Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, Jorge Romero, pianista acompanyant i la soprano Maribel Ortega. Nascuda a Jerez de la Frontera (Cadis) es titula a Cant per la Guildhall School of Music and Drama de Londres i al Conservatori Superior de Música del Liceu amb Enriqueta Tarrés. Guanyadora de nombrosos concursos lírics i beques, comença la seva carrera, pocs anys després de la seva participació en la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet, amb el rol de Norma a les funcions de 2006 d'aquesta òpera de Bellini organitzades per l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, i des d'aleshores ha interpretat la majoria dels rols protagonistes verdians i puccinians del repertori líric dramàtic tant a Catalunya i Espanya com a l'estranger.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, la soprano Mirna Lacambra, essent entrevistada i enregistrada per la televisió de l'Hospitalet, saludant la primera edició de la Mostra Noves Veus de l'Hospitalet. Presidenta-fundadora de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada el 1985, cinc anys abans que l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la que ella va ser nomenada honoríficament padrina, va ser fundadora també del Circuit Òpera a Catalunya, de l'Orquerstra Simfònica del Vallès i, juntament amb l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, de la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu, entitat que va organitzar, de forma ininterrompuda, durant 285 dissabtes, de 1994 a 1999, breus recitals lírics al migdia a La Rambla, davant la façana del Liceu quan aquest emblemàtic teatre va ser devorat per les flames el gener de 1994, en suport a la seva reconstrucció.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia, el llicenciat en Història de l'art, promotor d'espectacles, musicòleg, periodista musical i comunicador Frederic Sesé i Roger Alier, estudiós de la implantació i consolidació de l'òpera a Catalunya des del segle XVIII, doctor en història, professor d'història de l'òpera de la Universitat de Barcelona i crític d'òpera de La Vanguardia, molt vinculats els dos a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, presentant i saludant, respectivament, la primera edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas. A la fotografia les cantants i els dos cantants a l'escenari amb els membres de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet Josep Manuel López i Joan Piera, que s'adreçaven al públic.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Participants la Mostra de Noves Veus.

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. Aquestes Mostres van comptar sempre amb una gran afluència de públic, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Auditori Barradas. Públic assistent a la primera edició de la Mostra de Noves Veus

La Mostra Noves Veus, va ser un esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, era una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. En la primera edició no hi havia ni tan sols una taula específica pel jurat, que es trobava barrejat entre el públic. S'observa la gran afluència de públic que acudia a aquetes Mostres, que omplia gairebé sempre l'Auditori Barradas.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. Al local social de l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa el jurat d'una de les Mostres de Noves Veus, esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. S'observa en primer terme a la dreta de la foto a Jaume Cardona, expresident dels Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, al seu costat Teresa Mir, destacada, entesa i veterana liceísta, cofundadora de l'Associació de Liceístes del Quart i Cinquè pis. Al mig de la taula, Chantal Gasquet, programadora de recitals lírics de cantants catalans al Festival de les dues Catalunyes /Festival lyrique des pays catalans que ella organitzava llavors a la Perpinyà i a diferents poblacions de la Catalunya Nord, persona molt vinculada llavors a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Al seu costat Marcel Cervelló destacat i entès crític d'òpera de la revista Opera Actual, membre del exitós programa dedicat a l'òpera Gran Gala, de Ràdio Nacional d'Espanya, juntament amb el crític Pau Nadal, amb el foniatra Dr. Josep Maria Colomer Pujol, i amb Jaume Tribó, apuntador del Gran Teatre del Liceu, i dirigit durant molts anys pel periodista i locutor Joan Lluch i cofundador, tots ells del Club Polimnia, que organitzava recitals d'òpera a la mateixa seu de Ràdio Nacional d'Espanya de la Plaça de Catalunya. La persona que té al seu costat Cervelló és el destacat baríton Enric Serra, especialista en el canto staccato d'agilità típic dels rols de baríton buffo de Rossini i Donizett. A l'extrem de la taula, Artur Arranz, membre de la Junta Directiva de l'Associació, co-organitzador dels recitals lírics que van tenir lloc de 1994 a 1999 cada dissabte al migdia a La rambla, davant la façana del Liceu en suport a la seva reconstrucció i director de dues temporades d'òpera en català juntament amb Roger Alier, crític d'òpera de La Vanguardia i professor de història de l'òpera de la Universitat de Barcelona.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1990 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet. Al local social dels Amics de l'Òpera de l'Hospitalet s'accedia des dels el pati dels baixos de l'edifici conegut com a Can Casas, que fou edificat per l'industrial Macari Golferics el 1904 al carrer Major núm. 54, on tenia la seu l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquest pati era compartit les per dues associacions que també tenien en aquest edifici la seva seu: el Centre d'Estudis de l'Hospitalet, al primer pis, i el Cine Club l'Hospitalet al segon pis. Les sinèrgies positives generades per aquestes tres associacions, presidides llavors per Carme Arranz, Artur Arranz i Joan Piera, van permetre cercar recursos per poder restaurar el terrat i els baixos d'aquest emblemàtic edifici modernista, que va ser batejat, literalment, com "L'Ateneïllo", en una festa al carrer, que va comptar com a padrins amb els dos gegants històrics de la ciutat, en honor a la tertúlia artística així anomenada que va crear el pintor Rafael Barradas quan va viure a la nostra ciutat. L'«Ateneíllo» de l'Hospitalet va ser una tertúlia o grup artístic i cultural relacionat amb l'avantguardisme , format al voltant de l'artista uruguaià Rafael Barradas, El grup el formaven, entre d'altres, a part del propi Rafael Barradas i la seva germana pianista, Carmen Barradas, artistes o escriptors com Màrius Verdaguer, Sebastià Gasch, Juan Gutiérrez Gili, Josep Maria de Sucre, Lluís Montanyà , el caricaturista Manuel Font ("Siau") i Guillem Díaz-Plaja, com a més habituals. Es van afegir, segons consta, en alguna ocasió personatges com Lorca, Dalí, Gómez de la Serna, Foix, o Giménez Caballero. A la fotografia, s'observa el jurat d'una de les Mostres de Noves Veus, esdeveniment anual organitzat per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, del que es van realitzar diverses edicions, que sempre es va definir com a "aparador de cant de l'Hospitalet", per a diferenciar-lo clarament d'un concurs amb premis, en el que el que s'oferia als joves intèrprets, alguns encara estudiant cant, una primera possibilitat de ser valorats, tant pel públic com per un jurat especialitzat, que emetia les seves opinions de forma absolutament discreta en un sobre tancat que era entregat a cada participant. S'observa en primer terme a l'esquerra Artur Arranz, membre de la Junta Directiva de l'Asociació, coorganitzador dels recitals lírics que van tenir lloc de 1994 a 1999 cada dissabte al migdia a La rambla, davant la façana del Liceu per la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu en suport a la seva reconstrucció i director de dues temporades d'òpera en català juntament amb Roger Alier, crític d'òpera de La Vanguardia i professor de història de l'òpera de la Universitat de Barcelona. Al seu costat la soprano Mirna Lacambra, presidenta i fundadora de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, de l'Orquestra Simfònica del Vallès i del Circuit Òpera a Catalunya, molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Al seu costat el mestre Josep Maria Damunt, director d'orquestra i compositor, que durant molt temps va organitzar extenses temporades de sarsuela a Barcelona i arreu amb la seva Companyia Teatre Líric de Barcelona, gènere que ell coneixia molt bé. Al seu costat el crític d'òpera Albert Vilardell, crític musical i apassionat divulgador de l'òpera. Fill del cap de la claca del Gran Teatre del Liceu, des del cinquè pis es va enamorar de l'òpera des de molt jovenet i es va convertir en incansable col·leccionista d'enregistraments lírics, en un actiu divulgador del gènere i exercint com a crític operístic i musical del diari El Mundo i les revista Ritmo y Scherzo. Al seu costat, Teresa Mir, destacada, entesa i veterana liceísta, cofundadora de l'Associació de Liceístes del Quart i Cinquè pis. A l'extrem de la taula, la professora de cant durant quaranta anys de l'escola de música Aula de Música 7, adscrita al Conservatori del Liceu, també molt vinculada a l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Núria Vilà neix a Barcelona. Finalitza els estudis de Grau Superior al Conservatori Superior de Música del Liceu amb les màximes qualificacions amb Carmen Bustamante i amb Francesca Roig, quan va participar en aquesta edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet. Ha cantat al Gran Teatre del Liceu Carmen de Bizet (Frasquita), Cendrillon de Massenet (2n esperit, domèstica, 2ª noia) a Ariadne auf Naxos d’Strauss (Echo), Norma de Bellini com a Clotilde i Parsifal de Wagner com a Segona Noia Flor i Lady Macbeth de Mtsensk de Shostakòvitx (Aksinia). Ha cantat El Giravolt de Maig de Toldrà (Rosaura), Nabucco de Verdi (Anna), La Bohème de Puccini (Musetta, Mimì), La Flauta Màgica (Primera Dama, Pamina), Le Nozze di Figaro (Susanna), Don Giovanni (Donna Anna, Donna Elvira), Così fan tutte (Fiordiligi) de Mozart completant així la trilogia Mozart/Da Ponte a escena. Així mateix, també ha cantat el rol d’Adina de l’Elisir d’amore de Donizetti, Violetta Valéry de la Traviata, Otello (Desdèmona) de Verdi, com el rol protagònic de Norma de Bellini i Madama Butterfly (Ciociosan) de Puccini, en produccions del Palau de la Música Catalana, Ha treballat sota la direcció musical de mestres com Josep Pons, Víctor Pablo Pérez, Sir Andrew Davis, Jaime Martín, Domingo Hindoyan, Xavier Puig, Rubén Gimeno o James Ross, entre d’altres. Ha rebut consells en masterclasses amb Mariella Devia, Irene Theorin, Jaume Aragall, Elena Pankratova Juan Lomba, Desirée Rancatore, Cindee Sanner, entre d’altres. És professora de cant del Conservatori del Liceu i de l'escola dels Amics de la Unió de Granollers.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Joan Garcia Gomà (baríton). Va estudiar al Barcelona Opera Studio, Amics Òpera Sabadell i Acadèmia Savall. Ha rebut classes de cant de Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Isabel Penagos, Carlos Chausson, Fiorenza Cedolins, Raquel Pierotti, Francesca Roig, Roberto Accurso i María Gallego. Ha interpretat els rols operístics de Papageno (Flauta Màgica), Giorgio Germont (Traviata), Marcello (Bohème), Belcore (Elisir d’Amore), Escamillo (Carmen), Sílvio (I Pagliacci). En sarsuela ha interpretat els rols principals de Luisa Fernanda, La Leyenda del Beso, La del Manojo de Rosas, La del Soto del Parral, Katiuska. En quan a oratori i cantates; Mesies de Händel, Passió segons Sant Mateu de Bach, Carmina Burana d’Orff, Oratori Nadal de Saint Saens, Petita Missa Solemne de Rossini, Requiem de Fauré. Ha treballat amb La Fura dels Baus i Comendiants. Guardonat amb el 3r premi al concurs Mirabent Magrans 2012, 3r premi masculí al Concurs de Cant de Logroño 2011, va ser un dels guanyadors del XIV Concurs Mirna Lacambra 2010. Ha cantat al Gran Teatre del Liceu, Deutsches ationaltheater and Staatskapelle Weimar, Maestranza de Sevilla, Alter Oper Frankfurt y Park Inn by Radisson Uppsala. A la fotografia, molt jobenet participant a l'edició de la'ny 2000 de la Mostra de Noves veus de l'Hospitalet, acompanyat pel pianista Carles Puig.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Ricard Alonso, tenor, acompanyat al piano pel mestre Ossias Wilensky, pianista correpetidor del Gran Teatre del Liceu. Els recitals dels Amics de l'Ò'pera de l'Hospitalet a l'Auditori Barradas sempre van comptar amb l'assistència d'un públic fidel que gairebé omplia totes les localitats, com s'observa a la fotografia

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Laura Vila, mezzosoprano nascuda a Vic (Barcelona), és llicenciada en Belles Arts per la UB i Titulada Superior de Cant pel Conservatori del Liceu. Inicia la seva carrera professional poc després de presentar-se a aquesta edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet, després de guanyar el concurs Mirna Lacambra, interpretant Dorabella a Così fan tutte amb Fundació Òpera Catalunya, amb qui col·labora regularment en títols com Aida, Don Carlo, Norma, Il trovatore, Carmen, entre d'altres. Ha actuat en teatres com el Gran Teatre del Liceu (La traviata, Carme, Suor Angelica, Rigoletto, Benjamin a Portbou), el Teatre Reial (Moses und Aron, L'obrecartes, La Regenta, Teules verdes), ABAO Bilbao, Teatre Campoamor d'Oviedo, Teatre Colón de A Coruña, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Festival de Peralada i altres.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

Laura Vila, mezzosoprano nascuda a Vic (Barcelona), és llicenciada en Belles Arts per la UB i Titulada Superior de Cant pel Conservatori del Liceu. Inicia la seva carrera professional poc després de presentar-se a aquesta edició de la Mostra de Noves Veus de l'Hospitalet, després de guanyar el concurs Mirna Lacambra, interpretant Dorabella a Così fan tutte amb Fundació Òpera Catalunya, amb qui col·labora regularment en títols com Aida, Don Carlo, Norma, Il trovatore, Carmen, entre d'altres. Ha actuat en teatres com el Gran Teatre del Liceu (La traviata, Carme, Suor Angelica, Rigoletto, Benjamin a Portbou), el Teatre Reial (Moses und Aron, L'obrecartes, La Regenta, Teules verdes), ABAO Bilbao, Teatre Campoamor d'Oviedo, Teatre Colón de A Coruña, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Festival de Peralada i altres.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

A la fotografia. Núria Vilà, soprano, participant de una de les primeres edicions de la Mostra de noves veus a inicis dels anys 2000. Nascuda a Barcelona, ​​va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu. Amb els Amics de l'Òpera de Sabadell (AAOS) ha cantat papers com Musetta ( La bohème ), Primera dama ( Die Zauberflöte , La flauta màgica ), Susanna ( Le nozze di figaro ), Donna Anna ( Don Giovanni ) , Fiordiligi ( Così fant Violetta ( La traviata ), etc. En oratori, concert i simfònic ha cantat el Glòria i Magnificat de Vivaldi, la Missa Brevis de Haydn, Ein Sommernachtstraum ( El somni d'una nit d'estiu ) de Mendelssohn o la Novena Simfonia de Beethoven. Ha cantat amb l'Ensemble de l'Orquestra de Cadaqués en concerts a l'Auditori Nacional de Madrid i l'Auditori de Saragossa amb música de Robert Gerhard i Xavier Montsalvatge. Ha guanyat el primer premi de cant del 14è Concurs Internacional Josep Mirabent i Magrans, el segon premi al 6è Concurs Internacional Germans Pla - Ciutat de Balaguer i el segon premi al IX Festival de Músics Joves de Catalunya. Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2013/14 amb Cendrillon , i ha tornat amb Carmen (2014/15), Ariadne auf Naxos ( Ariadna a Naxos ) i Norma (2021/22) i Parsifal (2022/23) i l'Elisir d'amore (2025/2026). Actualment éss professora de cant al Conservtori del Liceu i a l'escola de Música de La Unió de Granollers.

Diferents edicions mostra de noves veus. Amics de l'Òpera de l'Hospitalet

El pianista i compositor argentí Osías Wilensky mestre correpetidor del Teatro Colón de Buenos Aires des de 1975 fins el 1989, quan va passar a ser-ho del Gran Teatre del Liceu, va acompanyar molts cantants de les diferents edicions de les Mostres de Noves Veus organitzades per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.

Concert de Nadal, Amics del Gornal

Can Casas, "l'Ateneïllo", local del Cine Club l'Hospitalet, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.

Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.

Segona audició per a la iniciació musical dels escolars "Coral Garbí"

Societat Coral El Pensament

Retrat de grup de la coral a la rambla de Just Oliveras. D'esquerra a dreta: (?), Joan Ferret, Pepito Alemany, Amadeu Pino, Josep, Izquierdo i Josep Ma. Bel. El nen petit és l'Enric Pino.

Exposició de la Jefatura Local de la F.E.T

Exposició organitzada per la Jefatura Local de la Falange Española Tradicionalista (F.E.T.). La celebració va incloure un ofici religiós, una exposició i lactuació de la coral Juventud. A la imatge es veu Mossèn Homar, l'alcalde Ramon Solanich i altres autoritats de l'època entrant a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament.

Societat Coral La Campestre

Retrat de grup d'una seixantena d'homes de la coral. Al centre del grup, un bust d'Anselm Clavé i, al seu darrera, l'estandart de l'entitat. Es reunien al carrer Major, al costat de Cal Carreter (estatge del primer cinematògraf de la vila). A partir de 1925 van passar a reunir-se al local conegut com "el Coro", un teatre de nova construcció ubicat al carrer Baró de Maldà, 24.

Bodes de plata de la Coral Juventut

Lliurament d'una Medalla a la Coral Juventut, societat de Cors de Clavé (Bodes de plata). Les autoritats esperen l'inici de l'acte asseguts a l'entarimat instal·lat a la plaça de l'Ajuntament.

Bodes de plata de la Coral Juventut

Celebració del 25è. Aniversari de la Coral Juventut, societat de Cors de Clavé. A la imatge, moment en què la coral actua dalt d'un escenari d'un recinte tancat.