Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0001976.jpg
    Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."
    Imatge exterior de part de les naus i del pati d'entrada principal al recinte de la fàbrica, que es veu al fons, on s'observa uns camions i un cotxe aparcats i uns nois estan jugant a futbol.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Transports
  • AMHLAF0000969.jpg
    Fàbrica "Tecla Sala e Hijos S.A."
    Imatge de la fàbrica Tecla Sala en els seus darrers moments en funcionament, a començaments dels anys vuitanta del segle XX, anys en els que la indústria tèxtil catalana va gairebé desaparèixer a causa de la crisi econòmica dels anys setanta i l'inici de la deslocalització empresarial, amb la seva tanca perimetral i l'antiga zona esportiva pels treballadors convertida llavors en un descampat. Poc temps després l'Ajuntament de l'Hospitalet la va comprar als seus propietaris, la família Riera i Sala, amb la intenció de poder reconvertir aquest esplèndid edifici fabril en un important centre cultural, com va començar a ser a partir de la dècada dels noranta, en la que es van començar a realitzar exposicions d'art contemporani català i va servir com a centre d'operacions de diferents companyies teatrals, com el GAT de l'Hospitalet o La Fura dels Baus. La seva completa remodelació i modernització va tenir lloc ja entrat el segle XXI, quan es va reinaugurar, després d'una important intervenció arquitectònica que va tenir un cost de 3'5 milions d'euros, realitzada a càrrec de l despatx d'arquitectura com a espectacular Mediateca-Biblioteca Central de l'Hospitalet, Centre d'Art Contemporani i seu de diferents entitats ciutadanes, com el Centre d'Art i Pensament TPK, la Fundació Arranz-Bravo i el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L’origen de la fàbrica Tecla Sala es remunta a 1855, quan la família Basté, de Capellades, va instal·lar allà un molí paperer que aprofitava el salt d'aigua del Canal de la Infanta. La família Basté va decidir començar també amb el negoci tèxtil i va encarregar un projecte per a un nou edifici fabril a l’arquitecte Claudi Duran Ventosa el 1892. El resultat va ser una construcció industrial d’estil manxesterià, amb murs de maó vist, de tres pisos d'alçada, format per tres grans naus de molta llargària, essent la central més ample i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. Va esdevenir aviat una de les fàbriques de filatures de cotó més importants del país, propietat, des de 1913, de Joan Riera i Sala, empresari tèxtil de Roda de Ter, on tenia també una important indústria, i des de 1926, quan va morir, de la seva dona, la senyora Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973). Posteriorment en el mateix recinte s'hi va construir una caseta d'estil modernista que va tenir al llarg del temps diversos usos: casa del director, guarderia, escola i finalment infermeria, de la que va ser responsable durant molts anys el Dr. Ramon Solanich i Riera, nebot de la Sra. Tecla Sala, que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1956 a 1962. (Fitxa núm. 32 del PEPPA, Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de l'Hospitalet).
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
  • AMHLAF0004083.jpg
    Carrer de l'Enginyer Moncunill
    Vista aèria del carrer de l'Enginyer Moncunill. Es veu a la part central dreta la parròquia de la Mare de Déu de la Llum i una mica més amunt travessant el carrer, un autobús que circula per l'avinguda de Miraflores. El carrer Enginyer Moncunill transcorre entre l'Avinguda Masnou i el carrer Torrent Gornal dins el barri de la Florida. L'enginyer Rossend Moncunill i Baucells va ser regidor, metge i enginyer municipal als anys trenta del s.XX Va formar part en 1926 del jurat que va aprovar les bases del concurs (guanyat per Ramon Puig i Gairalt) per a la confecció del Pla de l'Eixample i Sanejament Interior de l'Hospitalet. A l’any 1936 era enginyer municipal i professor de dibuix i topografia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i també treballava com enginyer a l’empresa “Hilaturas Caralt Pérez, S.A.” important fàbrica de filat i teixits de cànem ubicada al barri de Santa Eulàlia. El 6 de desembre d'aquell any, quan anava des de l’empresa a l’escola, va ser detingut per una patrulla de control i conduit a una de les presons clandestines que existien a diversos llocs de Barcelona. Mai va aparèixer.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
  • AMHLAF0003257.jpg
    Naus de la factoria d'olis industrials Brugarolas.
    Vista de les antigues instal·lacions de l'empresa d'olis industrials i lubricants Viuda e Hijos de Miguel Brugarolas, amb oficines a la Ronda de Sant pere, núm. 85, que es va instal·lar el 1915 a les naus industrials de producció de xarols i hules aixecades el 1901 per Narcís Cruzet i Bosch a tocar de la via del tren davant l'estació de la RENFE a l'Hospitalet que, a partir de 1928, durante la dictadura de Primo de Rivera, va ser expropiada per l'empresa pública CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos), com a consequència de la monopolització del sector del petroli. El 1974 aquesta factoria d'olis va ser traslladada a Rubí i la finca va romandre tancada durant bastant anys fins que finalment els edificis del seu interior, ja molt degradats, van ser enderrocats. L'Ajuntament va urbanitzar llavors tot aquell entorn i va crear allà l'any 2000, el Parc de Can Cluset. Al fons, el barri de Sant Josep i, més enllà, el de Santa Eulàlia.
    Arquitectura i urbanisme
    CAMPSA
    Edificis
    Ferroviaris
    Indústries
    Transports
    Vies
    Can Cluset/ Brugarolas
  • AMHLAF0003079.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Venda ambulant al mercat de "los Pajaritos" . Es veu molta gent al voltant de les parades i els edificis de l'actual carrer Parc dels ocellets, abans Mare de Déu de Núria.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003100.jpg
    Bellvitge
    Passeig de Bellvitge sense asfaltar. Al fons, una caravana i tendal dels firants, d'autos de xoc, i el dipòsit de ciment tombat.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Lleure
  • AMHLAF0003102.jpg
    Barri de La Florida i Can Serra
    Al fons vista del barri de Can Serra. A l'esquerra de la imatge carrer amb cases de planta baixa i tres noies caminant. En primer terme, descampat amb pals de la llum i una grua. I més enrere naus industrials. Sembla que la foto estigui feta des de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Indústries
    Solars
  • AMHLAF0003101.jpg
    Cases
    Vista de cases humils (d'autoconstrucció?) de planta baixa davant d'un descampat sense asfaltar i situades a la part de darrera d'uns edificis. Davant de la casa situada a l'esquerra de la imatge, es veu un tros de jardí.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0003090.jpg
    Dones de Can Serra.
    Dones grans i una nena petita prenent la fresca, fent tertúlia i ganxet en un descampat denominat "La Carpa" , actualment on hi ha la plaça de la Carpa de Can Serra. Al fons, uns blocs de pisos de l'avinguda de Can Serra.
    Arquitectura i urbanisme
    Dones
    Edificis
    Persones
    Solars
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0003094.jpg
    Edificis i descampat.
    En primer terme un senyal de trànsit de direcció, a "Hospitalet", en un descampat suposadament al barri de Santa Eulàlia. Probablement la imatge està presa des de la Granvia.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Senyalitzacions
    Solars
    Xarxa viària
  • AMHLAF0003083.jpg
    Mercat de "los Pajaritos".
    Mercat de "Los Pajaritos". Parades de venda de diferents articles, en primer terme venda de quadres. Al fons, edificis de l'avinguda Torrent Gornal i paret lateral del mercat de Torrent Gornal.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003082.jpg
    Vista de Can Serra
    Al fons de la imatge els edificis del barri de Can Serra i a la seva esquerra les vies de tren. En primer terme, fàbriques i bòbiles situades al lloc on actualment hi ha el Parc de les Planes.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Vistes
    Xemeneïes
  • AMHLAF0003076.jpg
    Venda ambulant.
    A la imatge es veu un home pujat a una furgoneta per a la venda dels seus productes. Amb un micròfon a la mà esquerra i a l'altra amb una figura d'un lleó i una lleona explica les excelències del seu producte. A la banda esquerra de la imatge es veu una de les parets del mercat del Torrent Gornal.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Mercat del Torrent Gornal
    Mercats
    Mercats ambulants
  • AMHLAF0003104.jpg
    Bellvitge
    Edificis de Bellvitge, entre ells, es veu l'estructura dels anomenats altells (construcció de dos plantes amb altells). El carrer està sense urbanitzar.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Vida quotidiana
  • AMHLAF0003095.jpg
    Horts urbans
    En primer terme estructures fetes de fustes, fil ferro, plàstics i altres material que formaven petites barraques per guardar eines de l'hort. Darrere horts i edificis. Es veuen dos torres d'alta tensió en l'avinguda l'Electricitat (actualment avinguda de Catalunya)
    Agricultura i ramaderia
    Barraques i coves
    Edificis
    Horts
    Horts urbans
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003091.jpg
    Bellvitge en construcció.
    Construcció d'edificis al barri de Bellvitge. En primer pla dipòsit de ciment tombat pels veïns i veïnes en el que es veu una pintada ("terreno nuestro") en la lluita reivindicativa contra l'especulació urbanística que mantenien amb l'Ajuntament. La imatge està feta des del passeig de Bellvitge.
    Actes reivindicatius
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Edificis
    Seguretat i defensa
    Solars
  • AMHLAF0003103.jpg
    Barraques i edificis.
    Vista de cases i barraques. Probablement es tracti del barri de Can Pi, ubicat on actualment hi ha els pabellons d'ampliació de la Fira de Barcelona a l'alçada i per sota del centre comercial IKEA de la Granvia de l'Hospitalet. Al fons, els blocs del barri de El Gornal.
    Arquitectura i urbanisme
    Barraques i coves
    Edificis
    Precarietat
    Serveis socials
  • AMHLAF0003099.jpg
    Bellvitge
    Passeig de Bellvitge sense asfaltar. Al fons es veu una caravana i tendal dels firants d'un autos de xoc i un dipòsit de ciment tombat.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Lleure
  • AMHLAF0003092.jpg
    Bellvitge en construcció.
    Construcció d'edificis al barri de Bellvitge. En primer terme el dipòsit de ciment tombat pels veïns i veïnes en el que es veu una pintada ("terreno nuestro") en la lluita reivindicativa contra l'especulació urbanística que mantenien amb l'Ajuntament. La imatge està feta des del passeig de Bellvitge.
    Actes reivindicatius
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Edificis
    Seguretat i defensa
    Solars
  • AMHLAF0003086.jpg
    Can Serra
    En primer terme es veu el solar on s'hi va instal·lar el 1969 la carpa del Teatro Popular Portátil, en la que inicialment estava previst construir més blocs de pisos, que posteriorment, gràcies a les reivindicacions protagonitzades per l'Associació de veïns de Can Serra, va ser convertida en una plaça pública, que fou batejada amb el nom popular amb el que era conegut aquest solar: Plaça de La Carpa, com a record d'aquella estructura metàlica que tants anys va estar allà instal·lada. Al fons, els alts edificis d'aquesta part del barri de Can Serra.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Solars
  • AMHLAF0001974.jpg
    Fàbrica Tecla Sala e Hijos, S.A.
    Fotografia del pati del davant de la façana principal de la fàbrica Tecla Sala. Es veu l'edifici central del complex i un camió.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Cotxes
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Transports
  • AMHLAF0037783.jpeg
    Visita d’obres a l'Hospital de Bellvitge amb el ministre de treball
    El ministre de Treball i Seguretat Social, Licinio de la Fuente, amb gabardina fosca, davant la maqueta de la "Ciudad Sanitaria de la Seguridad Social" que s'havia de construir a Bellvitge, rep l'explicació del responsable del projecte, de Dragados i Construcciones, empresa que el va construir, al costat de l'alcalde de l'Hospitalet, José Matias de España y Muntadas, que té, a la seva esquerra, amb corbata a ratlles, al director general de la Seguridad Social, Enrique de la Mata Gorostizaga, que posteriorment seria nomenat el 1976 pel president Adolfo Suárez ministre de Relacions Sindicals.
    Actes oficials
    Ajuntament de l'Hospitalet
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Equipaments mèdics
    Hospital de Bellvitge
    Política i administració pública
    Projectes urbanístics
    Sanitat i salut
  • AMHLAF0002540.jpg
    Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida
    Obres de construcció de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, derruïda durant la Guerra Civil l'any 1937. La seva construcció va durar des del 1939 al 1947 i l'autor del projecte va ser Manuel Puig i Janer. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Obres
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000706.jpg
    Kermesse als jardins de Casa España
    Retrat d'un grup d'homes a l'espectacular jardí de la Casa España, avui desapareguts. Tots ells son homes destacats de la Vila: autoritats civils, polítiques i religioses. Hi ha 4 homes asseguts i darrera, una filera d'homes drets. D'esquerra a dreta: Antoni Duch (Guàrdia Urbà), Charles, Peret Beleta, Pujol (Sisó), Llopis, Jornet, Pastor (oncle de Romaguera), Piera, Carlitos "Xafarranxo", Enric Ventura, i Rocosa. I asseguts: Martínez, Just Oliveras Prats (Alcalde, aquí amb bigoti), Mn. Angel Rovira (Rector de Santa Eulàlia de Mèrida), España, amb bigoti. Imatge fou presa en motiu d'una kermesse celebrada als jardins de la finca per recollir diners amb finalitats benèfiques. La Casa España està catalogada al PEPPA amb el núm. 100-10. Probablement es tracta d'una reproducció d'una fotografia publicada en premsa.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa España
    Celebracions
    Edificis
    Festes
    Militars
    Oficis i ocupacions
    Polítics
    Religiosos
    Serveis socials
  • AMHLAF0003853.jpg
    Plaça de l'Ajuntament
    Vista parcial de la que, després de la guerra civil, va ser la nova plaça de l'Ajuntament, que fins llavors no existia, ja que les cases que hi havia davant de l'Ajuntament, que van ser enderrocades el 1936, estaven arrenglerades seguint la vorera del carrer Major al seu pas pel davant de l'Ajuntament. A la fotografia es veu l'inici de la construcció, el 1947, del gran edifici d'habitatges projectat per l'arquitecte Municipal Manuel Puig Janer que ocupava tota la plaça. Puig Janer, autor també de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, de maó vist i pedra artificial, com aquest edifici, situada al costat, va aprofitar per reorganitzar, harmonitzar i monumentalitzar els espais d'us públic situats al voltant de l'Ajuntament. L'edifici va ser promogut per la llavors Caja de Pensiones para la Vejez y de ahorros, i va ser conegut com l'edifici de "La Caixa". Està protegit com a bé cultural d'interès local al PEPPA de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Es tracta d'un edifici d'habitatges de grans proporcions, molt representatiu de l'arquitectura monumentalista de la postguerra, amb notòries referències neoclàssiques. La seva allargada façana, que combina el maó vist amb la pedra artificial, està modulada rítmicament amb pilastres de pedra que volen trencar l'horitzontalitat dominant. Els parterres, mitjançant plantes, dibuixen el nom de FRANCO i il·lustren clarament el moment en el que va ser feta la fotografia. A la dreta de la imatge, en segon pla, es veu l'edifici del Cinema Oliveras, construït al carrer Baró de Maldà el 1924 per l'empresari Lluís Oliveras Norta, el mateix empresari que va fer construir el Cinema Imperial a la Rambla Just Oliveras amb el carrer Barcelona el 1911. El Cinema Imperial, que va ser el primer el primer edifici construït a l'Hospitalet per a fer projeccions cinematogràfiques, amb capacitat per a set-cents espectadors, va anar perdent protagonisme a causa de la construcció del més comfortable Cinema Oliveras i, el 1934, va ser reconvertit en el Garatge Oliveras, que es va mantenir fins el 1980, any en el que va ser enderrocat per fer-hi un gran bloc de pisos. El cinema Oliveras, que va passar a ser propietat de Josep Campreciós i Josep Mitjavila des de 1934, va acollir, des de la fundació de l'entitat el 1981 i fins el seu enderroc el 1989 per a fer un altre bloc de pisos, les multitudinàries sessions que cada dimarts al vespre organitzava el Cine Club L'Hospitalet així com la primera i segona edició de la Mostra de Curtmetratges dels Països Catalans, el 1984 i 1985 respectivament. El Cine Club l'Hospitalet va ser una important entitat que va arribar a tenir més de cinc cents socis i que va ser premiada el 1988 per la Generalitat com a millor Cine Club de Catalunya i va arribar a gestionar una subseu de la Filmoteca de Catalunya a l'Hospitalet. Un cop va ser enderrocat el Cinema Oliveras, les sessions de cinema del Cine Club, veritable punt de trobada pels hospitalencs amants del cinema de l'època, van passar a fer-se els dimarts a la sala petita del Teatre Joventut i els dijous al vespre a la sala quatre del Rambla Cinemes, l'antic Cinema Rambla construït el 1954 i modificat en quatre sales el 1990, fins poc abans del seu enderroc, que va tenir lloc el 2010.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Obres
    Places