Fàbrica Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Quan es va construir aquesta façana rendia a un camp de conreu i el carrer Vigo no existia.
La fàbrica de tints Gomar i Cia, coneguda com a Can Gomar, ocupava un extens terreny que anava de l'Avinguda del Carrilet fins gairebé el carrer Enric Prat de la Riba. Disposava, en la part que rendia a l'Avinguda del Carrilet, d'una gran bassa i d'un frondós jardí. L'entrada al recinte era per l'Avinguda Pau Casals, on en una de les voreres estava edificada l'extensa tanca del recinte. Va ser construïda a petició de Salvador Segarra i Claudi Gomar i aixecada, en estil noucentista, per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1924, amb modificacions posteriors realitzades el 1926 i 1927. Anys després, el 1944, va ser novament ampliada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer. Va ser enderrocada el 2002 per donar pas a una gran promoció urbanística en l'extens solar que va resultar com a fruit de la seva desaparició.
C. Torrent Gornal, 61 (actual carrer Rosalía de Castro)
Aquesta casa no existeix en l'actualitat i no hi ha cap edifici en el lloc que ocupava.
Fins l'any 1982 el carrer es deia Torrent Gornal. El Ple municipal, va aprovar el canvi de denominació amb data 15 d'octubre de 1982, per a evitar la confusió existent a causa de la semlança entre els noms "avenida Torrente Gornal" i "calle Torrente Gornal". Així el tram comprès entre el carrer de Terra Baixa i l'avinguda Carrilet passaria a dir-se carrer Rosalía de Castro.
Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
Canvi de nom del carrer de l'Església per carrer de la Llibertat
A la imatge es pot veure el moment de la inauguració de la placa amb el nou nom per al carrer de l'Església, que passa a dir-se carrer de la Llibertat. Hi ha una munió de gent observant l'acte, i es poden veure alguns dels estendards dels cors claverians de la ciutat.
Carrer Rossend Arús a l'alçada de la plaça Mossèn Homar en l'època de la segona República. A l'esquerra es veu una part de l'antiga església, que va ser demolida en aquells anys, i a la dreta, les antigues cases situades on avui hi ha la Plaça de l'Ajuntament. Al davant, cotxes, un d'ells amb les sigles de la CNT, aparcats al costat de les porxades de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa
Caramelles a l'avinguda de la Generalitat, avui avinguda Tomás Giménez
Avinguda Tomàs Giménez (on ara hi ha la rambleta) i al mig, creuant-la el carrer General Manso. Al fons a la dreta l'edifici de FECSA i més a la dreta es veu una mica de l'edifici de Can Rigalt.
Es veu un grup d'escolars mudats per cantar caramelles a diferents llocs del barri, caminant en tres fileres. Un d'ells duu un estendard.
Façana de l'edifici del carrer Vinyeta 25 que ja no existeix. Entre els números 25 i 27 existia un passadís d'accés als habitatges interiors. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
Façana de l'edifici del carrer Vinyeta 27 que ja no existeix. Entre els números 25 i 27 existia un passadís d'accés als habitatges interiors. Imatge procedent de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970.
Acte d'inauguració al qual assisteixen diverses autoritats civils, religioses i militars locals. La comitiva, encapçalada per la guàrdia urbana, es dirigeix cap al nou carrer.
Imatge extreta d'una llicència d'obres.
Rambla Just Oliveras amb la cruïlla amb carrer Barcelona. Davant el garatge, a la Rambla, el monument amb el bust de Just Oliveras al centre, on va ser-hi fins que, amb les obres del metro, va ser desplaçat a la capçalera de la Rambla en la seva confluència amb l'Avinguda Josep Tarradellas i Joan.
A mà dreta es veu l'edifici del Garatge Oliveras, que va ser el Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia hagut un cafè i la cabina de projecció, i una gran nau on hi havia el pati de butaques, amb una capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions cinematogràfiques s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. El Cinema Imperial el va obrir Lluís Oliveras Norta, fill de Just Oliveras i Arús, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència del carrer Barcelona, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, l'Imperial va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, que comptava amb sortidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos.
Gairebé al costat d'aquest garatge hi va haver el Cinema Rambla, del que es veu la teulada a l'esquerra de la fotografia, construït per Jaume Campreciós Pujol el 1954 -el pare del qual ja havia comprat a Lluís Oliveras el Cinema Oliveras- que va arribar a ser propietari de set sales d'exhibició cinematogràfica situades als diferents barris de l'Hospitalet i de cinc a Cornellà. El Cinema Rambla va ser una gran i confortable i sala amb amfiteatre que posteriorment, en els anys noranta, va ser reconvertida en un nou espai amb quatre sales. Va ser el darrer cinema que es va mantenir actiu a la ciutat fins el seu enderrocament per fer-hi un bloc de pisos el 2010.
