Cal Sebastià del Gotlla

Carro carregat de mongetes davant de la masia de Cal Sebastià del Gotlla. Es veu la façana, el pou i el safareig

Bellvitge: Blocs, cotxes, asfalt, pagesos, carros i cavalls

Fotografia realitzada el novembre de 1984 per Jaume Botey, dia de la consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, realitzat el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h. Jaume Botey, un dels organitzadors de la consulta, va realitzar aquesta insòlita fotografia mentre anava de camí de les taules de votació situades al barri Centre a visitar les situades al barri de Bellvitge, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta fotografia reflexa, de forma molt contrastada, la gran transformació que va patir l'entorn hospitalenc de terres de conreu al voltant de l'ermita de Bellvitge, anomenat genèricament La Marina, a partir dels anys seixanta del s.XX, en els que va passar a ser, en molt poc temps, un populós barri de l'Hospitalet on s'hi van instal·lar a viure 33.000 persones i va deixar de ser una importantíssima zona agrícola del delta del Llobregat on s'hi collien, per exemple, fins a vuit collites de carxofes, de gran qualitat, molt valorades i exportades arreu. Observem en la fotografia aquests pagesos endiumenjats que van o venen del tros a controlar els seus cultius, dels darrers existents encara llavors al barri, en aquest carro, segurament un dels ultims que van circular per l'Hospitalet. Observi's que les rodes son pneumàtiques. En un ban de 1969, l’alcalde José Matías de España Muntadas va disposar, a partir de 1970, la prohibició de la circulació, pels carrers i calçades amb pis d’asfalt de l'Hospitalet, de vehicles de tracció animal i mecànica que tinguessin les rodes amb llantes metàl·liques sense recobrir. La sanció per infringir la norma era llavors de 250 pessetes. De les ferradures dels cavalls el ban, però, no va dir res.

"Llenando el carro"

Fou una de les fotografies selccionades del Concurs de Fotografies, celebrat a Bellvitge, pel 75è aniversari del nomenament de L'Hospitalet com a a ciutat.

Carrer d'Enric Prat de la Riba

Carrer d'Enric Prat de la Riba en la seva confluència amb la Rambla de Just Oliveras, on hi havia la casa coneguda com Cal Mariano fent cantonada. Es veu circular diversos carros. Postal de títol "Hospitalet.-Calle de la Carretera"

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la carretera de Collblanc, a l'alçada de l'antiga capella de la Mare de Déu de la Mercè Es veuen un parell de carros amb sacs tirats per mules, envoltats d'homes que van a peu. Als balcons de les cases hi ha gent mirant. A l'esquerra hi ha un grupet d'escolanets i darrera, el mossèn.

Temple parroquial de Sant Ramon Nonat

Vista exterior del temple parroquial de Sant Ramon Nonat. Es veu la façana principal i la lateral, amb el campanar a la part posterior de l'església. Al costat del temple es veu estacionat un carro. Malgrat estar en el terme municipal de Barcelona, el temple ha tingut un fort lligam amb l'Hospitalet, esdevenint parròquia del barri de Collblanc

Can Puig

Masia de Can Puig. Carro tirat per dos cavalls i ple d'escaroles per portar a vendre al mercat del Born. Al fons, una part de la façana principal de la casa, amb la seva galeria porxada. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s'observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats o el davant d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Tartana i cavall

Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.

Cal Quatre Braços

Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses

Antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.

Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso", informant els vianants per tal que en tinguin precaució abans de travessar la via. En primer terme, a l'esquerra, un "automóvil al paso", en efecte, l'autobús de l'empresa Oliveras, procedent de Sant Boi cap a Barcelona. A la dreta una tartana portada per un cavall. Aquest tipus de carruatge, com el de la fotografia, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. Disposava d'un graó plegable al darrera per permetre l'accés dels viatgers. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus d'aquesta portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.

Ca l'Esquena Cremat

Vista de la façana principal de la masia de Ca l'Esquena Cremat i els edificis annexos. Hi ha un carro al pati de davant de la casa. Segons referències documentals la casa fou construïda en el segle XIX. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 55

Can Puig

Masia de Can Puig. Home menant un matxo que tira d'un carro carregat d'escaroles pel mig dels camps. El terreny acostumava a estar enfagat i els pagesos molts cops feien les feines del camp descalços per tal de no fer malbé les espardenyes. Molts cops els camps de la Marinaa eren xops d'aigua i això afavoria l'aparició de molestes sangoneres, que s'enganxaven a les cames nues dels pagesos. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Un cavall enmig de la ciutat

Un carro pels carrers sense asfaltar

Cal Sayo

Vista frontal de la masia de Cal Sayo amb el seu rellotge de sol. La fotografia és presa des del camí d'accés a la propietat. Adossats a la façana hi ha diverses estructures (safareig, quadra, etc.). Al davant de la casa hi ha dos nois amb una bicicleta.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. La fotografia està presa des d'una posició elevada. Es veu a l'abanderat i els dos cordoners d'esquena, muntats sobre els seus cavalls. Estan de cara al mossèn del temple, que fa la benedicció dels animals.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per davant de l'Ajuntament. Es veu un dels carros de la família Campreciós, de Cal Bialet del Garro, carregat de sacs. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Aquest dia plovia.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha el carreter i un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent del seu voltant mirant la cavalcada. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada dels Tres Tombs, amb motiu de la festa de Sant Antoni Abat, al seu pas per la rambla de Just Oliveras, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. Es veu un dels carros de la família Campreciós carregat de sacs plens d'alfals. A dalt dels sacs hi ha un cartell on hi diu "Hermandad de Labradores y Ganaderos. Hospitalet de Llobregat", és a dir que aquesta fotografia està feta en ple franquisme, cap a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, pel tipus d'indumentària de la gent. Aquest dia plovia, però tot i això la cavalcada es feia, fet que explica el fort arrelament d'aquesta festa agrícola entre els hospitalencs del centre, molts encara vinculats a les feines del camp. El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, com s'observa a la fotografia, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)

Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes treballant a l'era, recollint els cereals del terra. Hi ha pallers per tot arreu. Al fons, es veu la casa i un carro. A la façana principal es pot llegir el troç d'una inscripció que diu "Puerto Franco".

Mercat ambulant

Mercat ambulant. Vista general del lloc d'estacionament dels carros. El carrer dels arbres és el carrer Doctor Martí Julià i al fons el carrer Campalans.

Antic mercat ambulant de Collblanc

Mercat ambulant al barri de Collblanc, on anys més tard es va construir el Mercat municipal del barri. En primer terme, el carrer d'Occident, cantonada amb el passatge Costa. Al fons, el lloc on hi ha el mercat actual. Es veuen diferents parades de venda: de materials de construcció, de verdures, etc. Al fons i en primer pla uns quants carros. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció de la mida de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. En aquesta fotografia apareix al fons una mena de "parada de tartanes", que feien les funcions que avui fan els taxis, però normalment compartides amb diferents viatgers.

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Es veu un carruatge tirat per dos cavalls amb la banda de música a sobre en el seu gir de la rambla de Just Oliveras amb el carrer d'Enric Prat de la Riba, llavors carretera Provincial, just davant de la que va ser la destacada masia de l'Adela Oliveras, mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati d'aquesta masia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la guerra civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento durant tot el franquisme. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. Els cavalls i carruatges van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió. El carro pla o carro plataforma era un vehicle destinat al transport industrial. Disposava de dos eixos i com que la caixa era molt baixa, les quatre rodes eren molt petites en relació amb el carro normal. L'eix davanter portava adossats els braços o timoners i, en ser giratori, dotava de gran maniobravilitat el carruatge. Fins al desenvolupament de l'automòbil va ser l'enllaç entre les mercaderies transportades per vaixell o ferrocarril i les indústries. 

Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Cavalcada al seu pas per l'Ajuntament. Es veu a uns homes muntats a cavall. Al mig, l'abanderat. S'hi pot distingir a Miquel Carbonell, Lluís Marcé Raventós, Francesc Pujol Piera i Jaume Pujol Raventós. Davant d'ells, un escolanet de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. Al seu voltant hi ha molta gent mirant la cavalcada. Aquest dia plovia. Els animals van guarnits amb vistosos ornaments per a l'ocasió.

Tartana a la Cavalcada dels Tres Tombs, festa de Sant Antoni Abat

Acte de benedicció d'una mula al seu pas per la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida. El rector de la parròquia, Mossèn Homar és l'encarregat de beneïr el bestiar que desfila pel seu davant. Al costat dret del mossèn, el seu ajudant, sr. Tomico. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, o una mula, com en aquesta fotografia, de pas molt més vigorós que els cavalls o els matxos, que es dedocaven a les feines agràries. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.