• AMHLAF0000602.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista parcial exterior de l'Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu l'edifici de la rectoria, amb el seu campanar sense campanes. La imatge mostra l'estat ruïnós en què van quedar el temple i la rectoria a l'inici de la guerra civil. Tot i això l'estructura d'aquestes edificacions va aguantar dempeus i van ser reconstruïdes quan va acabar la guerra. En un encès ambient revolucionari dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", el Comitè Local de Milícies Antifeixistes va incendiar a finals de juliol de 1936 diversos edificis de la ciutat, entre ells les ermites de Bellvitge i de Provençana i faria enderrocar totalment fins a desaparèixer, l'agost de 1936, l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 93
    Bombardeigs
    Conflictes
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000902.JPG
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet en demolició.
    Vista exterior de l'antic temple parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major. La fotografia és de l'inici de la Guerra Civil, de setembre de 1936, en ple procés de demolició pedra a pedra de l'església. Uns vianants parlen entre ells i observen l'església mig enrunada. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la "pobla de l'Hospitalet" era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un temple parroquial. A finals del s. XVI, el 1579 va ser reedificat i allà es va mantenir fins el 1936, quan l'esclat de la guerra civil provocada per la insurrecció militar feixista va portar a l'esclat revolucionari que determinaria la seva destrucció. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada i claus de volta van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa prop d'on havia estat situat el local de la CNT., La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.
    Bombardeigs
    Conflictes
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000593.jpg
    Ermita de Bellvitge
    Vista de l'Ermita de Bellvitge enrunada del 1937. La imatge mostra l'estat en què va quedar l'ermita després de ser parcialment destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. Es veu a tres homes, un d'ells amb una escala a l'espatlla i, a la paret, la data de 1937. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb núm. 23.
    Bombardeigs
    Conflictes
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Homes
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0004121.jpg
    Pou del refugi antiaeri per ventilació, davant del número 35 del carrer Ebre
    Pou del refugi antiaeri per ventilació, davant del número 35 del carrer Ebre, està senyalitzat amb rotulador el lloc exacte on hi havia hagut la sortida de ventilació. Refugi antiaeri situat on ara es el carrer Juan de Toledo amb dues boques d'accés. La primera al pàrquing del número 27 i la segona entre els números 33 i 35.
    Arquitectura i urbanisme
    Bombardeigs
    Conflictes
    Edificis
    Guerra Civil
    Pous
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa