Ajuntament de l'Hospitalet ("Hospitalet del Llobregat.- Casa Consistorial")
Postal de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb gent esperant a la parada d'autobús. Es pot veure, als baixos de les naus laterals, unes reixes de ferro que donaven accés a uns porxos, des dels quals s'accedia a les escoles municipals i als calabossos. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, es dirigeixen cap al centre parroquial tot travessant el pati.
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, xerren una estona al centre parroquial
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, prenen un refrigeri al centre parroquial
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera i a d'altres membres del govern municipal, acompanyats per sacerdots que els ensenyen les millores efectuades. Probablement la visita es fa al centre parroquial. A la imatge, la senyora Tecla Sala Miralpeix, propietària d'una important indústria tèxtil de la ciutat, tia de l'alcalde Ramon Solanich, besa la mà del rector.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. La fotografia està presa al pati del temple i es veu a dos homes i dues dones.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera i a d'altres membres del govern municipal, acompanyats per sacerdots que els ensenyen les millores efectuades. Probablement la visita es fa al centre parroquial.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera i a d'altres membres del govern municipal, acompanyats per sacerdots que els ensenyen les millores efectuades. Probablement la visita es fa al centre parroquial.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia
Missa solemne al temple de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Fotografia presa des de l'altar. Es veu a un grup de senyores passant l'almoina pel banc on hi ha els càrrecs municipals, entre els quals hi ha l'alcalde Ramon Solanich i Riera.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia
Missa solemne al temple de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Fotografia presa des de l'altar. Es veu els sacerdots i a un grup de senyores que es preparen per passar l'almoina.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia
Missa solemne al temple de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Fotografia presa des de l'altar. Es veu els sacerdots i a un grup de senyores que es preparen per passar l'almoina.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia
Missa solemne al temple de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera avantçant pel passadís central del temple darrera del mossèn. Precedeixen el seguici dos guàrdies urbans vestits de gala.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada a la Rambla Just Oliveras, gairebé amb cantonada amb el carrer Lleida. Es pot apreciar una part de la tanca, avui desapareguda per la construcció d'un bloc de pisos en aquesta part del que va ser l'extens jardí de la casa, de la Torre Sanfeliu, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Apareix a la fotografia la sociòloga Carme Arranz Galiano, amb bufanda marró clar i ulleres fosques, destacada activista política i cultural de l'Hospitalet de l'època, cofundadora, juntament amb el seu amic i també destacat activista polític i cultural Jaume Botey i Vallès i l'historiaor Joan Camós i Cabecerán, pioner de l'història treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitaletlocal, entre d'altres destacades personalitats, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Va treballar molts anys a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on va crear i inaugurar, en l'època de l'alcalde Celestino Corbacho, l'actual l'Arxiu Municipal, unificant l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu, fins llavors separats i situats en seus poc convenients pel desenvolupament de la seva important funció pública, com sí té avui. Nascuda el 1951, va morir prematurament el 2010 a causa d'un càncer. Davant d'ella apareix Antònia Najar Ruiz, professora de filosofia hospitalenca del barri de Pubilla Cases, llavors la seva cunyada. Al costat d'ella, mirant la taula, Andrés Luque Tenorio, músic i treballador de l'Ajuntament de l'Hospitalet que temps després d'aquesta fotografia , seria director del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h a 21h.
Aquesta mesa de votació, de les nombroses que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet, va estar situada al barri de Gornal. Hi apareix asseguda darrera la taula la destacada militant del PSUC del barri, M. Teresa Jiménez Villarejo, mestra nascuda a Malaga i veïna del barri del Gornal des de 1978, on va treballar a l'Escola Salvat-Papasseit i on es va vincular amb les lluites veïnals per una millora de les condicions del barri, que eren moltes en aquells moments. El 1980 es va vincular la amb comissió de cultura de 'Associació de Veïns del Gornal, que posteriorment derivaria en l'entitat Àmbit Cultural Gornal, que va presidir des de la seva fundació el 1987. Militant primer del PCE a Malaga i després del PSUC des de la seva arribada a Catalunya, va ser elegida el 1991 regidora de l'Ajuntament de l'Hospitalet, càrrec que va mantenir durant tota la decada, per Iniciativa per Catalunya-Els Verds.
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet. Aquesta estava situada a la confluència del carrer Tarragona amb la Rambla de Just Oliveras.
Darrera la taula hi ha, d'esquerra a dreta, Jaume Botey i Vallès, teòleg i doctor en filosofia, primer regidor d'Ensenyament del primer ajuntament democràtic de 1979 pel PSUC, fundador del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i destacat activista polític implicat en moltes causes, que va ser un dels impulsors i organitzadors d'aquesta consulta, Mercè Olivares i Soler, militant del PSUC del barri de Collblanc i posteriorment del de Sant Josep, que va ser regidora en el primer ajuntament democràtic, Conxita Soler Hernàndez, funcionària de l'Ajuntament de l'Hospitalet, militant del PSUC i de Comissions obreres i, al seu costat, amb pamela, Montserrat Perelló i Riera, que va ser gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi i després del Centre d'Estudis de l'Hospitalet durant molts anys després d'haver estat també regidora del primer ajuntament democràtic pel PSUC a l'Hospitalet. Montserrat Perelló, juntament amb Mercè Olivares i amb Pilar Ferran Hernández, pel PSC, van ser les tres úniques dones regidores sorgides de les eleccions municipals de 1979
Consulta popular sobre la permanència de l'Estat Espanyol a l'OTAN el 1984.
Consulta popular sobre la permanència de l’estat espanyol a l’OTAN i la retirada de les bases militars nord-americanes, organitzat pel Col·lectiu per la Pau i el Desarmament de l’Hospitalet i entitats, partits polítics i sindicats de la ciutat, el 25 de novembre de 1984 (un any i mig abans que el referèndum oficial), de 9h. a 21h.
Una de les nombroses taules de votació que va haver-hi escampades per diferents llocs dels diferents barris de l'Hospitalet.Aquesta estava situada a l'Avinguda d'Isabel la catòlica a la seva confluència amb l'avinguda Josep Tarradellas, just davant de l'entrada de l'Aula de Cultura de Sant Josep, de la que va ser el seu primer director en Pere Pinyol Martínez, que s'aprecia en aquesta fotografia, a l'esquerra, amb bigoti i el gec a l'esquena, on també es pot reconèixer a Albert Colomines, tramoista, d'esquena, amb gec e cuir, i a Margarida Rodríguez Lleonart, escribint, a la taula, activista del mon del lleure des de l'entitat El Cau del barri Centre, treballadora també de l'Aula de Cultura, llicenciada en pedagogia i posteriorment Cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Pere Pinyol va ser un destacat activista cultural, actor i gestor teatral de la ciutat, ex gerent del Grup d'Acció Teatral (GAT). Nascut el 1952 al barri de Collblanc de l'Hospitalet, va morir prematurament d'un cancer el 2013. Pere Pinyol va estar implicat en nombrosos projectes teatrals a la ciutat, a Barcelona i internacionals i va arribar a ser, després d'uns anys com a alt executiu de l'empresa teatral Focus, del que va ser delegat a Madrid, un exitós i reconegut director del Teatro Circo Price de Madrid, càrrec pel qual va ser nomenat el 2009.
Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres
Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa.
A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.
Catifa floral per les festes del Corpus Christi del barri del Centre
Catifa de flors a la plaça Mossen Homar el dia de Corpus. La catifa havia estat confeccionada per la Unió Excursionista de Catalunya. Al fons es veu un cercavila amb la desfilada de dos gegants.
Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.)
Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.) de camí a la fàbrica al seu pas pel pont davant de la Vanguard
Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA)
Treballadors i treballadores de CEBACSA (Cerámica Barcelonesa para la Construcción S.A.) de camí a la fàbrica al seu pas pel pont davant de la Vanguard
Cerámica Barcelonesa para la construcción S.A. (CEBACSA)