• AMHLAF0015489.jpg
    Geganta Pepa, La Pubilla Cases
    Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepa, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases Clavell, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'Hospitalet de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertir les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest imponent casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Requisada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer. Imatge de la finalització i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases del 1995, poc abans de ser presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta), amb el cabell blanc, i el seu equip de costureres col·laboradores i Xavier Jansana (constructor de la geganta).
    Associacions i entitats
    Comissió de festes Pubilla Cases
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Festa major de Pubilla Cases
    Festes
    Festes majors
    Gegants i capgrossos
    Imatgeria popular
  • AMHLAF0149071.jpeg
    Escola de nens del carrer de Llevant
    L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Pedraforca. Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer. Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Educació
    Escoles
    Peña Cultural Recreativa Antonio Mairena
  • AMHLAF0149070.jpeg
    Escola de nens del carrer de Llevant
    L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Pedraforca. Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer. Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Educació
    Escoles
    Peña Cultural Recreativa Antonio Mairena
  • AMHLAF0149072.jpeg
    Escola de nens del carrer de Llevant
    L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Pedraforca. Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer. Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Educació
    Escoles
    Peña Cultural Recreativa Antonio Mairena
  • AMHLAF0003180.jpg
    Quadre Escènic del Casino de Santa Eulàlia
    Retrat del Quadre Escènic del Casino de Santa Eulàlia posant davant la reixa d'entrada a la ermita de Santa Eulàlia.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Quadre Escènic del Casino de Santa Eulàlia
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0004452.jpg
    Homenatge a la vellesa
    Homenatge a la vellesa a Santa Eulàlia. Vista de la processó pel carrer de Santa Eulàlia. En primer terme, els darrers membres de la banda de música seguits de les dames d'honor que acompanyen a les persones grans. [La banda de música és “La Popular Sansense”, concretament és la que ocupa el segon lloc en la desfilada, la que va immediatament darrera de les autoritats i dels pendons de la ciutat i davant dels avis i les madrines. (Informació facilitada per Josep Cortés en data 18/5/2020)]
    Associacions i entitats
    Banda La Popular Sansense
    Celebracions
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Gent Gran
    Homenatges a la vellesa
    Patronato Local de la Vejez
    Serveis socials
  • AMHLAF0003143.jpg
    La cançó de l'Empordà.
    Jaume Ventura Tort (1911-1985) va compondre la música d'aquesta sarsuela. Es tracta d'un sainet líric català amb llibret de Ferran Casanovas i Civit, que es va pre-estrenar el 15 d'abril al Centre Artesà de El Prat de Llobregat i es va estrenar el 16 d'abril de l'any 1964 al Teatre Òpera de l'Hospitalet. Aquesta representació va anar a càrrec del grup de teatre i sarsuela del Club Pimpinela.
    Arts escèniques
    Associacions i entitats
    Club Pimpinela
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Sarsuela
    Teatre
  • AMHLAF0055234.jpg
    Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa
    La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.
    Asociación Cultural Andaluza Cofradía 15+1
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Processons
    Processons de Setmana Santa
    Religió
  • AMHLAF0055247.jpeg
    Processó de la "Cofradía 15+1" per Setmana Santa
    La "Cofradía 15+1" desfilant pels carrers de la Florida i Pubilla Cases. La fotografia va formar part d'una exposició a l'Aula de Cultura de la Florida l'any 1992.
    Asociación Cultural Andaluza Cofradía 15+1
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Processons
    Processons de Setmana Santa
    Religió
  • AMHLAF0004218.jpg
    Societat Coral El Pensament
    Retrat de l'entitat davant la porta d'entrada de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Entre d'altres hi ha: Isidre Mir, Josep Izquierdo, Josep, Lluís Travé (nen) i el mestre Esteve Carbó.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Insígnies
    Pendons
    Retrats
    Retrats de grup
    Sociedat Coral El Pensament
  • AMHLAF0000164.jpg
    Casino del Centre
    Vista exterior del Casino del Centre. Es veuen cotxes estacionats dins del seu pati. La pisarra situada a mà esquerra de la porta d'entrada anuncia: "Casino Nacional, 10 marzo 1974, Baile, Gran concierto de Josep Mª Damunt". En el balcó central, hi ha un rètol que anuncia una de les entitats instal·lades en el Casino del Centre: "Club Ajedrez Hospitalet" -amb el seu escut-, que anteriorment va tenir la seva seu, fins el seu enderrocament el 1965, a l'Ateneu La Unió del carrer Rossend Arús 49. A la finestra que queda a la dreta de la porta hi ha un cartell anunciant la representació de la zarzuela "Marina" a càrrec de la Companyia del Mestre Josep Mª Damunt. A L'altra banda de la porta hi ha 2 cartells anunciadors il·legibles amb activitats de l'entitat. Edifici de l'any 1874, ubicat al c/ Enric Prat de la Riba núm. 337-339 (cantonada amb Rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu). Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Cotxes
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Transports
  • AMHLAF0025597.jpeg
    Festa Major del Centre
    Imatge de 1981 de les bandes decoratives suspeses per sobre de la calçada amb l'escenari a la dreta, presa des de l'edifici de La Caixa de la plaça de l'Ajuntament. A mà dreta es veu l'escenari previst per a les actuacions. L'ideari d'aquesta Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre de 1981 va estar inclòs en el tríptic de la Festa Major d'aquell any: "Reivindiquem el temps lliure com a temps de creixement col·lectiu, com a temps que ens permeti avançar cap a la realització individual i col·lectiva. Temps que ens permeti desenvolupar la nostra pròpia sensibilitat en el goig i el plaer. El gust de fer i construir plegats en ciutadania el nostre poble. Creiem imprescindible recuperar el carrer com a lloc de trobada i de relació, creant noves formes de participació que ens ajudin a retrobar la nostra identitat. Les celebracions col·lectives populars donen caràcter a la nostra cultura. Tradicionalment una d'aquestes celebracions ha estat la Festa Major, que a la nostra ciutat celebràvem per Sant Roc, ai bell mig de l'estiu, el mes d'agost. Avui, però, la civilització urbana deixa buits els carrers per aquesta època. Calia trobar una altra data més adient. Així doncs, decidírem adoptar la de l'arribada de l'estiu, per Sant Joan, el temps de plenitud de la vida i del sol. Tots tenim presents moments d'aquesta nit en els nostres records d'infant, és part de la nostra cultura perquè ens hi identifiquem. I és en aquest sentit que cal recuperar la Festa Major, com un d'aquests senyals que ens identifiquen. Visca la Festa Major!! "
    Associacions i entitats
    Comissió de festes l'Hospitalet-Centre
    Culturals i socio culturals
    Festa major del Centre
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0000166.jpg
    Casino del Centre
    Casino del Centre. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb Rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu.. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0000563.jpg
    Escoles catalanes del Dr. Robert
    Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. Al mig, l'estendard de les escoles, i a banda i banda, els mestres Carolina i Rahola. La fotografia sembla feta al pati del Casino. Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre
    Alumnes
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Culturals i socio culturals
    Dones
    Educació
    Escoles
    Escoles Catalanes del Doctor Robert
    Foment Autonomista d'Hospitalet
    Homes
    Infants
    Joves
    Persones
  • AMHLAF0111752.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111748.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111746.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111747.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111742.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111741.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0111740.jpeg
    Envelats de Festa Major al Casino
    Envelats de Festa Major al pati del Casino, a la dècada de 1950.
    Associacions i entitats
    Casino del Centre
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Festes majors
  • AMHLAF0000165.jpg
    Casino del Centre
    Casino del Centre amb les balconades engalanades i persones amb vestits d'època per assistir a algun acte a l'interior del local. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb la rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Festes
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0024006.jpg
    Can Casas, "l'Ateneïllo", local del Cine Club l'Hospitalet, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.
    Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50) Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics. Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana. La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica. Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades. Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet. Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet. Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell. A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.
    Amics de l'Òpera de l'Hospitalet
    Arts escèniques
    Arts visuals
    Associacions i entitats
    Ateneïllo
    Cant
    Centre d'Estudis de l'Hospitalet
    Cine Club l'Hospitalet
    Cinema
    Clàssica
    Cultura
    Culturals i socio culturals
    Música
    Òpera
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Sarsuela
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0023226.jpg
    Gegants de l'Hospitalet
    Retrat del grup de geganters de l'Hospitalet amb gestors culturals del Patronat Municipal de Cultura de L'Hospitalet al palauet de Can Buxeres. El quart per la dreta, amb ulleres, és en Joan Francesc Marco Conchillo, gerent del Patronat; a la seva esquerra en Jordi Font Cardona, coordinador i ajegut, el primer a l'esquerra, amb bigoti i ulleres és en Xavier Marcè Carol, responsable de Festes. Al darrera, la parella de gegants romans.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Gegants i capgrossos
    Grup de Geganters de l'Hospitalet
    Imatgeria popular
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0023227.jpg
    Gegants de l'Hospitalet
    Retrat del grup de geganters de l'Hospitalet amb gestors culturals del Patronat Municipal de Cultura de L'Hospitalet al palauet de Can Buxeres el 1984. El quart per la dreta, amb ulleres, és en Joan Francesc Marco Conchillo, gerent del Patronat; a la seva esquerra en Jordi Font Cardona, amb barba i el got a la mà, coordinador i ajegut, el primer a l'esquerra, amb bigoti i ulleres és en Xavier Marcè Carol, responsable de Festes. Al seu darrera, la parella de gegants dits "romans", per diferenciar-los de l'altre parella de gegants de la ciutat, anomenats "grecs", en Roc i l'Eulàlia, i 4 capgrossos. Amb els noms de Jaume I i la seva esposa, aquests gegants de la fotografia es van construïr a Olot, a la firma Vídua de Sabel Barnadas, l'any 1928. Van ser restaurats a finals dels anys setanta, quan van tornar a sortir pels carrers de L'Hospitalet després d'uns anys en que el costum es va perdre i posteriorment a principis dels anys noranta, quan van ser malmessos a causa d'una una agressió vandàlica al Palauet de Can Buxeres, lloc on tradicionalment es guardaven les dues parelles de gegants. El 1996 es va confeccionar un nou vestuari mitjançant un concurs, que van guanyar els tallers de les modistes de l'Hospitalet Marieta Sanabra, que vestí el gegant, i de Maria Manyà, que vestí la geganta. Pel que fa als tres gestors culturals presents a la fotografia cal dir que van ser tres destacats militants socialistes en l'àmbit de la gestió cultural, els tres amb una llarga trajectòria. Joan Francesc Marco i Conchillo, que ja treballava a l'ajuntament de l'Hospitalet des de 1975, va ocupar, en tant que militant socialista des de 1976, diversos càrrecs directius en l’àmbit de cultura a l’ajuntament de L’Hospitalet ( gerent del Patronat Municipal de Cultura (1975-1984) Tinent d'alcalde de Cultura i Educació i Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona (1995-2003), al de Granada (1985-1986) al de Sabadell (2007-2008) i al Ministerio de Cultura, com a subdirector general de música i Director general de l'INAEM (1986-1990). Va ser també conseller delegat del TNC (2004-2007) i director general del Liceu (2008-2013). En Jordi Font i Cardona, també militant socialista des dels anys setanta, va ser coordinador de l'Area de Cultura de la Diputació de Barcelona (1983-1999) i director general de l'Institut del Teatre (2002-2014). Xavier Marcé i Carol, també militant socialista, va ser gerent del Patronat Municipal de Cultura de 1985 fins el 1994, director de Recursos i d'Acció Cultural de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), director general de l'Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, director general de l'empresa del sector teatral Focus i Regidor de turisme de l'Ajuntament de Barcelona. Els tres van estar implicats en la creació del Centre d'Estudis i de Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. El 1984, l'any en què es va realitzar aquesta fotografia, l'Area de Cultura de la a Diputació de Barcelona va organitzarva ”Interaccció-84”, el primer encontre d’agents culturals, públics i socials, d’àmbit català i espanyol, que prendria un caràcter fundacional. Va ser a la seva cloenda que es va anunciar la creació del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), el think tank de les polítiques culturals, que adquiriria una intensa i continuada projecció catalana, espanyola i iberoamericana. L’Eduard Delgado en va ser el màxim inspirador i el primer director, acompanyat de Joaquim Franch, d’Alfons Martinell i dels llavors joves gestors culturals Xavier Marcé, Esteve León i Eduard Miralles.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Festes
    Gegants i capgrossos
    Grup de Geganters de l'Hospitalet
    Imatgeria popular
    Retrats
    Retrats de grup