Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHLAF0004817.jpg
    Aula de Cultura de La Florida i Biblioteca Popular
    Fotografia de 1979 presa des del carrer de la Renclusa. Vista de la façana de l'Aula de Cultura de La Florida i de la Biblioteca Popular, amb tot de cartells als vidres anunciant actes i activitats culturals. Destaca el cartell de la funció de l'obra teatral l'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per l'actor i director teatral hospitalenc Miquel Xartó, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, en homenatge al que va ser durant molts anys ànima i director artístic del seu Quadre Escènic, el director teatral amateur Alfons Flores, pare del director teatral Enric Flores Tarrés i de l'escenògraf Alfons Flores Tarrés, fundadors del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet. L’Aula de Cultura de La Florida va ser la primera d’una xarxa d’equipaments culturals de barri que van esdevenir motor de la política cultural de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics. Va ser també la primera que va existir a tota Espanya. Qui llavors era l'alcalde, Vicenç Capdevila, va crear aquest equipament acollint-se a l’Ordre Ministerial de 3 de juliol de 1974 de creació de la Red Nacional de Aulas de Cultura del Estado español, una ordre que promovia la creació de “centres per facilitar mitjans d’integració cultural a la població immigrada que ha sortit de les zones rurals a les urbanes que denota importants fenòmens de desarrelament social”. L'Aula de Cultura de La Florida, com totes les que es van anar obrint posteriorment als barris de Santa Eulàlia, Bellvitge, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Sanfeliu, pretenien acostar la cultura i les diferents disciplines artístiques als veïns de cada barri de l'Hospitalet mitjançant l'organització de conferències, debats i taules rodones, tallers culturals (de teatre, dansa, ceràmica, pintura, gravat, fotografia, cinema, cuina, etc) en sessions de tarda, de 16h. a 22h. de dilluns a divendres i actuacions teatrals i musicals alguns caps de setmana al vespre. Es volia també, mitjançant el suport als diferents calendaris festius de cada barri, incrementar el grau de participació i pertinença dels habitants amb cadascun d'ells i amb l'Hospitalet, ciutat que havia sofert una gran transformació urbanística en pocs anys que l'havíen convertit en una ciutat dormitori mancada llavors, a finals dels anys setanta, d'una identitat clara i definida. L'Aula de Cultura de La Florida va ser inaugurada el 1975, amb una important exposició anomenada "Los cántaros de la emigración" del col·lectiu artístic Glicinas 21, liderat per Honorio Blasco y Félix Sandoval, que proposava reflexionar sobre la identitat, la cultura i l'emigració. Aquest equipament municipal va ser tancat definitivament, per tal que la biblioteca pogués ser ampliada i modernitzada, el 1996. Els seus respectius directors/res van ser Josep Maria Figueres, Clara-Carme Parramon, Pietat Hernàndez, Jordi Piera, Manel Bujía, Artur Arranz i Ferran Farré. De entre les moltes activitats culturals sorgides de d'aquesta Aula de cultura, a banda de l'esmentada exposició, cal destacar la seva forta implicació amb la festa major del barri de La Florida, ajudant a la seva consolidació, l'ajut a la realització dels capgrossos de La Florida, que representen figures polítiques llavors emblemàtiques del barri, l'encàrrec a Xavier Jansana, constructor professional de renom d'imagineria festiva per tal que realitzés els gegants de Pubilla Casas (Eulàlia, la Pubilla Casas) i de Can Serra (Paco, el del tambor, personatge real que sortia pel barri amb un tambor per convocar els veïns de Can Serra a les movilitzacions per a la millora del barri, mort prematurament, que va ser triat pels mateixos veïns com a figura emblemàtica de Can Serra) i la realització d'un estudi a càrrec de l'antropòloga Juana Ibáñez sobre la història de l'equipament en saber-se el seu proper tancament: “Des del 75 fins ara: l’aula de cultura al barri de La Florida”, Museu d’Història de L’Hospitalet, 1998, inèdit, (A l’Arxiu de L’Hospitalet, R-3275). És interessant la consulta d’aquest estudi per conèixer la gestació de l’aula i les declaracions en primera persona d’alguns dels seus protagonistes com és l’esmentat alcalde Vicenç Capdevila, i alguns dels seus directors i directores.
    Arquitectura i urbanisme
    Aula de Cultura La Florida
    Aules de cultura
    Biblioteca La Florida
    Biblioteques
    Carrers
    Cotxes
    Cultura
    Edificis
    Equipaments culturals
    Transports
  • AMHLAF0025580.jpg
    Jaume Ventura Tort amb Jaume Tribó Segalés
    El mestre Jaume Ventura Tort (1911-1985) apareix aquí amb uns amics en una petita celebració al menjador del seu pis de la Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet, als baixos del núm 40, segurament relacionada amb l'estrena al Liceu de la seva òpera Rondalla d'esparvers, amb llibret bassat en la obra homònima de Josep Mª de Sagarra. Ventura passa el seu braç per sobre de Jaume Tribó i Segalés, mestre apuntador del Gran Teatre del Liceu i gran coneixedor de l'òpera i de la història i el devenir quotidià d'aquest important temple barceloní de la lírica. Tribó va debutar al Liceu, precisament, fent d'apuntador en aquesta òpera, fet que ell sempre recorda amb molta estimació, perquè, com era en català, la persona que llavors assumia les tasques de "suggeritore" al Liceu, com s'anomena aquesta feina en italià, no ho va poder fer perquè no coneixia l'idioma. L'empresari Pàmies va quedar tant satisfet amb la seva feina que va entrar a formar part de la plantilla del teatre, on hi és encara desenvolupant molt competentment la seva tasca, que ha estat i és celebrada per tohom, sobretot, és clar, pels cantants.
    Cultura
    Música
    Òpera
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0025002.jpeg
    Retrat de Montserrat Perelló i Riera.
    Regidora pel PSUC de l'Hospitalet durant els primers ajuntaments democràtics. Membre d'una arrelada família nombrosa hospitalenca, dona feminista activa i compromesa cultural i políticament en l'àmbit de l'esquerra, va ser durant molt temps la gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi, on es va implicar en la defensa d'un model d'escola laica, catalana i de qualitat dins el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) organització creada el desembre de 1978, durant la transició espanyola, per unes vuitanta escoles catalanes creades com a cooperatives de pares o de mestres en la dècada de 1960, com va ser el cas de l'Escola Patufet, impulsada per Francesc Batallé i Montserrat Company, després fusionada amb l'Acadèmia Sant Jordi del Sr. Francesc Batallé i Aragonès, que des de la dècada del 1980 s'han integrat gradualment a la xarxa d'escoles públiques de Catalunya. Posteriorment va desenvolupar una important i destacada tasca de gestió durant molts anys, des de 1989 fins el 2008, quan es va retirar a viure amb la seva família a la muntanya, com a gerenta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, entitat cultural sense ànim de lucre creada el 1984, amb la intenció de recuperar la memòria de l'Hospitalet i potenciar la seva identitat, per l'antropòleg, teòleg, historiador i activista Jaume Botey i Vallès, pel sacerdot i historiador Casimir Martí i Martí, per l'historiador Joan Camós i Cabecerán, pioner de la recuperació de la història local, per l'actor i gestor cultural Pere Pinyol i Martínez, pel jesuïta Josep Ituarte i Mata, l'impulsor del Centre d'Estudis Joan XXIII del barri de Bellvtge, per l'economista Joan Egea i Andreu, la sociòloga Carme Arranz i Galiano i per l'escolapi vinculat al barri de Can Serra Andreu Trilla i Lloberta.
    Política i administració pública
    Regidors
    Retrats
    Eleccions
    Persones
    Dones
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Projecte l'Hospitalet Antifranquista
    Cultura
    Història
    Educació
    Escoles
    Patrimoni documental
  • AMHLAF0025728.jpg
    Cine Joventut
    Vista de l'interior del Cine Joventut realitzada des de l'amfiteatre, amb la seva característica planta pentagonal noucentista d'inspiració art déco, com la seva façana (veure fotografia núm. 25729). La fotografia és de mitjans dels anys trenta. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Cinemes de l'Hospitalet
    Cine Joventut
  • AMHLAF0025729.jpg
    Cine Joventut
    La Pel·lícula que hi ha anunciada al cartell de la façana és Shangai Express, pel·lícula de Joseph Von Stembreg de 1932, protagonitzada per Marlene Dietrich. El Cinema Joventut es va fer el 1931, així que la fotografia va ser realitzada entre entre 1932 i 1939, perquè després de l guerra civil el seu nom va a pasar a ser Cine Juventud, en castellà. El Cine Joventut era un dels molts cinemes de l'Hospitalet. Era el cinema del barri de la Torrassa. El va construir el 1931 la societat Joaquim Piulachs, Torner y Cia. El projecte original era de Ramon Puig i Gairalt, llavors arquitecte municipal de l'Hospitalet i del seu germà petit Antoni, que signa el projecte. Constava de Platea i Amfiteatre, amb plata pentagonal. El seu aforament era de 800 localitats preferents i 500 de generals. El 1942 van passar a ser propietat ells empresaris Tarrazón i Balañà, que el van mantenir obert fins als anys setanta. L'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar a finals dels anys setanta, quan ja feia molts anys que estava tancat. Amb l'arribada dels juntaments democràtics el 1979 es va decidir transformar-lo en el teatre municipal de l'Hospitalet. En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectònic que havia creat Ramon Puig i Gairalt i la seva planta original art déco pentagonal, aspecte que li oferia una característica pròpia molt acusada. Es va substituir la pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, així com la dotació corresponent d'altres equipaments com camerinos, magatzems, oficines i equipaments tècnics propis d'un teatre. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i es troba dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA, fitxa núm. 34) de l’Hospitalet. El joc volumètric de línies rectes i corbes i la simetria noucentista de la façana principal contrasta amb un interior completament reformat i diàfan de planta baixa i pis apte per a les activitats teatrals i musicals de la ciutat. El 8 de maig de 1991 el Teatre Joventut va aixecar per primera vegada el teló. Va ser amb l'estrena de l'obra El cántaro roto, de l'autor Heinrich von Kleist, a càrrec d'una companyia de Madrid que lideraven els actors Agustín González i Pedro Mari Sánchez. De llavors ençà s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, musicals, concerts i actes de tota mena i han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu esplèndid escenari, i milers d'espectadors els que n'han gaudit.
    Cultura
    Equipaments culturals
    Cinemes de l'Hospitalet
    Cinema Joventut
  • AMHLAF0000654.jpg
    Rossend Arús Arderiu
    Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891
    Arts escèniques
    Cultura
    Escriptors
    Homes
    Lletres
    Oficis i ocupacions
    Periodistes
    Persones
    Retrats
    Teatre
  • AMHLAF0015492.jpg
    Geganta de Pubilla Cases
    Imatges de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surten, entre altres, Honorio Blasco, a l'esquerra, al seu costat la seva tia Mari Luz Blasco Pastor (costurera del vestit de la geganta) i al final Salvador Pastor.
    Associacions i entitats
    Comissió de festes Pubilla Cases
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Festa major de Pubilla Cases
    Festes
    Festes majors
    Gegants i capgrossos
    Imatgeria popular
  • AMHLAF0015493.jpg
    Geganta de Pubilla Cases
    Imatges de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any.A mà dreta, la costurera del vestit de la geganta, al centre Honorio Blasco i a l'esquera la seva tia Mari Luz Blasco Pastor.
    Associacions i entitats
    Comissió de festes Pubilla Cases
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Festa major de Pubilla Cases
    Festes
    Festes majors
    Gegants i capgrossos
    Imatgeria popular
  • AMHLAF0015489.jpg
    Geganta de Pubilla Cases
    Imatges de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt Mari Luz Blasco Pastor (costurera del vestit de la geganta), les seves col·laboradores i Xavier Jansana (constructor de la geganta).
    Associacions i entitats
    Comissió de festes Pubilla Cases
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Festa major de Pubilla Cases
    Festes
    Festes majors
    Gegants i capgrossos
    Imatgeria popular
  • AMHLAF0015485.jpg
    Geganta de Pubilla Cases
    Imatges de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surten, entre altres, José Vicente Muñoz, regidor del Districte pel PSC, a tocar de la geganta, a l'esquerra, devant d'ell Mari Luz Blasco Pastor, amb el cabell blanc, al centre (costurera del vestit de la geganta) i Xavier Jansana, calb i amb barba, sota el quadre, a la dreta (constructor de la geganta).
    Associacions i entitats
    Comissió de festes Pubilla Cases
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Festa major de Pubilla Cases
    Festes
    Festes majors
    Gegants i capgrossos
    Imatgeria popular
  • AMHLAF0007593.jpg
    Fàbrica Godó y Trías S.A. Rodatge de la sèrie de TVE La saga de los Rius
    Rodatge d'una pel·lícula dins del recinte de la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A. Es tracta del rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida pel madrileny Pedro Amalio López, pioner de la televisió espanyola des dels inicis i especialitzat en la producció de dramàtics, amb una esplèndida música d'August Algueró i Dasca, que barreja inspiradament motius de la música popular catalana, i la producció i un encertat guió de José Luis Vila-San Juan, periodista, publicista i historiador català, que va ser assessorar per l'historiador Pere Voltes i Bou. Rodada en 35mm, va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar i emetre en castellà, durant el 1976, es va tornà a emetre a Catalunya en català el 1982. Per poder reconstruir la forma de vida de la burguesia catalana de finals del segle XIX y principis del XX, la sèrie es va rodar en trenta tres decorats de plató (als estudis de TVE a Miramar de Barcelona i als de l'Hospitalet), amb decorats de Sergi Bigas Gorina, autor també de les acuarel·les evocadores de la Barcelona de principis del segle XX dels títols de crèdit, als antics telers de les sederies Balcells de Manresa, a la fàbrica Godó i Trías de L'Hospitalet i a diferents exteriors de Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Aquesta sèrie està basada en les novel·les 'Mariona Rebull', 'El vidu Rius' i 'Desideri' d'Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català significat amb el franquisme que va presidir l'Ateneu Barcelonés, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura. La sèrie, de 10 capítols, narra la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d'una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l'històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments històrics com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes. El fet de disposar d'actors amb gran renom va provocar que la producció fos una de les més cares de l'època. Va comptar amb vuitanta-sis actors i dos mil extres i el rodatge va durar sis mesos. El cost total va pujar a 70 milions de pessetes, amb una mitja de 5 milions per episodi. Van protagonitzar l'obra l'actor Fernando Guillén com el fabricant Joaquim Rius, el nom del qual surt al cartell que hi ha a la fàbrica a la fotografia, i Maribel Martín fent el paper de la seva dona, Mariona Rebull. Van participar també Josep Mª Caffarel, Emilio Gitiérrez Caba, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, Carles Velat, Mari Carmen Prendes, Agata Lys, Teresa Gimpera, Rafael Anglada, Enric Arreondo, Carles Lloret, Jordi Serrat, Montserrat Carulla i Alejandro Ulloa. A la fotografia, dos treballadors de l'administració de la Fàbrica Godó i Trias, S.A. presumiblement dos dels descendents de les famílies propietàries Tries, Godó, Milà o Vidal-Ribas, davant un decorat i pujats a sobre d'un dels carruatges d'atrezzo.
    Arts visuals
    Cinema
    Cultura
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    Cine Opera
  • AMHLAF0007594.jpg
    Rodatge de la sèrie de TVE La saga de los Rius a la fàbrica Godó i Trías
    Rodatge d'una pel·lícula a l'entrada, avui desapareguda, del recinte de la fàbrica de filatures i teixits de jute Viuda e Hijos de Jaime Trias, posteriorment, després de la guerra civil, coneguda com a Godó i Trias S.A. Es tracta del rodatge de La saga de los Rius, una sèrie de TVE rodada l'any 1975 i emesa per primer cop entre novembre de 1976 i gener de 1977, dirigida pel madrileny Pedro Amalio López, pioner de la televisió espanyola des dels inicis i especialitzat en la producció de dramàtics, amb una esplèndida música d'August Algueró i Dasca, que barreja inspiradament motius de la música popular catalana, i la producció i un encertat guió de Juan Felipe Vila-San Juan, periodista i guionista de programes de TVE en Miramar, que va ser assessorar per l'historiador Pere Voltes i Bou. Rodada en 35mm, va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar i emetre en castellà, durant el 1976, es va tornà a emetre a Catalunya en català el 1982. Per poder reconstruir la forma de vida de la burguesia catalana de finals del segle XIX y principis del XX, la sèrie es va rodar en trenta tres decorats de plató (als estudis de TVE a Miramar de Barcelona i als de l'Hospitalet), amb decorats de Sergi Bigas Gorina, autor també de les acuarel·les evocadores de la Barcelona de principis del segle XX dels títols de crèdit, als antics telers de les sederies Balcells de Manresa, a la fàbrica Godó i Trías de L'Hospitalet i a diferents exteriors de Madrid, Barcelona, Sevilla i Granada. Aquesta sèrie està basada en les novel·les 'Mariona Rebull', 'El vidu Rius' i 'Desideri' d'Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català significat amb el franquisme que va presidir l'Ateneu Barcelonés, va contribuir a la fundació de l'editorial Destino i va crear el Premi Nadal de literatura. La sèrie, de 10 capítols, narra la vida de tres generacions d'una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d'una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l'històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments històrics com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes. El fet de disposar d'actors amb gran renom va provocar que la producció fos una de les més cares de l'època. Va comptar amb vuitanta-sis actors i dos mil extres i el rodatge va durar sis mesos. El cost total va pujar a 70 milions de pessetes, amb una mitja de 5 milions per episodi. Van protagonitzar l'obra l'actor Fernando Guillén com el fabricant Joaquim Rius, el nom del qual surt al cartell que hi ha a la fàbrica a la fotografia, i Maribel Martín fent el paper de la seva dona, Mariona Rebull. Van participar també Josep Mª Caffarel, Emilio Gitiérrez Caba, Victoria Vera, Ramiro Oliveros, Carles Velat, Mari Carmen Prendes, Agata Lys, Teresa Gimpera, Nadala Batiste, Carme Fortuny, Àngels Moll, Josep Peñalver, Josep Mingell, Rafael Anglada, Enric Arreondo, Carles Lloret, Jordi Serrat, Montserrat Carulla i Alejandro Ulloa. A la fotografia, Pedro Amalio López dona instruccions a uns extres carateritzats com a obrers a punt d'entrar a treballar a la fàbrica. L'edifici, va ser projectat el 1903 pel Mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró. Actualment de propietat municipal, és un dels millors exemples d'arquitrectura industrial de principis del segle XX realitzada amb maó vist i forma part del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectonic (PEPPA, fitxa núm. 28). Aquesta històrica entrada al recinte, i la tanca perimetral de maó vist que donava a la Gran Via, va desaparèixer per la urbanització i ampliació de les voreres de la Granvia de l'Hospitalet quan tot l'entorn va acabar configurant la Plaça Europa.
    Arts visuals
    Cinema
    Cultura
    Godó i Trías S.A. (Les Sangoneres)
    Indústries
    Cine Opera
  • AMHLAF0025634.JPG
    Imatges dels barris Collblanc i La Torrassa
    Montseny / Dr Martí Julià (antigament Cine Romero) (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)
    Cinema Romero
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0025723.JPG
    Imatges dels barris Collblanc i La Torrassa
    Montseny / Dr Martí Julià (antigament Cine Romero) (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)
    Cinema Romero
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0025720.JPG
    Imatges dels barris Collblanc i La Torrassa
    Montseny / Dr Martí Julià (antigament Cine Romero) (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)
    Cinema Romero
    Cultura
    Equipaments culturals
  • AMHLAF0004450.jpg
    Homenatge a la vellesa
    Homenatge a la vellesa a Santa Eulàlia. Vista del capdavant de la processó pel carrer de Santa Eulàlia. En primer terme les autoritats davant dels pendons de la ciutat, entre d'altres, el pendó de la Coral El Pensament i el de la Coral Els antics de la Torrassa. Segueix a la comitiva la banda de música [La banda de música és “La Popular Sansense”, concretament és la que ocupa el segon lloc en la desfilada, la que va immediatament darrera de les autoritats i dels pendons de la ciutat i davant dels avis i les madrines. (Informació facilitada per Josep Cortés en data 18/5/2020)]
    Associacions i entitats
    Banda La Popular Sansense
    Celebracions
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Gent Gran
    Homenatges a la vellesa
    Patronato Local de la Vejez
    Serveis socials
    Sociedat Coral El Pensament
    Societat Coral Els Antics de la Torrassa
  • AMHLAF0023292.jpg
    Representació teatral "El sí de las niñas" de Moratín, a càrrec de la compañía "Pequeño Teatro de Barcelona" dirigida per Ma. Lluïsa Oliveda als Festivales Populares de Verano de 1971
    Representació teatral "El sí de las niñas" de Leandro Fernández de Moratín, a càrrec de "La compañía Pequeño Teatro de Barcelona" dirigida per Maria Lluïsa Oliveda i Puig, que també actuava en el paper de Doña Irene. Altres intèrprets van ser Enric Pons com a Don Diego, Estrella Sanz com a Doña Francisca, Carlos Martos com a Don Carlos, Ramon Navarro com a Calamocho, Elisa Maristany com a Rita i Francesc Lluís Valls com a Simon i com a narrador. Els decorats eren de German Carballo i probablement el lloc sigui la plaça de l'antic Mercat Central de L'Hospitalet, a la carretera de Collblanc. Aquesta actuació va tenir lloc dins de la programació cultural d'estiu de l'Ajuntament de l'Hospitalet que, de 1966 a 1975, anomenava "Festivales Populares de Verano". Aquesta foto correspon al juliol de 1971. Maria Lluïsa Oliveda i Puig (Barcelona, 6 de juliol de 1925) és una actriu i directora de teatre catalana, lluitadora pels drets de les dones. Durant la dècada de 1940 va col·laborar amb el Teatro Español Universitario i amb grups d'aficionats com el Club Maria Guerrero o el Club Helena. Després del 1950 entra a formar part del Teatre Studium, amb Lluís Masriera. El 1957 va fundar el Pequeño Teatro a Barcelona, on va fer muntatges d'obres de Carlo Goldoni, Jorge Guillén i Arthur Schnitzler, entre altres. De 1973 a 1975 va gestionar el Teatre Don Juan, a Barcelona, fundat per ella i per Alejandro Ulloa i s'encarrega, també com a empresaria, de la direcció artística del Teatre Grec de Montjuïc. El 1980 crea el Teatre Experimental de Dones, amb el qual va reocrre Catalunya, Castelló i València i obté el Premi Lisístrata al Festival Internacional de Teatre de Sitges. Amb María José Ragué i Araceli Bruch funda l'associació Teatre+dona per tal de donar visibilitat a la creativitat de les dones en tot el ventall de possibilitats del teatre. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
    Arts escèniques
    Cultura
    Festes
    Festivales Populares de verano
    Festivals
    Teatre
  • AMHLAF0000735.jpg
    Retrat de Joan Matas Abellan
    Retrat de Joan Matas Abellan, actor de teatre. Reproducció d'un dibuix al carbó original de Valentí Julià Sadurní, realitzat el 1982. Dotat d'una gran presència i d'una esplèndida veu greu i perfecta dicció, Joan Matas Abellán, actor en diferents muntatges de teatre amateur del Grup de Teatre Alpha 63 de l'Hospitalet, va arribar a ser actor professional i va formar part de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) i la companyia de igual nom així com de la de Pau Garsaball en l'exitosa obra de teatre musical "El retaule del flautista", de Jordi Teixidor i Carles Berga, on va interpretar el paper de Reverend Grundig en la gravació que d'aquesta obra va fer Televisió Espanyola el 1977, on també va gravar, el 1978 "A l'Àfrica, minyons" de Xavier Fàbregas, fent el divertit paper de Soldà del Marroc de l'obra de Serafí Pitarra "La botifarra de la llibertat". També va formar part de l'espectacle de teatre avantguardista "Rebel delirium", de Iago Pericot i Sergi Mateu, estrenat als túnels del metro el 1977. La sobtada mort del seu pare el va obligar a abandonar el teatre per fer-se càrrec de la important peixateria familiar del Mercat del Centre de l'Hospitalet, on va treballar fins a la seva prematura mort als anys noranta. Era Llicenciat en Ciències Exactes.
    Actors
    Arts escènciques
    Arts escèniques
    Cultura
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
    Teatre
  • AMHLAF0015494.jpg
    Geganta de Pubilla Cases
    Imatges de la creació i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt Mari Luz Blasco Pastor (costurera del vestit de la geganta) i Xavier Jansana (constructor de la geganta).
    Associacions i entitats
    Comissió de festes Pubilla Cases
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Festa major de Pubilla Cases
    Festes
    Festes majors
    Gegants i capgrossos
    Imatgeria popular
  • AMHLPM0003944.pdf
    Festes de Primavera 1993
    Programa de mà que presenta els actes de les festes. Inclou el 4t. Concurs de colles sardanistes Jaume Ventura Tort.
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Artesania
    Artistes
    Arts escèniques
    Arts visuals
    Bestiari
    Cant coral
    Ciclisme
    Clàssica
    Competicions
    Concurs de cocteleria
    Concurs d'ocellaires
    Esbarts
    Escacs
    Esports
    Festa del drac
    Festes
    Festes de primavera
    Festes infantils
    Fira de Sant Jordi
    Folklore
    Fotografia
    Imatgeria popular
    Jazz
    Lletres
    Llibres
    Mostra de puntaires
    Mostra floral
    Musica
    Músics
    Patinatge
    Població
    Sardanes
    Teatre
  • AMHLPM0003937.pdf
    Festa Major Centre 1994
    Programa de mà que presenta programació de les festes. També inclou diferents comerciants que s'anuncien. A la pàgina 20, corresponent al dimecres 22 de juny s'anuncia una audició de sardanes amb la principal de Collblanc organitzada per l'Ateneu de Cultura Popular en homenatge al mestre Jaume Ventura Tort (es descobreix una placa commemorativa).
    Actors
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Bàsquet
    Cercaviles
    Comissió de festes l'Hospitalet-Centre
    Culturals i socio culturals
    Dards
    Esbarts
    Esports
    Establiments comercials
    Festa del Drac
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes infantils
    Festes majors
    Folklore
    Futbol sala
    Lletres
    Llibres
    Música
    Musics
    Revetlla de Sant Joan
    Revetlles
    Rock
    Sardanes
    Teatre
    Trabucaires
    Xerrades
  • AMHLPM0003935.pdf
    Festes de Primavera L'Hospitalet 1994
    Programa de mà que presenta la programació dels actes de les festes. Inclou el 5è. Concurs de colles sardanistes Jaume Ventura Tort.
    Arts escèniques
    Arts visuals
    Balls
    Cant coral
    Castellers
    Cinema
    Concurs de cocteleria
    Concurs d'ocellaires
    Cultura
    Esbarts
    Escacs
    Esports
    Festes
    Festes de Primavera
    Fira de Sant Jordi
    Flamenc
    Folklore
    Fotografia
    Jazz
    Llibres
    Mostra floral
    Música
    Rock
    Sardanes
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum4.pdf
    Àlbum 4.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum5.pdf
    Àlbum 5.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHL 848 àlbum6.pdf
    Àlbum 6.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985). Àlbum de fotografies i retalls de premsa de la seva vida i de la seva obra realitzat per ell mateix.
    Arts escèniques
    Cant
    Cultura
    Música
    Sarsuela
    Teatre