Rambla de Just Oliveras.

Vista general de la rambla el 1917, on uns nens envolten un petit ramat de bens en una rambla encara de sorra urbanitzada uns anys abans. Posteriorment, a partir de 1923, els dos vials van ser empedrats amb llambordes i el passeig, on es van instal·lar bancs de pedra quan els arbres van començar a fer ombra, va ser asfaltat. Així es va mantenir fins a l'inici de les obres del metro a finals dels anys setanta. Anteriorment en aquets grans terrenys hi havia hagut la masia i les terres de Cal Tres, de la família Oliveras. Just Oliveras i Arús, propietari de moltes terres i comerciant de cereals, a qui la Rambla deu el seu nom, va cedir part dels terrenys d'aquesta explotació agrària a l'Ajuntament de l'Hospitalet per permetre la seva urbanització a partir del 1907. Un dels seus fills, Just Oliveras i Prats, va ser alcalde de l'Hospitalet en diverses ocasiona abans de la guerra civil. A mà dreta es veu l'edifici del Cinema Imperial, que va funcionar de 1911 a 1933, un edifici senzill i funcional, inicialment d'estètica modernista, com la Torre Puig, que estava format per dos cossos, el de l'entrada, on hi havia un cafè i la cabina de projecció i una gran nau, com s'observa, on hi havia el pati de butaques, amb capacitat per a set-cents espectadors. Va ser la primera sala de cinema construïda expressament per aquest fi a l'Hospitalet, on les projeccions s'havien fet anteriorment al Cafè de Cal Carreter del carrer Major de 1907 a 1914. La va obrir Lluís Oliveras Norta, parent de Just Oliveras, en uns terrenys de la família situats a la Rambla amb la confluència de que avui és el carrer Barcelona, que en aquesta època no tenia especial rellevància, com s'observa a la fotografia. A partir de 1924, quan el mateix empresari va obrir el Cinema Oliveras al carrer Baró de Maldà, més modern i confortable, va anar perdent protagonisme fins que, a partir de 1934, l'edifici va ser reconvertit en un garatge, el Garatge Oliveras, que comptava amb surtidor de benzina, que va funcionar fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per donar pas a la construcció d'un gran bloc de pisos. La Torre Puig, que s'aprecia més amunt, va ser projectada per l'arquitecte local Ramon Puig Gairalt, arquitecte municipal de l'Hospitalet des de 1912 i fins el 1937, com a habitatge familiar. Construïda l'any 1909, va seguir el canon estètic del modernisme. A partir del 1925, la torre va passar a ser la casa i la consulta del Dr. Josep Gajo. Durant la dècada de 1930, el nombre de pacients havia crescut tant que el Dr. Gajo va haver de fer-se fer una altra casa al costat per anar a viure-hi i fer reformes a l'edifici, ampliant la seva capacitat i convertint-lo en un d'estètica clàssica racionalista, eliminant del que havia estat la Torre Puig qualsevol element modernista, estil considerat antiquat i molt poc valorat en aquells anys. Aquest darrer va ser enderrocat a finals dels anys noranta, quan feia ja molt temps que la clínica havia estat tancada i l'edifici estava abandonat i molt deteriorat. Al fons s'aprecia l'escala d'obra per accedir al pont de ferro sobre les vies del tren de la línia de Molins de Rei i el pujol i les terres de Can Serra, òbviament encara sense urbanitzar, i, a la dreta, la muntanya de Sant Pere Màrtir. Just Oliveras i Prats (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) va ser un empresari i polític català, membre de la Lliga Regionalista, que va ser alcalde de l'Hospitalet de Llobregat en diverses ocasions, el 1916, el 1918 i el 1930. Pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. El seu pare, Just Oliveras i Arús, que va fer donació de les terres que van permetre l'urbanització de la Rambla, estava emparentat amb el destacat periodista, dramaturg, animador cultural, filàntrop i maçó Rossend Arús i Arderiu (1845-1891), el pare del qual era un comerciant nascut a l'Hospitalet, motiu pel qual Rossend Arús va disposar en el seu testament deixar una quantitat de diners per pagar construcció de la nova Casa Consistorial i unes escoles públiques a l'Hospitalet, inaugurat el 1895, quatre anys després de la seva mort, motiu pel qual l'Ajuntament va dedicar-li un carrer a la ciutat. També va sufragar la construcció del nou ajuntament i unes escoles públiques a Das, el poble on va néixer la seva mare. Va deixar previst també que, un cop ell fos mort, es fes donació del seu habitatge del Passeig de Sant Joan a l'Ajuntament de Barcelona per tal de poder crear allà, per exprés desig d'ell, i comptant amb la seva gran biblioteca particular, la Biblioteca Pública Arús, que va crear, a la seva mort, el seu gran amic i marmessor Valentí Almirall. Just Oliveras i Prats s'afilià de ben jove a la Lliga Regionalista i el 1907, juntament amb el seu pare i els seus germans, va promoure el segon eixample de l'Hospitalet urbanitzant la finca de Cal Tres, propietat de la família, de la que en sortiria l'actual Rambla Just Oliveras, on la família mantindria, però, moltes terres, ara urbanitzades, a banda i banda de La rambla, que va ser batejada així en honor del seu pare. Va ser nomenat cap de la secció local de la Lliga Regionalista, amb la que va ser escollit regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en les eleccions municipals de 1914. L'1 de gener de 1916 fou escollit alcalde, per primer cop, i es va mantenir el càrrec fins que va ser destituït en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera el 1923, que va fer alcalde de la ciutat a l'empresari de marbres Tomàs Giménez. Duran els anys 1920 Oliveras es va dedicar activament al món empresarial gràcies a la bona marxa del negoci del seu pare i la dot aportada per la seva esposa, Josefa Durban i Casas. El 6 d'agost de 1921 va inaugurar la línia d'autobusos entre l'Hospitalet Centre i la plaça d'Espanya de Barcelona. El 1927 la seva empresa va adoptar la forma de societat anònima Oliveras SA i va connectar viatges amb Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. Les cotxeres van estar situades inicialment en la confluència del carrer Barcelona amb la Rambla, on durant molts anys hi va haver un bust amb la seva efígie, que avui es troba situat a dalt de tot de la Rambla. Amb la caiguda de la dictadura, el 5 de març de 1930, Just Oliveras fou escollit novament alcalde de l'Hospitalet i va ocupar el càrrec fins al 14 d'abril de 1931, quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'ajuntament. En esclatar la guerra civil espanyola va decidir quedar-se a la vila, tot i que les seves empreses van ser col·lectivitzades. El 1938 fou assassinat al garatge de casa seva juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas. La seva mort mai ha estat aclarida i va generar tota mena d'especulacions.

Cine Rambla

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

L'alcalde Juan Ignacio Pujana és rebut al recinte on va tenir lloc l'acte d'entrega de premis i de cloenda de la Mostra, el pati de la Biblioteca Can Sumarro, pel cofundador i Tresorer del Cine Club l'Hospitalet i membre organitzador de la Mostra, Joan Egea i Andreu.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, darrera, amb barba, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, exposa els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan. Entre el públic es poden reconèixer, entre d'altres, a Lluís Crespo, Alfons Flores, Glòria Valera, Artur Arranz, Jordi Homs, Josep Flo, Teresa Flo, José Miguel Fernández, Jaume campreciós i Marià Riera.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet.

Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet. En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement de la important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu, Paco Candel, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, aquí a la fotografia parlant, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan.

II Mostra de Curtmetratges del Països Catalans. Taula Rodona.

Taula Rodona, moderada per Josep Mª Forn, sobre la problemàtica del curtmetratge a Catalunya realitzada al Cinema Oliveras durant la segona edició de la Mostra de Curtmetratges del Països Catalans el 1985.

I Mostra de Curtmetratges del Països Catalans.

El fundador i primer president del Cine Club L'Hospitalet fa el parlament d'inauguració de les projeccions de la Primera Mostra de Curtmetratges dels Països catalans al Cinema Oliveras el 1984

Activitat del Cine Club L'Hospitalet. Cinema mut amb música en directe amb el pianista Joan Pineda. Pista del Centre Catòlic.

A banda de les activitat organitzades setmanalment, entre les moltes activitats puntuals en diferents llocs de la ciutat que va organitzar el Cine Club L'Hospitalet (12 hores seguides de cinema de terror, fantàstic, d'aventures, de comèdia, en diferents edicions, a l'Aula de Cultura Sant Josep, cinema a la fresca els estius al pati de la Biblioteca de can Sumarro o a la piata del Casino del Centre etc.) el 24 d'abril de 1985 es va oferir una sessió golfa de la pel·lícula muda La Chute de la maison Usher, de Jean Epstein (1928), exemple de l'exploració que l'avantguarda artística francesa feia a les seves creacions cinematogràfiques, amb acompanyament magistral al piano del mestre Joan Pineda, especialitzat en aquest tipus d'acompanyaments pianístics de cinema mut, com es feia a principis del s. XX i fins a la invenció del cinema sonor als anys trenta, que va tenir lloc a la pista del Centre Catòlic de l'Hospitalet, amb bona assistència de públic, com s'observa a la fotografia, tenint en compte l'hora d'inici de la projecció, les 23h.

Primera sessió de cinema del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras.

El 19 de febrer de 1982, a les 21h. del vespre va tenir lloc la primera sessió de cinema del Cine Club L'Hospitalet al Cinema Oliveras, amb la projecció de la pel·lícula Novecento de Bernardo Bertolucci, amb una sala gairebé plena, com s'observa a la fotografia. Des de la seva presentació en societat, mitjançant una carta enviada a molta gent activa culturalment a la ciutat, realitzada el 12 de febrer de 1982 i fins el dia d'aquesta primera projecció, el Cine Club tenia va donar d'alta a més de 150 socis. El Cinema Oliveras havia estat reformat íntegrament feia pocs anys i comptava amb una esplèndida i molt còmoda sala de projeccions, dotada dels millors avenços tècnics de l'època. L'acord amb l'empresari i propietari d'aquest cinema, Jaume Campreciós, va permetre al Cine Club comptar amb una magnífica sala d'exhibició de la seva programació setmanal, fet que va significar un tret de modernitat i professionalitat característic del Cine Club L'Hospitalet que l'allunyava de les esforçades i incòmodes sessions d'altres cineclubs d'antany. Aquestes sessions, realitzades sempre en dimarts al vespre mentre es van mantenir en aquest cèntric cinema, situat al c/ Baró de Maldà núm. 6, gairebé a la Plaça de l'Ajuntament, fins el tancament i enderroc d'aquest cinema, el 1989.

Assemblea de la Federació de Cine Clubs de Catalunya, 23 de febrer de 1985

El dissabte 23 de febrer de 1985, va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Aula de Cultura del barri de Sant Josep de l’Hospitalet, organitzada pel Cine Club L'Hospitalet i la Federació Catalana de Cine Clubs i amb el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet, l’Assemblea de la Federació Cine Clubs de Catalunya. A la fotografia, en primer pla, en Jordi Valldeperas i Almazan, membre de la junta directiva del Cine Club L'Hospitalet amb la seva parella, na Montserrat Badell i Ros durant el dinar de germanor.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte de cloenda, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, "Sumarro's Films", com es pot llegir a la fotografia, amb els diferents espais (entrada als estudis, aquí amb uns okupas punkies recreada, entre altres, per l'actriu i membre de la cooperativa GAT Pepa Calvo i escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

En Jaume Campreciós, propietari i empresari del Cinema Oliveras, seu de les projeccions regulars dels dimarts a la nit del Cine Club l'Hospitalet fins que aquest va ser enderrocat el 1989 (quan van passar a fer-se al Rambla Cinemes, també de la seva propietat) i on es van fer també les projeccions dels curts presentats a la Mostra, entra al recinte dels suposats estudis cinematogràfics, el Pati de la Biblioteca Can Sumarro, acompanyat de la seva dona. Pèrit industrial i empresari cinematogràfic de l’Hospitalet de Llobregat, Jaume Campreciós Pujol va morir el 2017 a l’edat de 85 anys. Va ser un apassionat del cinema, que va seguir la tradició iniciada pel seu pare, que va arribar a ser propietari de 7 sales de cinemes a l'Hospitalet de Llobregat i 5 a Cornellà. Un dels seus fills va heretat la passió i afició pel cinema i la saga ha arribat a la tercera generació. Jaume Campreciós va ser un dels fundadors de l'ACEC (Àrea Catalana d'Exhibició Cinematogràfica) el 1985 ocupant el càrrec de president durant deu anys.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte de cloenda, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un plano amb travelling, com s'observa a la fotografia, de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte de cloenda, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, com s'observa a la fotografia, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. Veiem entrar aquí a Miguel Montes, actor, cap tècnic i membre de la Cooperativa Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet acompanyat de la seva filla i de la seva dona Anna, rebuts per Sebastià Badia i Glòria Valera, membres de la comissió organitzadora de l'Acte de Cloenda. Al fons, Carme Arranz, membre també de la comissió organitzadora, reb l'actriu i membre de la cooperativa GAT Minerva Álvarez.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Per aquest acte de cloenda, que va tenir lloc la nit del 15 de juny de 1984 al pati de la biblioteca de Can Sumarro, la Comissió organitzadora, en la que van participar diferents agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT) i els directors de les diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre llavors director de la de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via de travelling, com s'observa a la fotografia. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat amb més poder de convocatòria. En aquest mateix espai el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Els actors presentadors de l'Acte, que representaven a un parell d'estrelles de Hollywood dels anys vint que rebien els convidats a un gran estudi cinematogràfic per fer entrega d'uns premis, a l'entrada als estudis disposats a rebre els convidats, a l'inici de l'Acte.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Francisco Javier Luque Tenorio i la seva companya Carmen rebuts pels actors presentadors el dia de l'Acte de Cloenda de la Mostra. Paco Luque, fa formar part el Col·lectiu Penta, que va rodar un documental sobre la figura i la mort del maquis anarquista hospitalenc Quico Sabater. En aquells moments era resident a Vic amb la seva companya i els seus fills. Poc després de la seva tornada a l'Hospitalet, Luque s'integraria al Cine Club l'Hospitalet, del que seria president el 1992, i seria director de l'Aula de Cultura de Bellvitge durant una bona colla d'anys.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

L'alcalde de l'Hospitalet, Juan Ignacio Pujana, dalt de tot de l'escenari amb els presentadors de la gala de cloenda.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Els actors presentadors de l'Acte, que representaven a un parell d'estrelles de Hollywood dels anys vint, que rebien els convidats a un gran estudi cinematogràfic per fer entrega d'uns premis, baixant amb parsimònia l'escala de l'escenari principal després de finalitzar l'acte.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Per aquest acte de cloenda, que va tenir lloc la nit del 15 de juny de 1984 al pati de la biblioteca de Can Sumarro, la Comissió organitzadora, en la que van participar diferents agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT) i els directors de les diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre llavors director de la de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, com el de la fotografia, on s'observa el cartell anunciador la la Mostra, etc) units per una via de travelling. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat amb més poder de convocatòria. En aquest mateix espai el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Moderada pel cofundador del Cine Club L'Hospitalet i membre del comité organitzador de la 1ª Mostra de Curtmetratges dels Països catalans, Joan Egea i Andreu, aquesta Taula Rodona va abordar la temàtica de la Mediterrània com a nexe d'unió cultural entre els pobles que hi tenen accés a aquest mar. Els convidats van ser el polític i escriptor Ignasi Riera, l'actor i cantautor Ovidi Montllor i l'escriptor Jaume Fuster. L'acte va tenir lloc a la l'avui desapareguda Sala d'Actes de l'Ateneu de Cultura Popular quan aquesta entitat tenia encara la seva seu a l'edifici municipal l'Harmonia. Entre els assistents, es poden distingir, a primera fila, socis i sòcies històriques de l'Ateneu de Cultura Popular com en Rafael Ferrer i la Pilar Cuyàs i les germanes Audí, l'impressor, escaquista i membre de la Junta directiva del Cine Club Ignasi Archs i el president d'Òmnium Cultural l'Hospitalet, vice-president de l'Ateneu de Cultura Popular i regidor de l'ajuntament Enric Vila i de la Hoz, en primer terme, amb corbata i ulleres.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Moderada pel cofundador del Cine Club L'Hospitalet i membre del comité organitzador de la 1ª Mostra de Curtmetratges dels Països catalans, Joan Egea i Andreu, aquesta Taula Rodona va abordar la temàtica de la Mediterrània com a nexe d'unió cultural entre els pobles que hi tenen accés a aquest mar. Els convidats van ser el polític i escriptor Ignasi Riera, l'actor i cantautor Ovidi Montllor i l'escriptor Jaume Fuster. L'acte va tenir lloc a la l'avui desapareguda Sala d'Actes de l'Ateneu de Cultura Popular quan aquesta entitat tenia encara la seva seu a l'edifici municipal l'Harmonia.