Vista general del carrer de la Primavera (actualment avinguda). Al fons a la dreta, l'església Mare de Déu de la Llum i les torres elèctriques que travessaven el carrer. Davant, una font ornamental.
Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop de l'avingudar Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa "Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, S.A." (FECSA) pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els antics blocs Onésimo Redondo, avui blocs Florida, van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer.
la parròquia Nuestra Señora de la Luz va ser construïda amb motiu de la creació del nou barri l'any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l'empresa. Per aquest motiu l'advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l'empresa. El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia, situada en la confluència del carrer Enginyer Moncunill i Avinguda electricitat, que va ser concebuda com a avinguda pel fet d'estar ocupada per les torres i línies d'alta tensió, com s'observa a la fotografia, que obligaven a que els carrers oberts per on aquestes ja existien tinguessin un ample especial.
Aquestes infraestructures foren instal·lades, a partir de 1913, per l'empresa anomenada Riegos y Fuerza del Ebro, que pertanyia a la gran empresa subministradora d'electricitat, la Barcelona Traction Light and Power, que en aquesta època també explotava el servei de tramvies. Popularment es coneixia com la Canadenca i amb aquest nom ha passat als llibres d'història de Catalunya, arran de la vaga per la jornada laboral de vuit hores de l'any 1919, protagonitzada pels obrers de la futura Fecsa, que en un ampli moviment de solidaritat es generalitzà a tot Barcelona i rodalies. A l'Hospitalet, el subministrament elèctric dels barris del samontà s'organitzà a l'entorn de dos potents transformadors situats, l'un, al barri de la Torrassa i l'altre, al de Pubilla Cases. La línia d'alta tensió de l'avinguda de l'Electricitat transitava des del barri de Sanfeliu al primer transformador, després de travessar el barri de la Florida, on s'havia unit amb la línia que, procedent del segon transformador, a Pubilla Cases obria camí a la futura avinguda de Tomás Giménez. Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, que van ser soterrades, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant.
Aquestes torres, avui sortosament desaparegudes de la ciutat, eren veritablement perilloses, com s'observa a la fotografia, on uns nens juguen al seu voltant.
Bloques Onésimo Redondo (actualment Blocs La Florida)
Vista dels blocs d'Onésimo Redondo, actualment anomenats Blocs La Florida. Aquests pisos són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.
Cruïlla de l'avinguda Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel la Catòlica
Cruïlla del que avui és l'avinguda de Josep Tarradellas amb l'avinguda d'Isabel La Catòlica. La fotografia està realitzada des del terrat de la fàbrica de sedes Vilumara.
Vista de l'antic camí de Sant Joan o del Cementiri -després carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas- en la seva cruïlla amb el camí del Molí, o Camí del Nord, actual Avinguda d'Isabel la Catòlica.
A l'esquerra, en primer terme, tanca que delimitava la finca de Can Creixells. Més enllà la serradora de marbre, fundada per Nemesio Singla que, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez Bernabé, treballador de la casa que de 1923 a 1930 va ser líder de la Unión Patriótica i alcalde de l'Hospitalet imposat durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera.
A la dreta al davant de la serradora, la bòvila Arús i, al fons, la fàbrica de ceràmica de Cosme Toda. Al costat des d'on es va fer la fotografia, terrenys pertanents a la foneria Altos Hornos de Catalunya, S.A., coneguda popularment com La farga, propietat de Francesc Bori.
Vista des del pont del tren a l'avinguda d'Isabel la Catòlica i a mà dreta, la fàbrica química La Cardoner.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista dels terrenys del barri Les Planes. Es veuen les xemeneies de les bòbiles de la Fàbrica Goyta y Oliveras, de la fàbrica Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA) i la fàbrica química de La Cardoner a tocar de l'avinguda d'Isabel La Catòlica i la part més propera al tren.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista dels terrenys del barri Les Planes. Es veuen les xemeneies de les bòbiles de la Fàbrica Goyta y Oliveras, de la fàbrica Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA) i la fàbrica química de La Cardoner a tocar de l'avinguda d'Isabel La Catòlica i la part més propera al tren.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista dels terrenys del barri Les Planes. Es veuen les xemeneies de les bòbiles de la Fàbrica Goyta y Oliveros, de la fàbrica Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA) i la fàbrica química de La Cardoner a tocar de l'avinguda d'Isabel La Catòlica i la part més propera al tren.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista aèria de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i a l'esquerra el barri de Pubilla Cases. Davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils.
Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
Vista panoràmica presa des d'una posició elevada de l'avinguda de Severo Ochoa en obres, en la zona que limita a la dreta de la imatge amb Esplugues. La banda esquerra de l'avinguda és d'Hospitalet. A la primera cantonada a l'esquerra, hi ha el carrer Amadeu Vives. I on hi ha el descampat, en primer terme l'ocupa actualment el mercat de Can Vidalet d'Esplugues i més avall, on s'aprecien unes construccions baixes que pertànyen a una bòbila, actualment hi ha la biblioteca i el centre cultural la Bòbila de l'Hospitalet.
Obres d'asfaltat al carrer Barcelona.
Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras i les adjacents. Als anys seixanta algunes d'aquestes, les de més trànsit, com era el cas del carrer Barcelona, un cop va obrir-se pas fins la Plaça del Mestre Clavé i fins a la Caserna de la Remunta, van ser asfaltades per permetre un trànsit més fluid i confortable.
Cursa ciclista de Nadal de 1934 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, després colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, al núm 42, el magatzem de colonials al major i d'embalatges de Francisco Madriguera i, la dreta, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, posteriorment colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Durant els anys vint es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins els anys seixanta del s. XX, quan algunes d'aquestes torres i magatzems van ser substituïts per blocs de pisos. El 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro, la Rambla va canviar molt considerablement d'aspecte.
Imatge extreta d'una llicència d'obres. Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a l'esquerra de la fotografia, al núm 42, el magatzem de colonials al major i d'embalatges de Francisco Madriguera i, la dreta, l'antic colmado La Imperial, Ca l'Aniceto, posteriorment colmado de Josep i Angeleta Santamans i després Spar Santamans.
Felipe de Alverico Casas, advocat, va ser jutge municipal encarregat del Registre Civil de la ciutat de L'Hospitalet.
Molí Fariner Munté a la Plaça del mestre Anselm Clavé a la intersecció de l'Avinguda Fabregada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba
Visió de la Plaça del Mestre Clavé a l'alçada de la bifurcació del carrer d'Enric Prat de la Riba cap a l'Avinguda d'Isabel La Catòlica, antic camí del Molí i anteriorment sèquia del Molí, i el barri de La Florida. Al fons, la continuació del carrer d'Enric Prat de la Riba, en aquesta època anomenat Generalísimo Franco i anteriorment carretera de Barcelona a Santa Cruz de Calafell cap a l'Hospitalet Centre. S'observa, a la cantonada amb l'Avinguda de la Fabregada, l'antic i important molí fariner, de 1890, de Benito Munté Anguera, que feia servir la força de l'aigua de la sèquia per moldre el blat. D'aquí el nom de camí del molí i Salt Munté de la sèquia que venia del Canal de la Infanta i anava cap a Bellvitge, sèquia que també era aprofitada, abans d'arribar al molí, per la serradora de marbre fundada el 1914 per Nemesio Singla, situada a la confluència del camí del cementiri, avui avinguda Josep Tarradellas amb el camí del molí, avui Avinguda d'Isabel La catòlica, de la que va ser després propietari en Tomàs Giménez, antic treballador de la serradora, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930.