Grup d'alumnes de l'escola El Sagrat Cor de Sant Josep amb el mestre Jaume Josa, el curs 1941-42. El nen que està just al davant del mestre és Esteve Cintero i al seu costat, el del llacet és Jaume Oliva. Com a expansió de l'escola del Sagrat Cor del Centre Catòlic es creà l'any 1940 les "Escuelas parroquiales del Sagrado Corazón de San José", més coneguda com l'escola del senyor Josa. L'ensenyament en aquella època passava per la separació de sexes i era molt autoritari. A l'inici els nois feien classe al cafè i les noies a la sala del billars de la Sala Mercuri, local del carrer esquadres cantonada Pep Ventura (avui carrer Rodés) on a més de fer ball els dies festius s'hi feien altres activitats, entre elles l'escola.
Equip de bàsquet del col·legi Tecla Sala l'any 1969
Jugant a la pista que hi havia al costat del camp de futbol municipal, al carrer d'Enric Prat de la Riba. El col·legi es va inaugurar el 1954 arran d'una donació de la senyora Tecla Sala. Es tracta d'una escola parroquial lligada a l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. L'edifici va ser construït per l'arquitecte Manuel Puig i Janer. Amb els anys ha anat ampliant l'espai.
S'informa que es vol realitzar un Cens de "deficientes físicos y psíquicos" per tal de poder elaborar un pla d'educació especial. La crida va dirigida a pares, tutors, mestres, metges, parròquies, centres benèfics, etc., que puguin informar per tal de completar el cens. Signat per l'alcalde Ramón Solanich Riera
S'informa que, per tal de lluitar contra l'analfabetisme, s'han creat escoles per a adults als diferents barris de la ciutat (es relacionen separades per sexes). S'indica que les classes són gratuïtes i en horari de tarda. Signat per l'alcalde Ramón Solanich Riera
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert, l'any 1907. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. A l'esquerra, dret, el mestre Antoni Busquets Punset. La fotografia sembla presa al local del Foment, al carrer de Barcelona, cantonada rambla de Just Oliveras (actualment Banc de Bilbao). Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre.
Vista de la façana principal de l'Ajuntament de l'Hospitalet i de la façana lateral que dona al carrer de Rossend Arús. A la cantonada es pot veure la torre d'electricitat que subministrava corrent a la ciutat. Postal de títol "A.T.V.- 3766 - Hospitalet de Llobregat Casa Consistorial y calle de Rosendo Arús".
Fotografia extreta de la memòria corresponent a l'exercici de 1932 de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
Escola i part del pati de la finca Can Bori. Alumnes en asseguts/des al pati de l'escola escoltant les explicacions de la seva mestra. Com es pot apreciar a la fotografia, es tractava d'una escola mixta. A l'esquerra, la caseta dels masovers i, a la dreta, l'edifici principal. Al fons, el jardí d'arbres fruiters per arribar al qual calia travessar uns pontets que permetien creuar el Canal de la Infanta, que passava just al costat de la reixa del fons de la fotografia, que va ser instal·lada per protegir els nens de caure al Rec quan l'edifici va ser reformat per convertir-lo en escola el 1932.
Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià.
Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori.
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. Al mig, l'estendard de les escoles, i a banda i banda, els mestres Carolina i Rahola. La fotografia sembla feta al pati del Casino. Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre
Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat.
Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.
Obra de teatre representada pel grup GAT al teatre Santiago Apòstol
Escena de l'obra El dragón, de E. Schwartz, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre Santiago Apòstol, a a tocar de la plaça Espanyola. El Grup d'Acció Teatral estava lligat al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre -després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliación-.
## Sumari ##
- Art, lleure i esports 118P 7D/Teatre/Grup d'Acció Teatral- DESTACAT
Escena de "El dragón", de E. Schwartz, representada pel Grup d'Acció Teatral GAT
Escena de l'obra "El dragón", de E. Schwartz, en versió de Juan Antonio Hormigón, representada pel grup GAT i dirigida per Enric Flores el 1976 al teatre del Centre Santiago Apòstol, a tocar de la plaça Espanyola de Collblanc. El Grup d'Acció Teatral estava lligat en aquesta època al Centre Catòlic de l'Hospitalet, al barri del Centre, que va sert la seva seu després de passar pel Casino de Santa Eulàlia i la Casa de Reconciliació de Can Serra
A la fotografia hi ha José Miguel Fernández, amb barba i, al seu costat, Josefa Calvo, posteriorment membres de la cooperativa GAT.
Sessió dedicada a la història i construcció de la guitarra a l'Aula de Cultura de la Florida, a càrrec de l'estudiós José Villar, dins el Seminari d'Introducció al Flamenc organitzat per aquest equipament municipal el 1995 a l'Aula de Cultura i al Centro Cultural Claveles.
José Villar Rodríguez, a la fotografia, al costat de l'antropòloga Juana Ibáñez, que va coordinar aquest seminari per encàrrec de la direcció de l'Aula de Cultura, va néixer a Jaén el 4 de novembre del 1937. Des del 1962 resideix a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).
Pèrit industrial de professió i gran aficionat i estudiós de la guitarra espanyola
Va publicar el 1985 el seu primer llibre La guitarra espanyola, estudi dedicat exclusivament a la construcció de la guitarra, i que va ser editat per Clivis Publicacions, encara vigent actualment. Més tard la mateixa editorial li va publicar Conèixer la guitarra, llibre que contempla tots els aspectes que presenta aquest instrument a excepció de la seva construcció. Ha ofert un gran nombre de conferències sobre diferents aspectes de la guitarra: història general de la guitarra, la guitarra flamenca, la construcció de la guitarra i l'enginyeria de la guitarra. Com a membre actiu de l'associació Tertúlia flamenca de l'Hospitalet, on va fundar el Certamen Internacional de Guitarra Flamenca Ciutat de l'Hospitalet, prestigiós esdeveniment que el novembre de 2022 va celebrar la seva XXI edició.
