Dones espanotxant blat de moro a l'era de l'Adela Oliveras, seu de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. La imatge fou presa durant la visita d'una missió estrangera. Surt l'Emma Goldman (1869-1940), fotògrafa i feminista. A baix a la dreta es veuen els cabassos on se separa la panotxa de les pallofes.
Centre Moral Eulariench a l'autobús de Joan Pujol Farnós
Autobús propietat de Joan Pujol Farnós. A la imatge es veu l'autobús i, a sobre, un grup de persones del Centre Moral Eularienc, que probablement van d'excursió. Dret, al costat del xofer, hi ha el mossèn. Aquesta fou la primera línia d'autobusos de l'Hospitalet.
Fàbrica de sedes Vilumara. Camí del cementiri, avui c/ Bruc.
Postal amb títol dels anys vint del s. XX. Es pot apreciar en primer terme una noia jove -probablement treballadora o futura treballadora de les Sederies Vilomara, que s'observa al fons, on la ma d'obra era fonamentalment femenina- situada a l'antic camí de Sant Joan o del cementiri. Actualment en aquest punt, on hi ha la tanca que separa l'antiga fàbrica Vilomara, hi ha la confluència entre els carrers Bruc i Girona amb l'avinguda de Josep Tarradellas i Joan.
Al fons, l'entrada a la fàbrica de sedes Can Vilomara. Procedents de Pont de Vilomara, al Bages, els Vilomara eren una família de seders, una part de la qual es va establir a Barcelona, al segle XVII. Van obrir diverses sederies al barri de Sant Pere i a la part alta de l'actual Diagonal, a Barcelona, fins que Francesc Vilomara i Bayona va decidir a traslladar l'activitat a l'Hospitalet. La nova fàbrica va ser projectada l'any 1906 per Andreu Audet i ampliada entre 1922 i 1928 per l'enginyer Francesc de Paula Izard, per afegir-hi quatre noves naus.
Les naus estan construïdes seguint el model de coberta en dents de serra, que facilita la il·luminació natural. Els finestrals estan encarats a nord, per evitar l'enlluernament. L'estructura interior és a base de bigues i columnes de ferro colat. Inicialment, hi havia set naus, ampliades després fins a onze.
Del conjunt d'edificis en destaca especialment la casa del director, d'estil modernista, que es pot observar al fons, a l'esquerra de la fotografia, amb un característic fris de papallones de seda, amb funcions decoratives i de ventilació, i una imatge sobre ceràmica de la Mare de Déu dels Àngels. El maó vist és utilitzat com a element decoratiu en l'emmarcament de les finestres i pilastres.
La fàbrica va estar en funcionament fins a l'any 1982. Els anys 1986-87 el recinte es va habilitar per poder acollir un Institut de Batxillerat, que és el seu ús actual. La seva ubicació actual és Avinguda Josep Tarradellas i Joan 147-149. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 33.
A l'esquerra, l'hort del mas Can Valltrencat, conegut amb el motiu de Ca l'Aranya. A la dreta, la noia posa la seva mà sobre la tanca de les extenses terres de conreu de la família Oliveras, que posteriorment va urbanitzar tot aquest sector.
Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses
Exposició "X Congreso Internacional de Centros Sociales"
Exposició "X Congreso Internacional de Centros Sociales". Inauguració de l'exposició a càrrec de l'alcalde José Matías de España Muntadas. Lloc: Casa España (actualment, Museu). Acció de tallar la cinta.
Festa Major Collblanc, xocolatada al carrer Martí Julià , probablament entre els anys 1951 i 1952. El carrer sense cotxes i amb taules i cadires per la xocolatada.
Retrat de Just Oliveras Prats i la seva esposa Josefa Durban Casas
Targeta postal amb el retrat de Just Oliveras Prats i la seva esposa Josefa Durban Casas asseguts en unes cadires de fusta tapissades de pell. Ell, amb tratge i corbata te les mans creuades sobre les cames i ella amb un vestit fosc dur un àlbum o objecte semblant a la ma dreta i recolza el braç sobre una tauleta on hi ha premsa i al darrera una làmpara de peu.
Manifestació de protesta dels veïns i veïnes de Can Serra per la fàbrica La Cardoner
Manifestació de protesta dels veïns i veïnes de Can Serra per la fàbrica La Cardoner. Es veu una pancarta al davant de tot de la manifestació que posa "Can Serra ..... Fuera la peste de La Cardoner". I al darrera la gent manifestant-se.
LLuís Layola Rovira i la seva filla gran, Teresa Layola Bahí.
Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2 tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge.
Casat amb Victòria Bahí Falcó, el matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església. Un dels seus nets és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB.
Va ser tinent d'alcalde de Mercats i de Governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos.
Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest casal i es va traslladar a un ampli entresol situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet.
Correus i telègrafs ( "Hospitalet, Casa de Correus" )
Edifici de Correus i Telègrafs realitzat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. A la façana lateral es veu un òmnibus Oliveras. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.
Postal. Vista del carrer Major des del carrer Riera de la Creu mirant cap a l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu el campanar antic de l'església més baix i rodó que l'actual al fons de la filera de cases baixes que actualment ocupa la plaça de l'Ajuntament.
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. Al mig, l'estendard de les escoles, i a banda i banda, els mestres Carolina i Rahola. La fotografia sembla feta al pati del Casino. Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre
El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre.
Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló.
Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet).
Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.
Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola.
Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.
Finalització de les obres de supressió del pas a nivell
Acte de celebració de la finalització de les obres de supressió del pas a nivell per sota de les vies del tren i d'inauguració del nou pas soterrat entre els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep (abans conegut com la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell). Hi assisteixen totes les autoritats civils, religioses i polítiques. A la fotografia, es veu l'interior del nou túnel. Aquesta fotografia es troba en un àlbum que fou regalat a l'alcalde Ramon Solanich pels seus companys de consistori.
L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913.
El programa d'actes va ser el segúent:
Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15)
Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús.
Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa.
Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires.
Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament.
Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet.
L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada.
Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.
Obres de pavimentació de l'avinguda Josep Tarradellas (antigament, carrer Alps). El primer carrer a mà esquerra és el carrer de Menéndez Pidal. Es veuen varis muntícols de llambordes i tubs de desaigües per pavimentar el carrer. També es veuen nens i nenes jugant al carrer mentre vàries dones els vigilen
