Retrat de la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973), a la seva finca d'estiueig de Premià de Dalt, coneguda com a Can Font o Can Tecla Sala.

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra a Francesc Macià entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Secretari Municipal, en Joan Coca i Alujas, a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres, al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

Festa Major de La Florida

Rua de Festa Major amb la banda de música.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Festa Major de la Torrassa

Cercavila de capgrossos i gegants durant la Festa Major al barri de la Torrassa.

Treballadora de Can Trinxet

Indústria textil de Can Trinxet, al barri de Santa Eulàlia. Es veu a Conxita Vicente amb bata de treball i llançadora a les mans, dreta al davant d'un dels telers. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.

Can Trinxet

Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, al pati de l'empresa. A la fila de dalt, la segona a mà esquerra, Isabel Parra Osorio, davant seu la primera a mà esquerra, Maria Dolores Osorio Carmona. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.

Piscina de L'Hospitalet

Primera piscina que va existir a l'Hospitalet, ubicada al camp d'esports de l'Ateneu de Cultura Popular, actualment ocupat pel col·legi Tecla Sala.

Mercat de Can Vidalet

Mercat de Can Vidalet. A mà esquerra es veu el rètol que senyalitza la ubicació de l'Associació de veïns de Can Vidalet, de Pubilla Cases i de la Florida al carrer Amapola número 28. Es veu el carrer Amapolas cantonada amb el carrer Rosa de Alejandría.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Autobús que feia la línia L'Hospitalet Centre-Santa Eulàlia

Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.

Treballadora de Can Vilumara

Palmira Pascual Vidal amb un ordidor tèxtil. La fàbrica es projectà entorn el 1905 i fou inaugurada el 1907 pel seu fundador, Francesc Vilumara Bayona. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33.

Emma Goldman a Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. Surt l'Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.

Festa major del Centre

Assistència de l'alcalde Ramon Solanich i Riera i altres membres del govern local als actes de la festa major del Centre, al vespre. Es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera al costat del Mossèn Josep Homar al pati del Centre Catòlic

Festa major al carrer Xipreret

Carrer Xipreret guarnit amb banderes per a la Festa Major dels anys 30 (II República). Es veu la mainada i gent adulta al fons.

Les Dames de la Creu Roja de Collblanc

"Las Damas de la Cruz Roja de Coll-Blanch siguen las inspiraciones de S.M. la Reina. Inauguración del Dispensario de Hospitalet de Llobregat"Reproducció d'una pàgina del periòdic "Novedades". A la part de dalt hi ha 3 retrats que agafen el bust de les senyores de la Junta de Dames de la Creu Roja: la tesorera, Teresa Coll vídua de Martí, la presidenta, Eugenia Casanovas vídua de Farnés i la secretària, Concepción Vidal de Muntadas. A sota, al mig, el retrat de la sots-presidenta, Juana Farnés Casanovas. A baix, al mig, una llitera amb rodes, rodejada d'una pancarta que posa "Donativo de D.Pedro Álvarez a la Junta de Damas de Hospitalet de Llobregat". (Es tracta de la primera camilla amb rodes proporcionada a la Creu Roja de Coll-Blanch). La resta, son textos explicatius dels actes de la Junta de Dames de la Creu Roja.

Retrat de la Reina d'Espanya Victòria Eugènia

Retrat de S.M. la Reina d'Espanya Victòria Eugènia, amb dedicatòria adreçada al dispensari de Collblanc de la Creu Roja. A peu de foto hi ha el text següent: "Precioso retrado de S.M. la REINA, DOÑA VICTORIA EUGENIA, en gran tamaño, dedicado por la Augusta Soberana a la Junta de Señoras de la Cruz Roja de Coll-Blanch para presidir su primer Dispensario. La misma Junta de Damas recibió tambien de S.M. la Reina otros dos retratos iguales al que reproducimos, con autógrafos, dedicados a los Dispensarios de Santa Eulalia y de Hospitalet de Llobregat. Este último se inauguró solemnemente el domingo, 18 de agosto, con grandioso éxito para la Junta de Señoras de la Cruz Roja de Coll-Blanch, sabiamente inspiradas por la bondadosa y caritativa Reina de España."

Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial

Fotografia de grup del Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial (Casino del Centre). La fotografia està presa davant la porta d'entrada del Casino del Centre

Maria Miret Furné

Retrat de Maria Miret Furné, cantant. Maria Miret va néixer el 21/11/1899 i va morir el 14/02/1970

Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern

Fotografia realitzada el 30 d'octubre de 1927 regalada per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, a la dreta del militar, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, i a la seva filla Montserrat, a l'esquerra del militar, nascuda a l'Hospitalet el 1900, que posteriorment seria una destacada galerista d'art, fundadora i propietària, juntament amb la seva germana Núria, de la important galeria SYRA del Passeig de Gràcia de Barcelona, ciutat on va morir el 1986. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, (fitxa núm 78 del PEPPA de l'Hospitalet) a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus inaugurat per la reina aquell dia. El Dr. Isern tingué també un fill, nascut també a l'Hospitalet, com la seva germana, Jaume Isern Rabascall, metge catalanista exiliat a Caracas per la Guerra Civil Espanyola, després de la qual s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que va aixecar el 1950 un segon pis al xalet. Aquest edifici és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.

Manifestació estatal a Madrid per demanar la sortida d'Espanya de l' OTAN

Manifestants amb una pancarta que té per lema: l'Hospitalet diu no a l'OTAN. La pancarta porta una senyera adherida.

Sopar d'afiliats i amics del PSUC al Restaurant Llobregat per la Campanya del No a la OTAN

Retrat de Pilar Massana, Jaume Botey i Florentino Nieto durant el sopar.

Montserrat Solanich visita als Reis d'Orient

Montserrat Solanich, filla de Ramon Solanich i Riera, amb els Reis d'Orient

Dinar de cap d'any dels treballadors de la fàbrica Corberó

Dinar de cap d'any dels treballadors de la fàbrica Corberó, al menjador de la fàbrica.

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

La Sra. Tecla Sala besant l'anell del Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús, El Bisbe de Colofó va oficiar l'ofici d'Acció de Gràcies el 23 de maig de 1954 a l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, un dels actes previstos en el seu Homenatge. Acompanya la seva mare, en Pau Riera i Sala, a l'esquerra.