quadre Escènic, el director teatral amateur Alfons Flores, pare del director teatral Enric Flores Tarrés i de l'escenògraf Alfons Flores Tarrés, fundadors del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet. L’Aula de Cultura de La Florida va ser la primera d’una xarxa d’equipaments culturals de barri que van esdevenir motor de la política cultural de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics. Va ser també la primera que va existir a tota Espanya. Qui llavors era l'alcalde, Vicenç Capdevila, va crear aquest equipament acollint-se a l’Ordre Ministerial de 3 de juliol de 1974 de creació de la Red Nacional de Aulas de Cultura del Estado español, una ordre que promovia la creació de “centres per facilitar mitjans d’integració cultural a la població immigrada que ha sortit de les zones rurals a les urbanes que denota importants fenòmens de desarrelament social”. L'Aula de Cultura de La Florida, com totes les que es van anar obrint posteriorment als barris de Santa Eulàlia, Bellvitge, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Sanfeliu, pretenien acostar la cultura i les diferents disciplines artístiques als veïns de cada barri de l'Hospitalet mitjançant l'organització de conferències, debats i taules rodones, tallers culturals (de teatre, dansa, ceràmica, pintura, gravat, fotografia, cinema, cuina, etc) en sessions de tarda, de 16h. a 22h. de dilluns a divendres i actuacions teatrals i musicals alguns caps de setmana al vespre. Es volia també, mitjançant el suport als diferents calendaris festius de cada barri, incrementar el grau de participació i pertinença dels habitants amb cadascun d'ells i amb l'Hospitalet, ciutat que havia sofert una gran transformació urbanística en pocs anys que l'havíen convertit en una ciutat dormitori mancada llavors, a finals dels anys setanta, d'una identitat clara i definida. L'Aula de Cultura de La Florida va ser inaugurada el 1975, amb una important exposició anomenada "Los cántaros de la emigración" del col·lectiu artístic Glicinas 21, liderat per Honorio Blasco y Félix Sandoval, que proposava reflexionar sobre la identitat, la cultura i l'emigració. Aquest equipament municipal va ser tancat definitivament, per tal que la biblioteca pogués ser ampliada i modernitzada, el 1996. Els seus respectius directors/res van ser Josep Maria Figueres, Clara-Carme Parramon, Pietat Hernàndez, Jordi Piera, Manel Bujía, Artur Arranz i Ferran Farré. De entre les moltes activitats culturals sorgides de d'aquesta Aula de cultura, a banda de l'esmentada exposició, cal destacar la seva forta implicació amb la festa major del barri de La Florida, ajudant a la seva consolidació, l'ajut a la realització dels capgrossos de La Florida, que representen figures polítiques llavors emblemàtiques del barri, l'encàrrec a Xavier Jansana, constructor professional de renom d'imagineria festiva per tal que realitzés els gegants de Pubilla Casas (la geganta Pepa, en honor de na Josefa Cases i Clavé, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'Hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, avui escola religiosa, anomenada la Pubilla Casas) i de Can Serra (el gegant Paco, el del tambor, en honor a un personatge real, un veí de Can Serra que sortia pel barri amb un tambor per convocar els veïns de Can Serra a les movilitzacions per a la millora del barri, mort prematurament, que va ser triat pels mateixos veïns com a figura emblemàtica de Can Serra) i la realització d'un estudi a càrrec de l'antropòloga Juana Ibáñez sobre la història de l'equipament en saber-se el seu proper tancament: “Des del 75 fins ara: l’aula de cultura al barri de La Florida”, Museu d’Història de L’Hospitalet, 1998, inèdit, (A l’Arxiu de L’Hospitalet, R-3275). És interessant la consulta d’aquest estudi per conèixer la gestació de l’aula i les declaracions en primera persona d’alguns dels seus protagonistes com és l’esmentat alcalde Vicenç Capdevila, i alguns dels seus directors i directores. Aparcats davant de l'Aula, tres vehicles molt populars llavors: el Dos Cavalls de Citröen, el Renault 12 i el SEAT 124, veritables símbols de l'època.

Escola Racionalista de La Torrassa

Aquesta escola ubicada a la Riera Blanca núm. 23, fou fundada l'any 1932. A la imatge, un alumne fent treballs manuals. L’Escola Moderna del pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia s’inaugurava el 1901 i es tancava el 1906 amb la detenció de Ferrer. Un temps tan escàs de funcionament no va impedir que la seva teoria i pràctica es convertís en model i paradigma de l’escola anarquista. L’empremta de Ferrer en el pensament educatiu anarquista català i mundial esdevindrà molt important. L’experiència de l’Escola Moderna fou breu, però el 1905 existien ja a la província de Barcelona 147 escoles que compartien algunes idees racionalistes i el 1908 deu escoles a la ciutat educaven uns mil alumnes. Inspirades en les idees de Ferrer s’havien creat escoles a Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Còrdova, Palma i València; també a ciutats europees com Lausana, Amsterdam i països com Suïssa, Rússia o Estats Units. L’anarquisme promovia l’educació i el canvi de la consciència de les persones com una eina important per tal de poder transformar i regenerar la societat. Una de les aportacions més rellevants de l’anarquisme educatiu fou idear, i portar a la pràctica, un projecte d’educació, formació i instrucció nou adreçat a les classes populars, mal ateses llavors pel sistema d'ensenyament convencional. La família Ocaña-Sánchez estava formada per Antonio Ocaña Martín, procedent d'Almeria, la seva dona Carmen Sánchez Franco, un nebot, Francisco Ocaña i els vuit fills del matrimoni: Fraterna, Igualtat, Alba, Natura, Llibertat i Floreal, Florico, per distingir-lo del seu cosí Floreal, Floreal, Fraterna, Igualtat i Natura hi van treballar com a mestres, mestres racionalistes seguidores dels postulats de Ferrer i Guàrdia, i van despuntar en la seva experiència pedagògica a l’Hospitalet en temps de la Segona República. La família va arribar a la Torrassa l’any 1931 i un any més tard va fundar al barri l’Escola Moderna de La Torrassa. La primera seu va ser la del propi domicili de la família, al carrer Viena. Més tard l'escola es va traslladar al carrer Campalans i, ja durant la guerra civil, a la Riera blanca cantonada amb la Ronda de la Torrassa, en una gran casa amb jardí que havia estat incautada per la CNT. Era un torre, on també hi vivia la família, que comptava fins i tot amb un hort escolar on els alumnes aprenien el cicle de la natura. A l’escola, que combinava les teories de Ferrer i Guàrdia amb les darreres tendències en ensenyament d’Europa, hi van arribar a estudiar prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical, dansa i treball per objectius. Es van afegir també com a professors, en Vicenç Marcet Vidal i Severino Campos Campos. Quan les tropes nacionals van entrar a Barcelona, la família es va exiliar a França, on ja s’havien exiliat en temps de la dictadura de Primo de Rivera, i a diversos països d’Amèrica, sobre tot a Mèxic. Una plaça al barri de Collblanc, anomenada Plaça de les germanes Ocaña, està dedicada a aquestes germanes que es van dedicar a la docència.

Barracons de l'escola Onésimo Redondo

Barracons on estava l'escola Onésimo Redondo, al mig dels blocs La Florida (abans anomenats blocs Onésimo Redondo). Aquests Barracons construïts per l'església, no funcionen com a escola fins el 1957 i s'allarga el seu funcionament fins l'any 1964, quan el 10/07/1964 s'inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui col·legi Pau Vila). Els barracons no es van enderrocar fins l'any 1979, sent lloc de reunions veïnals i col·legi electoral (1964-1979). Al fons, alguns dels bloques Onésimo Redondo, anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precaria, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

L'art jove a la carpa de Can Serra

En aquesta fotografia de 1986 veiem l'estructura geodèsica dissenyada el 1966 per l'enginyer Emilio Pérez Piñerode que va acollir l'anomenat Teatro Popular Portátil, situada al barri de Can Serra, ja abandonada, donant aixopluc a una instal·lació artística que formava part de l'innovador projecte L'Art Jove 86, d'ajuts a projectes d'instal·lacions artístiques d'art jove al carrer promogut pel conjunt de les Aules de Cultura de la ciutat. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada i traslladada a Madrid, cedida temporalment al Ministeri d'Indústria, que va fer construir una nova lona per a l'estructura per poder-la fer servir, al Paseo de los Coches del Parque del Retiro per a l'exposició TECNONOVA 87, del Centro para el Desarrollo Tecnológico y Industrial CDTI. La Carpa ja no va tornar a l'Hospitalet.

Aula escolar de Can Arús

Aula infantil de l'escola de Can Arús amb alumnes i mestra.

Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga

Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)

Cartell de la Orquestra de Cambra de l'Hospitaetl dirigida per Miguel Angel Cherubito i relaitzat per Agustín Fructuoso

Art, lleure i esports 118P 7D/Música/Orquestres

"Programa de ""Blues a l'estiu"" dins ""l'Estiu a la Ciutat"" celebrat el 30 de Juny de 1989 a la Farga. Hi van actuar: Lousiana Red (acompanyat per Harmonica Zummel Blues Band) i Phillip Walker"

Art, lleure i esports 118P 7D/Música/Grups de música

"Programa de ""Blues a l'estiu"" dins ""l'Estiu a la Ciutat"" celebrat l'1 de Juliol de 1988 a la Farga. Hi van actuar: Tonky Blues Band (Madrid), Caldonia Blues Festival (Sevilla) i Johnny Mars Blues Band (USA)."

Art, lleure i esports 118P 7D/Música/Orquestres

Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga

Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)

Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga

Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)

Escola de Santa Eulàlia, C. Garcia Hernández

Aula escolar buida de l'Escola de Santa Eulàlia: C. Garcia Hernández