• AMHLAF0004952.jpg
    Carrer del Teide
    Vista del carrer Teide mirant cap a Barcelona. Al fons, blocs de pisos separats per les vies del tren que delimiten els barris de Les Planes i de Sant Josep
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Edificis
    Solars
    Transports
  • AMHLAF0003285.jpg
    Fàbrica La Cardoner
    Vista de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i Pubilla Cases i davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
    Arquitectura i urbanisme
    Autobusos
    Bòbiles
    Cardoner, La
    Carrers
    Cotxes
    Indústries
    Transports
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0003284.jpg
    Fàbrica La Cardoner
    Vista aèria de la fàbrica La Cardoner. Al fons, el barri de La Florida i a l'esquerra el barri de Pubilla Cases. Davant, l'avinguda Isabel La Catòlica abans del desdoblament de carrils. Aquesta gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes, treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament.
    Arquitectura i urbanisme
    Bòbiles
    Camions
    Cardoner, La
    Carrers
    Cotxes
    Indústries
    Transports
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0024811.jpg
    Antiga estació de la Renfe de la Rambla Just Oliveras.
    Vehicles de pavimentació i asfaltat estacionats davant l'antiga estació de tren de Renfe la rambla de Just Oliveras corresponent a la línia de Vilafranca. Darrere es veuen els blocs del nou barri de Can Serra. A la dreta, un dels diversos molls de mercaderies de l'estació de la Renfe, que comptava ja llavors, abans de la construcció de la nova estació, amb una gran extensió de terrenys adjacents. Durant els anys vint del s. XX es van pavimentar amb llambordes un bon nombre de carrers de l'Hospitalet, com la Rambla Just Oliveras, que es va mantenir gairebé idèntica a l'aspecte que tenia en aquesta fotografia fins el 1977, quan es va obrir per permetre la construcció del metro. La nova estació s'havia fet pocs anys abans.
    Camions
    Cotxes
    Transports
  • AMHLAF0002977.jpg
    Plaça Espanyola
    Vista parcial de la plaça Espanyola. Es veu l'edifici on hi ha un gimnàs i a la plana baixa una espardenyeria. Al costat esquerra es veu un tros del bar Llorens on hi tenia la seva seu el Club Pimpinela i a la dreta, casa modernista de planta baixa i un pis construïda al 1907, coneguda com Casa Balcells i que actualment no existeix, (enderrocada al 1967).
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Bars
    Cotxes
    Edificis
    Establiments comercials
    Places
    Transports
  • AMHLAF0004727.jpg
    Solar d'aparcament
    Solar d'aparcament davant els blocs La Florida (antigament blocs Onésimo Redondo) La imatge reflexa el caos urbanístic de finals dels anys setanta del s.XX al barri de La Florida.
    Aparcaments
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Transports
  • AMHLAF0004248.jpg
    Parròquia de la Mare de Déu de la Llum
    Façana principal i cases del voltant de la parròquia Mare de Déu de la Llum, ubicada al carrer de l'Enginyer Moncunill cantonada amb el carrer de la Primavera, al barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Torres elèctriques
    Transports
  • AMHLAF0004666.jpg
    Nens jugant al carrer al barri de La Florida
    Nens jugant en una furgoneta abandonada al barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Blocs La Florida
    Bloques Onésimo Redondo
    Cotxes
    Edificis
    Furgonetes
    Infants
    Persones
    Transports
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0004759.jpg
    Cruïlla carrer de Pedraforca amb avinguda de Miraflores
    Cruïlla carrer de Pedraforca amb avinguda de Miraflores
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Transports
  • AMHLAF0022818.jpeg
    Mercat Central de l'Hospitalet
    Obres de construcció del mercat central de fruites i verdures des de la carretera de Collblanc. En els anys cinquanta, el creixement de la població i la importància que anava adquirint l'Hospitalet va animar a les autoritats a construir un mercat central de més amplitud i capacitat que satisfés les necessitats de més de 100.000 habitants. El nou projecte dissenyat per l'arquitecte municipal consistia en la construcció de tres pavellons independents. Es construí en dues fases i la primera es va donar per acabada i en explotació comercial el 12 de gener de 1966.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Cotxes
    Edificis
    Mercat Central
    Mercats
    Obres
  • AMHLAF0004571.jpg
    Carretera de Collblanc
    Carretera de Collblanc en el tram del pont que travessa l'actual carrer Josep Sunyol i Garriga. A l'esquerra de la imatge, l'edifici de la Creu Roja de Pubilla Cases i a la dreta, passat el pont, Can Rigalt
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Can Rigalt
    Carrers
    Cotxes
    Equipaments mèdics
    Hospital de la Creu Roja
    Masies
    Sanitat i salut
    Transports
  • AMHLAF0022820.jpeg
    Mercat Central de l'Hospitalet
    Vista del mercat central des de la carretera de Collblanc.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Fanals
    Mercat Central
    Mercats
    Mobiliari urbà
    Transports
  • AMHLAF0003877.jpg
    Carrer de Santa Bàrbara
    Vista general del carrer i al fons, el carrer Lleida. Es veu un senyora escombrant l'entrada de casa seva.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Transports
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0002550.jpg
    Festa major de 1927. Carrer Major. Entrada a Can Vila o Can Modolell, a la finca de la família Prats.
    Rètol anunciant la festa major de l'Hospitalet de l'any 1927 a l'inici del carrer Major, a l'alçada del que avui és la Plaça de la Remunta i el carrer Femades, que s'observa a la dreta de la fotografia. (Ubicació facilitada per Marta Piera el 24/08/2020). Es pot observar a l'esquerra la senyorial entrada a la gran finca dels Prats, on hi havia llavors el Mas Modolell de la Torre, també conegut com a Mas Burguera o Can Vila, motius relatius als masovers que van anar explotant el mas al llarg dels temps. Aquesta finca, que va arribar a disposar de 6,86 hectàrees de terreny pel conreu, des del carrer Major, com s'observa, fins al Torrent d’en Canyet, destacava tant pel seu volum, que deixava constància de la seva importància, com pel fet que la casa pairal estava adossada a una torre de vigilància o talaia de guaita de 14m. d'alçada, construïda el s. XVI, que permetia la visió del delta del Llobregat fins al mar, per protegir els habitants de la casa i de l’entorn de les ràtzies dels pirates sarraïns. El mur i la portalada s'aprecien ja força atrotinats pel pas dels anys i per les successives batalles (de la guerra del francés i de les guerres carlines) que la van deixar amb força marques de metralla, ja que en aquest indret, com segurament recordava alguna de les plaques de marbre situades a la façana de l'edifici del davant, es va establir una consistent fortificació de pedra amb robusta portalada de fusta en l'època de la primera carlinada, que va ser desmuntada i subhastada per l'Ajuntament el 1843. L'edifici que s'aprecia al darrere, on hi ha la tartana, un singular edifici de tres pisos, amb torre de guaita, que s'aprecia a la fotografia, un únic balcó i profusió de finestres, algunes de les quals van ser posteriorment tapiades, que era molt gran comparat amb les edificacions del voltant de la mateixa època, mitjans del s. XIX i que comptava amb un gran pati interior que estructurava tot un seguit de dependències que l'envoltaven, que arribaven fins el carrer Barcelona, era antigament, fins a finals del s. XIX, un quarter militar, probablement l'antiga caserna de La Remunta, que va ser creada el 1740. La Caserna de La Remunta es va instal·lar a partir de 1862 a la gran finca agrària coneguda com a Ca n' Angulo, situada molt a la vora d'aquest edifici i s'hi va mantenir allà, com a dipòsit de sementals de l'exèrcit, fins el 1994. En aquesta època, 1927, la finca ja havia deixat de funcionar a ple rendiment com a explotació agrària, doncs el 1923 les germanes Maria i Consuelo Prats van presentar a l'Ajuntament un gran projecte per urbanitzar i parcel·lar totalment la seva propietat, projecte que va ser aprovat i que va donar pas a l'obertura del carrer Frederic Prats, Passatge Vila, c/ Reforma , c/ Talaia i c/ Riera de l'escorxador. Les plumes d'aigua del Canal de la Infanta corresponents a aquesta finca van ser cedides per les germanes Prats a l'Ajuntament, que les va acceptar gustosament per tal d'abocar-les al clavagueram públic per tal de sanejar-lo de quan en quan. Tot i això la masia Can Vila o Can Modolell de la Torre es va mantenir dreta, cada cop més envoltada de blocs de pisos, fins el 1972, quan va ser finalment enderrocada. La Talaia, la torre de guaita de la finca, va ser traslladada pedra a pedra al seu actual emplaçament, a la Plaça de Josep Bordonau. Durant el trasllat, tot i que va estar supervisat per tècnics de patrimoni de la Diputació de Barcelona, van desaparèixer, sorprenent i inexplicablement, les arcades de pedra de les finestres de les golfes, que van haver de ser substituïdes, posteriorment a la seva inauguració el 1973, que es va fer sense que la "nova" Talaia estigués acabada de muntar, per unes de noves.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Festes
    Festes majors
    Transports
    Can Vila
    Can Modollel de la Torre
    La Talaia
    Plaça de la Remunta
  • AMHLAF0000164.jpg
    Casino del Centre
    Vista exterior del Casino del Centre. Es veuen cotxes estacionats dins del seu pati. La pisarra situada a mà esquerra de la porta d'entrada anuncia: "Casino Nacional, 10 marzo 1974, Baile, Gran concierto de Josep Mª Damunt". En el balcó central, hi ha un rètol que anuncia una de les entitats instal·lades en el Casino del Centre: "Club Ajedrez Hospitalet" -amb el seu escut-, que anteriorment va tenir la seva seu, fins el seu enderrocament el 1965, a l'Ateneu La Unió del carrer Rossend Arús 49. A la finestra que queda a la dreta de la porta hi ha un cartell anunciant la representació de la zarzuela "Marina" a càrrec de la Companyia del Mestre Josep Mª Damunt. A L'altra banda de la porta hi ha 2 cartells anunciadors il·legibles amb activitats de l'entitat. Edifici de l'any 1874, ubicat al c/ Enric Prat de la Riba núm. 337-339 (cantonada amb Rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu). Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Cotxes
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Transports
  • AMHLAF0005009.jpg
    La Farga i la casa del director de Can Vilumara
    Vista de la façana posterior de la Farga (Altos Hornos de Cataluña S.A.) i de la façana principal de la casa del director de la fàbrica de sedes de Can Vilumara. Aquesta caseta d'estil modernista està catalogada en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) amb el núm. de fitxa 33.
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arquitectura i urbanisme
    Can Vilumara
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Indústries
    Transports
  • AMHLAF0005010.jpg
    La Farga i la casa del director de Can Vilumara
    Vista de la façana posterior de la Farga (Altos Hornos de Cataluña S.A.) i de la façana principal de la casa del director de la fàbrica de sedes de Can Vilumara. Aquesta caseta d'estil modernista està catalogada en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) amb el núm. de fitxa 33.
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arquitectura i urbanisme
    Can Vilumara
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Indústries
    Transports
  • AMHLAF0004272.jpg
    Plaça Constitució i carrer Major
    Vista de la plaça de la Constitució i del carrer Major inundats. Cada cop que plovia a bots i barrals, les aigües provinents dels torrents del Samontà, d'Esplugues i, de vegades, del propi riu Llobregat convertien en una piscina, i posteriorment en un fangar, el carrer Major. Molts edificis d'aquest carrer tenien posats, en la part baixa de les seves portes d'accés, dues guies de ferro per poder encaixar els dues de forta pluja, una fusta per tal dimpedir l'entrada d'aigua i protegís els habitatges d'inundacions. Es veuen vàries persones a l'aixopluc del balcó situat sobre de la Vaqueria Suiza, que portava la Sra. Arsenia, que antigament era a la cantonada amb el carrer Major. També es veu la font de la plaça.
    Arquitectura i urbanisme
    Climatologia
    Cotxes
    Font de la plaça de la Constitució
    Fonts
    Inundacions
    Natura i medi ambient
    Places
    pluges
    Transports
  • AMHLAF0000575.jpg
    Antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet.
    Temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. Es veu la façana principal del temple, amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso", informant els vianants per tal que en tinguin precaució abans de travessar la via. En primer terme, a l'esquerra, un "automóvil al paso", en efecte, l'autobús de l'empresa Oliveras, procedent de Sant Boi cap a Barcelona. A la dreta una tartana portada per un cavall. Aquest tipus de carruatge, com el de la fotografia, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. Disposava d'un graó plegable al darrera per permetre l'accés dels viatgers. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus d'aquesta portalada van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa, prop d'on havia estat situat el local de la CNT. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir, al mateix lloc on havia estat l'antiga però reculada respecte a la seva inicial ubicació, tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici, de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 003. Puig i Janer va recuperar, pel seu projecte de reordenació de la plaça de del davant de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament, pel qual va projectar l'edifici de la Caixa de Pensions, un projecte urbanístic de 1932 del llavors arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, mort prematurament per malaltia el 1937.
    Carros i carruatges
    Cotxes
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0000923.jpg
    Cos de bombers de l'Hospitalet
    Equipament del cos de bombers de l'Hospitalet durant la segona República. Es veu cotxe anti-incendis i 3 carretons més petits davant l'oficina de Correus i Telègrafs. A mà dreta es veu l'entrada amb rètol d'una sastreria "Casa Juana Sastre"
    Arquitectura i urbanisme
    Bombers
    Correus i telègrafs
    Cossos de seguretat
    Cotxes
    Edificis
    Informació i comunicació
    Seguretat i defensa
    Transports
  • AMHLAF0003832.jpg
    Plaça de Mossèn Homar
    Vista de la plaça i del carrer de Rossend Arús, a l'esquerra de la imatge, com també a l'esquerra es veu la façana lateral de l'Ajuntament, com era antigament. Al davant, la parada de taxis i al fons, al núm. 16, a l'edifici més baix, un establiment de lloguer de vehicles. Al seu costat, amb el tendal baixat, la botiga de sabates Bofarull. A la dreta de la fotografia, la granja Solé.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Edificis
    Places
    Política i administració pública
    Transports
  • AMHLAF0004514.jpg
    Obres a la carretera del mig
    Obres a la carretera del mig
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Maquinària i material de la construcció
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0003254.jpg
    Solar de Can Serra
    Descampat al barri de Can Serra. El carrer on hi ha el siscents, el 850 i part del mini és el carrer d'Andorra.. El carrer que baixa a mà esquerra és l'Avinguda de l'Electricitat i el carrer des d'on es fa la fotografia és el carrer de Castellbò.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Solars
    Transports
  • AMHLAF0003268.jpg
    Avinguda de Can Serra
    Imatge presa des de la carretera d'Esplugues. Els primers blocs de mà esquerra encara estan en construcció.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Cotxes
    Edificis
    Obres
    Transports
  • AMHLAF0004638.jpg
    Aula de Cultura de La Florida i Biblioteca Popular
    Fotografia de 1979 presa des del carrer de la Renclusa. Vista de la façana de l'Aula de Cultura de La Florida i de la Biblioteca Popular, amb tot de cartells als vidres anunciant actes i activitats culturals. Destaca el cartell de la funció de l'obra teatral l'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per l'actor hospitalenc Miquel Xartó, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, en homenatge al que va ser durant molts anys ànima i director artístic del seu Quadre Escènic, el director teatral amateur Alfons Flores, pare del director teatral Enric Flores Tarrés i de l'escenògraf Alfons Flores Tarrés, fundadors del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet. L’Aula de Cultura de La Florida va ser la primera d’una xarxa d’equipaments culturals de barri que van esdevenir motor de la política cultural de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics. Va ser també la primera que va existir a tota Espanya. Qui llavors era l'alcalde, Vicenç Capdevila, va crear aquest equipament acollint-se a l’Ordre Ministerial de 3 de juliol de 1974 de creació de la Red Nacional de Aulas de Cultura del Estado español, una ordre que promovia la creació de “centres per facilitar mitjans d’integració cultural a la població immigrada que ha sortit de les zones rurals a les urbanes que denota importants fenòmens de desarrelament social”. L'Aula de Cultura de La Florida, com totes les que es van anar obrint posteriorment als barris de Santa Eulàlia, Bellvitge, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Sanfeliu, pretenien acostar la cultura i les diferents disciplines artístiques als veïns de cada barri de l'Hospitalet mitjançant l'organització de conferències, debats i taules rodones, tallers culturals (de teatre, dansa, ceràmica, pintura, gravat, fotografia, cinema, cuina, etc) en sessions de tarda, de 16h. a 22h. de dilluns a divendres i actuacions teatrals i musicals alguns caps de setmana al vespre. Es volia també, mitjançant el suport als diferents calendaris festius de cada barri, incrementar el grau de pertinença dels habitants amb cadascun d'ells i amb l'Hospitalet, ciutat que havia sofert una gran transformació urbanística en pocs anys que l'havíen convertit en una ciutat dormitori mancada llavors, a finals dels anys setanta, d'una identitat clara i definida. L'Aula de Cultura de La Florida va ser inaugurada el 1975, amb una important exposició anomenada "Los cántaros de la emigración" del col·lectiu artístic Glicinas 21, liderat per Honorio Blasco y Félix Sandoval, que proposava reflexionar sobre la identitat, la cultura i l'emigració. Aquest equipament municipal va ser tancat definitivament, per tal que la biblioteca pogués ser ampliada i modernitzada, el 1996. Els seus respectius directors/res van ser Josep Maria Figueres, Clara-Carme Parramon, Pietat Hernàndez, Jordi Piera, Manel Bujía, Artur Arranz i Ferran Farré. De entre les moltes activitats culturals sorgides de d'aquesta Aula de cultura, a banda de l'esmentada exposició, cal destacar la seva forta implicació amb la festa major del barri de La Florida, ajudant a la seva consolidació, la realització dels capsgrossos de La Florida, que representen figures emblemàtiques del barri, l'encàrrec a Xavier Jansana, constructor professional de renom d'imagineria festiva per tal que realitzés els gegants de Pubilla Casas (Eulàlia, la Pubilla Casas) i de Can Serra (Paco el del tambor, personatge real que sortia pel barri amb un tambor per convocar els veïns de Can Serra a les movilitzacions per a la millora del barri, mort prematurament, que va ser triat pels mateixos veïns com a figura emblemàtica de Can Serra) i la realització d'un estudi a càrrec de l'antropòloga Juana Ibáñez sobre la història de l'equipament en saber-se el seu proper tancament: “Des del 75 fins ara: l’aula de cultura al barri de La Florida”, Museu d’Història de L’Hospitalet, 1998, inèdit, (A l’Arxiu de L’Hospitalet, R-3275). És interessant la consulta d’aquest estudi per conèixer la gestació de l’aula i les declaracions en primera persona d’alguns dels seus protagonistes com és l’esmentat alcalde Vicenç Capdevila, i alguns dels seus directors i directores.
    Arquitectura i urbanisme
    Aula de Cultura La Florida
    Aules de cultura
    Biblioteca La Florida
    Biblioteques
    Carrers
    Cotxes
    Cultura
    Edificis
    Equipaments culturals
    Transports