Obres a Santa Eulàlia

VISITA D'OBRES A SANTA EULÀLIA DE L'ALCALDE SOLANICH

Edifici de l'Editorial Seix i Barral

Seu de l'Editorial Seix y Barral Hnos., al carrer Provença, núm. 217-223 de Barcelona, de 1930 fins el 1978, any en el que l'edifici va ser venut. Obra de 1930 amb façana estil Bauhaus, avui desaparegut, va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892-1981), que fou membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos. va ser fundada a Barcelona el 1911 com a empresa d'arts gràfiques, a partir de la fusió de dos tallers: Litografia Seix i Barral Hermanos. Les seves primeres obres van ser sobre Història i literatura juvenil. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell. El 1915, l'editorial va treure al mercat teatrins de cartró el Teatro de los Niños. Seria el teatre de joguet més popular i amb una important vessant educativa. Va obtenir el premi d'honor concedit pel Foment de les Arts Decoratives a la III Exposició de Joguets celebrada a Barcelona el 1917. L'empresa experimentà un fort creixement en esdevenir impremta oficial de la publicitat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. També és reconeguda per ser la impremta que dissenya molts dels cartells de la Guerra Civil, el cartell de la distribució comarcal de Catalunya del geògraf de Pau Vila, i per haver tingut alguns dels millors dissenyadors del país, com per exemple Ricard Giralt Miracle. El 1955, Víctor Seix i Carlos Barral, van inaugurar una de les seves col·leccions més conegudes i exitoses: «La Biblioteca Breve», que posteriorment va donar nom a un premi anual per a novel·les inèdites en castellà. També crearen una divisió editorial que durant molts anys es dedicà a produir material escolar, de llibre de text educatius, fins als coneguts mapes escolars. Després d'anys de decadència, que van obligar l'empresa a vendre la seu de la fotografia el 1978, Seix y Barral va passar a formar part el 1982 de l'Editorial Planeta.

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Manifestacio de veïns de Can Serra demanant el tancament de La Cardoner

La Cardoner va ser una gran indústria química, que va ser ubicada en el seu moment en un lloc amb molt poca població, on avui hi ha el parc de Les Planes. Treballava amb àcid clorhídric i generava unes emanacions fètides, d'una intensa fortor a ous podrits, que generaven grans molèsties al veïns de Can Serra, que van anant ocupant els blocs de nova construcció del nou barri, motiu pel qual aquests es van organitzat i van generar diferents i successius actes de protesta i manifestacions demanant el seu tancament, com la de la fotografia, en la que es veu als veïns manifestant-se al carrer Barcelona després d'haver baixat per la Rambla Just Oliveras, de camí a la Plaça de l'Ajuntament. La Cardoner va tancar a inicis dels anys vuitanta del s. XX i el 1986 es va inaugurar el Parc de Les Planes.

Seminari Flamenc al Centre Cultural Claveles, maig/juny 1995

Juana Ibáñez, antropòloga coordinadora del seminari i el cantaor José Ferrón

Seminari Flamenc al Centre Cultural Claveles, maig/juny 1995

El cantaor José Antonio Escribano i el guitarrista Romerito

Reivindicacions dels veïns de Can Serra

Autocars. Samontà. Ràdio (La Cardoner, la Carpa), 09/03/1977

Estructura de La Carpa de Can Serra.

Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.

La Carpa

Estructura abandonada de la carpa del Teatro Popular Portátil, que va ser instal·lada al barri de Can Serra pel Ministerio de Información y Turismo i l'Ajuntament de l'Hospitalet el 1969. Fa estar activa fins el febrer de 1972, quan una forta tempesta acompanyada d'una gran ventada va destrossar completament la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la carpa, cedida per un preu simbòlic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, al solar de Can Serra, on s’hi va estar fins el 1976, quan va ser traslladada a la part de darrera del Parc de Can Buxeres, on es va tornar a muntar i on va romandre fins el 1986. Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no disposessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconseguir que aquesta estructura s'instal•lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època.

Estructura de La Carpa de Can Serra

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament, als 36 anys, d'accident de circulació, el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada. En aquesta fotografia veiem l'estructura, ja abandonada i encara al solar de Can Serra.

Estructura de La Carpa de Can Serra, antic Teatro Popular Portátil, a la part de dalt del Parc de Can Buxeres.

Emilio Pérez Piñero, l'arquitecte que va dissenyar aquesta original carpa de ferro, va néixer a València el 1935 i es va traslladar sent molt petit a Calasparra, Múrcia, on tenia el seu estudi i on va morir prematurament el 1972. El 1957 viatja a Madrid i comença els seus estudis a l'Escola Superior Tècnica d'Arquitectura. El 1961 en el VI Congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes celebrat a Londres, va presentar un projecte de 'Teatre Ambulant' amb capacitat per a 500 espectadors. Amb aquest projecte va donar inici a les seves inquietuds estructurals per crear elements de muntatge i desmuntatge ràpid i econòmic en gran similitud amb les obres de Buckminster Fuller. La seva estructura més coneguda, sens dubte, és la cúpula geodèsica del Museu Dalí a Figueres. Gràcies a aquest treball, de principis dels anys setanta, es va relacionar personalment amb Salvador Dalí, qui se sentia molt identificat amb les seves idees i plantejaments. Després de l'experiència obtinguda a Londres, el 1966 dissenya un Teatro Nacional Desmontable per a 1.800 espectadors per encàrrec del Ministeri d'Informació i Turisme, en l'època del ministre Manuel Fraga Iribarne, per als Festivals d'Espanya. L'estructura constava de dues cúpules reticulars realitzades en casquets de directriu esfèrica de 31 metres de diàmetre y 11 metres de fletxa. El projecte s'anomenava Teatro Popular Portátil, amb el que el Ministeri pretenia, mitjançant una carpa portàtil, portar el teatre a poblacions que no dispossessin d'un edifici teatral amb suficient capacitat com per representar grans espectacles. Aquesta carpa va anar per primer cop a La Corunya y després a Alcobendas, però no va ser gaire aprofitada pel Ministeri d'Educació. L'alcalde Vicenç Capdevila, llavors encara ponent de cultura, va aconsseguir que aquesta estructura s'instal·lés a l'Hospitalet, a un solar del barri de Can Serra, barri que tot just començava a edificar-se, on van tenir lloc, de 1969 a 1972, diversos cicles de teatre amateur i de teatre professional de tipus clàssic en castellà, en els que es van representar obres de teatre d'autors com Tirso de Molina, Lope de Rueda, Calderon, Lope de Vega, Molière, Arniches, Valle-Inclán, Benavente, Mihura, Salom i Buero Vallejo per a tots els públics, a càrrec de la companyia del Teatro Calderon de Barcelona, dirigida per José Maria Loperena, la Compañía Nacional de Teatro Maria Guerrero de Madrid i la companyia Pequeño Teatro de Barcelona, dirigida per l'actriu Maria Luisa Oliveda. També es van oferir sarsueles com "Marina", d'Arrieta; "La tabernera del puerto", de Sorozábal i "Don Gil de Alcalà", de Penella, a càrrec de la companyia lírica Tomàs Breton de Barcelona dirigida pel baix Manuel Gas. Així mateix van tenir lloc exitoses campanyes escolars pels alumnes de l'Hospitalet a càrrec de la companyia Teatro Universal para Escolares d'Alejandro Ulloa, que va oferir "La vida es sueño" i "El alcalde de Zalamea", de Calderon; "Otelo" i "Hamlet", de Shakespeare; "Los intereses creados", de Benavente i "En flandes se ha puesto el sol", de Marquina. Després se'n va fer càrrec en Ricard Salvat, que va organitzar algunes sessions per alumnes de batxillerat més treballades amb els professors, que podien preparar així l'obra amb anterioritat amb els seus alumnes. En finalitzar la representació els alumnes podien fer preguntes al director i els actors, que es situaven tots a l'escenari. Va ser un projecte deficitari econòmicament però d'una gran importància cultural i de molt relleu per a l'Hospitalet d'aquella època, que va quedar truncat el febrer de 1972 quan una gran tempesta amb una forta ventada va fer malbé totalment la immensa lona que cobria l'estructura. L'elevat cost de fer-ne una altra va motivar que l'Ajuntament, que poc després de l'incident va passar a ser el propietari de la Carpa , cedida per un preu simbólic pel Ministeri, renunciés a construir-ne una altra i deixés l'estructura despullada allà, a Can Serra, en un solar on l’ajuntament franquista de l’alcalde Matías de España havia donat permís per construir 13 blocs de 13 pisos d’alçada. Finalment, les lluites veïnals (els veïns tiraven a terra les tanques que barraven el terreny), l’arribada a l’Ajuntament de l’alcalde Vicenç Capdevila i el nou Pla General Metropolità de l’arquitecte Joan Antoni Solans, van aturar la construcció. En aquell emplaçament va néixer una plaça, un mercat i una escola que porten el nom de la Carpa en record de l’antiga estructura escènica. El 1976 va ser traslladada i muntada a la part del darrere del Parc de Can Buxeres, on va ser finalment desmuntada.

Inauguració de l'exposició: "José Luis Galiano. Dibuixos i còmics"

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. D'esquerra a dreta, José López, col·laborador de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Jesús Benavides, cap de redacció de la revista El Víbora i, d'esquena, Jaime Martín, dibuixant de còmic

Inauguració de l'exposició "Max. Dibuixos i historietes" a l'Aula de Cultura de Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. A la fotografia, Francesc Capdevila, MAX, i, a la dreta, amb ulleres, el director de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Artur Arranz.

Inauguració de l'exposició d'originals del dibuixant Ambrós de El Capitán Trueno a l'Aula de Cultura Sanfeliu

Activitat del De Tebeo! Espai de còmic. A la fotografia, d'esquerra a dreta, el director de l'Aula de Cultura Sanfeliu, Artur Arranz, amb camisa blava, Xosé López, col·laborador de l'Aula, Víctor Mora, escriptor i autor i guionista de El capitán Trueno, la responsable de Ediciones B i d'esquena, Josep Parera, director del Centre d'Art Alexandre Cirici de l'Hospitalet.

Geganta Pepa, La Pubilla Cases

Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepa, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases i Clavell, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'Hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, que s manté encara dempeus com a escola. Va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertir les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, família de rics i pagesos vitivinícoles procedents del maresme convertits també en pròspers comerciants, instal·lats al carrer Montcada de Barcelona, va fer que fes estada en aquest imponent casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. durant la guerra del francès (1808-1814) el camí ral i el casalot de la Pubilla Casas, que havia mort el1806, van ser escenari diversos enfrontaments entre els miquelets del general Manso i les tropes napoleòniques, dels que han donat fe diferents troballes arqueològiques. Requisada la casa durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1945 en Jacint Maristany i Maristany, de El Masnou, III comte de Lavern, va instal·lar una efímera indústria de cautxú. El 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer, escola que va inaugurar el 1973 unes modernes instal·lacions en la que hi havia la primera piscina coberta de l'Hospitalet. La imatge correspon al dia de la finalització i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases del 1995, poc abans de ser presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta), amb el cabell blanc, i el seu equip de costureres col·laboradores i Xavier Jansana (constructor de la geganta).

Societat Coral la Joventut

Fotografia dels membres de la Societat Coral la Joventut. Al fons de la imatge es veu l'estandard de la Societat. La Coral fou fundada el 1934; van tenir diferents estatges socials: el bar de Cal Rector (rambla de Just Oliveras) fins el 1936 i després el bar Mirador (plaça de l'Ajuntament).

Activitat del Cine Club L'Hospitalet per a estudiants al cinema Oliveras.

Sortida dels alumnes de les sessions matinals del programa del Cine Club L'Hospitalet "El cinema a l'abast dels estudiants" el 1985 que, des de l'inici del programa i fins el seu enderrocament el 1989, tenien lloc al Cinema Oliveras del carrer Baró de Maldà. El dibuixant de còmics Jaime Martín, vinculat a la ciutat, va reproduir aquesta fotografia en una vinyeta del seu primerenc àlbum "Sangre de barrio", ambientat a l'Hospitalet. El curs 1983-84, el Cine Club L’Hospitalet va iniciar una nova línia de programació, I'interés per la qual es manifestava ja als documents fundacionals de I'entitat. Es tractava d'un programa de difusió cinematogràfica adreçat als estudiants d'ensenyament secundari i batxillerat que es va batejar amb el nom “El cinema a I'abast dels estudiants”. Els seus objectius eren promocionar entre els mestres I'ús de les sessions cinematogràfiques com a eina pedagògica complementaria amb altres mètodes docents «tradicionals» i apropar el col·lectiu d'estudiants de la ciutat a un cinema de qualitat i no estrictament comercial que no podien veure a les sales de cinema dels seus barris. Aquest programa havia tingut precedents en les programacions per a estudiants realitzades als anys seixanta i setanta per l’entitat I'Alpha 63, pel Cine Club Objetivo o per I'Escola d'Estudis Artistics dirigida per Ricard Salvat, però en cap dels casos havia quallat a causa de la manca d'organització o recursos per poder fer una oferta continuada. El Cinema Oliveras havia estat reformat feia poc i el seu propietari, en Jaume Campreciós, l'havia convertit en una esplèndida i molt còmoda sala, amb unes condicions tècniques immillorables per aquella època. Les sessions del Cine Club es feien els dimarts a les 21h i van significar, fins l'enderroc del Cinema Oliveras per fer-hi un bloc de pisos, el 1989, una important senya d'identitat local perquè des de l'inici van ser punt de trobada dels hospitalencs més actius culturalment a la ciutat. Quan el Cinema Oliveras va tancar, en una època en la que l'arribada del video va començar a fer minvar l'afluència d'espectadors a les sales d'exhibició cinematogràfica, el Cine Club va demanar a l'Ajuntament que comprés aquesta cèntrica sala, que havia esdevingut emblemàtica pels cinèfils de la ciutat, per tal de mantenir-la com a equipament cultural al centre de la ciutat, però l'Ajuntament no es va mostrar interessat i el Cinema Oliveras va ser finalment enderrocat per fer-hi un bloc de pisos més, de forma similar al que va passar l'any 2010 amb l'enderrocament del Cinema Rambla de la rambla Just Oliveras.

Primera Mostra de curtmetratges Països Catalans, del 13 al 15 de juny de 1984

Finalment, va tenir lloc, la nit del 15 de juny, al Pati de la Biblioteca Can Sumarro, important masia de la ciutat totalment restaurada i reconvertida en Biblioteca el 1983, l'Acte de Cloenda. Per aquest acte de cloenda, la comissió organitzadora de la Mostra, en la que van participar, a part de membres del Cine Club L'Hospitalet diferents i significats agents culturals de l'època com el Grup d'Acció Teatral (GAT), l'esplai El CAU i responsables de diferents Aules de Cultura de la ciutat, en Pere Pinyol Martínez, home de teatre, ex gerent del GAT, llavors director de l'Aula de Cultura de Sant Josep, coordinador de l'acte, va voler recrear uns estudis cinematogràfics, amb els diferents espais (entrada als estudis, com s'observa a la fotografia, escenari, tarima per l'orquestra, bar, etc) units per una via on passava una càmera filmant un de travelling de tot el que passava aquella nit. Veiem entrar aquí a Miguel Montes, actor, llavors actor, cap tècnic i membre de la Cooperativa Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, després Director Tècnic de l'empresa teatral Focus, acompanyat de la seva filla Mariona i de la seva dona Anna Vila, rebuts per Sebastià Badia i Glòria Valera, membres de la comissió organitzadora de l'Acte de Cloenda. Al fons, Carme Arranz, membre també de la comissió organitzadora, rep l'actriu i membre de la cooperativa GAT Minerva Álvarez.

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala

Visita de SS.MM. els Reis Centre Cultural Tecla Sala