Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Bar Bodega Evaristo

Imatge de l’interior del bar bodega Evaristo de 1962. Aquest bar bodega es trobava a la Rambla Catalana número 44 i era dirigit pels seus propietaris: el matrimoni d’Evaristo Pujol Vilardell i de Margarida Farré Armengol i el fill Joan Pujol Farré. S'observen una gran quantitat d'ampolles de cava i de diferents licors, caixes de cerveses i refrescos i unes quantes botes de diferents tipus de vi. Les taules de marbre i les cadires thonet, estratègicament situades per tal d'aprofitar l'espai, donaven un aire de bodega típica a l'establiment.

Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. El bar tenia una gran barra-, terrassa i billars. Molta gent del barri el freqüentava i també molta gent de fora, ja que era a tocar de la parada de metro de la Línia 1 de Santa Eulàlia, on finalitzava aquesta línia abans de perllongar-se cap al Centre i Bellvitge. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Terrassa de bar a la plaça Espanyola

Terrassa de bar a la plaça espanyola, 14 el dia 29 de juny de 1961.

Terrassa del Bar Maginet, a la Rambla Just Oliveras.

El bar Cal Maginet a l'any 1970, que estava situat a la Rambla de Just Oliveras, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Casa Nova. Aquest bar tenia terrassa exterior que era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, desaparegut. el 2014. Al seu costat del bar Maginet, es pot observar el cartell anunciador de la gran botiga Mobles Ginestà, amb 7 plantes d'exposició, que es va mantenir en aquest local fins el 1996 i que avui està encara en funcionament a Sant Hipòlit de Voltregà. Al fons, es pot apreciar la gran masia Ca l'Adela Oliveras, que durant el franquisme va ser la seu dels Sindicat de Falange i on estava previst fer, als anys de la transició, coincidint amb l'inici de les obres per fer passar el metro per la Rambla, una gran operació immobiliària que va quedar aturada en bona part gràcies a les lluites dels veïns. Actualment aquest edifici no existeix i al seu lloc hi ha una nova façana del Casino del Centre que rendeix a la Rambla i una de les dues entrades al metro anomenades Avinguda del Carrilet. La Rambla Just Oliveras continua avall fins a arribar a l'Avinguda del Carrilet, creada el 1985, per on passen soterrades les vies del Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona al Baix Llobregat, el Bages i l'Anoia, on hi a també l'intercanviador per accedir a altra entrada al metro, i on està instal·lada l'escultura "El pont de la Llibertat", del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo. A partir de l'Avinguda del Carrilet la rambla passa a anomenar-se Rambla de la Marina i arriba fins el barri de Bellvitge. A la dreta es veu l'antiga seu d'estil racionalista del Banc Hispano Colonial, després Banc Central, obra del que va ser arquitecte municipal de l'Hospitalet de 1912 a 1937 Ramon Puig i Gairalt. Es veuen també aparcats uns cotxes al mig d'aquesta part de la Rambla, entre ells una furgoneta 2CV de Citröen, un Seat 600, un Seat 124 i un Renault Gordini, molts populars en aquells anys. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, també del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, que estaven situades just davant del Bar Maginet, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. El Bar Maginet va canviar de mans i va passar a ser el Bar Cal Teo, en els anys noranta del segle passat.

Casament al Bar Joan

Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García el 1964 al bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.

Casament al Bar Joan

Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García el 1964 al bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.

El bar Joan, del barri de la Torrassa

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la Ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria. Economia i treball 120P 9D/Restauració/Cafès i bars

Celebració del casament de Joan Esteve Valls i Matilde González García

Fotografia feta el 1964 davant el bar Joan, propietat de la mateixa família i que es trobava al carrer de Martí i Julià a la cantonada amb la Ronda de la Torrassa, on actualment hi ha el Parc del Vidre d'aquest barri.

Casament al Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. A més de servei de bar, també tenien sales per celebrar banquets de casaments i altres festes. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Bar Joan

El bar Joan, que era al carrer de Martí i Julià i a la ronda de la Torrassa, del barri de la Torrassa, just a tocar de la vidrieria Rovira. El bar tenia una gran barra, terrassa i billars. Molta gent del barri el freqüentava i també molta gent de fora, ja que era a tocar de la parada de metro de la Línia 1 de Santa Eulàlia, on finalitzava aquesta línia abans de perllongar-se cap al Centre i Bellvitge. L'edifici va desaparèixer amb l'enderroc de la vidrieria.

Plaça Espanyola

Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa modernista de planta baixa i un pis construïda al 1907, coneguda com Casa Balcells i que actualment no existeix, (enderrocada al 1967).

Bar Bodega Evaristo

Imatge de l’interior del bar bodega Evaristo de 1962. Aquest bar bodega es trobava a la Rambla Catalana número 44 i era dirigit pels seus propietaris: el matrimoni d’Evaristo Pujol Vilardell i de Margarida Farré Armengol, els dos a la fotografia, ell darrera la barra i ella amb el devantal. Els ajudava el seu fill Joan Pujol Farré. S'observa en aquesta fotografia l'omnipresent presència de l'aparell de TV, que motivava els clients que encara no disposaven de televisió a casa seva, a anar a veure-la al bar. S'observa també la típica nevera de bodega, feta d'obra amb fortes portes de fusta folrades de zinc a l'interior i, en primer pla inferior, a la dreta, una palanca amb serres als costats per tallar les barres de gel, que la gent anava a comprar a la bodega per posar dins les neveres també de fusta i zinc de casa seva, doncs encara no estava generalitzat, en els barris obrers, l'ús dels moderns electrodomèstics S'observen una gran quantitat d'ampolles de cava i de diferents licors, caixes de cerveses Damm i de refrescos i unes quantes botes amb diferents tipus de vi. Les taules de marbre i les cadires tipus thonet, estratègicament situades per tal d'aprofitar l'espai, donaven un aire de bodega típica a l'establiment.

Bar Bodega Evaristo

Imatge de l’interior del bar bodega Evaristo amb diversos clients i nens. Apareixen, darrera la barra, els propietaris: el matrimoni d’Evaristo Pujol Vilardell i de Margarida Farré Armengol, aquesta a la punta del mostrador i, a la màquina de cafè, el fill Joan Pujol Farré. Respecte a la fotografia anterior de l'interior, s'observa en aquesta fotografia l'omnipresent presència de l'aparell de TV, que motivava els clients que encara no disposaven de televisió a casa seva, a anar a veure-la a l'establiment. Aquest bar bodega es trobava a la Rambla Catalana número 44

Bar Bodega Evaristo

Imatge de l’interior del bar bodega Evaristo. Apareixen els propietaris: el matrimoni d’Evaristo Pujol Vilardell, Margarida Farré Armengol i el fill Joan Pujol Farré. Aquest bar bodega es trobava a la Rambla Catalana número 44. S'observen unes caixes amb ampolles de cervesa Damm, anuncis de Coca-Cola i de vermut Martini mi una gran quantitat d'ampolles de licors diversos. S'observa tambè la típica nevera de bodega, feta d'obra amb fortes portes de fusta folrades de zinc a l'interior i, en primer pla inferior, a la dreta, una palanca amb serres als costats per tallar les barres de gel, que la gent anava a comprar a la bodega per posar dins les neveres també de fusta i zinc de casa seva, doncs encara no estava generalitzat, en els barris obrers, l'ús dels moderns electrodomèstics

Bar Bodega Evaristo

Entrada exterior del bar bodega Evaristo. El bar era conduït pels seus propietaris: el matrimoni d’Evaristo Pujol Vilardell i de Margarida Farré Armengol amb l'ajut del seu fill Joan Pujol Farré. Aquest bar bodega es trobava a la rambla Catalana número 44.

Passatge del Xiprer

Casa cantonera que va donar nom al carrer perquè tenia un Xiprer.A la imatges s'en veuen 2, encara que inicialment només en tenia un. Hi hi havia una bodega. A la fotografia es veu rètol amb publicitat del refresc FANTA i a sobre es llegeix "Bar el Xiprer".

Bar Las 4 puertas

Vista exterior del bar Las 4 puertas, façana i terrassa, situat al barri de La Florida

Carrer Major. Diada del Llibre.

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1932. A la imatge es pot veure el carrer Major i, penjada en alt, una gran pancarta que anuncia la Diada. A mà esquerra, la filera de casetes baixes que hi havia davant de l'Ajuntament i que van ser enderrocades després de la Guerra Civil. En primer terme, sobre la cantonada, el tendal del bar Peret i un rètol de la barberia Moral. A mà dreta, una part de la façana de la Casa Consistorial i la part alta de la façana de la Botiga Nova. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular

Antigues botigues desaparegudes del carrer Major.

En aquesta fotografia es poden apreciar tot un seguit de comerços avui desapareguts. Els edificis han estat gairebé tots enderrocats per fer nous blocs de pisos, com ho van ser els de la vorera del davant, com es pot apreciar a la fotografia. Es tractava de cases molt antigues majoritàriament de principis del s. XIX, tot i que una, la que està pintada de color grana, encara avui dempeus, és molt més antiga, doncs es va trobar al seu interior en la reforma que el va convertir en un restaurant, un gran arc de pedra que va fer pensar que es tractava del petit Hostal i/o Hospital primigeni que va donar nom a aquesta part de l'antic terme de Provençana. El primer negoci de l'esquerra, del que nomès es veu part de la paret, era la sabateria Jové, el propietari de la qual, Josep Jové, va ser durant molt de temps regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per CiU, A continuació estava la sastreria Ramos, el propietari del qual, Joan Josep ramos, en nom de la Unió de Botiguers, va ser molt actiu en la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre el 1981, quan aquesta es va crear amb la missió de recuperar la Festa major de l'Hospitalet Centre. El segon negoci, l'emblemàtica pastisseria Solé, famosa per les seves pastes i pastissos cuits amb forn de llenya, era propietat de la família de l'empresari, polític i dirigent esportiu Jacint Borràs i Manuel, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant molts anys per CiU i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, partit que, amb el pas dels anys, li va tocar haver de liquidar formalment davant el registre de formacions polítiques del Departament de Justícia quan aquest partit va implosionar a causa de la confessió per part del President Jordi Pujol i Soley de la deixa econòmica oculta a Andorra del seu pare. Va ser destacat membre també de la Junta del Barça amb Agustí Montal i després amb Joan Laporta. La seva filla Meritxell Borràs i Solé, que també va ser regidora a l'Ajuntament per aquesta formació durant molts anys (1995-2014) i Diputada al Parlament (1995-2015) va ser Consellera de Governació nomenada pel President Artur Mas i revalidada en el càrrec pel President Carles Puigdemont. En el Judici al procés independentista català va ser condemnada pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a una multa de 60.000 euros, i a inhabilitació especial d'un any i vuit mesos pel delicte de desobediència. El tercer negoci que hi ha a la fotografia és l'armeria Jutglà, seguit d'un edifici de color grana que era la verduleria de Cal Tano, després colmado cal Fiero i, després, el restaurant Cal Paco, que va muntar Francisco Giráldez Gómez, antic cambrer de la Casa Nin, el popular bar-restaurant l'amo del qual Josep Nin, va regentar també, durant molts anys, el bar del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Cap d'aquests negocis va sobreviure al pas del temps.

Plaça Espanyola

Vista des d'una posició enlairada de la plaça Espanyola. A mà esquerra es veu el rètol del local del Club Pimpinela ubicat al bar Llorens, al seu costat, el Gimnàs Atlas, muebles Avila i xurreria.

Granja Font

La granja Font era una vaqueria amb despatx de llet situada a la cantonada del carrer d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Rodés. L'estructura d'aquest edifici és molt senzilla, doncs consta d'una planta baixa, on antigament hi havia un habitatge amb botiga, amb terrassa a la part superior i un pati posterior que Inicialment comptava també amb unes quadres on hi havia les vaques. Es tracta d'un edifici construït per qui va ser arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, entre el 1921 i el 1922, anys en el que l'arquitecte, que ja s'estava decantant cap a l'estètica del noucentisme, ens remet, de sobte, amb aquest edifici, als experiments modernistes amb el totxo, la mamposteria i les aplicacions ceràmiques, llenguatge que Puig coneixia prou bé dels seus anys d'estudi a l'Escola d'Arquitectura. La seva estructura de maons i arrebossat de ciment, les finestres amb porticons de llibret i el discret ús decoratiu de franges de rajoleta esmaltada, són elements que el singularitzen d'una forma molt estètica. Està catalogat dins el PEPPA amb la fitxa núm. 19 De finals del anys vuitanta fins la fi del segle XX va ser el popular bar musical La Catedral. Des de fa uns quants anys l'edifici allotja el bar musical Kfè Olé.

Hostal de La Bordeta. Cal Ramonet

Grup d'homes davant l'antiga Fonda de La Bordeta, una de les tres fondes que van existir a l'Hospitalet, lloc de parada i fonda per a traginers que es dirigien a Barcelona des del segle XVII. Estava situada en la confluència de la Riera Blanca amb la carretera de Santa Eulàlia, que antigament era coneguda com a La Bordeta. S'observa a la fotografia la porta d'entrada al municipi i, enganxada a la paret, la placa que informa que s'entra al municipi, que diu: "Partido judicial de Hospitalet de Llobregat. Provincia de Barcelona" L'Hospitalet disposava de tres hostals les rendes dels quals eren, a inicis del s. XIX uns dels pocs recursos econòmics amb que comptava el Comú de l'Hospitalet. El que rendia més va ser sempre, amb diferència, el de la creueta, a la carretera de Collblanc, per la gran afluència de traginers que circulaven per aquesta via, antic camí Ral, en direcció a Barcelona, llavors encara emmurallada i a la que no es podia accedir quan les portes d'aquesta, sobretot el Portal de Sant Antoni, que era per on entraven generalment les mercaderies, eren tancades al vespre, obligant a molts mercaders a fer nit allà. Els altres hostals estaven situats un al propi "Lloc", l'Hospitalet, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, i un altre, el que veiem a la fotografia, a la Riera Blanca, cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia, llavors anomenat carretera de La Bordeta, on durant molts anys va existir la taverna de Cal Ramonet, situat davant de la masia i foneria Can Escorça i també davant de la garita del Burot de l'Hospitalet (el de Barcelona estava situat a l'altre cantó de la Riera Blanca, als baixos d'un edifici que feia cantonada entre aquesta i el carrer Constitució). El 1889 Ramón Farré Julià instal·la allà una tenda de vins i licors, la qual era coneguda popularment com a Cal Ramonet, que es va mantenir amb aquest mateix nom fins l'enderroc de la finca. Davant d'aquest mateix indret estava situat el lloc de vigilància del Burot, (en castellà Fielato, pel "Fiel" l'agulla de la balança on pesaven els productes) personatge que aquí veiem al mig de la fotografia amb gorra de plat, uniforme blanc i un gran bigoti, rodejat de pagesos i treballadors de la Fonda. El Burot era un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles, normalment queviures, a l'entrada de pobles i ciutats, durant el segle XIX i fins el 1960. Exercien també un cert control sanitari sobre aquests. Aquesta gran casa, edificada el 1668 , amb el restaurant i botiga, es va mantenir, gairebé tal i com apareix a la fotografia, fins a finals dels anys noranta del s. XX, quan va ser enderrocada per construir diversos blocs de pisos. Les terres de conreu d'aquesta casa, situades al darrera, van ser venudes el 1847 a Pau Cucurny i Delahaye, on va aixecar la seva fàbrica de maons i productes ceràmics refractaris, primera de les més de seixanta bòviles que es van anar instal·lant a l'Hospitalet durant el s. XIX. Aquesta important indústria va ser posteriorment traslladada i ampliada a Montmeló el 1915, on va estar activa fins el 1980.

Rètol d'un bar

Rètol d'entrada a un bar. Posa: "Taberna. Pro asociación de vecinos - Auzoko elkartearen alde". Probablement sigui del barri de Can Serra-Pubilla Cases