Inauguració del Grup escolar "Rossend Arús", situat a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Inauguració de l'escola Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada. Es veu, al carrer Sant Joan, una munió de gent que espera l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els nens i les nenes porten petites senyeres. Al fons a la dreta s'observen arbres i una petita construcció pertanyents als extensos jardins de la Casa España, que, des del carrer Xipreret, arribaven fins aquí.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià.

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" al casal de la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llusà, assegut a la taula presidencial de l'acte. Just darrera seu hi ha Joan Alavedra i Segurañas, que era llavors, i ho va ser fins el 1934, secretari de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en el període 1931-1934 durant les presidències de Francesc Macià i Lluís Companys. El 1934 va ser nomenat director de l'Institut del Teatre. A la fotografia es pot reconèixer també al Primer Tinent d'Alcalde de l'Hospitalet, el Dr. Carles Martí i Feced, a la dreta de Macià i, darrera seu al regidor i exalcalde Josep Jordà i Polls, amb barba, a l'esquerra de Macià a l'Alcalde de Barcelona, el Dr. Jaume Aiguader i Miró, fumant. També es pot reconèixer als regidors de l'Ajuntament de l'Hospitalet Ramon Frontera, dret a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres rodones i mirant a la càmera, a en Salvador Gil i Gil, dret, molt clenxinat, a l'esquerra de la fotografia, amb vestit clar amb americana creuada, a Josep Jordà i Polls, al fons, tocant la paret, amb barba i al també regidor i exalcalde Just Oliveras Prats, també al fons, tocant el marc de la finestra, amb ulleres i vestit de ratlla diplomàtica, entre d'altres. Al davant de la taula, a costat i costat, un parell de nenes vestides de pubilles catalanes. Al fons a l'esquerra, la casa dels masovers. Aquest casal es va construir al 1870 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda com La Farga de l'Hospitalet. L'extensa finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i els seus jardins la travessaven el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets. La finca tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. Passats alguns anys, dificultats econòmiques obligaren a la família Bori a desprendre's de la finca que fou adquirida, l'any 1911, per Agustí Comadran, qui passà a ocupar-la conjuntament amb la seva família. L'any 1927, en morir el nou propietari, els seus hereus la posaren en venda i fou aleshores quan l'Ajuntament de la Dictadura l'adquirí pagant-ne 85.000 pessetes. Aquell mateix any, l'Estat projectava establir a Barcelona una escola escola tècnica de formació professional de Sericultura, Avicultura i Industries Zoògenes. El govern de l'Estat tenia el propòsit d'instal·lar dita escola a Vilafranca del Penedès i assabentat d'això, l`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, considerant que la creació de l'escola podria reportar forces beneficis a l'Hospitalet, li va fer oferiment de la finca Bori per tal que aquesta escola pogués ser instal·lada allà. Una vegada acceptada l'ofrena, a mitjans de l'any 1928, van començar les obres necessàries per a habilitar les diverses dependències per al fi que es perseguia. L'escola va ser remodelada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Gairalt, que va eliminar tots els elements decoratius vuitcentistes i va donar un aire racionalista a aquest casalot, eliminant les balaustrades de les finestres i del terrat, on va fer aixecar un pis més per tal que l'escola fos més gran. L' Estat va invertir més de 70.000 pessetes en dites obres, sense comptar les despeses de mobiliari i material d'ensenyament. Un canvi en la Direcció general d'Agricultura de Madrid, va fer que restés sense efecte aquest projecte, destinant-se aleshores l'edifici a la recria de cucs de seda, fet que no aportava cap benefici directe ni indirecte a la ciutat. En caure la Dictadura, a l'any 1930, el nou Ajuntament dirigit llavors novament per l'alcalde Just Oliveras i Prats, que ja ho havia estat el 1916 i el 1918, va reclamar a l'Estat que li fos reintegrada la propietat de la finca a fi de destinar-la a escoles primàries i va declarar lesiu l'acord de cessió adoptat en temps de la Dictadura. Va ser, però, amb motiu de l'adveniment de la República que, represes les gestions per tal d'aconseguir la reintegració de la finca, aquestes assoliren un èxit complet passant novament la finca a ésser propietat del del Municipi i aconseguint-se, al mateix temps, que l'Estat fes donació d'una part del mobiliari existent en la mateixa. Cal consignar que qui va signar el decret de reintegrament va ser el ministre català Lluís Nicolau d'Olwer, que regentava la cartera d'Economia. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament encarregar unes darreres obres a l'arquitecte municipal per tal que l'edifici fos adaptat al nou usos previstos i va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants. S’inauguraria com a escola pública, anomenada com a "Grup Escolar Rossend Arús", en memòria del patrici Barceloní que va sufragar la construcció de la casa consistorial el 1895 per honorar el seu pare, fill del poble, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. El Grup Escolar Rossend Arús, que va ser anomenat popularment sempre com a Escola can Bori, constava de cinc graus dirigits per altres tants professors nacionals. El Director triat va ser Joaquim Monistrol. Hi reben instrucció uns 230 alumnes. Aquest edifici es va mantenir dret com a escola fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Inauguració del grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori, per Francesc Macià

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Inauguració Inauguració del grup escolar "Rossend Arús" a la finca Can Bori, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La fotografia va ser presa des d'una posició elevada, a l'interior de l'escola. Es veu una munió de gent en el moment de l'arribada de Francesc Macià, acompanyat per les autoritats locals. A l'esquerra, es pot veure el Canal de la Infanta, i al marge dret, els estendards de les societats claverianes de la ciutat. Els nenes i nenes porten petites banderes amb les quatre barres. El casalot de la finca Can Bori es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas, propietari de la foneria Altos Hornos de Cataluña, coneguda popularment com La Farga de l'Hospitalet. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que el creuaven mitjançant diversos pontets. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura i indústries zoogenes que mai va arribar a funcionar, tot i que la casa va ser remodelada per poder funcionar com a escola. Quan el 1931 va arribar la República, l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masover i porters. S’inauguraria com Grup escolar "Rossend Arús", com a escola pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Tot i aquest nom, en honor del patrici barceloní Rossend Arús, que va pagar la construcció del nou edifici consistorial inaugurat el 1895 en memòria del seu pare, fill del poble, aquesta escola va ser coneguda sempre com a Escola can Bori. Aquest edifici es va mantenir dret fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Joan Piera i Creixells

Nascut a l'Hospitalet el 1933 i veí de sempre del barri Centre, en Joan Piera ha estat una persona sempre fortament implicada amb la cultura de la seva ciutat. Va estar implicat de jove en el mon del cinema amateur de la ciutat en pel·lícules filmades pel seu amic Jaume Campreciós, que amb els anys seria propietari de la gran majoria de cinemes de la ciutat. Dissenyador i impressor d'ofici, la crisi econòmica li va obligar a tancar la seva empresa i va entrar a treballar, com a funcionari després de superar unes oposicions, com a administratiu de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida en els seus inicis der Antoni Mataix. Quan aquest va deixar l'Aula per passar a ser el director del Centre de Normalització lingüística de l'Hospitalet, en Joan Piera va passar a ser el director de l'Aula. des d'on va en Després d'un any organitzant recitals lírics mensuals d'òpera a l'Aula de Cultura Sanfeliu, i motivat per la gran afluència de públic que hi assistia, l'Organisme Autònom Municipal de Cultura va arribar a un acord amb el Centre Cultural que La Caixa va obrir a la Rambla Just Oliveras, on es va traslladar la històrica biblioteca que aquesta institució va obrir en els anys quaranta del s. XX al carrer Baró de Maldà, per tal de poder traslladar, a la Sala d'Actes d'aquest Centre Cultural, aquests recitals lírics, que es van continuar organitzant i contractant des de l'Aula de Cultura Sanfeliu, dirigida llavors per Joan Piera i Creixells, iniciador d'aquest projecte. Passat un parell d'anys, el 1991, aquest centre va passar a ser municipal: la biblioteca va ser reconvertida en Aules d'estudi pels estudiants de l'Hospitalet i el seu fons va ser traslladat i integrat al fons de la llavors recentment inaugurada Biblioteca Central de L'Hospitalet, situada a restaurada masia de Can Sumarro, que va ser cedida al municipi per la família Prats a finals dels anys setanta del s.XX amb la condició que fos transformada en un centre cultural o assistencial. La Sala d'actes d'aquest Centre Cultural de La Caixa, que el Cine Club l'Hospitalet havia fet servir durant un temps per les seves projeccions, va ser reconvertida en l'Auditori Barradas i juntament amb la Sala d'Exposicions, va passar a ser gestionada directament per l'Ajuntament, que va nomenar la funcionària Loli Sánchez com a directora de programació. L'auditori va ser batejat amb aquest nom en homenatge al pintor uruguaià Rafael Barradas que, als anys trenta del s. XX va viure a l'Hospitalet Centre, on va crear una famosa tertúlia, "l'Ateneïllo", per on van passar destacades personalitats del món cultural barceloní del moment. L'any 1988 va ser creada, al caliu d'aquests exitosos recitals, a l'Aula de Cultura Sanfeliu i apadrinada per la soprano Mirna Lacambra, presidenta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, entitat creada cinc anys abans, l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, liderada pel director de l'Aula de Cultura Sanfeliu en Joan Piera i Creixells amb l'ajut de diversos hospitalencs amants de la lírica com a membres de la seva inicial Junta Directiva, com Josep Maria Valero, Jaume Cardona, Albert Amat i Artur Arranz. Posteriorment es van afegir a la Junta Emília Olivé Vidal i David Puig i Almató. Aquesta associació signaria poc després de la seva constitució un conveni amb l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet, de la que era regidor llavors Amadeu Juan i Prat, per tal de fer-se càrrec de la programació i organització d'aquests recitals, que cada cop van anar guanyant més públic i incidència en el panorama operístic català. Posteriorment l'entitat es va constituir també com a delegació de Joventuts Musicals a l'Hospitalet.

Institut Nacional Torres i Bages

Entrada principal de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra(Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. Des de llavors la societat ha canviat molt i l'ensenyament també. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. El mural ceràmic de la façana de l'Institut Torras i Bages), és considerat probablement el primer dels grans murals ceràmics instal·lats a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Va ser dissenyat durant l'època de construcció de l'institut al barri de Can Serra. Molts dels murals ceràmics d'aquesta època a la ciutat provenien de les antigues i reconegudes fàbriques locals com Cosme Toda. Aquest mural, pel seu estil, podria haver estat realitzat per l'artista valencià Julio Bono, autor també del mural d'accés a la fàbrica Indo del barri de Santa Eulàlia, que va ser destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.

Institut Nacional Torres i Bages

Façana de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.

Institut Torras i Bages

Obres de construcció de l'Institut Nacional "Torras i Bages" de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat. Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.

Escola de nens del carrer de Llevant

L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Collserola. Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer. Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.

Escola de nens del carrer de Llevant

L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Collserola. Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer. Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.

Escola de nens del carrer de Llevant

L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Collserola. Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer. Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.

Homenatge a Milagros Consarnau

Lliurament de la medalla de la ciutat, en la categoria de plata, a la mestra Milagros Consarnau. Acte a l'Ajuntament, on es veu al darrera de la tribuna, l'alcalde de la ciutat, Vicens Capdevila i al seu costat dret, el senyor. Camps Regidor de Cultura. Milagros Consarnau és al davant, amb un diploma emmarcat.

Casa pairal de la Pubilla Cases des de la carretera d'Esplugues

Casa pairal de la Pubilla Cases a la carretera de Collblanc núms. 217-227. A la imatge i fins l'actualitat ha estat un centre educatiu anomenat Sant Josep Obrer. Es veu la façana interior i el pati amb cistelles per jugar a bàsquet a l'hora de l'esbarjo. Segons fonts documentals la casa va ser construïda l'any 1772 i. . Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14. A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal·lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús". Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, amb façana principal simètrica, amb un cos central dividit en tres trams i flanquejat per dos cossos laterals lleugerament endarrerits. Sobre la porta, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb llindes, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila, originàriament Casa Consistorial. A la llinda hi ha l'escut. L'eix central queda definit per la porta principal, la finestra entre pilastres i la balconada a la planta primera, que continua a la segona i acaba amb un capcer central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres, segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis se separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. L'edifici de l'Ajuntament està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya amb el número 1532, i també es troba inclòs al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, fitxa número 2. A l'entrada hi ha dues pilastres de ferro forjat que van ser descobertes en una remodelació de l'edifici realitzada als anys noranta del s. XX També s'hi poden observar actualment dues obres d'art: un quadre de Josep Guinovart, "Homenatge a Barradas", i, a sobre, una clau de volta procedent de l'antiga església de L'Hospitalet centre, amb la representació de Santa Eulàlia.

Retrat d'un grup d'alumnes

Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1931-1932 aproximadament, al pati de l'escola. La mestra era Maria Artigal.

Retrat de grup d'alumnes de la mestra Maria Artigal

Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1932-1933 aproximadament, al pati de l'escola, amb la mestra Maria Artigal.

Escola als jardins de la finca de Casa España

Escola Nacional Casa España, antiga escola de nenes situada al jardí de Casa España. Foto de grup, amb 4 fileres de nens i nenes. Al costat dret, la professora, Maria Guillem i al seu costat, de peu, Mercè Munné. La cinquena nena de la mateixa fila, sra. Navarro. La fila de davant dels que estan de peu, la cinquena nena és Mercè Camarassa

Grup femení d'alumnes del Centre Catòlic

Grup de noies que anaven a l'escola del Centre Catòlic al vespre, perquè amb la guerra no havien pogut anar-hi. (En aquesta època el Centre Catòlic feia les funcions d'església perquè la de Santa Eulàllia de Mèrida encara estava derruïda per la guerra civil).

Editorial Seix Barral Hnos.

Seu de l'Editorial Seix y Barral Hnos., al carrer Provença, núm. 217-223 de Barcelona, de 1930 fins el 1978, any en el que l'edifici va ser venut. Obra de 1930 amb façana estil Bauhaus, avui desaparegut, va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892-1981), que fou membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos. va ser fundada a Barcelona el 1911 com a empresa d'arts gràfiques, a partir de la fusió de dos tallers: Litografia Seix i Barral Hermanos. Les seves primeres obres van ser sobre Història i literatura juvenil. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell. El 1915, l'editorial va treure al mercat teatrins de cartró el Teatro de los Niños. Seria el teatre de joguet més popular i amb una important vessant educativa. Va obtenir el premi d'honor concedit pel Foment de les Arts Decoratives a la III Exposició de Joguets celebrada a Barcelona el 1917. L'empresa experimentà un fort creixement en esdevenir impremta oficial de la publicitat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. També és reconeguda per ser la impremta que dissenya molts dels cartells de la Guerra Civil, el cartell de la distribució comarcal de Catalunya del geògraf de Pau Vila, i per haver tingut alguns dels millors dissenyadors del país, com per exemple Ricard Giralt Miracle. El 1955, Víctor Seix i Carlos Barral, van inaugurar una de les seves col·leccions més conegudes i exitoses: «La Biblioteca Breve», que posteriorment va donar nom a un premi anual per a novel·les inèdites en castellà. També crearen una divisió editorial que durant molts anys es dedicà a produir material escolar, de llibre de text educatius, fins als coneguts mapes escolars. Després d'anys de decadència, que van obligar l'empresa a vendre la seu de la fotografia el 1978, Seix y Barral va passar a formar part el 1982 de l'Editorial Planeta.

Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra

Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra