Rambla de Just Oliveras.

Vista general de la rambla el 1917, on uns nens envolten un petit ramat de bens en una rambla encara de sorra, urbanitzada uns anys abans, el 1907. Posteriorment, a partir de 1923, els dos vials van ser empedrats amb llambordes i el passeig, on es van instal·lar bancs de pedra quan els arbres van començar a fer ombra, va ser asfaltat. Així es va mantenir fins a l'inici de les obres del metro a finals dels anys setanta. Anteriorment en aquets grans terrenys hi havia hagut la masia i les terres de Cal Tres, de la família Oliveras. Just Oliveras i Arús, propietari de moltes terres i comerciant de cereals, a qui la Rambla deu el seu nom, va cedir part dels terrenys d'aquesta explotació agrària a l'Ajuntament de l'Hospitalet per permetre la seva urbanització a partir del 1907. Un dels seus fills, Just Oliveras i Prats, va ser alcalde de l'Hospitalet en diverses ocasiona abans de la guerra civil. A mà dreta es veu l'edifici del Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, com la Torre Puig, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia un cafè i la cabina de projecció i una gran nau, com s'observa, on hi havia el pati de butaques, amb capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. La va obrir Lluís Oliveras Norta, parent de Just Oliveras, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència de que avui és el carrer Barcelona, que en aquesta època no tenia especial rellevància, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, el Garatge Oliveras, que comptava amb surtidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos. La Torre Puig, que s'aprecia més amunt, va ser projectada per l'arquitecte local Ramon Puig Gairalt, arquitecte municipal de l'Hospitalet des de 1912 i fins el 1937, com a habitatge familiar. Construïda l'any 1909, va seguir el canon estètic del modernisme. A partir del 1925, la torre va passar a ser la casa i la consulta del Dr. Josep Gajo. Durant la dècada de 1930, el nombre de pacients havia crescut tant que el Dr. Gajo va haver de fer-se fer una altra casa al costat per anar a viure-hi i fer reformes a l'edifici, ampliant la seva capacitat i convertint-lo en un d'estètica clàssica racionalista, eliminant del que havia estat la Torre Puig qualsevol element modernista, estil considerat antiquat i molt poc valorat en aquells anys. Aquest darrer va ser enderrocat a finals dels anys noranta, quan feia ja molt temps que la clínica havia estat tancada i l'edifici estava abandonat i molt deteriorat. Al fons s'aprecia l'escala d'obra per accedir al pont de ferro sobre les vies del tren de la línia de Molins de Rei i el pujol i les terres de Can Serra, òbviament encara sense urbanitzar, i, a la dreta, la muntanya de Sant Pere Màrtir. Just Oliveras i Prats (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) va ser un empresari i polític català, membre de la Lliga Regionalista, que va ser alcalde de l'Hospitalet de Llobregat en diverses ocasions, el 1916, el 1918 i el 1930. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. El seu pare, Just Oliveras i Arús, que va fer donació de les terres que van permetre l'urbanització de la Rambla, estava emparentat amb el destacat periodista, dramaturg, animador cultural, filàntrop i maçó Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), el pare del qual era un comerciant nascut a l'Hospitalet, motiu pel qual Rossend Arús va disposar en el seu testament deixar una quantitat de diners per pagar construcció de la nova Casa Consistorial i unes escoles públiques a l'Hospitalet, inaugurat el 1895, quatre anys després de la seva mort, motiu pel qual l'Ajuntament va dedicar-li un carrer a la ciutat. També va sufragar la construcció del nou ajuntament i unes escoles públiques a Das, el poble on va néixer la seva mare. Va deixar previst també que, un cop ell fos mort, es fes donació del seu habitatge del Passeig de Sant Joan a l'Ajuntament de Barcelona per tal de poder crear allà, per exprés desig d'ell, i comptant amb la seva gran biblioteca particular, la Biblioteca Pública Arús, que va crear, a la seva mort, el seu gran amic i marmessor Valentí Almirall. Just Oliveras i Prats s'afilià de ben jove a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb el seu pare i els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de Cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, on la família mantindria, però, moltes terres, ara urbanitzades, a banda i banda de La rambla, que va ser batejada així en honor del seu pare. Va ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que va ser escollit regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde, per primer cop, i es va mantenir el càrrec fins que va ser destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera el 1923, que va fer alcalde de la ciutat a l'empresari de marbres Tomàs Giménez. Duran els anys 1920 Oliveras es va dedicar activament al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet Centre i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 la seva empresa va adoptar la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Les cotxeres van estar situades inicialment en la confluència del carrer Barcelona amb la Rambla, on durant molts anys hi va haver un bust amb la seva efígie, que avui es troba situat a dalt de tot de la Rambla. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit novament alcalde de l'Hospitalet i va ocupar el càrrec fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'ajuntament. En esclatar la guerra civil espanyola va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses van ser col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida i va generar tota mena d'especulacions.

Cinematògraf Robert al Cafè de Cal Carreter.

Façana principal del Cafè de Cal Carreter, que va ser seu del cinematògraf Robert, primera sala d'exhibició cinematogràfica de la ciutat. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat el 1891, com s'observa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres) pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, es va instal·lar el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert". Es va inaugurar l'any 1907 i estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observen dos cartells a la façana amb les pel·lícules que es projectaven: una d'aventures basada en una obra de Jules Verne "Miguel Strogoff, el correo del Zar o Los dos rivales" i una altra còmica, basada en el vodevil de Maurice Kéroul i Albert Barre "L'armoire normande", estrenada el 1908 a Paris, poc després de l'obertura d'aquesta sala de cinema. A la pissarra del costat, s'informa de l'ordre de les diferents projeccions. A l'edifici del costat hi havia hagut l'estatge de la Societat Coral Campestre.

Cine Rambla

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. El Cinema Rambla, propietat de l'empresari Jaume Campreciós i Pujol va ser construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, en una de les quals, la sala 4 van tenir lloc, des de l'enderroc del Cine Oliveras el 1989 i fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010, les sessions del Cine Club l'Hospitalet, entitat nascuda el 1981 i desapareguda el 2002

Activitat per estudiants del Cine Club L'Hospitalet. al Cinema Oliveras.

Sortida dels alumnes de les sessions matinals del programa del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants" el 1985 que, des de l'inici del programa i fins el seu enderrocament el 1989, tenien lloc al Cinema Oliveras del carrer Baró de Maldà. El dibuixant de còmics Jaime Martín, vinculat a la ciutat, va reproduir aquesta fotografia en una vinyeta del seu primerenc àlbum "Sangre de barrio", ambientat a l'Hospitalet. El curs 1983-84, el Cine Club L’Hospitalet va iniciar una nova línia de programació, I'interés per la qual es manifestava ja als documents fundacionals de I'entitat. Es tractava d'un programa de difusió cinematogràfica adreçat als estudiants d'ensenyament secundari i batxillerat que es va batejar amb el nom “El cinema a I'abast dels estudiants”. Els seus objectius eren promocionar entre els mestres I'ús de les sessions cinematogràfiques com a eina pedagògica complementaria amb altres mètodes docents «tradicionals» i apropar el col·lectiu d'estudiants de la ciutat a un cinema de qualitat i no estrictament comercial que no podien veure a les sales de cinema dels seus barris. Aquest programa havia tingut precedents en les programacions per a estudiants realitzades als anys seixanta i setanta per l’entitat I'Alpha 63, pel Cine Club Objetivo o per I'Escola d'Estudis Artistics dirigida per Ricard Salvat, però en cap dels casos havia quallat a causa de la manca d'organització o recursos per poder fer una oferta continuada. El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat. Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, per tal de mantenir-la com a equipament cultural al centre de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el Cinema Oliveras va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos més, de forma similar al que va passar l'any 2010 amb l'enderrocament del Cinema Rambla de la rambla Just Oliveras.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, darrera, amb barba, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, exposa els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, aquí a la fotografia parlant, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de'aquesta important entitat cultural Hospitalenca, el Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan. Entre el públic es poden reconèixer, entre d'altres, a Lluís Crespo, Alfons Flores, Glòria Valera, Artur Arranz, Jordi Homs, Josep Flo, Teresa Flo, José Miguel Fernández, Jaume campreciós i Marià Riera.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

L'alcalde Juan Ignacio Pujana és rebut al recinte on va tenir lloc l'acte d'entrega de premis i de cloenda de la Mostra, el pati de la Biblioteca Can Sumarro, pel cofundador i Tresorer del Cine Club l'Hospitalet i membre organitzador de la Mostra, en Joan Egea i Andreu.

Acte d'inici de curs 1982-1983 del Cine Club L'Hospitalet. Presentació oficial de l'entitat.

Tot i que les projeccions del Cine Club es van iniciar unes setmanes abans amb la projecció de la pel·lícula "Novecento" de Bernardo Bertolucci, les projeccions de cinema del Cine Club l'Hospitalet al Cinema Oliveras es van inaugurar oficialment l'abril de 1982 amb la projecció de la pel·lícula "La Plaça del Diamant" de Francesc Betriu, amb la presència del propietari i empresari de la sala, Jaume Campreciós i Pujol, l'alcalde de la ciutat, Juan Ignacio Pujana i l'actriu Sílvia Munt. Va presentar la pel·lícula el crític de cinema Joan Lorente. El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós i Pujol, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada d'hospitalencs actius culturalment a la ciutat. El Cine Club va proposar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat. En aquesta fotografia, davant duna sala plena de socis de l'entitat, fonamentalment del barri del Centre-Sant Josep, que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca, (150 socis en un mes abans de la primera projecció) el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, aquí a la fotografia parlant, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència de l'alcalde Juan Ignacio Pujana.

II Mostra de Curtmetratges del Països Catalans. Taula Rodona.

Taula Rodona, moderada per Josep Mª Forn, sobre la problemàtica del curtmetratge a Catalunya realitzada a l'esplèndida sala del Cinema Oliveras durant la segona edició de la Mostra de Curtmetratges del Països Catalans el 1985.

I Mostra de Curtmetratges del Països Catalans.

El fundador i primer president del Cine Club L'Hospitalet, Joaquim Company i Prats, fa el parlament d'inauguració de les projeccions de la Primera Mostra de Curtmetratges dels Països catalans al Cinema Oliveras el 1984

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

L'origen directe del Cine Club l'Hospitalet, creat el 1981, va ser el Cine Club Alpha 63, impulsat el 1970 per Bartolomé Nájar Ruiz i Joaquim Jompany i Prats. Va ser un Cine Club d'efimera existència però que va deixar una llavor molt duradera. Dos anys més tard Joaquim Company i Prats i Bartolomé Nájar Ruiz, juntament amb Jaume Edo Miralles, Joan Egea i Andreu i Domènec Font i Blanch, membres del Grup de Cinema de l'Alpha 63, van fer la pel·lícula "Serrallonga, aspectes del x. XVII" el 1972, dirigida per Joaquim Company, reconegut fotògraf de la ciutat de l'Hospitalet i impulsor i primer president del Cine Club L'Hospitalet que, posteriorment, en els anys noranta, va ser president de la Federació Catalana de Cine Clubs. El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. Posteriorment va tenir lloc un dinar de germanor, com s 'observa en aquesta fotografia, en la que apareixen membres de les juntes directives del Cine Club de diferents èpoques com Bartolomé Nájar, Carme Arranz, Artur Arranz, Manolo Ortiz, Paco Luque, Joan Egea, Santiago Miquel, Ignasi Archs, Carme Rimbau, Vicenç Estevez i Jordi Valldeperas.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. A la fotografia, en primer pla, en Jordi Valldeperas i Almazan, membre fundador i de la junta directiva del Cine Club L'Hospitalet amb la seva parella, na Montserrat Badell i Ros durant el dinar de germanor que va tenir lloc.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

L'origen directe del Cine Club l'Hospitalet, creat el 1981, va ser el Cine Club Alpha 63, impulsat el 1970 per Bartolomé Nájar Ruiz i Joaquim Jompany i Prats. Va ser un Cine Club d'efimera existència però que va deixar una llavor molt duradera. Dos anys més tard Joaquim Company i Prats i Bartolomé Nájar Ruiz, juntament amb Jaume Edo Miralles, Joan Egea i Andreu i Domènec Font i Blanch, membres del Grup de Cinema de l'Alpha 63, van fer la pel•lícula "Serrallonga, aspectes del x. XVII" el 1972, dirigida per Joaquim Company, reconegut fotògraf de la ciutat de l'Hospitalet i impulsor i primer president del Cine Club L'Hospitalet que, posteriorment, en els anys noranta, va ser president de la Federació Catalana de Cine Clubs. El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. A la fotografia, Carme Arranz Galiano, sociòloga autora d'una tesina sobre la immigració marroquina a Barcelona, que va ser membre del col·lectiu Alpha 63, actriu a la pel·lícula sobre Serrallonga abans esmentada, cofundadora, amb Jaume Botey i Vallès i segona presidenta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i creadora i directora del nou Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que va unificar l'antic arxiu administratiu i l'arxiu històric, amb el que va ser el seu marit, Bartolomé Nájar Ruiz, arquitecte tècnic, constructor i promotor immobiliari, cofundador, amb Joaquim Company, del Cine Club Alpha 63.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. A la fotografia, d'esquerra a dreta, Santiago Miquel, Paco Luque, Joan Egea i Manuel Ortiz, membres de la junta directiva de l'entitat en el dinar de germanor que va tenir lloc.

Activitat del Cine Club L'Hospitalet. Cinema mut amb música en directe amb el pianista Joan Pineda. Pista del Centre Catòlic.

A banda de les activitat organitzades setmanalment, entre les moltes activitats puntuals en diferents llocs de la ciutat que va organitzar el Cine Club L'Hospitalet (12 hores seguides de cinema de terror, fantàstic, d'aventures, de comèdia, en diferents edicions, a l'Aula de Cultura Sant Josep, cinema a la fresca els estius al pati de la Biblioteca de can Sumarro o a la pista del Casino del Centre etc.) el 24 d'abril de 1985 es va oferir una sessió golfa de la pel·lícula muda La Chute de la maison Usher, de Jean Epstein (1928), exemple de l'exploració que l'avantguarda artística francesa feia a les seves creacions cinematogràfiques, amb acompanyament magistral al piano del mestre Joan Pineda, especialitzat en aquest tipus d'acompanyaments pianístics de cinema mut, com es feia a principis del s. XX i fins a la invenció del cinema sonor als anys trenta, que va tenir lloc a la pista del Centre Catòlic de l'Hospitalet, amb bona assistència de públic, com s'observa a la fotografia, tenint en compte l'hora d'inici de la projecció, les 23h.

Primera sessió de cinema del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras.

El 19 de febrer de 1982, a les 21h. del vespre va tenir lloc la primera sessió de cinema del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras, amb la projecció de la pel·lícula Novecento de Bernardo Bertolucci, amb una sala gairebé plena, com s'observa a la fotografia. Des de la seva presentació en societat, mitjançant una carta enviada a molta gent activa culturalment a la ciutat, realitzada el 12 de febrer de 1982 i fins el dia d'aquesta primera projecció, el Cine Club tenia va donar d'alta a més de 150 socis. El Cinema Oliveras havia estat reformat íntegrament feia pocs anys i comptava amb una esplèndida i molt còmoda sala de projeccions, dotada dels millors avenços tècnics de l'època. L'acord amb l'empresari i propietari d'aquest cinema, Jaume Campreciós i Pujol, va permetre al Cine Club comptar amb una magnífica sala d'exhibició de la seva programació setmanal, fet que va significar un tret de modernitat i professionalitat molt característic del Cine Club L'Hospitalet que l'allunyava de les esforçades i incòmodes sessions d'altres cineclubs d'antany. Aquestes sessions, realitzades sempre en dimarts al vespre mentre es van mantenir en aquest cèntric cinema, situat al c/ Baró de Maldà núm. 6, gairebé a la Plaça de l'Ajuntament, fins el tancament i enderroc d'aquest cinema per fer-hi un bloc de pisos, el 1989.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. Les iniciatives de formar un col·lectiu de cineclubs catalans va començar l’any 1957, quan el cineclub Monterols de Barcelona va impulsar una agrupació de Cineclubs de Catalunya, que no va prosperar i solament va funcionar un any. No va tornar-se a intentar fins el període 1973-1977, quan es va anar gestant novament la necessitat de crear una Federació Catalana de Cine Clubs, que va néixer, definitivament, el 1979 amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana i de potenciar el cinema com fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic arreu. L'obertura d’una oficina de serveis en 1982 va representar l’inici d’una nova etapa de la FCC, caracteritzada per la publicació del Registre Oficial de Cineclubs de Catalunya per la Generalitat, l’aprovació dels estatuts federatius (1983) i el nomenament, com director-coordinador de serveis d’aquesta oficina, de l’historiador del cinema Joquim Romaguera i Ramiò (1982-87). En 1986 la FCC ingressa en la Federació Internacional de Cine Clubs com a federació sense estat i en 2001, reformats els estatuts de la FICC, com membre de ple dret. En Joaquim Company, cofundador i president del Cine Club l'Hospitalet, va ser nomenat vicepresident de la Federació en aquesta Assemblea.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. Les iniciatives de formar un col·lectiu de cineclubs catalans va començar l’any 1957, quan el cineclub Monterols de Barcelona va impulsar una agrupació de Cineclubs de Catalunya, que no va prosperar i solament va funcionar un any. No va tornar-se a intentar fins el període 1973-1977, quan es va anar gestant novament la necessitat de crear una Federació Catalana de Cine Clubs, que va néixer, definitivament, el 1979 amb l’objectiu d’agrupar els cineclubs de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana i de potenciar el cinema com fet cultural, facilitant els serveis necessaris d’assessorament, gestió, documentació i divulgació per a estendre el moviment cineclubístic arreu. L’apertura d’una oficina de serveis en 1982 va representar l’inici d’una nova etapa de la FCC, caracteritzada per la publicació del Registre Oficial de Cineclubs de Catalunya per la Generalitat, l’aprovació dels estatuts federatius (1983) i el nomenament, com director-coordinador de serveis d’aquesta oficina, de l’historiador del cinema Joquim Romaguera i Ramiò (1982-87). En 1986 la FCC ingressa en la Federació Internacional de Cine Clubs com a federació sense estat i en 2001, reformats els estatuts de la FICC, com membre de ple dret. A la fotografia, d'esquerra a dreta, els membre de la junta directiva de la federació, entre ells, Joaquim Company, Arnau Olivar, que seria elegit president en aquesta assemblea, el director de l'oficina de suport als cine clubs de la Federació, Joaquim Romaguera i el president sortint, Jaume Mascaró, parlant. En Joaquim Company, cofundador i president del Cine Club l'Hospitalet, va ser nomenat vicepresident de la Federació en aquesta Assemblea.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. A la fotografia, d'esquerra a dreta, els membre de la junta directiva de la federació, entre ells, Joaquim Company, Arnau Olivar, el director de l'oficina de suport als cine clubs de la Federació, Joaquim Romaguera i la cadira buida de Jaume Mascaró, que havia sortit feia poc. En Joaquim Company, cofundador i president del Cine Club l'Hospitalet, va ser nomenat vicepresident de la Federació en aquesta Assemblea.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. Posteriorment va tenir lloc un dinar de germanor. A la fotografia, d'esquerra a dreta, Joaquim Company, Amadeu Juan, Jordi Maluquer, Miquel Porter, Arnau Olivar, Juan Ignacio Pujana i Jaume Mascaró.

Can Casas, "l'Ateneïllo", local del Cine Club l'Hospitalet, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.

Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.

Local del Cine Club L'Hospitalet.

Escala i entrada a la seu del Cine Club l'Hospitalet, al segon pis de l'edifici modernista del carrer Major núm. 54, Can Casas, obra realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs, propietari també d'un important immoble modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Aquest edifici del carrer Major 54 està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50)