Fàbrica Can Rifà. Treballadores disfressades el dia del Carnaval. La fàbrica Jacint Rifà es va posar en marxa l'any 1912.
Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó. Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18 obrers que treballaven per a ell. Compta amb un despatx a Barcelona per a comercialitzar el gènere que produeix al carrer de Sant Cristòfol, núm. 11. Es dedicarà uns anys a la importació de cotó en floca. Jaume Rifà s’associà aleshores amb el seu germà Josep i creà Rifà Germans. Ampliaren el negoci incorporant la filatura i aixecaren una nova fàbrica, moguda per energia hidràulica procedent del canal de Manlleu. L’edifici es va acabar el 1863 i la maquinària començà a funcionar el 1864.
El 1877 morí Jaume Rifà. El negoci quedarà en mans dels seus tres fills: Joan, Josep i Jacint. Aquests constituïren Fills de Jaume Rifà. La societat es mantindrà fins el 31 de desembre de 1886. Aleshores cadascú tirarà pel seu costat.
Joan Rifà i Munt es va quedar amb la fàbrica de Manlleu, que ampliarà a base de llogar un edifici a la mateixa població. Deixarà el tissatge i es mantindrà com a filador fins el 1924, any de la seva mort. El negoci continuarà ara sota la raó social d’Eduard Rifà, sempre dintre del sector dels filats de cotó. El 1936 l’empresa es convertirà en societat anònima: Anònima Rifà i Anglada. Tenia aleshores a Manlleu 7.000 pues de filar i 1.100 de tòrcer, en un edifici nou, construït el 1932 al mateix Manlleu, al davant del que havia estat edificat el 1863. Serà absorbida per Filatures Buixó i tancada el 1990.
Josep Rifà i Munt també es quedà a Manlleu quan es dissolgué la societat familiar. La seva empresa es deia Josep Rifà i Companyia i es dedicava, com és natural, a la filatura de cotó. Hi romangué des del 1886 fins el 1892.
Jacint Rifà i Munt s’establí a Torelló el 1886, en dissoldre’s la societat dels tres germans, com a filador de cotó. El 1890 va comprar una fàbrica a Malards, una fàbrica important en el procés d’industrialització d’Osona. Malards pertany al terme municipal de Gurb (Osona) i és situat a la vora dreta del riu Ter, a prop de la confluència amb el riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu. El 1842 s’havia constituït la societat Molas, Graells i Companyia, propietària i explotadora d’aquesta fàbrica de Malards de filats i teixits de cotó. El 1850 hi treballen 186 obrers: 75 al tissatge i 111 a la filatura.
El 1890 es convertí en la filatura de Jacint Rifà. Aquest l’ampliarà considerablement. Jacint Rifà posarà en marxa dues noves fàbriques de filats: el 1902 una a Vallbona d’Anoia, que tancarà el 1910 per a obrir-ne una altra a l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta es posà en marxa el 1912. Morirà el 1928 i el succeiran dos dels seus fills, els quals constituiran Rifà SA, el 1929, que continua amb les dues fàbriques: la de riu a Malards i la de l’Hospitalet, que ja funcionarà amb electricitat. Va tancar, com gran part de les indústries tèxtils de Catalunya, en els anys seixanta del s. XX.
Can Rifà. Treballadors i treballadores de Can Rifà a l'entrada de la fàbrica
Entrada de la fàbrica Can Rifà. Fotografia de grup dels treballadors i treballadores de la fàbrica a la primera meitad dels anys cinquantes. Es veu la Lluïsa Gimeno Quinquillà a la filera del fons, la que sobresurt a l'esquerra de la reixa i el 6è començant per l'esquerra de la mateixa filera era l'encarregat, sr. Lluís. La fàbrica Jacint Rifà es va posar en marxa l'any 1912.
Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó. Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18 obrers que treballaven per a ell. Compta amb un despatx a Barcelona per a comercialitzar el gènere que produeix al carrer de Sant Cristòfol, núm. 11. Es dedicarà uns anys a la importació de cotó en floca. Jaume Rifà s’associà aleshores amb el seu germà Josep i creà Rifà Germans. Ampliaren el negoci incorporant la filatura i aixecaren una nova fàbrica, moguda per energia hidràulica procedent del canal de Manlleu. L’edifici es va acabar el 1863 i la maquinària començà a funcionar el 1864.
El 1877 morí Jaume Rifà. El negoci quedarà en mans dels seus tres fills: Joan, Josep i Jacint. Aquests constituïren Fills de Jaume Rifà. La societat es mantindrà fins el 31 de desembre de 1886. Aleshores cadascú tirarà pel seu costat.
Joan Rifà i Munt es va quedar amb la fàbrica de Manlleu, que ampliarà a base de llogar un edifici a la mateixa població. Deixarà el tissatge i es mantindrà com a filador fins el 1924, any de la seva mort. El negoci continuarà ara sota la raó social d’Eduard Rifà, sempre dintre del sector dels filats de cotó. El 1936 l’empresa es convertirà en societat anònima: Anònima Rifà i Anglada. Tenia aleshores a Manlleu 7.000 pues de filar i 1.100 de tòrcer, en un edifici nou, construït el 1932 al mateix Manlleu, al davant del que havia estat edificat el 1863. Serà absorbida per Filatures Buixó i tancada el 1990.
Josep Rifà i Munt també es quedà a Manlleu quan es dissolgué la societat familiar. La seva empresa es deia Josep Rifà i Companyia i es dedicava, com és natural, a la filatura de cotó. Hi romangué des del 1886 fins el 1892.
Jacint Rifà i Munt s’establí a Torelló el 1886, en dissoldre’s la societat dels tres germans, com a filador de cotó. El 1890 va comprar una fàbrica a Malards, una fàbrica important en el procés d’industrialització d’Osona. Malards pertany al terme municipal de Gurb (Osona) i és situat a la vora dreta del riu Ter, a prop de la confluència amb el riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu. El 1842 s’havia constituït la societat Molas, Graells i Companyia, propietària i explotadora d’aquesta fàbrica de Malards de filats i teixits de cotó. El 1850 hi treballen 186 obrers: 75 al tissatge i 111 a la filatura.
El 1890 es convertí en la filatura de Jacint Rifà. Aquest l’ampliarà considerablement. Jacint Rifà posarà en marxa dues noves fàbriques de filats: el 1902 una a Vallbona d’Anoia, que tancarà el 1910 per a obrir-ne una altra a l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta es posà en marxa el 1912. Morirà el 1928 i el succeiran dos dels seus fills, els quals constituiran Rifà SA, el 1929, que continua amb les dues fàbriques: la de riu a Malards i la de l’Hospitalet, que ja funcionarà amb electricitat. Va tancar, com gran part de les indústries tèxtils de Catalunya, en els anys seixanta del s. XX.
