Geganta Pepa, La Pubilla Cases
Imatge de la presentació en societat de la geganta Pepa, La Pubilla Cases, en record de na Josefa Cases i Clavell, que fou propietària de molts terrens en aquesta zona de l'Hospitalet i de l'emblemàtica casa senyorial, de 1771, que s manté encara dempeus com a escola. Va ser presentada en societat a la festa major del barri Pubilla Cases de l'any 1995. La geganta va ser encarregada per l'Aula de Cultura de La Florida, en l'època en que va ser dirigida per Artur Arranz, amb la intenció de dotar al barri d'un símbol, d'augmentar el patrimoni cultural de l'Hospitalet i el sentiment de pertinença al barri de Pubilla Cases, al reconegut constructor de gegants i capgrossos amb taller al barri de Gràcia, Xavier Jansana. També amb el propòsit de generar dinàmiques que ajudéssin a potenciar el diàleg entre les diferents cultures d'origen del barri amb la cultura popular catalana, i tenint present els agents socials i culturals del barri, com la comissió de Festes i altres, l'Aula de Cultura va demanar la col·laboració de les dones del Taller de Confecció del Centre Extremeño Muñoz Torrero, dirigit per Mari Luz Blasco Pastor, perquè féssin el vestuari de la geganta, que van fer, desinteressadament, documentant-se profusament sobre el tipus de teixits i vestis que portava una pubilla del segle XVIII, una feina realment esplèndida.
A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertir les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, família de rics i pagesos vitivinícoles procedents del maresme convertits també en pròspers comerciants, instal·lats al carrer Montcada de Barcelona, va fer que fes estada en aquest imponent casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. durant la guerra del francès (1808-1814) el camí ral i el casalot de la Pubilla Casas, que havia mort el1806, van ser escenari diversos enfrontaments entre els miquelets del general Manso i les tropes napoleòniques, dels que han donat fe diferents troballes arqueològiques. Requisada la casa durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1945 en Jacint Maristany i Maristany, de El Masnou, III comte de Lavern, va instal·lar una efímera indústria de cautxú. El 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal•lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer, escola que va inaugurar el 1973 unes modernes instal·lacions en la que hi havia la primera piscina coberta de l'Hospitalet.
La imatge correspon al dia de la finalització i posada del vestit a la geganta Pubilla Cases del 1995, poc abans de ser presentada en societat a la festa major de Pubilla Cases del mateix any. Hi surt Mari Luz Blasco Pastor (creadora del vestit de la geganta), amb el cabell blanc, i el seu equip de costureres col·laboradores i Xavier Jansana (constructor de la geganta).
Associacions i entitats
Comissió de festes Pubilla Cases
Cultura
Culturals i socio culturals
Festa major de Pubilla Cases
Festes
Festes majors
Gegants i capgrossos
Imatgeria popular
