Antic edifici del Cafè Cal Carreter

Façana principal del Cafè de Cal Carreter, seu del cinematògraf Robert. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba el 1891, com informa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres), que comptava amb una àmplia nau coberta al seu pati interior, va esdevenir el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert", inaugurar l'any 1907 Estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observa a la façana la inscripció pintada "Totes les existències a la vista del públic", que ens informa que posteriorment a haver estat la seu d'un cafè, l'edifici va allotjar, des de 1944, una fàbrica de teixits. Durant els seus darrers temps, la nau que havia acollit el cinema primer i després la fàbrica, va ser utilitzada com a pàrquing fins l'enderroc de l'edifici el 1991.

Antic edifici del Cafè Cal Carreter

Façana principal del Cafè de Cal Carreter, seu del cinematògraf Robert. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba el 1891, com informa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres), que comptava amb una àmplia nau coberta al seu pati interior, va esdevenir el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert", inaugurar l'any 1907 Estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observa a la façana la inscripció pintada "Totes les existències a la vista del públic", que ens informa que posteriorment a haver estat la seu d'un cafè, l'edifici va allotjar, des de 1944, una fàbrica de teixits. Durant els seus darrers temps, la nau que havia acollit el cinema primer i després la fàbrica, va ser utilitzada com a pàrquing fins l'enderroc de l'edifici el 1991.

Cinematògraf Robert al Cafè de Cal Carreter.

Façana principal del Cafè de Cal Carreter, seu del cinematògraf Robert. En aquest antic cafè de mitjans del s. XIX, reformat el 1891, com s'observa al medalló de dalt de la la façana, a petició de José Durbán a partir d'una planta baixa ja existent (exp. 282/1891 de llicències d'obres) pel mestre d'obres Mariano Tomàs i Barba, es va instal·lar el primer cinema on es van projectar pel·lícules a l'Hospitalet, el "Cinematògraf Robert". Es va inaugurar l'any 1907 i estava ubicat al carrer Major, a l'antic número 109 (a l'alçada de l'actual número 63, però l'edifici ja no existeix). S'observen dos cartells a la façana amb les pel·lícules que es projectaven: una d'aventures basada en una obra de Jules Verne "Miguel Strogoff, el correo del Zar o Los dos rivales" i una altra còmica, basada en el vodevil de Maurice Kéroul i Albert Barre "L'armoire normande", estrenada el 1908 a Paris, poc després de l'obertura d'aquesta sala de cinema. A la pissarra del costat, s'informa de l'ordre de les diferents projeccions. A l'edifici del costat hi havia hagut l'estatge de la Societat Coral Campestre.

Activitat per estudiants del Cine Club L'Hospitalet. al Cinema Oliveras.

Sortida dels alumnes, el febrer de 1985, de les sessions matinals del programa del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants" quan, a l'inici del programa i fins el seu enderrocament el 1989, tenien lloc al Cinema Oliveras. El curs 1983-84, el Cine Club L’Hospitalet va iniciar una nova línia de programació, I'interés per la qual es manifestava ja als documents fundacionals de I'entitat. Es tracta d'un programa de difusió cinematogràfica adreçat als estudiants d'ensenyament secundari i batxillerat que es va batejar amb el nom “El cinema a I'abast dels estudiants”. Els seus objectius eren promocionar entre els mestres I'ús de les sessions cinematogràfiques com a eina pedagògica complementaria amb altres mètodes docents «tradicionals» i apropar el col.lectiu d'estudiants de la ciutat a un cinema de qualitat i no estrictament comercial que no podien veure a les sales de cinema dels seus barris. Aquest programa havia tingut precedents en les programacions per a estudiants realitzades als anys seixanta i setanta per l’entitat I'Alpha 63, pel Cine Club Objetivo o per I'Escola d'Estudis Artistics dirigida per Ricard Salvat, però en cap dels casos havia quallat a causa de la manca d'organització o recursos per fer una oferta continuada.

Societat Coral La Campestre

Retrat de grup d'una seixantena d'homes de la coral. Al centre del grup, un bust d'Anselm Clavé i, al seu darrera, l'estandart de l'entitat. Es reunien al carrer Major, al costat de Cal Carreter (estatge del primer cinematògraf de la vila). A partir de 1925 van passar a reunir-se al local conegut com "el Coro", un teatre de nova construcció ubicat al carrer Baró de Maldà, 24.

Eduard Arranz Bravo: l'Acollidora.

Eduard Arranz Bravo de Laguna va néixer a Barcelona el 1941, fill d'Antolín Arranz de Blas, vasc nascut a Sestao, i d'Angélica Bravo de Laguna di Napoli, argentina nascuda a Carhué, filla de mare napolitana i de pare canari. La seva vinculació amb la ciutat de l'Hospitalet ve de molt lluny ja que el seu pare va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir aviat delegació a l'Hospitalet, la ferreteria industrial ACAB, que va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, llavors Avenida de Generalísimo Franco, i després al carrer Santa Anna, que va estar activa a la ciutat fins el 2012. Dels dos germans seus que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, un, el seu germà gran, Arturo, es va establir a viure amb la seva família a l'Hospitalet el 1958, on van néixer quatre dels seus set fills, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat. Eduard Arranz-Bravo va morir al seu estudi de Vallvidrera el 20 d'octubre de 2023. La vinculació artística d'Arranz Bravo amb la ciutat també ve de lluny, doncs havia guanyat el 1968 un premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera. El «Premio de Pintura Ciudad de Hospitalet» neix, impulsat per l'Ajuntament i amb l'assessorament de l'Agrupació Amics de la Música, l'any 1965 i es crea com a iniciativa per promocionar i donar suport a l'art. Les obres premiades, en quedar de propietat municipal, passaven automàticament al fons artístic de la ciutat. Aquest premi va tenir una especial incidència pública donada la proximitat de l'Hospitalet amb Barcelona, les escases convocatòries d'aquestes característiques i el criteri modern i obert del jurat qualificador, entre els quals hi havia els crítics d'art Alexandre Cirici i Pellicer o Cesareo Rodríguez Aguilera. El premis es van mantenir fins el 1974. El fet que es convoqués en plena dècada dels seixanta, tot coincidint amb l'arribada d'una nova generació portadora d'un esperit que intentà reaccionar davant el llenguatge de l'abstracció i l'informalisme, va provocar que les successives convocatòries reflectissin un nou esperit que es materialitza en una figuració que retorna al dibuix com a base acadèmica i que recupera la figura humana com a especulació formal i com a mirall de la dimensió social. Dins d'aquest grup hi trobem, a la important col·lecció d'art de l'Ajuntament de l'Hospitalet, obres d'Eduardo Arranz Bravo, així com també de Rafael Bartolozzi, de Francesc Artigau, de Robert Llimós i de Gerard Sala. Eduard Arranz Bravo va anar guanyant cada cop un més gran reconeixement i notorietat per la seva obra, cada cop més propera al moviment pop que imperava a l'època, i per les accions artístiques i "perfomances" realitzades durant els anys setanta en societat artística amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi -com la realitzada a la fàbrica Tipel de Parets de Isidor Prenafeta, per exemple- societat artística que va deixar d'existir el 1981. L'alcalde Pujana, coneixedor de la seva obra, i d'aquesta vinculació artística amb la ciutat, li encarrega el 1984 que faci una escultura que pugui representar simbólicament la ciutat de l'Hospitalet. L'escultura en bronze resultant va ser nomenada "L'Acollidora" i va ser presentada públicament, en la seva versió petita, que l'Ajuntament fa servir com a regal institucional, per l'alcalde Juan Ignacio Pujana i pel crític d'art José Corredor Matheos, al Saló de Plens el dia 19 d'abril de 1985. L'escultura pública en bronze de gran tamany va ser instal·lada a la Rambla Just Oliveras i inaugurada un any després, el dia de Sant Jordi de 1986. En paraules del poeta i crític d’art José Corredor-Matheos aparegudes en el fullet de presentació de l’obra: “L’Acollidora, un gran tema para una escultura monumental, viene a simbolitzar la voluntat de los vecinos de abrirse, hacia afuera y hacia adentro. Arranz-Bravo, en su extraordinària creación plàstica, le ha puesto en las manos una bandeja. Vacía. Se habrá vaciado, pensamos, de dar tanto. Pero, vacía como està, parece más cargada y repleta. En otras épocas –barrocas o neoclásicas, es igual- la bandeja estaria repleta de frutos de la tierra. Ahora esto resultaria ingenuo, simple. Podemos imaginar todo lo que hay en ella. Y mejor aún, verlo, porque lo mejor que que l’Acollidora ofrece es invisible: la bienvenida, la cordialidad, la hospitalidad”.

Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet,

Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, promoguda per l'Alpha 63, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 1963 al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, dirigida per Francesc Balaguer, a càrrec del grup Teatre Experimental Català. L'obra, una crítica a la hipocresia i a l'embriaguesa del poder, s'havia estrenat un mes abans, per les Festes de la Mercè, al Teatre Romea de Barcelona. D'esquerra a dreta, Francesc Balaguer, Manuel de Pedrolo, el president del Centre Catòlic Joan Pañella i Salvador Tortosa, de l'Alpha 63.

Autocar Julià

L'obra de teatre de l'escriptor Manuel Pedrolo "Homes i no" fou representada pel grup teatral hospitalenc Alpha 63 sota la direcció de Josep Muntaner. Aquesta obra es va representar el 7 d'agost de 1965 al teatre del Club Pimpinela de la plaça Espanyola i el 10 d'agost al Prat de Llobregat. També van viatjar a Tolosa de Llenguadoc a proposta de Manuel de Pedrolo per representar l'obra davant dels exiliats catalans al Casal Català de Tolosa. A la imatge l'autocar que els portà de viatge.

Ramon Santarrosa

Ramon Santarrosa cantant i tocant la bandúrria amb una "tuna" al col·legi COPEM ("Centro Oficial de Patronato de Enseñanza Media), actual Institut Santa Eulàlia.

Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.

Vista de la Plaça de la Carpa abans de la seva urbanització amb l'estructura de la carpa del Teatro Popular Portátil abandonada.

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme de la fotografia. En aquest solar inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. A la mateixa Plaça s'hi va construir una escola i un mercat, equipaments també reclamats llargament pels veïns del barri de Can Serra. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí.

Vista de la plaça de la carpa abans de la seva urbanització

Vista de la plaça de la carpa el 1972, abans de la seva urbanització. En aquest solar s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, que apareix en primer terme a l'esquerra de la foptografia. Aquí inicialment estava previst construir més blocs de pisos. Gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de Veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàl·lica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els blocs del carrer Pere Pelegrí del barri de Can Serra.

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici

Inauguració del Centre d'Art Alexandre Cirici