Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Download

Oops! Something went wrong! It doesn't appear to have affected your data. Please notify your system administrator if the problem persists. Access denied
Your session was expired. Page will be reloaded.

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

Add assets to album

  • AMHL_101_C411_1967_00817_Foto.jpeg
    C. Santa Eulàlia, 55
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Els cartells informen que el solar ha estat adquirit per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Barcelona i que properament seria construida una important sucursal sucursal als baixos de l'edifici, com així va ser. Fotografia de 1967.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1966_00796_Foto.jpeg
    C. Santa Eulàlia, 55
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1959_00033_foto.jpeg
    Carrer de París, 60
    Imatge extreta d'una llicència d'obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1971_00313_001_FOTO.jpeg
    Can Vila (Torre Talaia)
    Imatge extreta d'una llicència d¡obres.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Torre Talaia
  • AMHL_101_C411_1969_00393_001_FOTO.jpeg
    Carrer de Miquel Romeu, 59
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
  • AMHL_101_C411_1987_00042_Foto.jpg
    C. Calderón de la Barca, 22
    Imatge extreta d'una llicència d'obres
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
  • AMHLAF0000165.jpg
    Casino del Centre
    Casino del Centre amb les balconades engalanades i persones amb vestits d'època per assistir a algun acte a l'interior del local. Edifici de l'any 1874 ubicat al carrer Enric Prat de la Riba núm. 337-339 cantonada amb la rambla de Just Oliveras i Riera de la Creu. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 22.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Casino del Centre/Casino Nacional
    Culturals i socio culturals
    Edificis
    Festes
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
  • AMHLAF0004817.jpg
    Aula de Cultura de La Florida i Biblioteca Popular
    Fotografia de 1979 presa des del carrer de la Renclusa. Vista de la façana de l'Aula de Cultura de La Florida i de la Biblioteca Popular, amb tot de cartells als vidres anunciant actes i activitats culturals. Destaca el cartell de la funció de l'obra teatral l'Hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per l'actor i director teatral hospitalenc Miquel Xartó, al Teatre del Centre Catòlic de l'Hospitalet, en homenatge al que va ser durant molts anys ànima i director artístic del seu Quadre Escènic, el director teatral amateur Alfons Flores, pare del director teatral Enric Flores Tarrés i de l'escenògraf Alfons Flores Tarrés, fundadors del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet. L’Aula de Cultura de La Florida va ser la primera d’una xarxa d’equipaments culturals de barri que van esdevenir motor de la política cultural de la ciutat dels primers ajuntaments democràtics. Va ser també la primera que va existir a tota Espanya. Qui llavors era l'alcalde, Vicenç Capdevila, va crear aquest equipament acollint-se a l’Ordre Ministerial de 3 de juliol de 1974 de creació de la Red Nacional de Aulas de Cultura del Estado español, una ordre que promovia la creació de “centres per facilitar mitjans d’integració cultural a la població immigrada que ha sortit de les zones rurals a les urbanes que denota importants fenòmens de desarrelament social”. L'Aula de Cultura de La Florida, com totes les que es van anar obrint posteriorment als barris de Santa Eulàlia, Bellvitge, Collblanc-Torrassa, Sant Josep i Sanfeliu, pretenien acostar la cultura i les diferents disciplines artístiques als veïns de cada barri de l'Hospitalet mitjançant l'organització de conferències, debats i taules rodones, tallers culturals (de teatre, dansa, ceràmica, pintura, gravat, fotografia, cinema, cuina, etc) en sessions de tarda, de 16h. a 22h. de dilluns a divendres i actuacions teatrals i musicals alguns caps de setmana al vespre. Es volia també, mitjançant el suport als diferents calendaris festius de cada barri, incrementar el grau de participació i pertinença dels habitants amb cadascun d'ells i amb l'Hospitalet, ciutat que havia sofert una gran transformació urbanística en pocs anys que l'havíen convertit en una ciutat dormitori mancada llavors, a finals dels anys setanta, d'una identitat clara i definida. L'Aula de Cultura de La Florida va ser inaugurada el 1975, amb una important exposició anomenada "Los cántaros de la emigración" del col·lectiu artístic Glicinas 21, liderat per Honorio Blasco y Félix Sandoval, que proposava reflexionar sobre la identitat, la cultura i l'emigració. Aquest equipament municipal va ser tancat definitivament, per tal que la biblioteca pogués ser ampliada i modernitzada, el 1996. Els seus respectius directors/res van ser Josep Maria Figueres, Clara-Carme Parramon, Pietat Hernàndez, Jordi Piera, Manel Bujía, Artur Arranz i Ferran Farré. De entre les moltes activitats culturals sorgides de d'aquesta Aula de cultura, a banda de l'esmentada exposició, cal destacar la seva forta implicació amb la festa major del barri de La Florida, ajudant a la seva consolidació, l'ajut a la realització dels capgrossos de La Florida, que representen figures polítiques llavors emblemàtiques del barri, l'encàrrec a Xavier Jansana, constructor professional de renom d'imagineria festiva per tal que realitzés els gegants de Pubilla Casas (Eulàlia, la Pubilla Casas) i de Can Serra (Paco, el del tambor, personatge real que sortia pel barri amb un tambor per convocar els veïns de Can Serra a les movilitzacions per a la millora del barri, mort prematurament, que va ser triat pels mateixos veïns com a figura emblemàtica de Can Serra) i la realització d'un estudi a càrrec de l'antropòloga Juana Ibáñez sobre la història de l'equipament en saber-se el seu proper tancament: “Des del 75 fins ara: l’aula de cultura al barri de La Florida”, Museu d’Història de L’Hospitalet, 1998, inèdit, (A l’Arxiu de L’Hospitalet, R-3275). És interessant la consulta d’aquest estudi per conèixer la gestació de l’aula i les declaracions en primera persona d’alguns dels seus protagonistes com és l’esmentat alcalde Vicenç Capdevila, i alguns dels seus directors i directores.
    Arquitectura i urbanisme
    Aula de Cultura La Florida
    Aules de cultura
    Biblioteca La Florida
    Biblioteques
    Carrers
    Cotxes
    Cultura
    Edificis
    Equipaments culturals
    Transports
  • AMHLAF0001974.jpg
    Fàbrica Tecla Sala
    Fotografia del pati del davant de la façana principal de la fàbrica Tecla Sala. Es veu l'edifici central del complex i un camió.
    Arquitectura i urbanisme
    Camions
    Cotxes
    Edificis
    Indústries
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Tecla Sala e Hijos S.A. (Tecla Sala)
    Transports
  • AMHLAF0000906.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Desfilada de boy-scoutts amb tambors i banderes per la rambla de Just Oliveras. Al fons, a ma esquerra es veu la Torre Puig, posteriorment Cal Gajo, i més avall encara, la Torre Alverico.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Lleure
    Lleure infantil i juvenil
    Torre Puig (cal Gajo)
  • AMHL_101_C411_1958_00865_0001_FOTO.jpg
    Entrada a la Torre Alverico
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Reixa i entrada a la Torre de Felipe de Alverico, a la Rambla Just Oliveras núm. 40, projectada per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1916. Va ser enderrocada el 1958. A seu costat, a la dreta de la fotografia, l'antic colmado Aniceto, després colmado de Josep Santamans.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Torre Alverico
  • AMHLAF0003838.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Espai on conflueix la rambla amb l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba al fons, on es trobava la Casa Sindical Local. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "ONS Casa Sindical Local, Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cotxes
    Edificis
    Rambles
    Sindicals
    Transports
  • AMHLAF0002515.jpg
    Rambla de Just Oliveras
    Fotografia dels anys trenta del s. XX. A la part esquerra de la imatge, es veuen els habitatges de la família Solanes i, més amunt, a la cantonada, la casa modernista de la família Layola i, més amunt, la casa de la família Oliveras Bo. A la dreta, el Centre Catòlic i més amunt, amb el tendal baixat, el colmado Aniceto, més tard colmado de Josep Santamans i al seu costat la torre de Felipe de Alverico.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Rambles
  • AMHLAF0000717.jpg
    Cursa ciclista
    Cursa ciclista de Nadal de 1943 de la Unió Ciclista Hospitalet al barri del Centre. La fotografia està presa a la rambla de Just Oliveras, molt a prop del Centre Catòlic, que surt al fons de la imatge, ocupant una posició central. La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930. A l'esquerra de la fotografia, la reixa i portal d'accés al jardí de la Torre de Felipe de Alverico, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, construida el 1916 i enderrocada el 1958. Al costat d'aquesta, amb el tendal baixat, el colmado de Josep Santamans, antic colmado Aniceto.
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Bicicletes
    Carrers
    Centre Catòlic de l'Hospitalet
    Ciclisme
    Competicions
    Edificis
    Esportives
    Esports
    Festes
    Nadal i Reis
    Unión Ciclista Hospitalet
    Torre Alverico
  • AMHLAF0000167.jpg
    Unión Patriótica
    Façana principal, situada al carrer Baró de Maldà núm. 11, i lateral, situada al carrer Barcelona, encara per culminar del tot la seva alineació, de l'edifici "Unión Patriótica". A sobre de l'arcada lateral es pot llegir "Aceite puro de oliva". En aquesta cantonada es va construir, a l'any 1956, la seu del banco Hispano Americano. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a la Dictadura suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. l'Home del dictador Primo de Rivera a l'Hospitalet va ser l'empresari del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Alacant, 1877-1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Unión Patriótica
  • AMHLAF0000203.jpg
    Carrer del Baró de Maldà i seu de la Unión Patriótica
    Carrer del Baró de Maldà amb l'edifici d' "Unión Patriótica" al fons, al núm. 11, fent cantonada amb el carrer Barcelona, cantonada on, al 1956, es va construir la seu del Banco Hispano Americano.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Unión Patriótica
  • AMHLAF0004083.jpg
    Carrer de l'Enginyer Moncunill
    Vista aèria del carrer de l'Enginyer Moncunill. Es veu a la part central dreta la parròquia de la Mare de Déu de la Llum i una mica més amunt travessant el carrer, un autobús que circula per l'avinguda de Miraflores. L'enginyer Rossend Moncunill va ser regidor, metge i enginyer municipal. Va formar part en 1926 de l'jurat que va aprovar les bases del concurs (guanyat per Ramon Puig i Gairalt) per a la confecció de el Pla de l'Eixample i Sanejament Interior de l'Hospitalet. Va ser també enginyer de la important fàbrica de filat i teixits de cànem Caralt Pérez y Cia, ubicada al barri de Santa Eulàlia El carrer Enginyer Moncunill transcorre entre l'Avinguda Masnou i el carrer Torrent Gornal dins el districte de la Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
  • AMHL_101_C410_1955_25899_002_foto.jpg
    Carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, 43-45-47
    Imatge extreta d'una llicència d'obres. Actualment lloc on s’ubica l’Escola Montessori (informació facilitada per Sergio Alonso en data 19/5/2020)
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Educació
    EScola Montessori
    Escoles
  • AMHLAF0000205.jpg
    Carrer Major
    Carrer Major cantonada plaça Mossèn Homar. Es veu la sabateria Jové i la sastreria Ramos i més lluny, la pastisseria Solé, l'Armeria Juglà, la verduleria "Cal Tano", el Bar Nin i a la cantonada amb Príncep de Bergara la Pastisseria Teresa.
    Activitats econòmiques
    Arquitectura i urbanisme
    Botigues
    Carrers
    Edificis
    Establiments comercials
  • AMHLAF0003986.jpg
    Can Gras (Can Trinxet)
    Vista exterior dels anys setanta del segle XX de l'entrada principal de la que va ser Can Gras, indústria tèxtil cotonera especialitzada en llençols, vellut i pana inaugurada al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906, posteriorment integrada dins el conjunt fabril de Can Trinxet. A la dreta s'observa un altre edifici del conjunt original de Can Trinxet, avui desaparegut, que per aquesta època, els anys setanta, i fins el 2003, era les cotxeres d'Autocars Julià. L'edifici del centre de la fotografia correspon a l'entrada i la casa del porter de Can Gras, que encara avui es conserva, i va ser realitzat, junt amb tota la tanca que delimitava la fàbrica, el 1916 per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada. Miquel Gras Verdaguer (Manlleu, 1842 - Barcelona 1912), industrial del sector tèxtil que va ser alcalde de Torelló en dues ocasions (1877-1881 i 1891-1894), es va associar el 1871 amb Josep Espona Font i van crear a Torelló Espona, Gras y Companyia, Sociedad en comandita, amb seu social al carrer Fontanella de Barcelona. La seva esposa, Ramona Espona Font, també de Torelló, era germana del també industrial cotoner Josep Espona Font, que, a un cop dissolta la seva societat amb Gras, traslladà la seva important fàbrica el 1902 a Sant Joan de les abadesses. Els fills de Miquel Gras van ser Ramon, Rosa i Josep (1879-1918), que va heretar la fàbrica. Els Gras fixaren la seva residència habitual a Barcelona, com també van fer d’altres industrials. Miquel Gras va fundar aquesta fàbrica al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet el 1906 i va ser ampliada per ell el 1910 i pel seu fill el 1916. L'edifici i la xemeneia, que encara avui es conserva, va ser projectada per l'arquitecte modernista Modest Feu i Estrada, nascut a Sants, on va deixar una forta petjada. Va ser una fàbrica de filats i teixits de cotó, especialitzada en llençols, vellut i pana, un teixit que es faria molt popular per la seva resistència i perquè amb ell es farien els uniformes dels treballadors de moltes empreses, com els de la Compañía de Tranvies de Barcelona, que va popularitzar l'expressió "pana de tramviaire". Josep Gras i Espona va morir prematurament el 1918 a Manlleu quan encara no havia fet els quaranta anys. La seva vídua, Victòria Artero, mare de quatre nens el més gran dels quals tenia 8 anys, va decidir llavors, en uns anys de forta conflictivitat social i d'inici del període conegut com a "pistolerisme", arrendar la fàbrica Can Gras a l'empresa tèxtil del costat, Avelino Trinxet e Hijos, l'amo de la qual, precisament, havia sortit il·lès d'un tiroteig uns mesos abans el mateix any 1918, que li va comprar posteriorment, a finals dels anys vint. Els seus fills no es van dedicar al negoci familiar. El primogènit, Miquel Gras i Artero, (1910-1988) va arribar a ser un destacat i reconegut metge pioner de la medicina esportiva i de la cirurgia plàstica. El segon, Josep, va crear un bufet d'advocats i una administració de finques al domicili familiar, c/ Roger de Llúria, 86, encara el 2020 en funcionament. Avelino Trinxet e Hijos, important fàbrica cotonera especialitzada en texits de cotó que hi havia al seu costat, fundada per Avel·lí Trinxet i Casas, coneguda popularment com a Can Trinxet, en la que Can Gras va quedar dissolta, va arribar a ser una gran indústria amb més de 1000 treballadores (el 90% eren dones) i va formar part de la Unión Industrial Algodonera S.A., fundada el 1929 per un grup d'industrials catalans, raó per la qual va ser visitada pel rei Alfons XIII el 1930. Es va mantenir activa fins els anys vuitanta del segle passat. Els edificis que conformaven el conjunt original de Can Trinxet, d'estil modernista de maó vist, avui totalment desapareguts, van ser projectats el 1905 per l'arquitecte Joan Alsina i Arús. L'edifici fabril anomenat avui Can Trinxet que ha arribat als nostres dies correspon en la seva integritat al que en el seu dia va ser Can Gras. Can Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.
    Arquitectura i urbanisme
    Can Trinxet
    Edificis
    Indústries
  • AMHLAF0000942.jpg
    Festa major de La Torrassa
    Vista de l'església parroquial de la Mare de Déu dels Desemparats i l'envelat de festa major que es prolonga cap a la plaça Espanyola.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Església Mare de Déu dels Desemparats
    Esglésies i ermites
    Festa major de la Torrassa
    Festes
    Festes majors
    Religió
    Vistes
  • AMHLAF0000745.jpg
    Cos de bombers local durant la Segona República
    Cos de bombers local durant la Segona República. Els bombers formen dues fileres, els uns ageguts i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils. Entre d'altres, es pot distingir a l'alcalde Just Oliveras Prats. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor.
    Alcaldes
    Arquitectura i urbanisme
    Bombers
    Correus i telègrafs
    Cossos de seguretat
    Edificis
    Homes
    Persones
    Retrats
    Retrats de grup
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0004651.jpg
    Local de l'Associació de veïns de La Florida
    Vista exterior del local de l'Associació de veïns de La Florida. Al costat de l'entrada hi ha un rètol amb la programació de les escoels d'adults del Baix Llobregat
    Arquitectura i urbanisme
    Associació de veïns de La Florida
    Associacions i entitats
    Carrers
    Edificis
    Educació
    Escoles
    Escoles d'adults
    Formació
    Veïnals
  • AMHLAF0004533.jpg
    Cruïlla de l'avinguda Josep Tarradellas amb la rambla de Just Oliveras
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Rambles
    Xarxa viària
  • AMHLAF0002551.jpg
    Casa de l'Hospitalet
    Casa ubicada al carrer de la Mina cantonada amb el carrer del Molí. El carrer està sense asfaltar.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis