Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50)
Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics.
Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana.
La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica.
Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades.
Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet.
Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.
Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell.
A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.
VIII Aniversari. CCCXXXVIII Concert a càrrec de "Orquesta íntima de cámara" de les joventuts musicals espanyoles. A la sala del Centre Catòlic el 8 de maig de 1955
Per commemorar el vuitè aniversari, l'Agrupació d'Amics de la Música prepara la visita de la que és la primera orquestra que visità I'Hospitalet de la guerra ençà: L'orquestra Íntima de Cambra, formada per membres de les Joventuts Musicals Espanyoles i que actua dirigida per Antoni Ros Marba, en el que deuria ésser un dels seus primers concerts com a director. Comptava
aleshores divuit anys d'edat.
VIII Aniversari. CCCXXXVIII Concert a càrrec de "Orquesta íntima de cámara" de les joventuts musicals espanyoles. A la sala del Centre Catòlic el 8 de maig de 1955
Per commemorar el vuitè aniversari, l'Agrupació d'Amics de la Música prepara la visita de la que és la primera orquestra que visità I'Hospitalet de la guerra ençà: L'orquestra Íntima de Cambra, formada per membres de les Joventuts Musicals Espanyoles i que actua dirigida per Antoni Ros Marba, en el que deuria ésser un dels seus primers concerts com a director. Comptava
aleshores divuit anys d'edat.
Recital de piano a càrrec de M. Carme Vilà i Sanmiquel.
Díptic amb el programa del Recital de piano, a càrrec de Ma. Carme Vila i Sanmiquel, organitzat per l'Ateneu de Cultura Popular (Barcelona, c. de, 124), i dins dels actes de celebració del 50è aniversari de l'entitat. S'inclou una ressenya biogràfica de la intèrpret en la que es fa menció dels seus estudis musicals amb el mestre compositor Jaume Ventura Tort i el programa detallat de les peces. Full plegat en 2 parts.
Díptic del concert de piano que realitzà M. Carme Vilà i Sanmiquel a la sala d'actes de l'Ateneu de Cultura Popular. La portada l'ocupa un dibuix de Rafael Garrich d'una dona asseguda tocant un piano de cua. A l'interior hi ha una petita biografia de la pianista en la que fa constar que comencà els seus estudis musicals amb el mestre i compositor Jaume Ventura Tort. També inclou la relació de peces que interpretà.
