Mas,C. 91

Imatge extreta d'una llicència d'obres

c/Miquel Romeu, 83

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Riera de la Creu,C. 39

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Durant les obres de construcció de l'edifici d'aquest solar, que rendeix façana a la plaça del repartidor, i està situat entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, aprovat el 1969 i acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte. S'observa la tanca interior del solar que indica l'alineació que havia de tenir el nou vial i que va delimitar, efectivament la façana de l'edifici que es va construir. El propietari del solar, Francesc Romañà Brunet, va haver de cedir prop de 300 metres quadrats del solar de forma gratuïta a l'Ajuntament per fer un futur vial que no es va arribar a fer mai. Actualment, i des dels anys setanta del s. XX hi ha en aquesta porció de terreny públic que rendeix a Riera de la Creu, amb forma de triangle, un històric kiosk de revistes i premsa, dels pocs que es conserven encara a la ciutat. S'observen a la fotografia automòbils molt populars en aquella època, dos Seat 600, una Siata Formichetta, Seat 600 furgoneta, un Renault 4 i un Renault Gordini. Als baixos comercials de l'edifici que es va construir en aquest solar, de quatre pisos i àtic, es va instal·lar una sucursal del Banco de Vizcaya on treballava el que va ser el primer alcalde de l'Hospitalet elegit democràticament després de la dictadura de Franco, Juan Ignacio Pujana Fernández, veí de Bellvitge, membre de la UGT i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1978, partit que va obtenir 12 regidors en les eleccions municipals de 1979. S'observa també a la dreta de la fotografia la teulada de l'alta caixa escènica de l'edifici teatral anomenat El Coro, seu de la societat coral clavetiana La Campestre, un edifici de 1925 dedicat al cant coral que comptava amb un gran escenari i un ampli cafè, que va servir durant la guerra civil com a centre de reclutament de les milícies anarquistes de la CNT. Després de la guerra civil es va ubicar allà durant molts anys l'empresa de plàstics Saplas, que va respectar l'estructura teatral de l'edifici. Un projecte liderat pel gestor teatral hospitalenc Pere Pinyol als anys vuitanta del s. XX va intentar tornar a la vida escènica aquest edifici, projecte que finalment no va prosperar. Després d'estar tancat durant molts anys, l'edifici va ser finalment enderrocat pels seus propietaris el 2017. També s'observa l'edifici de dos plantes situat al carrer Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, propietat del pagès Lluís Layola Rovira, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i la Bòvila Goyta, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de l'antiga Bodega Odon del carrer Església núm. 49. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo de Laguna, empresari de la ferreteria ACAB industrial de l'Hospitalet, germà gran del pintor Eduard Arranz-Bravo, i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. L'Angèlica, la Carme i l'Artur, els tres funcionaris municipals, van ser molt actius culturalment a la ciutat, formant part de diverses entitats com Alpha 69, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Cine Club l'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Coordinadora d'Entitats Pro Liceu. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, on hi havia els cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava llavors, als anys setanta del s,. XX, a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola, que va presentar candidatura a president del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 2023.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús". Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, amb façana principal simètrica, amb un cos central dividit en tres trams i flanquejat per dos cossos laterals lleugerament endarrerits. Sobre la porta, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb llindes, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila, originàriament Casa Consistorial. A la llinda hi ha l'escut. L'eix central queda definit per la porta principal, la finestra entre pilastres i la balconada a la planta primera, que continua a la segona i acaba amb un capcer central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres, segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis se separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. L'edifici de l'Ajuntament està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya amb el número 1532, i també es troba inclòs al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, fitxa número 2. A l'entrada hi ha dues pilastres de ferro forjat que van ser descobertes en una remodelació de l'edifici realitzada als anys noranta del s. XX També s'hi poden observar actualment dues obres d'art: un quadre de Josep Guinovart, "Homenatge a Barradas", i, a sobre, una clau de volta procedent de l'antiga església de L'Hospitalet centre, amb la representació de Santa Eulàlia.

Sanfeliu,C. 23

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Sanfeliu,C. 23 (antigament núm. 36)

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Col·legi nacional Pubilla Casas als anys seixanta -inaugurat el 1957-, entre els carrers d'Amadeu Vives i d'Ibèria. Ara hi ha el Centre de Gent Gran del barri.

Enric Prat de la Riba,C. 201

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Enric Prat de la Riba,C. 201

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Enric Prat de la Riba,C. 201

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Príncep de Bergara,C. 13

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Príncep de Bergara,C. 13

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Príncep de Bergara,C. 13

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Ibèria,C. 2

Imatge extreta d'un expedient d'obra pública

Ibèria,C. 2

Imatge extreta d'un expedient d'obra pública

Ibèria,C. 2

Imatge extreta d'un expedient d'obra pública

Roselles,C. 29

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Roselles,C. 29

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Santa Rosa,C. 2

Imatge extreta d'una llicència d'obres

Castellbò,C. 0

Imatge extreta d'una llicència d'obres.

Can Gomar

Fàbrica Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Quan es va construir aquesta façana rendia a un camp de conreu i el carrer Vigo no existia. La fàbrica de tints Gomar i Cia, coneguda com a Can Gomar, ocupava un extens terreny que anava de l'Avinguda del Carrilet fins gairebé el carrer Enric Prat de la Riba. Disposava, en la part que rendia a l'Avinguda del Carrilet, d'una gran bassa i d'un frondós jardí. L'entrada al recinte era per l'Avinguda Pau Casals, on en una de les voreres estava edificada l'extensa tanca del recinte. Va ser construïda a petició de Salvador Segarra i Claudi Gomar i aixecada, en estil noucentista, per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1924, amb modificacions posteriors realitzades el 1926 i 1927. Anys després, el 1944, va ser novament ampliada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer. Va ser enderrocada el 2002 per donar pas a una gran promoció urbanística en l'extens solar que va resultar com a fruit de la seva desaparició.

C. Torrent Gornal, 61 (actual carrer Rosalía de Castro)

Aquesta casa no existeix en l'actualitat i no hi ha cap edifici en el lloc que ocupava. Fins l'any 1982 el carrer es deia Torrent Gornal. El Ple municipal, va aprovar el canvi de denominació amb data 15 d'octubre de 1982, per a evitar la confusió existent a causa de la semlança entre els noms "avenida Torrente Gornal" i "calle Torrente Gornal". Així el tram comprès entre el carrer de Terra Baixa i l'avinguda Carrilet passaria a dir-se carrer Rosalía de Castro. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.

Canvi de nom del carrer de l'Església per carrer de la Llibertat

A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat.

Carrer de Rossend Arús

Carrer Rossend Arús a l'alçada de la plaça Mossèn Homar en l'època de la segona República. A l'esquerra es veu una part de l'antiga església, que va ser demolida en aquells anys, i a la dreta, les antigues cases situades on avui hi ha la Plaça de l'Ajuntament. Al davant, cotxes, un d'ells amb les sigles de la CNT, aparcats al costat de les porxades de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet

Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa