Riera de la Creu,C. 39

Imatge extreta d'una llicència d'obres. Durant les obres de construcció de l'edifici d'aquest solar, que rendeix façana a la plaça del repartidor, i està situat entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, aprovat el 1969 i acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte. S'observa la tanca interior del solar que indica l'alineació que havia de tenir el nou vial i que va delimitar, efectivament la façana de l'edifici que es va construir. El propietari del solar, Francesc Romañà Brunet, va haver de cedir prop de 300 metres quadrats del solar de forma gratuïta a l'Ajuntament per fer un futur vial que no es va arribar a fer mai. Actualment, i des dels anys setanta del s. XX hi ha en aquesta porció de terreny públic que rendeix a Riera de la Creu, amb forma de triangle, un històric kiosk de revistes i premsa, dels pocs que es conserven encara a la ciutat. S'observen a la fotografia automòbils molt populars en aquella època, dos Seat 600, una Siata Formichetta, Seat 600 furgoneta, un Renault 4 i un Renault Gordini. Als baixos comercials de l'edifici que es va construir en aquest solar, de quatre pisos i àtic, es va instal·lar una sucursal del Banco de Vizcaya on treballava el que va ser el primer alcalde de l'Hospitalet elegit democràticament després de la dictadura de Franco, Juan Ignacio Pujana Fernández, veí de Bellvitge, membre de la UGT i primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1978, partit que va obtenir 12 regidors en les eleccions municipals de 1979. S'observa també a la dreta de la fotografia la teulada de l'alta caixa escènica de l'edifici teatral anomenat El Coro, seu de la societat coral clavetiana La Campestre, un edifici de 1925 dedicat al cant coral que comptava amb un gran escenari i un ampli cafè, que va servir durant la guerra civil com a centre de reclutament de les milícies anarquistes de la CNT. Després de la guerra civil es va ubicar allà durant molts anys l'empresa de plàstics Saplas, que va respectar l'estructura teatral de l'edifici. Un projecte liderat pel gestor teatral hospitalenc Pere Pinyol als anys vuitanta del s. XX va intentar tornar a la vida escènica aquest edifici, projecte que finalment no va prosperar. Després d'estar tancat durant molts anys, l'edifici va ser finalment enderrocat pels seus propietaris el 2017. També s'observa l'edifici de dos plantes situat al carrer Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, propietat del pagès Lluís Layola Rovira, descendent de la masia de Cal Gabatxo, situada a la Marina, núm. 40. Jaume i Lluís Layola i Rovira van ser uns dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre, dedicats, fonamentalment, al cultiu de l'alfals, com ho havia estat el pare, Joan Layola Bassas, que va ser regidor de l'ajuntament de 1944 al 1952, amb l'alcalde Enric Jonama. El seu fill Lluís Layola va ser també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet de 1952 al 1958, en l'època de l'alcalde Ramon Solanich i Riera. La fotografia correspon a l'entrada de casa seva, a l'esquerra, i a la dreta la de la gran quadra on tenia els carros i els cavalls de tir. Eren descendents de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el germà gran, Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el Camí del Mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge. La família es va traslladar a viure a l'Hospitalet Centre, com van fer també altres pagesos de la Marina, esperonada per l'eixample que va suposar l'obertura i urbanització de la Rambla Just Oliveras. Jaume Layola a un pis situats als baixos amb jardí de la finca modernista de la Rambla Just Oliveras núm. 29, la Casa Joan Batlle Solanes, situada al davant el Centre Catòlic, construïda el 1910 per Mariano Tomàs i Barba, propietat després de Jaume Layola, i Lluís al carrer Tarragona núm.2, a tocar del jardí d'aquesta finca i de la Riera de la Creu, on vivia, en el primer pis, amb la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i la Bòvila Goyta, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de l'antiga Bodega Odon del carrer Església núm. 49. En el segon pis, aixecat sobre aquesta finca el 1932 per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt, va viure, de 1958 a 1993, quan aquest immoble va ser enderrocat, la família nombrosa formada per Arturo Arranz Bravo de Laguna, empresari de la ferreteria ACAB industrial de l'Hospitalet, germà gran del pintor Eduard Arranz-Bravo, i Eugenia Galiano, formada per ells i els seus set fills: Angèlica, Carme, Miguel, Lola, Arturo, Lina i Jordi. L'Angèlica, la Carme i l'Artur, els tres funcionaris municipals, van ser molt actius culturalment a la ciutat, formant part de diverses entitats com Alpha 69, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Cine Club l'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i Coordinadora d'Entitats Pro Liceu. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres, de la que s'observa una de les portes a la fotografia, on hi havia els cavalls i els carros de'n Lluís Layola, que va ser un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser regidor de l'Ajuntament a l'època de l'alcalde Ramon Solanich i, durant molts anys, President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera del carrer Tarragona, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava llavors, als anys setanta del s,. XX, a punt de desaparèixer. Aquesta casa va ser enderrocada el 1993. Al seu lloc va ser aixecat un bloc de pisos a l'àtic del qual hi viu el propietari de l'immoble, el conegut advocat Gonçal Oliveros Layola, que va presentar candidatura a president del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona el 2023.

Cine Rambla

Fotografia del Cinema Rambla procedent d'un expedient de llicència d'activitats.

Cine Rambla

Fotografia del Cinema Rambla procedent d'un expedient de llicència d'activitats.

Rossend Arús Arderiu

Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891

Cine Rambla

Fotografies d'elements ornamentals d'edificis i monuments del barri del Centre. El Cinema Rambla, propietat de l'empresari Jaume Campreciós i Pujol va ser construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, en una de les quals, la sala 4 van tenir lloc, des de l'enderroc del Cine Oliveras el 1989 i fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010, les sessions del Cine Club l'Hospitalet, entitat nascuda el 1981 i desapareguda el 2002

Cor El Pensament

Cor El Pensament a la parada d'autobus de Sant Josep, davant del "café-bar San José" (posteriorment, en aquest local s'hi va instal·lar el bar Vendrell i el cor s'hi va continuar reunint) Al mig, sota el pendó, el mestre Esteve Carbó. També hi ha, entre d'altres, Jaume Moll i Isidre Mir (Isidret)

Editorial Seix Barral Hnos.

Seu de l'Editorial Seix y Barral Hnos., al carrer Provença, núm. 217-223 de Barcelona, de 1930 fins el 1978, any en el que l'edifici va ser venut. Obra de 1930 amb façana estil Bauhaus, avui desaparegut, va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892-1981), que fou membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos. va ser fundada a Barcelona el 1911 com a empresa d'arts gràfiques, a partir de la fusió de dos tallers: Litografia Seix i Barral Hermanos. Les seves primeres obres van ser sobre Història i literatura juvenil. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell. El 1915, l'editorial va treure al mercat teatrins de cartró el Teatro de los Niños. Seria el teatre de joguet més popular i amb una important vessant educativa. Va obtenir el premi d'honor concedit pel Foment de les Arts Decoratives a la III Exposició de Joguets celebrada a Barcelona el 1917. L'empresa experimentà un fort creixement en esdevenir impremta oficial de la publicitat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. També és reconeguda per ser la impremta que dissenya molts dels cartells de la Guerra Civil, el cartell de la distribució comarcal de Catalunya del geògraf de Pau Vila, i per haver tingut alguns dels millors dissenyadors del país, com per exemple Ricard Giralt Miracle. El 1955, Víctor Seix i Carlos Barral, van inaugurar una de les seves col·leccions més conegudes i exitoses: «La Biblioteca Breve», que posteriorment va donar nom a un premi anual per a novel·les inèdites en castellà. També crearen una divisió editorial que durant molts anys es dedicà a produir material escolar, de llibre de text educatius, fins als coneguts mapes escolars. Després d'anys de decadència, que van obligar l'empresa a vendre la seu de la fotografia el 1978, Seix y Barral va passar a formar part el 1982 de l'Editorial Planeta.

Parada de venda de L'Ateneo

Parada de venda de L'Ateneo, la revista del barri de La Florida, al poliesportiu municipal de Les Planes. Al fons, pista de patinatge

Parada de venda de L'Ateneo

Parada de venda de L'Ateneo, la revista del barri de La Florida, al poliesportiu municipal de Les Planes.

Parada de venda de L'Ateneo

Parada de venda de L'Ateneo, la revista del barri de La Florida, al poliesportiu municipal de Les Planes. Preu de la revista 17 pessetes.

Prop de l'ermita de Bellvitge

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Joan Egea i Andreu, amb vestit blanc i corbata negra, tresorer i cofundador del Cine Club L'Hospitalet i membre de la Comissió Organitzadora de la Mostra essent entrevistat pel periodista Joan Marcet, de Ràdio l'Hospitalet a l'Acte de Cloenda de la Mostra, que va tenir lloc la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983. Per aquest acte de cloenda, que va comptar amb presència de la guàrdia urbana vestida de gala, com s'observa a la fotografia, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. El ple va ser absolut i l'èxit d'aquest acte va situar el Cine Club l'Hospitalet com a una de les més importants entitats culturals de la ciutat i amb més poder de convocatòria. De fet aquest acte va inspirar als nous responsables polítics del Patronat Municipal de Cultura sorgits de les eleccions municipals de 1983 la creació del Festival l'Estiu a Ciutat, la primera edició del qual es va presentar i inaugurar l'any 1985 a l'Acte de Cloenda de la 2ª Mostra de Curtmetratges, al mateix Pati de Can Sumarro. En aquest mateix espai de Can Sumarro, el Cineclub va organitzar després, durant molts estius, sessions de cine a l'aire lliure anomenades "Cinema a la fresca" que tenien un gran èxit de públic.

Inaguració de la Coral Els Callats

Inaguració de l'Agrupació Coral Els Callats. Van anar a batejar la coral acompanyats per la Coral Russinyols i la coral més antiga L'Aurora, tots de Collblanc. (Falta la veterana Societat de L'Univers). L'home que porta l'estandart de Els Callats li deian "El Negret", el següent, d'esquenes és el Sr. Sarabia, President Els Callats, el que porta l'estandart dels Russinyols és Vicens Boluda i el següent és Jaume Llobet. A la dreta podem veure el local de Els Callats, al carrer Pujós.

Coral L'Aurora de Collblanc

Coral L'Aurora de Collblanc l'any 1942 pel carrer. El primer per l'esquerra és Joan Llobet (pare de Jaume Llobet)

2a. Pasqua, sortida de la coral L'Aurora de Collblanc

2ª Pàsqua sortida Coral L'Aurora de Collblanc l'any 1935. A la fotografia podem veure com caminant pel carrer tocant les trompetes i els tambors

Reunió de l'Associació de Veïns de Can Serra

Reunió de l'Associació de Veïns de Can Serra al solar de la Carpa..

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases

Festa major de Pubilla Cases

Actuació de circ dins els actes organitzats per la festa major de Pubilla Cases