Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús". Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, amb façana principal simètrica, amb un cos central dividit en tres trams i flanquejat per dos cossos laterals lleugerament endarrerits. Sobre la porta, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb llindes, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila, originàriament Casa Consistorial. A la llinda hi ha l'escut. L'eix central queda definit per la porta principal, la finestra entre pilastres i la balconada a la planta primera, que continua a la segona i acaba amb un capcer central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres, segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis se separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. L'edifici de l'Ajuntament està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya amb el número 1532, i també es troba inclòs al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, fitxa número 2. A l'entrada hi ha dues pilastres de ferro forjat que van ser descobertes en una remodelació de l'edifici realitzada als anys noranta del s. XX També s'hi poden observar actualment dues obres d'art: un quadre de Josep Guinovart, "Homenatge a Barradas", i, a sobre, una clau de volta procedent de l'antiga església de L'Hospitalet centre, amb la representació de Santa Eulàlia.

Tomás Giménez Bernabé

Fotografia procedent de la Memòria de l'Ajuntament de L'Hospitalet corresponent al període 1925-1926. És un retrat de Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968), que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot el 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona, on també estava instal·lada la redacció del diari La Voz de Hospitalet. Sota el seu mandat, el gener del 1925, l'Hospitalet va nomenar el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia alcalde i alcaldessa honoraris. A finals d'aquell mateix any, la població va rebre per part del monarca el títol de Ciutat. Segurament es volia compensar així la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc, que mai es va fer realitat, i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme la urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. El 1926, l'Ajuntament va organitzar un acte d'homenatge al general Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, fent col·locar una placa a la façana de l'Ajuntament en la que es deixava constància del seu nomenament com a fill predilecte del municipi. Aquest nomenament però, no va ser inclòs a les actes del Ple. El 1929 l'alcalde Tomás Giménez va quedar vidu de la seva dona Glòria Guill Moll i el Ple de l'Ajuntament la va nomenar alcaldessa honorària a perpetuïtat. Giménez va ser empresari del sector de la construcció, propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, al costat del salt de la sèquia del Molí, salt d'aigua que utilitzava com a força motriu, de igual manera que era utilitzada també pel molí fariner de la Fabregada, que va donar nom a la sèquia. Aquesta serradora de marbre estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas, en la seva confluència amb el Camí del Molí, avui Avinguda d'Isabel La Catòlica. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla a finals del segle XIX i, el 1914, va passar a mans de Tomás Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Un dels encerts del seu llarg mandat va ser el fet d'haver disposat l'empedrat de molts carrers més transitats de la ciutat i, sobretot, la molt bona relació de confiança que va establir amb l'arquitecte municipal, en Ramon Puig i Gairalt, a qui va encarregar un Pla d'Eixample de la Ciutat que va marcar, en part, l'urbanització futura de la ciutat, sobretot dels barris de Pubilla Casas, gran finca rústica que començava llavors a ser percel·lada pels seus propietaris, la família Molins, i La Florida, ambdós barris pensats per Puig i Gairalt inicialment com a ciutat-jardí. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. En una visita amb los Exploradores de Hospitalet a Monòver, el seu poble natal, l'any 1928, es va col·locar una placa de marbre amb aquesta inscripció: "Nació en esta casa el iltre. Tomás Giménez Bernabé, actual alcalde de la ciudad de Hospitalet, Jefe Superior Honorario de la Administración General y organizador de los Exploradores de España en su visita a esta población, y en recuerdo de la visita a esta, su villa natal le dedica esta placa en honorable gratitud y reconocimiento. Monovar , 17 de agosto de 1928". Va ser president de la Penya Alacantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit

Ajuntament

Regidors i funcionaris de l'Ajuntament de l'Hospitalet membres de la Comissió Permanent, presidida per l'Alcalde José Matias de España Muntadas. El quart assegut a l'esquerra és Vicenç Capdevila i Cardona, regidor de Cultura i el segon assegut a la dreta de la fotografia és el farmacèutic Enric Sanfeliu i Soto

Ajuntament. Cultura

Els regidors Vicenç Capdevila, Joan Pañella i l'alcalde José Matías de España Muntadas

Francesc Llobet i Bonastre

Nascut el 1910 a Sant Esteve Sesrovires i domiciliat al carrer Bailén de Barcelona, va ingressar a l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1942. Va ser secretari personal de l'alcalde Ramon Solanich i Riera des de 1956 fins el 1962 i, posteriorment, de l'alcalde José Matias de España Muntadas fins el 1965, quan va ser nomenat Cap de Protocol de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1980.

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Façana Ajuntament

Espectacle davant de l'Ajuntament

Ajuntament de l'Hospitalet. Es troba a la plaça del mateix nom, al barri del Centre. L'edifici va ser construït el 1894 per Francisco Mariné i va acollir la caserna de la guàrdia civil, adaptada per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, i la biblioteca municipal.

Els gegants de l'Hospitalet

Parella de gegants de l'Hospitalet, a la plaça de l'Ajuntament, davant de la Casa de la Vila. Probablement estigui feta durant la Festa Major. Es tracta de la parella de gegants antics de la ciutat, construïts a finals de la dècada de 1920 i beneïts el 10 de juny de 1928.

Núvies - Procesons - Primera Comunió - L'Ajuntament - L'Àngel del Parallamps de l'església de Mèrida

Núvies - Procesons - Primera Comunió - L'Ajuntament - L'Àngel del Parallamps de l'església de Mèrida

Núvies - L'Ajuntament - Manifestacions - Personatges - L'Hospitalet

Núvies - L'Ajuntament - Manifestacions - Personatges - L'Hospitalet

Núvies - L'Ajuntament - Manifestacions - Personatges - L'Hospitalet

Núvies - L'Ajuntament - Manifestacions - Personatges - L'Hospitalet

Inauguració Pl. Ntra. Sra. De Montserrat - Bodas - Bautizos - L'Ajuntament

Plaça Ajuntament - Núvies - Partit de futbol - Cel.lebració químics