• AMHLAF01400063.jpeg
    Façana del Teatre Joventut
    Façana del Teatre Joventut abans de la seva remodelació. El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Equipaments culturals
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400061.jpeg
    Maqueta del Teatre Joventut
    Maqueta prèvia per a la remodelació del Teatre Joventut. Actualment s'exhibeix al vestíbul del primer pis del Teatre. El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Equipaments culturals
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400067.jpeg
    Interior del Teatre Joventut
    El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. Vista de la seva esplèndida sala i escenari abans de la seva inauguració. S'observa que el terra de l'escenari no estava encara pintat de negre,. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Equipaments culturals
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400069.jpeg
    Façana i entrada principal del Teatre Joventut
    El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. Vista de la seva esplèndida façana estucada art-déco i d'una de les tres portes amb que compta l'entrada principal, protegida per una generosa i molt útil marquesina El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Equipaments culturals
    Teatre Joventut
  • AMHLAF0025728.jpg
    Cine Joventut
    Vista de l'interior del Cine Joventut realitzada des de l'amfiteatre, amb la seva característica planta pentagonal noucentista d'inspiració art déco, com la seva façana (veure fotografia núm. 25729). La fotografia és de mitjans dels anys trenta. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0025729.jpg
    Cine Joventut
    La Pel·lícula que hi ha anunciada al cartell de la façana és Shangai Express, pel·lícula de Joseph Von Stembreg de 1932, protagonitzada per Marlene Dietrich. El Cinema Joventut es va fer el 1931, així que la fotografia va ser realitzada entre entre 1932 i 1939, perquè després de l guerra civil el seu nom va a pasar a ser Cine Juventud, en castellà. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF01400062.jpeg
    Façana del Teatre Joventut
    Façana del Teatre Joventut abans de la seva remodelació. El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cinema Joventut
    Equipaments culturals
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400068.jpeg
    Entrada principal del Teatre Joventut
    El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. Vista de la seva esplèndida façana estucada art-déco i d'una de les tres portes amb que compta l'entrada principal, protegida per una generosa i molt útil marquesina El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Equipaments culturals
    Cinema Joventut
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400065.jpeg
    Façana del Teatre Joventut
    El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut a principi dels anys vuitanta. Vista de la seva esplèndida façana estucada art déco. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Equipaments culturals
    Cinema Joventut
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400066.jpeg
    Interior del Teatre Joventut
    El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. Vista de la seva esplèndida sala i escenari abans de la seva inauguració. S'observa que el terra de l'escenari no estava encara pintat de negre,. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Equipaments culturals
    Cinema Joventut
    Teatre Joventut
  • AMHLAF01400064.jpeg
    Façana del Teatre Joventut
    Façana del Teatre Joventut abans de la seva remodelació. La fotografia mostra els treballs de demolició de l'estructura anterior, realitzada en la primera fase de les obres que, com es pot observar per les dates, van durar deu anys. El Teatre Joventut és un equipament municipal que es va inaugurar a l'any 1991 després de l'adquisició per part de l'Ajuntament de l'antic Cinema Joventut. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Equipaments culturals
    Cinema Joventut
    Teatre Joventut