Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Dibuix d'alumne de 3r de l'Escola Balaguer durant l'activitat L'Arxiu a les Aules

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús". Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos, amb façana principal simètrica, amb un cos central dividit en tres trams i flanquejat per dos cossos laterals lleugerament endarrerits. Sobre la porta, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb llindes, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila, originàriament Casa Consistorial. A la llinda hi ha l'escut. L'eix central queda definit per la porta principal, la finestra entre pilastres i la balconada a la planta primera, que continua a la segona i acaba amb un capcer central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres, segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis se separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. L'edifici de l'Ajuntament està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya amb el número 1532, i també es troba inclòs al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, fitxa número 2. A l'entrada hi ha dues pilastres de ferro forjat que van ser descobertes en una remodelació de l'edifici realitzada als anys noranta del s. XX També s'hi poden observar actualment dues obres d'art: un quadre de Josep Guinovart, "Homenatge a Barradas", i, a sobre, una clau de volta procedent de l'antiga església de L'Hospitalet centre, amb la representació de Santa Eulàlia.

Retrat d'un grup d'alumnes

Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1931-1932 aproximadament, al pati de l'escola. La mestra era Maria Artigal.

Retrat de grup d'alumnes de la mestra Maria Artigal

Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1932-1933 aproximadament, al pati de l'escola, amb la mestra Maria Artigal.

Escola als jardins de la finca de Casa España

Escola Nacional Casa España, antiga escola de nenes situada al jardí de Casa España. Foto de grup, amb 4 fileres de nens i nenes. Al costat dret, la professora, Maria Guillem i al seu costat, de peu, Mercè Munné. La cinquena nena de la mateixa fila, sra. Navarro. La fila de davant dels que estan de peu, la cinquena nena és Mercè Camarassa

Grup femení d'alumnes del Centre Catòlic

Grup de noies que anaven a l'escola del Centre Catòlic al vespre, perquè amb la guerra no havien pogut anar-hi. (En aquesta època el Centre Catòlic feia les funcions d'església perquè la de Santa Eulàllia de Mèrida encara estava derruïda per la guerra civil).

Editorial Seix Barral Hnos.

Seu de l'Editorial Seix y Barral Hnos., al carrer Provença, núm. 217-223 de Barcelona, de 1930 fins el 1978, any en el que l'edifici va ser venut. Obra de 1930 amb façana estil Bauhaus, avui desaparegut, va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892-1981), que fou membre del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Industrias Gráficas Seix y Barral Hnos. va ser fundada a Barcelona el 1911 com a empresa d'arts gràfiques, a partir de la fusió de dos tallers: Litografia Seix i Barral Hermanos. Les seves primeres obres van ser sobre Història i literatura juvenil. Comptà amb la col·laboració de pedagogs i intel·lectuals de gran prestigi com Pau Vila o Artur Martorell. El 1915, l'editorial va treure al mercat teatrins de cartró el Teatro de los Niños. Seria el teatre de joguet més popular i amb una important vessant educativa. Va obtenir el premi d'honor concedit pel Foment de les Arts Decoratives a la III Exposició de Joguets celebrada a Barcelona el 1917. L'empresa experimentà un fort creixement en esdevenir impremta oficial de la publicitat de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. També és reconeguda per ser la impremta que dissenya molts dels cartells de la Guerra Civil, el cartell de la distribució comarcal de Catalunya del geògraf de Pau Vila, i per haver tingut alguns dels millors dissenyadors del país, com per exemple Ricard Giralt Miracle. El 1955, Víctor Seix i Carlos Barral, van inaugurar una de les seves col·leccions més conegudes i exitoses: «La Biblioteca Breve», que posteriorment va donar nom a un premi anual per a novel·les inèdites en castellà. També crearen una divisió editorial que durant molts anys es dedicà a produir material escolar, de llibre de text educatius, fins als coneguts mapes escolars. Després d'anys de decadència, que van obligar l'empresa a vendre la seu de la fotografia el 1978, Seix y Barral va passar a formar part el 1982 de l'Editorial Planeta.

Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra

Grup d'alumnes d'una excursió organitzada pels mestres municipals Ernestina Quintela i José Coma Serra

Escola del carrer de Pareto, 6

El 1949 era una escola pública de nenes (escola número 20). L'edifici era propietat de Magí Castany i l'Ajuntament li pagava un lloguer.

"¡Atención vecinas!", cartell de dones del barri de Can Serra

Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies juntament amb l'Escola d'Adults de Can Serra.

Exposició d'arquitectura escolar

A l'esquerra: l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. Darrere la maqueta, amb ulleres: Ramon Frontera, alcalde de l'Hospitalet. En primer terme, observant la maqueta i amb barret i guants a la mà, el president de la Generalitat Francesc Macià. A la dreta d'ell, Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona. Entre ells dos, darrere i amb bigoti, Joan Coca Alujas, el secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El primer per la dreta és el conseller de cultura de la Generalitat, Bonaventura Gassol. Es tracta de la maqueta del Grup Escolar que fou anomenat "Francesc Macià" en homenatge al president, que morí el desembre d'aquell any abans que el centre fos inaugurat. Aquesta escola es trobava a la Granvia de l'Hospitalet, al barri de Santa Eulàlia.

Exposició d'arquitectura escolar

Maqueta del Grup Escolar que fou anomenat "Salvador Gil i Gil", en homenatge al regidor de l'Hospitalet que fou assassinat aquell mateix any. El president Macià conversa amb els alcaldes de l'Hospitalet (Ramon Frontera, amb ulleres) i de Barcelona (Jaume Aiguader). El primer per la dreta, de perfil i somrient, és Ramon Puig Gairalt, l'arquitecte municipal autor del projecte. El segon a l'esquerra de la fotografia, amb bigoti i mirant a càmera, és el secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Joan Coca i Alujas.

Escola de Can Pi

Fotografia extreta de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970. S'hi veu la desapareguda Escola de Can Pi, construïda als anys 30 per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt.

Carrer del Molí amb l'avinguda Electricitat

A mà esquerra el col·legi Rubió i Ors. El carrer de davant la tanca és el carrer Molí i la torre d'alta tensió que es veu segueix perpendicular a la fotografia és l'avinguda de l' Electricitat.

Una de les aules amb les alumnes del primer curs de bàsica del col·legi Can Bori amb la professora Primitiva. Des de 1999, l'edifici, al carrer de Bellavista, és seu del Centre d'Educació Especial L'Estel-Can Bori, creat a Bellvitge el 1971 per l'Asociación de Padres de Niños Disminuidos

Educació 90P 5D/Centre/PUB Col·legi Can Bori

Aula escolar

Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat. Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.

Aula escolar de Can Arús

Aula infantil de l'escola de Can Arús amb alumnes i mestra.

Alumnes del col·legi de monges del carrer Baró de Maldà

Alumnes del col·legi de monges Mare de Déu de Fàtima del carrer Baró de Maldà, aproximadament l'any 1947. Actualment forma part del Col·legi Tecla Sala. Totes les nenes porten uniforme. A la filera de dalt, d'esquerra a dreta: , ?, Núria Fornells, ?, Sosteny, Pañella. A la filera del mig, d'esquerra a dreta: Lourdes Oliveras, Carmen Matas, M.Dolores Lozano Guerrero, Morales, Torrijos. A la filera d'abaix, d'esquerra a dreta: Juanita Riera, Rosario Porta, Perez, Montse Solé. I la monja: germana Mare Rosa.

Grup escolar Rossend Arús a la finca Can Bori

Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.

Barracons de l'escola Onésimo Redondo

Barracons on estava l'escola Onésimo Redondo, al mig dels blocs La Florida (abans anomenats blocs Onésimo Redondo). Aquests Barracons construïts per l'església, no funcionen com a escola fins el 1957 i s'allarga el seu funcionament fins l'any 1964, quan el 10/07/1964 s'inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui col·legi Pau Vila). Els barracons no es van enderrocar fins l'any 1979, sent lloc de reunions veïnals i col·legi electoral (1964-1979). Al fons, alguns dels bloques Onésimo Redondo, anomenats així en honor al feixista nacionalcatolicista castellà fundador de les JONS. Actualment son els Blocs La Florida. Aquests pisos, de construcció precaria, com s'observa, són fruit de la cessió de terrenys que va fer l'Ajuntament de l'Hospitalet a favor de l'Obra Sindical del Hogar el 1950. Van ser els primers blocs de pisos concentrats que van sorgir a l'Hospitalet. El seu estat de deteriorament fou l'origen, a començament de 1970, de l'Associació de Veïns de la Florida. Van ser rehabilitats per la Generalitat de Catalunya a finals dels anys vuitanta mitjançant l'empresa pública ADIGSA, creada el 1980 i extingida el 2010, del Departament de Medi Ambient i Habitatge que administrava i gestionava els habitatges socials públics de la Generalitat de Catalunya.