Aquest gran Casal va ser anomenat l’Harmonia perquè havia aixoplugat, des del 1866 fins als anys trenta del s. XX una societat recreativa anomenada així. Construït el
1595, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, que des del segle XIV era dels Oliver, una
de les famílies tradicionals de l’Hospitalet. Al costat de l’Harmonia, i darrere la Talaia, al carrer Xipreret, hi ha Ca n'Oliver. Comptava inicialment, mirant a la dreta de la façana, amb uns horts i una gran bassa que feia les funcions de piscina, que van ser ocupats quan es va construir, el 1954, el pati del Col·legi Tecla Sala.
Aquest edifici va ser seu de l'Ateneu de Cultura Popular, entitat cultural catalanista d'ideologia republicana sorgida als anys trenta del s. XX, va ser confiscada el 1939 pel Frente de Juventudes de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que va mantenir allà durant tot el franquisme la Organización Juvenil Española (OJE) i la Sección Femenina. El 1978, durant el breu mandat de l'alcalde Joan Perelló i Masllorens, l'Ajuntament pre-democràtic, propietari de l'edifici, va tornar a cedir, per decisió de l'alcalde i gràcies a les gestions d'un grup d'uns 100 socis de l'antic Ateneu de Cultura Popular liderats per en Josep Bordonau - sobrevivents dels 300 que va arribar a tenir als anys trenta- , l'us de l'edifici per deu anys, renovables, per poder fer renéixer l'Ateneu.
Aquesta decisió personal de l'alcalde Perelló no va agradar gaire ni a l'Associació de Veïns de l'Hospitalet Centre ni al llavors Patronat Municipal de Cultura, que tenia previst instal·lar allà una Casa de Cultura municipal. Actualment l'Ateneu de Cultura Popular està situat en un nou emplaçament al carrer Santa Anna, núm 1-7 i l'edifici, restaurat totalment, és un centre museístic dedicat a realitzar exposicions del Museu de l'Hospitalet, Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02.
Al davant de l'Harmonia, situat al carrer Barcelona, hi havia un edifici que va ser enderrocat per permetre una visió més ampla de l'edifici, de La talaia i del carrer Xipreret. Aquest enderroc va permetre la creació d'una placeta que porta el nom de Josep Bordonau i Balaguer.
Masia de Can Sumarro al carrer de Barcelona, 138-144. Havia format part de la primigènia finca Prats, que ocupava 6'5 hectarees en aquesta zona de l'Hospitalet centre. Es veu la porta principal i part de la façana de la casa amb els camps que l'envoltaven llaurats.Segons referències documentals, va ser construïda el 1580 i rehabilitada totalment el 1985 com a seu llavors de la Biblioteca Central de l'Hospitalet Està catalogada en el PEPPA amb núm. 79.
El Dr. Santiago Prats i Comas, metge municipal, juntament amb la seva esposa Teresa Rossell i Estella, van ser els darrers propietaris de la masia de Can Sumarro. En uns anys de fortía pressió immobiliària, van cedir-la a l'ajuntament amb el fi de preservar la seva fesomia íntegrament, com a record i testimoni del vell l'Hospitalet agrari per tal que fos dedicada a fins culturals i/o assistencials. El doctor Prats va néixer a l'Hospitalet el 26/10/1884 i va morir el 15/06/1959.
La Casa España, comptava amb uns extensos jardins que anaven del carrer Xipreret fins el carrer Sant Joan i fins el carrer España i que comptaven amb un llac al seu interior. Van ser parcel·lats i venuts sense problema pel seu propietari, que llavors era l'alcalde de l'Hospitalet, per fer-hi blocs de pisos durant els anys seixanta. La Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, presidida llavors pel pagès Lluís Layola Rovira, va comprar la Casa Espanya el 1969 al seu propietari, José Matias de España Muntadas, salvant-la així in extremis de ser enderrocada, com s'observa a la fotografia, on es veu que els blocs de pisos van estar a punt d'arrasar-la, com s'observa clarament en aquesta fotografia, on es veu les obres de l'edifici que van construir a tocar de les seves parets. Poc després la Cambra de la Propietat va arribar a un acord amb l'Ajuntament i la va cedir al municipi per poder instal·lar allà, un cop restaurada, el futur Museu de l'Hospitalet, inaugurat el 1971. A canvi la Cambra va obtenir de l'Ajuntament un espaiós entresol situat en un nou edifici de pisos situat a la Rambla de Just Oliveras cantonada carrer Bruc, on encara avui té la seva seu.
Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet.
Després de la guerra va ser la seu de l'obra sindical Educación y Descanso. Quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.
