Onze de Setembre,C. 12

Imatge extreta d'una llicència d'obres Al final del carrer es pot veure el mur de la Riera Blanca.

Vista de Les Planes

Vista dels terrenys del barri Les Planes i al fons els barris de Can Serra i Pubilla Cases. Es veuen les xemeneies de les bòbiles de la Fàbrica Goyta y Oliveras, de la fàbrica Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA) i la fàbrica química de La Cardoner a tocar de l'avinguda d'Isabel La Catòlica i la part més propera al tren. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Ca n'Alòs i carretera de Santa Eulàlia

Fotografia feta des de la carretera de Santa Eulàlia, amb llambordes encara, en la que s'observa la Masia de Ca n'Alòs al fons. En primer terme la bòvila Abadal Oliveras, després ceràmiques Cusó. Aquesta imatge es trobava dins del reportatge "Can Rigal - Can Blanch - Pubilla Casas" del fons Company fotògraf. Una de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863 era la important i imponent masia, com moltes d'elles de planta basilical, Ca n'Alós, que estava situada a prop de l'ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana, que era el topònim amb el que es coneixia llavors aquella zona. Josep d'Alós i de Ferrer, militar barceloní, compra el 1703 els terrenys de l'ermita romànica, amb l'obligació, per part de les autoritats eclesiàstiques de restaurar l'ermita, molt malmesa llavors, i de mantenir-la. El seu germà, Jaume d'Alós i de Ferrer, Doctor en Dret i Canonge de Lleida, va assistir a les Corts del Principat de Catalunya, en 1701. Eren fills de Mariana Ferrer i de Joan d'Alós i Serradora, de Moià, Doctor en Medicina, conseller Tercer de Barcelona, ​​Cònsol de la Llotja de la Mar, Diputat pel Braç Reial de la Generalitat de Catalunya, elevat a la dignitat de Ciutadà Honrat de Barcelona el 20 de desembre de 1678. El 1712 Josep d'Alòs va ser nomenat cavaller del Principat de Catalunya. El 1785 el seu propietari era Juan de Ponsich i d'Alós, que pertanyia a la Junta d’Administradors i Copatrons de la Ermita y capella publica de Santa Eulàlia, als que corresponia nomenar i triar un Custodi o Ermità, va manar construir la Creu de Terme que encara existeix davant la citada ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El cognom Ponsich provenia d'una família noble catalana de Terrassa que varen emparentar amb els Alós i van acabar assumint la primogenitura. Els Ponsich van anar venen les seves terres, que arribaven fins el que avui és el carrer Jansana, poc a poc, a partir de 1928, a diferents promotores fet que va provocar que deixés de ser una explotació agraria rendible el 1960. Van ser propietaris del mas fins el 1969, quan el van vendre, amb els terrenys que l'envoltaven, a Juan Cahué Franquet que volia ampliar la seva pròspera fàbrica de televisors i ràdios, inicialment situada al c/ Fortuny, núm. 9 del barri de Collblanc, Cahué Industrial, S.A., (CISA), que des de 1958 eren comercialitzats amb la marca Vanguard. Es trobava al que avui és el barri de Santa Eulàlia, just darrera l'antic edifici de la Vanguard, construït el 1969, que no apareix encara construït en aquesta fotografia. Va ser enderrocada el 1973, tot i que, paradoxalment, poc abans l'ajuntament l'havia fet sortir en una relació del patrimoni arquitectònic hospitalenc. Poc abans del seu enderroc, les pedres que emmarcaven la porta i les finestres van ser numerades. Inicialment semblava que la numeració dels sòlids dovells i correus de pedra viva de la porta i les finestres, així com d'altres detalls del seu interior, com l'escala i les vigues de fusta, i un extens reportatge fotogràfic encarregat per l'Ajuntament es va fer per tal que l'ajuntament pogués reconstruir-la en un altre indret, com indicava amb rigor l'arquitecte municipal de l'època, que demanava, a més, aixecar plànols exhaustius de l'edifici com a condició indispensable per què l'ajuntament pogués autoritzar l'enderroc, que tot i això ell desaconsellava el pel seu alt valor patrimonial. Finalment l'expedient va ser tancat i arxivat per ordre de l'alcalde de l'època, José Matías de España Muntadas, que va decidir arbitràriament autoritzar al seu propietari, Juan Cahué Franquet a realitzar l'enderroc per poder fer un aparcament per a la fàbrica Vanguard, segons consta en els expedients d'aquest arxiu municipal. Les pedres van desaparèixer.

Plaça de l'Ajuntament i carrer Major

Plaça de l'Ajuntament i carrer Major. A mà esquerra es veu una part de la Botiga Nova i a l'altra banda del carrer les cases baixes que arriben just fins el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida

Carrer Major amb Plaça de Mossèn Homar. Botigues desaparegudes.

Carrer Major cantonada plaça Mossèn Homar. En aquesta fotografia es poden apreciar tot un seguit de comerços avui desapareguts. Es veu la sabateria Jové i la sastreria Ramos i més lluny, la pastisseria Solé, l'Armeria Jutglà, la verduleria "Cal Tano", després colmado cal Fiero i després restaurant Cal Paco i el popular Bar-Restaurant Nin i, a la cantonada amb Príncep de Bergara, la Pastisseria Santa Eulàlia. Els edificis han estat gairebé tots enderrocats per fer nous blocs de pisos, com ho van ser també els de la vorera del davant. Es tractava de cases molt antigues majoritàriament de principis del s. XIX, tot i que una, la que està situada al costat de l'armeria Jutglà, encara avui dempeus, és molt més antiga, doncs es va trobar al seu interior en la reforma que el va convertir en un restaurant Cal Paco, un gran arc de pedra que va fer pensar que es tractava del petit Hostal i/o Hospital primigeni que va donar nom a aquesta part de l'antic terme de Provençana. El primer negoci de l'esquerra, era la sabateria Jové, el propietari de la qual, Josep Jové, va ser durant molt de temps regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per CiU. A continuació estava la sastreria Ramos, el propietari del qual, Joan Josep Ramos, en nom de la Unió de Botiguers, va ser molt actiu en la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre el 1981, quan aquesta es va crear amb la missió de recuperar la Festa major de l'Hospitalet Centre. El segon negoci, l'emblemàtica pastisseria Solé, famosa per les seves pastes i pastissos cuits amb forn de llenya, era propietat de la família de l'empresari, polític i dirigent esportiu Jacint Borràs i Manuel, que va ser regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet durant molts anys per CiU i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, partit que, amb el pas dels anys, li va tocar haver de liquidar formalment davant el registre de formacions polítiques del Departament de Justícia quan aquest partit va implosionar a causa de la confessió per part del President Jordi Pujol i Soley de la deixa econòmica oculta a Andorra del seu pare. Va ser destacat membre també de la Junta del Barça amb Agustí Montal i després amb Joan Laporta. La seva filla Meritxell Borràs i Solé, que també va ser regidora a l'Ajuntament per aquesta formació durant molts anys (1995-2014) i Diputada al Parlament (1995-2015) va ser Consellera de Governació nomenada pel President Artur Mas i revalidada en el càrrec pel President Carles Puigdemont. En el Judici al procés independentista català va ser condemnada pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a una multa de 60.000 euros, i a inhabilitació especial d'un any i vuit mesos pel delicte de desobediència. El tercer negoci que hi ha a la fotografia és l'armeria d'A. Jutglà, seguit d'un antic edifici que era la verduleria de Cal Tano, després colmado cal Fiero i, després, el restaurant-braseria Cal Paco, que va muntar Francisco Giráldez Gómez, antic cambrer de la Casa Nin, el popular bar-restaurant l'amo del qual Josep Nin, va regentar també, durant molts anys, el bar del Centre Catòlic de l'Hospitalet. Cap d'aquests negocis va sobreviure al pas del temps.

Institut Nacional de Previsió

Vista de l'edifici del "Instituto Nacional de Previsión". Actualment és el Centre d'Atenció Primària del barri de la Torrassa, a ronda de la Torrassa.

Pas a nivell

Vies del Carrilet al seu pas per Santa Eulàlia, probablement en l'encreuament de l'avinguda del Carrilet amb el carrer Amadeu Torner.

Carrer de la Primavera

Vista general del carrer de la Primavera (actualment avinguda). Al fons a la dreta, l'església Mare de Déu de la Llum i les torres elèctriques que travessaven el carrer. Davant, una font ornamental.

Avinguda Electricitat, La Florida.

Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop de l'avingudar Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa "Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, S.A." (FECSA) pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els antics blocs Onésimo Redondo, avui blocs Florida, van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer. la parròquia Nuestra Señora de la Luz va ser construïda amb motiu de la creació del nou barri l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia, situada en la confluència del carrer Enginyer Moncunill i Avinguda electricitat, que va ser concebuda com a avinguda pel fet d'estar ocupada per les torres i línies d'alta tensió, com s'observa a la fotografia, que obligaven a que els carrers oberts per on aquestes ja existien tinguessin un ample especial. Aquestes infraestructures foren instal·lades, a partir de 1913, per l'empresa anomenada Riegos y Fuerza del Ebro, que pertanyia a la gran empresa subministradora d'electricitat, la Barcelona Traction Light and Power, que en aquesta època també explotava el servei de tramvies. Popularment es coneixia com la Canadenca i amb aquest nom ha passat als llibres d'història de Catalunya, arran de la vaga per la jornada laboral de vuit hores de l'any 1919, protagonitzada pels obrers de la futura Fecsa, que en un ampli moviment de solidaritat es generalitzà a tot Barcelona i rodalies. A l'Hospitalet, el subministrament elèctric dels barris del samontà s'organitzà a l'entorn de dos potents transformadors situats, l'un, al barri de la Torrassa i l'altre, al de Pubilla Cases. La línia d'alta tensió de l'avinguda de l'Electricitat transitava des del barri de Sanfeliu al primer transformador, després de travessar el barri de la Florida, on s'havia unit amb la línia que, procedent del segon transformador, a Pubilla Cases obria camí a la futura avinguda de Tomás Giménez. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, que van ser soterrades, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant.

Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)

Vista dels blocs d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs La Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.

Cruïlla de l'avinguda Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica

Cruïlla del que avui és l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel La Catòlica. La fotografia està realitzada des del terrat de la fàbrica de sedes Vilumara. Vista de l'antic camí de Sant Joan o del Cementiri -després carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas- en la seva cruïlla amb el camí del Molí, o Camí del Nord, actual Avinguda d'Isabel la Catòlica. A l'esquerra, en primer terme, tanca que delimitava la finca de Can Creixells. Més enllà la serradora de marbre, fundada per Nemesio Singla que, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez Bernabé, treballador de la casa que de 1923 a 1930 va ser líder de la Unión Patriótica i alcalde de l'Hospitalet imposat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. A la dreta al davant de la serradora, la bòvila Arús i, al fons, la fàbrica de ceràmica de Cosme Toda. Al costat des d'on es va fer la fotografia, terrenys pertanents a la foneria Altos Hornos de Catalunya, S.A., coneguda popularment com La farga, propietat de Francesc Bori.

Maria Tarrida i el seu fill

Maria Tarrida i el seu fill Carles Gassó el 2 d'abril de 1950, dia de Rams a la Plaça Espanyola.

Fàbrica La Cardoner

Vista des del pont del tren a l'avinguda d'Isabel la Catòlica i a mà dreta, la fàbrica química La Cardoner. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Vista de Les Planes

Vista dels terrenys del barri Les Planes. Es veuen les xemeneies de les bòbiles de la Fàbrica Goyta y Oliveras, de la fàbrica Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA) i la fàbrica química de La Cardoner a tocar de l'avinguda d'Isabel La Catòlica i la part més propera al tren. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Vista de Les Planes

Vista dels terrenys del barri Les Planes. Es veuen les xemeneies de les bòbiles de la Fàbrica Goyta y Oliveros, de la fàbrica Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA) i la fàbrica química de La Cardoner a tocar de l'avinguda d'Isabel La Catòlica i la part més propera al tren. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Fàbrica La Cardoner

Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Fàbrica La Cardoner

Vista aèria de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i a l'esquerra el barri de Pubilla Cases. Davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.

Avinguda de Severo Ochoa

Vista panoràmica presa des d'una posició elevada de l'avinguda de Severo Ochoa en obres, en la zona que limita a la dreta de la imatge amb Esplugues. La banda esquerra de l'avinguda és d'Hospitalet. A la primera cantonada a l'esquerra, hi ha el carrer Amadeu Vives. I on hi ha el descampat, en primer terme l'ocupa actualment el mercat de Can Vidalet d'Esplugues i més avall, on s'aprecien unes construccions baixes que pertànyen a una bòbila, actualment hi ha la biblioteca i el centre cultural la Bòbila de l'Hospitalet.

Cervantes,C. 6

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Mina,C. 55

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Roses,C. 12

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Pere Pelegrí,C. 23

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Av. Josep Molins 8

Imatge extreta d’un expedient d’obres

Obres d'asfaltat al carrer Barcelona

Obres d'asfaltat al carrer Barcelona. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras i les adjacents. Als anys seixanta algunes d'aquestes, les de més trànsit, com era el cas del carrer Barcelona, un cop va obrir-se pas fins la Plaça del Mestre Clavé i fins a la Caserna de la Remunta, van ser asfaltades per permetre un trànsit més fluid i confortable.

La Rambla entre carrer Barcelona i Enric Prat de la Riba.

La Rambla entre carrer Barcelona i Enric Prat de la Riba. Es veuen un autobús Oliveras i dos cotxes Citroën Ami 8 i Renault Dauphine