• AMHLAF0000744.jpg
    Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià
    Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Biblioteques
    Cultura
    Dones
    Equipaments culturals
    Homes
    Lletres
    Persones
    Política i administració pública
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0001005.jpg
    Escoles Carbonell o de Can Pi
    Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.
    Alumnes
    Arquitectura i urbanisme
    Aules
    Dones
    Educació
    Escoles
    Escoles Carbonell
    Infants
    Interiors
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Persones
  • AMHLAF0000918.jpg
    Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet
    Foto de grup amb personalitats i autoritats polítiques i militars, dempeus els homes i davant assegudes les dones, en semi cercle, en el jardí de Can Bori, finca adquirida feia poc per l'Ajuntament, per veure l'acte de benedicció de la parella de gegants romans comprats per l'Ajuntament de l'Hospitalet durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez, situat al centre de la fotografia, amb faixa d'alcalde i ulleres, al costat del Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. De les tres dones assegudes al centre de la fotografia amb vestit fosc, la que porta el barret amb la flor blanca és Gloria Guill Moll, esposa de Tomàs Giménez. A la dreta de la fotografia, amb bigotet i ulleres de nas, el secretari municipal Joan Coca Alujas. Aquests gegants foren construïts a Olot, pel taller Vídua de Sabel Barnadas, l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa. El vestuari del gegant va ser confeccionat a l'Hospitalet pel taller de la modista Marieta Sanabra i el de la geganta pel cosidor del taller de Maria Manyà. La torre residencial Can Bori apareix a aquesta fotografia abans de la remodelació per adaptar-la com a escola. Es veu la façana principal, amb tots els seus ornaments originals, que foren eliminats en la reforma posterior, i els jardins de l'entrada. Aquest casalot es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril. Els seus jardins travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de l'Hospitalet l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Benediccions
    Can Bori
    Dones
    Edificis
    Gegants i capgrossos
    Homes
    Joves
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0002833.jpg
    Maria Tarrida i el seu fill
    Maria Tarrida i el seu fill Carles Gassó el 2 d'abril de 1950, dia de Rams a la Plaça Espanyola.
    Dones i homes
    Diverses
    Festes
    Setmana Santa, Corpus i 2a Pasqua
    Carrers, places i obres d'urbanització
  • AMHLAF0025791.jpeg
    Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern
    Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77. Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall, Montserrat, Núria i Fanny/Francesca, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar el seu habitatge i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també d'aquestes tres filles, dos fills metges Josep, nascut també a l'Hospitalet, com les seves germanes, i Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, Montserrat Isern, la tercera comptant des de la dreta de la fotografia, va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet. Després de la guerra al xalet Isern s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Dones
    Persones
    Política i administració pública
    Retrats
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0000147.jpg
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
    Activitats econòmiques
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Arquitectura i urbanisme
    Bars
    Dones
    Edificis
    Establiments comercials
    Fanals
    Homes
    Infants
    Joves
    Mobiliari urbà
    Patrimoni
    Persones
    Política i administració pública
    Casa de la Vila
  • AMHLAF0000776.jpg
    Can Pau Durban
    Façana principal de la masia de Can Pau Durban i el pati tancat del costat. A la porta de la casa hi ha una dona i dues criatures probablement de la casa.
    Agricultura i ramaderia
    Can Pau Durban
    Dones
    Infants
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000381.jpg
    Cal Quatre Braços
    Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Quatre Braços
    Carros i carruatges
    Dones
    Homes
    Infants
    Masies
    Mules
    Natura i medi ambient
    Persones
    Retrats
    Transports
  • AMHLAF0000748.jpg
    Can Pau Durban, feines al camp
    Masia de Can Pau Durban. Es veu a tres homes, una dona i un parell nens passant el blat pel sedàs. Al fons, un dels edificis annexes de la casa. D'esquerra a dreta, es pot a veure a Joaquima Raventós, Josep Raventós, Salvador Durban, Ginés Valero, i els nens Pau i Carme Durban
    Agricultura i ramaderia
    Can Pau Durban
    Dones
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000458.jpg
    Cal Patico, matança del porc
    Matança del porc a la masia de Cal Patico. Es veu a un grup d'homes i dones durant la matança del porc. Al fons es veu la façana principal de la casa
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Cal Patico
    Dones
    Homes
    Infants
    La Marina
    Masies
    Matances
    Natura i medi ambient
    Persones
    Porcs
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0000382.jpg
    Cal Rosu
    Vista d'una part del pati de la masia de Cal Rosu. El centre de la imatge l'ocupen dues dones adultes que subjecten un cavall per les brides. Al costat esquerre es pot veure una part de safareig.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Cal Rosu
    Cavalls
    Dones
    Masies
    Natura i medi ambient
    Persones
    Safareigs
  • AMHLAF0000465.jpg
    Cal Millonari "embarc" de verdures
    L'embarc de verdures a la masia de Cal Millonari. Grup d'homes i dones preparant les verdures. L'empresa es deia J.M. Costafreda i exportaven verdures cap a Europa. En aquesta masia va néixer la historiadora local Matilde Marcé i Piera.
    Activitats econòmiques
    Agricultura i ramaderia
    Cal Millonari
    Dones
    Homes
    La Marina
    Masies
    Mercats
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
  • AMHLAF0000963.jpg
    Funcionaris de l'Ajuntament de l'Hospitalet
    Funcionaris municipals dels ans vint del s. XX dalt d'una mena d'autobus al camp. Asseguts a l'estrep: Joan Coca Alujas, amb gorra (secretari) i Vidal (delineant). Drets: Antoni Piguillem, la seva esposa Franzi, Joan Vidal, Josep Mitjavila, Antoni Alemany, Isidre Charles, Dr. Jaume Isern Hombravella, metge municipal, al costat del volant, aquí situat a la dreta del vehicle, Maria Moragues, Margarida Pujol, Mariano Martínez Thomas.
    Autobusos
    Dones
    Excursions
    Funcionaris
    Homes
    Lleure
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Transports
    Treballadors municipals
  • AMHLAF0000920.jpg
    Acte de la corporació municipal durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
    Autoritats, membres de la Unión Patriótica i dels Exploradores de España de Hospitalet i ciutadans a la sortida de l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana. De les dues dones amb ram de flors del mig, la de l'esquerra és l'esposa de Tomàs Giménez, Glòria Guill. Inscripció a la portalada del 1201, realitzada pel Mestre A. i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 93
    Actes oficials
    Dones
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Homes
    Joves
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Política i administració pública
    Processons
    Religió
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0000609.jpg
    Processó de Corpus Christi, barri del Centre
    Processó de Corpus al barri del Centre. La fotografia està presa al carrer de Rossend Arús. A l'esquerra es pot veure el mercat del barri. Al mig del carrer hi ha el tàlem i, a sota, el rector que sosté la custòdia amb el Santíssim. El seguici és acompanyat pels escolanets i per la guàrdia militar. A la vorera hi ha gent mirant la processó. Els balcons estan endomassats.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Corpus
    Dones
    Festes
    Homes
    Infants
    Joves
    Mercat del Centre
    Mercats
    Persones
    Processó de Corpus
    Processons
    Religió
  • AMHLAF0000921.jpg
    Benedicció dels gegants romans de l'Hospitalet
    Acte de benedicció de la parella de gegants romans de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Autoritats i personalitats davant l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa.
    Actes oficials
    Dones
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Festes
    Gegants i capgrossos
    Homes
    Imatgeria popular
    Joves
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0004186.jpg
    Dinar de celebració del consistori i acompanyants
    Dinar de celebració del consistori i acompanyants (atribuït). Al fons a mà dreta, el de les ulleres que treu el cap cap a la taula és Ramon Frontera Bosch (regidor entre 1931 i 1934 i alcalde el 1934 i el 1936). A prop seu, dues persones més a prop de la càmera, hi ha l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.
    Celebracions
    Diverses
    Dones i homes
    Política i administració pública
    Regidors
  • AMHLAF0000927.jpg
    Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez
    Caserna de La Remunta. Acte de celebració durant l'alcaldia de Tomás Giménez. A mà esquerra, l'alcalde Tomás Giménez, al seu costat un capellà i el comandant de la Caserna de la Remunta, al centre Josep Miralles i Sbert, bisbe de Barcelona i, a la seva esquerra, el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera que té al costat, a la dreta de la fotografia, assegut també, a Antonio Cuyas y Lagrifa-Savalls, membre del Consell Assessor del Cap Provincial de la Unión Patriótica de Barcelona, Andrés Gassó Vidal, entre altres personalitats del món militar i de la política local, amb els seus familiars als jardins d'aquest recinte, que eren espectaculars. Possiblement sigui la celebració posterior a l'acte religiós i militar dedicat a la festivitat de Sant Jaume, patró d'Espanya, que tenia lloc cada any. L' edifici principal de l quarter era una casa pairal que va ser construïda el 1691 que va ser anomenada al llarg del temps amb diferents motius, entre altres, Can Mèlic, Can Nadal i Ca n'Angulo. La masia, que es conserva encara avui dia al Parc de La Remunta, és de planta basilical amb coberta a quatre aigües al cos central i a una sola als dos costats. El costat dret presenta adossada una terrassa. A la façana principal hi ha tres obertures en planta baixa, i tres més al primer pis, però la porta principal es troba situada al centre del primer pis i s'hi accedeix mitjançant una escala doble, fet relativament normal en aquest tipus de masies. Hi ha la data de 1691 a la llinda de la porta posterior. El Canal de la Infanta passava des de 1819 just al costat de la part de darrera de la finca. El l'exèrcit, que ja comptava amb una caserna d'infanteria molt a prop d'aquesta masia des de 1740, a un edifici situat en la confluència del carrer major amb la riera de l'escorxador, la va llogar el 1862 per tal d'instal·lar allà un esquadró de remuntadors d'artilleria. Posteriorment, l'any 1868, la va comprar juntament amb les 8,5 hectàrees de terreny que l'envolten, a Mercè Bertrand i Amat, emparentada amb el Baró de Maldà, vídua de l'enginyer agrònom d'Isidor d'Angulo i Agustí. Des de llavors se li va donar un altre ús: El de dipòsit de cavalls sementals per a la cria i cura dels cavalls de l'exèrcit. Va ser Dipòsit de Sementals d'Artilleria fins a l'any 1926, data en què va passar a ser el 4t Dipòsit de Sementals de Cavalleria, i va estar en funcionament fins a l'any 1994, data en què l'exèrcit desocupa la caserna i s'instal·la al seu lloc l'Escola de Capacitació Agrària de la Generalitat de Catalunya fins a l'any 2011. El 1886 es van construir unes instal·lacions annexes destinades als animals: Quadres, infermeria veterinària, ferreria... Són edificis d'una o dues plantes realitzades en obra vista i cobertes de sostre a dues aigües. Les obertures són d'arc de mig punt o d'arc rebaixat i hi ha alguns elements decoratius com ara pilastres adossades als murs. Els sementals que tenia l'exèrcit eren molt coneguts i valorats arreu de Catalunya, ja que es tractava d'animals de gran qualitat, poderoses races de tir com a bretons, perxerons i ardenes, adequats per als treballs de camp. Tenien un calendari de desplaçaments a diferents pobles de Catalunya per cobrir les eugues de pagesos i ramaders, que així podien aconseguir bons exemplars. També més endavant, va haver-hi animals de cadira i tir lleuger: Sementals de pura raça àrab, pura raça espanyola i altres races esportives. De quan en quan sortien en formació pels carrers de l'Hospitalet, fet que despertava, òbviament, molta expectació entre tothom, sobretot els infants. Des de 2011 l'Ajuntament de l'Hospitalet ha anat remodelant aquest espai enderrocant algunes de les edificacions obsoletes d'aquesta antiga caserna, rehabilitant unes altres per altres usos (Esplai Xixell, Guarderia Patufet, i la casa Pairal, que espera encara la rehabilitació, entre elles), integrant dins la xarxa urbana aquest nou espai guanyat per a la ciutat obrint nous carrers que el connecten i creant un gran parc públic, el Parc de la Remunta, al voltant del qual s'han anat construint diferents blocs de pisos. Està catalogada en el PEPPA amb núm. 52
    Adulta/vella
    Dones i homes
    Seguretat i defensa
    Militars
    La Remunta
  • AMHLAF0004028.jpg
    Inauguració del metro de Santa Eulàlia
    Inauguració del metro de Santa Eulàlia, L'1 de juliol de 1932. Multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president Francesc Macià.
    Diverses
    Dones i homes
    Ferroviaris
    Transports
  • AMHLAF0000995.jpg
    Escola del Mar de l'Hospitalet a Castelldefels
    Inauguració de l'Escola del Mar de l'Hospitalet que fou projectada per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Ubicada a Castelldefels, es pot veure un grup escolar i autoritats. Colònies escolars a Castelldefels durant la II República. Es van inaugurar amb els parlaments del sr. Frontera, Conde i l'arquitecte Ramon Puig Gairalt i assistiren la majoria dels regidors del Consistori, mestres i premsa Barcelonina (Font: Fortitut núm.18)
    Actes oficials
    Arquitectes
    Arquitectura i urbanisme
    Dones
    Edificis
    Educació
    Escola del Mar
    Escoles
    Funcionaris
    Homes
    Infants
    Mestres
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
  • AMHLAF0040690.jpeg
    Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix
    Mossèn Josep Homar, rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, acompanyat del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar, oficiós, del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. El Bisbe de Colofó va oficiar l'Ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix, a la sortida del qual va ser realitzada aquesta fotografia, on es pot veure, al costat d'ell un altre frare caputxí, el pare Pau de Castelló. Es dirigien a l'acte al Saló de Plens de l'Ajuntament. Nascut a Sant Llorenç Savall el 1884, al setze anys Maties Solà i Farell va ingressar al caputxins de Sarrià, on va estudiar teologia i va ser ordenat sacerdot el 1909. Fou immediatament traslladat al convent del Sagrat Cor d'Olot, on fou professor de filosofia de l'escola de novicis. Novament a Barcelona, fou successivament guardià i superior dels convents de Sarrià i de Pompeia, i, entre 1927 i 1930, provincial dels Framenors Caputxins de Catalunya que, des d'inicis del segle XIX tenia encomanada per la Santa Seu l'evangelització de la part septentrional d'Hispanoamèrica. El 1931, a l'església de Pompeia i de mans de l'arquebisbe primat Francesc d'Assís Vidal i Barraquer fou consagrat bisbe titular de Colofó i s'embarca amb direcció a Nicaragua, on va prendre possessió del vicariat apostòlic de de la zona caribenya de Nicaragua. Va retornar a Catalunya el 1942, a causa de la minvada la presència a Nicaragua de missioners caputxins catalans a causa de la guerra civil. Va passar llavors a residir al convent de Pompeia de Barcelona i va esdevenir, de facto, en bisbe auxiliar de l'arquebisbe Gregorio Modrego. La seva activitat fou incessant: cura pastoral a comunitats religioses i laiques, consagració d'esglésies, ordenació de sacerdots i molt especialment administració del sagrament de la confirmació, fins al punt que el bisbe de Colofó era conegut arreu del bisbat de Barcelona com el "bisbe de les confirmacions". El 1966 fou destacadíssima la seva intervenció en favor dels assetjats al convent de Sarrià en l'anomenada Caputxinada. Va assistir a les quatre sessions del Concili Vaticà II (1962-1965). El seu precari estat de salut va provocar que es reclogués progressivament al convent de Pompeia, on va morir el 1973.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Dones
    Festes
    Homenatges
    Indústries
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Religiosos
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0040689.jpeg
    Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix
    Tecla Sala i Miralpeix entrant a l'Ajuntament de l'Hospitalet el dia que va ser nomenada filla predilecta del municipi, rebuts pel regidor Just Arús Oliveras, acompanyada de la seva filla Francesca, del seu fill Rossend i de la seva jove, Pilar Figueras, esposa de Rossend Riera Sala, que saluda a Just Arús.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Dones
    Festes
    Homenatges
    Indústries
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Religiosos
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0040725.jpeg
    Homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la senyora Tecla Sala i Miralpeix
    Acte d'homenatge de l'Ajuntament de l'Hospitalet a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix a l'antic Saló de Plens de la Casa Consistorial. En primera fila, d'esquerra a dreta, la Sra. Casimira Solé de Tayà, dona de l'alcalde Sr. Josep Tayà i Solanes, la Sra. Encarnació Julià, dona del Sr. Pau Riera i Sala, fill de Tecla Sala, i la germana petita d'aquest, Sra. Anna Riera i Sala. Al davant, diverses netes de la Sra. Tecla Sala: Pilar i Montserrat Riera Figueras, les dues nenes de davant i la que mira el quadre, la nena Tecla Fort Riera. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu que portava ja incorporada la medalla d'or que l'acreditava com a filla predilecta del municipi, que li va ser atorgada per l'alcalde aquell mateix dia, 23 de maig de 1954. Aquest quadre va estar penjat a la paret de l'antic Saló de Plens durant una bona colla d'anys.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Dones
    Festes
    Homenatges
    Indústries
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Religiosos
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0040694.jpeg
    Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix
    Familiars de Tecla sala i Miralpeix es dirigeixen a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida a l'ofici religiós qu va tenir lloc el dia de l'Homenatge a Tecla Sala. D'esquerra a dreta, el seu fill Pau, l'esposa d'aquest, Encarnació Julià i Font, al costat de Casimira Solé, esposa de l'alcalde Josep Tayà i Solanes, al centre i, al costat d'aquesta, amb tocat blanc, la filla gran de Tecla Sala, Francesca i el seu marit, el Dr. Antoni Castella i Escabrós
    Actes oficials
    Alcaldes
    Dones
    Festes
    Homenatges
    Indústries
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Religiosos
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0040692.jpeg
    Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix
    La Sra. Tecla Sala besant l'anell del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar oficiós del Arquebisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús, El Bisbe de Colofó va oficiar l'ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el seu Homenatge. Acompanya la seva mare, en Pau Riera i Sala, a l'esquerra.
    Actes oficials
    Alcaldes
    Dones
    Festes
    Homenatges
    Indústries
    Misses
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Política i administració pública
    Religió
    Religiosos
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Vida quotidiana
    Vida social