Hostal de La Bordeta. Cal Ramonet

Grup d'homes davant l'antiga Fonda de La Bordeta, una de les tres fondes que van existir a l'Hospitalet, lloc de parada i fonda per a traginers que es dirigien a Barcelona des del segle XVII. Estava situada en la confluència de la Riera Blanca amb la carretera de Santa Eulàlia, que antigament era coneguda com a La Bordeta. S'observa a la fotografia la porta d'entrada al municipi i, enganxada a la paret, la placa que informa que s'entra al municipi, que diu: "Partido judicial de Hospitalet de Llobregat. Provincia de Barcelona" L'Hospitalet disposava de tres hostals les rendes dels quals eren, a inicis del s. XIX uns dels pocs recursos econòmics amb que comptava el Comú de l'Hospitalet. El que rendia més va ser sempre, amb diferència, el de la creueta, a la carretera de Collblanc, per la gran afluència de traginers que circulaven per aquesta via, antic camí Ral, en direcció a Barcelona, llavors encara emmurallada i a la que no es podia accedir quan les portes d'aquesta, sobretot el Portal de Sant Antoni, que era per on entraven generalment les mercaderies, eren tancades al vespre, obligant a molts mercaders a fer nit allà. Els altres hostals estaven situats un al propi "Lloc", l'Hospitalet, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, i un altre, el que veiem a la fotografia, a la Riera Blanca, cantonada amb el carrer de Santa Eulàlia, llavors anomenat carretera de La Bordeta, on durant molts anys va existir la taverna de Cal Ramonet, situat davant de la masia i foneria Can Escorça i també davant de la garita del Burot de l'Hospitalet (el de Barcelona estava situat a l'altre cantó de la Riera Blanca, als baixos d'un edifici que feia cantonada entre aquesta i el carrer Constitució). El 1889 Ramón Farré Julià instal·la allà una tenda de vins i licors, la qual era coneguda popularment com a Cal Ramonet, que es va mantenir amb aquest mateix nom fins l'enderroc de la finca. Davant d'aquest mateix indret estava situat el lloc de vigilància del Burot, (en castellà Fielato, pel "Fiel" l'agulla de la balança on pesaven els productes) personatge que aquí veiem al mig de la fotografia amb gorra de plat, uniforme blanc i un gran bigoti, rodejat de pagesos i treballadors de la Fonda. El Burot era un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles, normalment queviures, a l'entrada de pobles i ciutats, durant el segle XIX i fins el 1960. Exercien també un cert control sanitari sobre aquests. Aquesta gran casa, edificada el 1668 , amb el restaurant i botiga, es va mantenir, gairebé tal i com apareix a la fotografia, fins a finals dels anys noranta del s. XX, quan va ser enderrocada per construir diversos blocs de pisos. Les terres de conreu d'aquesta casa, situades al darrera, van ser venudes el 1847 a Pau Cucurny i Delahaye, on va aixecar la seva fàbrica de maons i productes ceràmics refractaris, primera de les més de seixanta bòviles que es van anar instal·lant a l'Hospitalet durant el s. XIX. Aquesta important indústria va ser posteriorment traslladada i ampliada a Montmeló el 1915, on va estar activa fins el 1980.

Club Oro Negro

Local situat al número 97 del carrer Pujós, a Collblanc. Aquesta fotografia pertany a l'expedient d'obres núm. 113 de 1975. Aquest local, un bar-restaurant on també s'hi feien banquets, comptava amb un soterrani que funcionava com a discoteca on s'hi feien actuacions en directe de grups musicals, preferentment de l'Hospitalet. El 1982 un home va morir apallissat al seu interior.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Rètol d'un bar

Rètol d'entrada a un bar. Posa: "Taberna. Pro asociación de vecinos - Auzoko elkartearen alde". Probablement sigui del barri de Can Serra-Pubilla Cases

Rètol d'un bar

Rètol d'entrada a un bar. Posa: "Taberna. Pro asociación de vecinos - Auzoko elkartearen alde". Probablement sigui del barri de Can Serra-Pubilla Cases

Terrassa d'un bar

Amics a la terrassa d'un bar del barri de La Florida

Bar Las 4 puertas

Vista exterior del bar Las 4 puertas, façana i terrassa, situat al barri de La Florida

"Calle adoquinada (Plaza Española)"

Plaça Espanyola i els seus voltants. A mà esquerra un bar amb el rètol "Sodas, Café Español, Bar". Al fons, al mig de la plaça es veu mig amagada la font.

Granja Font

La granja Font era una vaqueria amb despatx de llet situada a la cantonada del carrer d'Enric Prat de la Riba i el carrer de Rodés. L'estructura d'aquest edifici és molt senzilla, doncs consta d'una planta baixa, on antigament hi havia un habitatge amb botiga, amb terrassa a la part superior i un pati posterior que Inicialment comptava també amb unes quadres on hi havia les vaques. Es tracta d'un edifici construït per qui va ser arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, entre el 1921 i el 1922, anys en el que l'arquitecte, que ja s'estava decantant cap a l'estètica del noucentisme, ens remet, de sobte, amb aquest edifici, als experiments modernistes amb el totxo, la mamposteria i les aplicacions ceràmiques, llenguatge que Puig coneixia prou bé dels seus anys d'estudi a l'Escola d'Arquitectura. La seva estructura de maons i arrebossat de ciment, les finestres amb porticons de llibret i el discret ús decoratiu de franges de rajoleta esmaltada, són elements que el singularitzen d'una forma molt estètica. Està catalogat dins el PEPPA amb la fitxa núm. 19 De finals del anys vuitanta fins la fi del segle XX va ser el popular bar musical La Catedral. Des de fa uns quants anys l'edifici allotja el bar musical Kfè Olé.

Ajuntament de l'Hospitalet i carrer Major

Vista de la façana de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb la bandera d'UGT penjada del balcó principal. Al seu davant, les cases baixes del carrer Major, desaparegudes durant la guerra civil. El solar que va quedar va ser urbanitzar després de la guerra per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de la Caixa de Pensions. Es veu el Bar Peret que feia cantonada amb el carrer Nou de l'Església i la Botiga Nova a tocar de la casa consistorial.

Carrer Major. Diada del Llibre.

Diada del Llibre organitzada per Palestra l'abril de 1932. A la imatge es pot veure el carrer Major i, penjada en alt, una gran pancarta que anuncia la Diada. A mà esquerra, la filera de casetes baixes que hi havia davant de l'Ajuntament i que van ser enderrocades després de la Guerra Civil. En primer terme, sobre la cantonada, el tendal del bar Peret i un rètol de la barberia Moral. A mà dreta, una part de la façana de la Casa Consistorial i la part alta de la façana de la Botiga Nova. Palestra fou una entitat catalanista, creada a Barcelona el 1930 per Josep Ma. Batista i Roca. A l'Hospitalet, la seva funció d'organitzadora de la festa del llibre va ser continuada per una altra entitat, l'Ateneu de Cultura Popular

Carrer de Subur.

Cases de planta baixa al carrer Subur cantonada amb carrer Teide, en aquest últim un bar. Al centre de la imatge homes jugant. A la dreta es veu la part del darrera d'un taxi.

Terrassa del bar Maginet, a la Rambla Just Oliveras

Imatge de 1964 de la popular terrassa del bar Cal Maginet, on es veuen tres dones a punt de ser sevides per fer l'aperitiu per l'impecable cambrer. Estava situat a la Rambla de Just Oliveras, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Casa Nova. La terrassa exterior d'aquest bar era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, desaparegut. el 2014. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, realitzada pel pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste del traçat, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, que estaven situades just davant del Bar Maginet, com s'observa a la fotografia, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. El Bar Maginet va canviar de mans i va passar a ser el Bar Cal Teo en els anys vuitanta del segle passat.

Terrassa del bar Maginet, a la Rambla Just Oliveras

Imatge de 1964 de la terrassa del bar Cal Maginet, on es veuen dos homes endiumengats dispossats a prendre un refrigeri. Estava situat a la Rambla de Just Oliveras, entre el carrer de Barcelona i el carrer de Casa Nova. La terrassa exterior d'aquest bar era molt popular, perquè durant molts anys nomès hi va haver tres bars a la rambla: aquest, el cafè del Centre Catòlic, llavors sense terrassa, situat a la cantonada amb el Carrer Tarragona, i el Bar Deportivo, fent cantonada amb el carrer Bruc, tancat el 2014. Aquesta part de la Rambla, on avui està situada l'escultura "L'Acollidora", símbol de la ciutat, realitzada pel pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, va canviar la seva fesomia i configuració respecte al reste del traçat, que compta amb amb passeig central i dos vials a banda i banda, per tal de permetre l'entrada i sortida dels autobusos Oliveras a les cotxeres, que estaven situades just davant del Bar Maginet, com s'observa a la fotografia, on avui hi ha la seu de la Cooperativa Abacus. El Bar Maginet va canviar de mans i va passar a ser el Bar Cal Teo en els anys vuitanta del segle passat.

Bar Los Cuñados

Retrat de grup a l'exterior del Bar "Los Cuñados". Es tracta de veïns i veïnes del bloc asseguts a les tauletes del bar prenent begudes.

Passatge del Xiprer

Casa cantonera que va donar nom al carrer perquè tenia un Xiprer.A la imatges s'en veuen 2, encara que inicialment només en tenia un. Hi hi havia una bodega. A la fotografia es veu rètol amb publicitat del refresc FANTA i a sobre es llegeix "Bar el Xiprer".

Terrassa de bar a la plaça espanyola 14 el 29 de juny de 1961

1961 - 60: Terrassa de bar a la plaça espanyola 14 el 29 de juny de 1961 AMHL - Col·lecció Marta Pallarès Bassas ## Sumari ## - Economia i treball 120P 9D/Restauració/Cafès i bars

Plaça Espanyola

Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa de planta baixa i un pis que actualment no existeix.

Nen petit a l'entrada d'un bar.

José Antonio López Tirado, quan era petit amb davantal de cambrer, a la porta del Bar Los Cuñados. A mà dreta de la imatge dues cadires i una màquina de joc del milió.

Edifici de la plaça Espanyola amb el carrer Montseny.

Xamfrà Plaça Española amb carrer de Montseny. Als baixos de l'edifici hi ha el "Café Español". A la imatge podem veure les taules i cadires de la terrassa del cafè, el qual va ser molt important com a centre de reunió i activitats als barris de Collblanc- La Torrassa. Posteriorment s'instal·là la Caixa de Catalunya.

Inundacions al barri de Sant Josep

Inundacions al carrer d'Enric Prat de la Riba cantonada amb el carrer Rodés. A mà esquerra es veu una font pública. L'edifici que es veu a la cantonada amb el carrer Rodés és el bar Kfé Olé (La Catedral).

Plaça Espanyola

Vista des d'una posició enlairada de la plaça Espanyola. A mà esquerra es veu el rètol del local del Club Pimpinela ubicat al bar Llorens, al seu costat, el Gimnàs Atlas, muebles Avila i xurreria.