Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià
Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud.
Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música.
La fotografia mostra al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maciài Llusà i la seva dona Eugènia Lamarca i de Mier, que mira a la càmera, entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.
Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres
Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa.
A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.
Record de la visita de la Reina Victòria Eugènia i les Infantes a l'Hospitalet enviat per l'alcalde Tomàs Giménez a les senyoretes Isern
Fotografia regalada el 30 d'octubre de 1927 per l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé a Maria Rabascall i Aguiló, dona del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge titular de l'Hospitalet des de finals de segle XIX, com a record de la inauguració, el 23 d'octubre de 1927, a càrrec de S.M. la Reina Victòria Eugenia, que va venir a l'Hospitalet acompanyada per les Infantes Beatriz i Cristina, de l'edifici de Correus i Telègrafs, projectat pel l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Puig i Gairalt. Està catalogat en el PEPPA amb la fitxa núm. 77.
Davant la tribuna, set dones amb mantellina. Les tres primeres, comptant des de l'esquerra, son les filles de l'alcalde Tomàs Giménez i la seva esposa, Gloria Guill Moll, aquesta al centre de la fotografia, que té al seu costat el Capità General de Catalunya, Emilio Barrera. A la dreta de la fotografia hi ha les germanes Isern Rabascall: Montserrat, Maria i Núria, filles de Maria Rabascall i Aguiló i del Dr. Jaume Isern Hombravella, que era llavors, i des de 1899, metge titular, inspector de sanitat i degà del cos mèdic municipal de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.
Montserrat Isern va ser la primera dona que va obrir, juntament amb la seva germana Núria, a Barcelona una galeria d'Art, la famosa galeria Skyra, inaugurada el 1931 al carrer Diputació i traslladada després de la guerra civil als baixos de la Casa Batlló del Passeig de Gràcia, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, i va acollir artistes com Pablo Picasso, Josep Llorens i Artigas o Manolo Hugué, entre molts d'altres. Josep Guinovart va fer en aquesta galeria la seva primera exposició de pintura el 1952. La galeria Skyra es va convertir en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Va tancar el 1986, any de la mort de Montserrat Isern, que va néixer el 1900 a l'Hospitalet.
Dinar de celebració del consistori i acompanyants (atribuït). Al fons a mà dreta, el de les ulleres que treu el cap cap a la taula és Ramon Frontera Bosch (regidor entre 1931 i 1934 i alcalde el 1934 i el 1936). A prop seu, dues persones més a prop de la càmera, hi ha l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. També a la banda dreta, el cinquè començant per a baix és Ramon Moral Querol, administratiu de l'Ajuntament.
Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007.
Fotografia feta al pati de la fàbrica. A la fila del mig, la segona per l'esquerra, Adela Benítez Ariza.
Grup de dones que treballaven a la indústria tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007.
Les treballadores feien sortides fora de l'Hospitalet.
Grup de dones que treballaven a la indústrai tèxtil Albert Germans, situada al carrer Rodés i en funcionament a l'Hospitalet des del 1928 fins el 2007.
Les treballadores feien sortides fora de l'Hospitalet.
Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. La dona és Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.
Grup de noies que anaven a l'escola del Centre Catòlic al vespre, perquè amb la guerra no havien pogut anar-hi. (En aquesta època el Centre Catòlic feia les funcions d'església perquè la de Santa Eulàllia de Mèrida encara estava derruïda per la guerra civil).
Celebració política al carrer Major i plaça Mossèn Homar
Celebració política al carrer Major i plaça Mossèn Homar. Es veu l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida i el carrer Major pel qual circula una comitiva de cotxes oficials rodejats per una multitud de ciutadans. A l'alçada de l'església hi ha un rètol que posa: "Viva el Salvador de la Patria. Año (segurament 1926)". Als balcons hi ha persones amb banderes.
Pot tractar-se de la inauguració d'una placa a la façana de l'Ajuntament on figurava Miguel Primo de Rivera com a fill adoptiu de l'Hospitalet.
Caramelles a l'avinguda de la Generalitat, avui avinguda Tomás Giménez
Avinguda Tomàs Giménez (on ara hi ha la rambleta) i al mig, creuant-la el carrer General Manso. Al fons a la dreta l'edifici de FECSA i més a la dreta es veu una mica de l'edifici de Can Rigalt.
Es veu un grup d'escolars mudats per cantar caramelles a diferents llocs del barri, caminant en tres fileres. Un d'ells duu un estendard.
Inaguració de l'Agrupació Coral Els Callats. Van anar a batejar la coral acompanyats per la Coral Russinyols i la coral més antiga L'Aurora, tots de Collblanc. (Falta la veterana Societat de L'Univers). L'home que porta l'estandart de Els Callats li deian "El Negret", el següent, d'esquenes és el Sr. Sarabia, President Els Callats, el que porta l'estandart dels Russinyols és Vicens Boluda i el següent és Jaume Llobet. A la dreta podem veure el local de Els Callats, al carrer Pujós.
"¡Atención vecinas!", cartell de dones del barri de Can Serra
Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies juntament amb l'Escola d'Adults de Can Serra.
Indústria textil de Can Trinxet, al barri de Santa Eulàlia. Es veu a Conxita Vicente amb bata de treball i llançadora a les mans, dreta al davant d'un dels telers.
L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.
Ajuntament de l'Hospitalet ("Hospitalet del Llobregat.- Casa Consistorial")
Postal de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb gent esperant a la parada d'autobús. Es pot veure, als baixos de les naus laterals, unes reixes de ferro que donaven accés a uns porxos, des dels quals s'accedia a les escoles municipals i als calabossos. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fora Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, es dirigeixen cap al centre parroquial tot travessant el pati.
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, xerren una estona al centre parroquial
L'acte compta amb la presència del bisbe de Barcelona, l'alcalde Ramon Solanich i la seva esposa. Un cop acabat l'ofici, prenen un refrigeri al centre parroquial
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. Es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera i a d'altres membres del govern municipal, acompanyats per sacerdots que els ensenyen les millores efectuades. Probablement la visita es fa al centre parroquial. A la imatge, la senyora Tecla Sala Miralpeix, propietària d'una important indústria tèxtil de la ciutat, tia de l'alcalde Ramon Solanich, besa la mà del rector.
Festa major de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia. Visita a les obres de la parròquia
Visita a les obres de la parròquia de Sant Isidre Llaurador, al barri de Santa Eulàlia, després de la missa solemne, en motiu de la festa major de Sant Isidre. La fotografia està presa al pati del temple i es veu a dos homes i dues dones.
