Aquest gran Casal va ser anomenat l’Harmonia perquè havia aixoplugat, des del 1866 fins als anys trenta del s. XX una societat recreativa anomenada així. Construït el
1595, pertanyia a l’heretat de la Torre Blanca, que des del segle XIV era dels Oliver, una
de les famílies tradicionals de l’Hospitalet. Al costat de l’Harmonia, i darrere la Talaia, al carrer Xipreret, hi ha Ca n'Oliver. Comptava inicialment, mirant a la dreta de la façana, amb uns horts i una gran bassa que feia les funcions de piscina, que van ser ocupats quan es va construir, el 1954, el pati del Col·legi Tecla Sala.
Aquest edifici va ser seu de l'Ateneu de Cultura Popular, entitat cultural catalanista d'ideologia republicana sorgida als anys trenta del s. XX, va ser confiscada el 1939 pel Frente de Juventudes de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, que va mantenir allà durant tot el franquisme la Organización Juvenil Española (OJE) i la Sección Femenina. El 1978, durant el breu mandat de l'alcalde Joan Perelló i Masllorens, l'Ajuntament pre-democràtic, propietari de l'edifici, va tornar a cedir, per decisió de l'alcalde i gràcies a les gestions d'un grup d'uns 100 socis de l'antic Ateneu de Cultura Popular liderats per en Josep Bordonau - sobrevivents dels 300 que va arribar a tenir als anys trenta- , l'us de l'edifici per deu anys, renovables, per poder fer renéixer l'Ateneu.
Aquesta decisió personal de l'alcalde Perelló no va agradar gaire ni a l'Associació de Veïns de l'Hospitalet Centre ni al llavors Patronat Municipal de Cultura, que tenia previst instal·lar allà una Casa de Cultura municipal. Actualment l'Ateneu de Cultura Popular està situat en un nou emplaçament al carrer Santa Anna, núm 1-7 i l'edifici, restaurat totalment, és un centre museístic dedicat a realitzar exposicions del Museu de l'Hospitalet, Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 100-02.
Al davant de l'Harmonia, situat al carrer Barcelona, hi havia un edifici que va ser enderrocat per permetre una visió més ampla de l'edifici, de La talaia i del carrer Xipreret. Aquest enderroc va permetre la creació d'una placeta que porta el nom de Josep Bordonau i Balaguer.
Retrat de grup de la coral a la rambla de Just Oliveras. D'esquerra a dreta: (?), Joan Ferret, Pepito Alemany, Amadeu Pino, Josep, Izquierdo i Josep Ma. Bel. El nen petit és l'Enric Pino.
L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Pedraforca.
Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer.
Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Pedraforca.
Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer.
Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Pedraforca.
Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer.
Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
Centre Moral Eulariench a l'autobús de Joan Pujol Farnós
Autobús propietat de Joan Pujol Farnós. A la imatge es veu l'autobús i, a sobre, un grup de persones del Centre Moral Eularienc, que probablement van d'excursió. Dret, al costat del xofer, hi ha el mossèn. Aquesta fou la primera línia d'autobusos de l'Hospitalet.
Presentació del Cine Club L'Hospitalet el 18 febrer 1982 al Museu de l'Hospitalet.
En aquesta fotografia, davant de tot un seguit de gent molt activa culturalment al barri del Centre que va donar suport decidit al naixement d'aquesta important entitat cultural Hospitalenca Cine Club l'Hospitalet, el el seu principal impulsor i primer president, en Joaquim Company i Prats, darrera, amb barba, va exposar els objectius de l'entitat amb la presència del regidor responsable del Museu de l'Hospitalet, Paco Candel, el director del Museu, Francesc Marcé, l'alcalde Juan Ignacio Pujana, i el regidor de Cultura, Ensenyament i Esports Amadeu Juan, aquí a la fotografia parlant.
Can Casas, "l'Ateneïllo", local del Cine Club l'Hospitalet, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.
Edifici modernista conegut com a Can Casas situat al carrer Major, núm. 54 de l'Hospitalet centre. L'obra va ser realitzada pel mestre d'obres i arquitecte municipal de l'Hospitalet Mariano Tomàs i Barba el 1904 per encàrrec del primer propietari de la finca, l'important comerciant de fusta exòtica Macari Golferichs. Està inclòs al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l'Hospitalet (Fitxa núm. 50)
Golferics, apassionat del modernisme, va ser propietari també d'un important finca modernista a Barcelona, la seva casa unifamiliar, coneguda com a El xalet, a la Gran Via núm. 491,fent xamfrà amb el carrer Viladomat. Va ser comprada a finals dels anys vuitanta del s. XX per l'Ajuntament de Barcelona i rehabilitada després d'una important lluita veïnal que s'oposava al seu enderroc per part de la immobiliària Nuñez i Navarro. Actualment és el Centre Cívic Can Golferics.
Aquest edifici de l'Hospitalet està construït entre mitgeres i consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici combina dos recursos historicistes típics del modernisme com és l'arquitectura gòtica, en els arcs apuntats dels baixos; i la neoàrab, en finestres d'arc fals i joc del mosaic. Tant el treball de l'obra vista com els elements ceràmics atorguen una qualitat notable a la façana.
La ceràmica és l'element destacat de la façana, utilitzada en franges de diferent composició per separar els distints nivells. Les tonalitats són blau, groc, verd i blanc, destacant sobre el marró el mur construït en maó vist. Les finestres són d'arc esglaonat i estan agrupades de dues en dues, envoltant-se de sanefes de maó i elements ceràmics. Destaquen les quatre rajoles que formen un medalló i les flors afegides al pilar d'unió de les finestres. Totes les finestres tenen una forma d'arc fals i són emmarcades per una motllura ceràmica.
Entre les rajoles, destaca un plafó central representant la Mare de Déu de Montserrat, de factura posterior, i que podria haver estat col·locat l'any 1954, data d'unes obres de reforma poc documentades.
Des de 1982 i fins el 2002 el segon pis d'aquest edifici modernista va ser la seu del Cine Club l'Hospitalet.
Al primer pis es va instal·lar durant uns anys l'empresa distribuïdora teatral Tres en ratlla, pis que posteriorment i fins a principis dels anys 2000 va ser ocupat pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Els baixos interiors van ser ocupats per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet.
Aquestes tres entitats van rehabilitar totalment el terrat i els baixos de l'edifici, dotant-lo d'un espaiós pati interior a cel obert. El fet de compartir seu va motivar que aquestes tres entitats els bategessin amb el nom "L' Ateneïllo de l'Hospitalet", en homenatge al que va crear, amb el mateix nom, als anys vint del segle passat, al terrat de casa seva, al carrer Josep Maria de Sagarra de l'Hospitalet, el pintor uruguaià Rafael Barradas, per on van passar destacades personalitats culturals de l'època a fer tertúlia amb ell.
A la fotografia, dels anys setanta, observem l'estanc-papereria que hi havia llavors als seus baixos comercials.
Imatge de 1981 de la Comissió de festes del Centre durant la Festa Major. D'esquerra a dreta, Jordi Piera, d'esquena, Puri Loscos, Carme Alzaga, Jordi Artells, amb camisa blanca i les mans a les butxaques, J.M. Ramos, Josep Parera, al fons, Sebastià Badia, amb barba, davant seu Josep Maria Vila Rovira, Teresa Ribas i Enric Romaguera. Aquesta comissió de festes, que va ser la primera després de més de deu anys sense festa major a l'Hospitalet centre, va recuperar la festa prenent una decisió fonamental: canviar la data de la festa major, que històricament l'Hospitalet pagès havia celebrat sempre per Sant Roc, a l'agost, al voltant de la festivitat de Sant Joan, al juny, per permetre una més gran participació dels veïns. Va aplegar gent provinent de diferents entitats i botigues del centre i de l'associació de veïns i va comptar amb el suport econòmic del Patronat Municipal de Cultura i de l'Obra Social de la Caixa de Barcelona. A més, van donar ajuda econòmica:
Caixa de Pensions, "La Caixa".
Banc de Sabadell.
Banc de Bilbao.
Banc Guipuzcoano.
Bar Astúries.
Bar Nin.
Casino del Centre.
Bar Mirador.
Bar Pomelo.
Bar l'Oficina.
Bar Teo.
Pub Magoo.
Impremta CANUT
Les entitats que en van formar part de la Comissió de Festes van ser:
Associació de Pares de l'Escola Patufet S. Jordi.
Ateneu de Cultura Popular.
Centre Catòlic.
Museu de l'Hospitalet
Club de Bàsquet de l'Hospitalet.
Club Petanca l'Hospitalet.
Corals: Elisard Sala, Xalesta, Matiners i Maixata.
Escola Patufet S. Jordi.
Grup d'Acció Teatral G.A.T.
Grup d'Esplai Centre.
Llibreria Els Pins.
Museu d'Història de la ciutat.
Unió de Botiguers.
Unió Excursionista de Catalunya
Retrat de grup d'una seixantena d'homes de la coral. Al centre del grup, un bust d'Anselm Clavé i, al seu darrera, l'estandart de l'entitat. Es reunien al carrer Major, al costat de Cal Carreter (estatge del primer cinematògraf de la vila). A partir de 1925 van passar a reunir-se al local conegut com "el Coro", un teatre de nova construcció ubicat al carrer Baró de Maldà, 24.
Casino del Centre amb les balconades engalanades i persones amb vestits d'època per assistir a algun acte a l'interior del local. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb la rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
Edifici de la Caixa d'Estalvis i Pensions de la Plaça de l'Ajuntament
Fotografia del projecte de construcció de l'edifici (detall de la façana). Pertany al Conjunt Documental dels arquitectes Manuel Puig Janer i Manuel Puig Ribot.
Arquitectura i urbanisme
Associacions i entitats
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis-Obra Social i cultural
Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet,
Presentació i col·loqui de l'obra teatral "Situació Bis" de Manuel de Pedrolo, promoguda per l'Alpha 63, que va tenir lloc el 26 d'octubre de 1963 al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, dirigida per Francesc Balaguer, a càrrec del grup Teatre Experimental Català. L'obra, una crítica a la hipocresia i a l'embriaguesa del poder, s'havia estrenat un mes abans, per les Festes de la Mercè, al Teatre Romea de Barcelona. D'esquerra a dreta, Francesc Balaguer, Manuel de Pedrolo, el president del Centre Catòlic Joan Pañella i Salvador Tortosa, de l'Alpha 63.
L'obra de teatre de l'escriptor Manuel Pedrolo "Homes i no" fou representada pel grup teatral hospitalenc Alpha 63 sota la direcció de Josep Muntaner. Aquesta obra es va representar el 7 d'agost de 1965 al teatre del Club Pimpinela de la plaça Espanyola i el 10 d'agost al Prat de Llobregat. També van viatjar a Tolosa de Llenguadoc a proposta de Manuel de Pedrolo per representar l'obra davant dels exiliats catalans al Casal Català de Tolosa. A la imatge l'autocar que els portà de viatge.
Lliurament d'una Medalla a la Coral Juventut, societat de Cors de Clavé (Bodes de plata). Les autoritats esperen l'inici de l'acte asseguts a l'entarimat instal·lat a la plaça de l'Ajuntament.
Celebració del 25è. Aniversari de la Coral Juventut, societat de Cors de Clavé. A la imatge, moment en què la coral actua dalt d'un escenari d'un recinte tancat.
Lliurament d'una Medalla a la Coral Juventut, societat de Cors de Clavé (Bodes de plata). Les autoritats escolten una de les intervencions de l'acte a dalt de l'entarimat instal·lat a la plaça de l'Ajuntament.
Celebració del 25è. Aniversari de la Coral Juventut, societat de Cors de Clavé. Moment d'alt d'un escenari a l'aire lliure muntat a la plaça de l'Ajuntament, en què es col·loca una banda amb la senyera i el nom de la coral al Pendó de la coral. L'alcalde Ramon Solanich Riera, aplaudeix.
