Entrada principal de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra(Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. Des de llavors la societat ha canviat molt i l'ensenyament també. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat.
El mural ceràmic de la façana de l'Institut Torras i Bages), és considerat probablement el primer dels grans murals ceràmics instal·lats a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. Va ser dissenyat durant l'època de construcció de l'institut al barri de Can Serra. Molts dels murals ceràmics d'aquesta època a la ciutat provenien de les antigues i reconegudes fàbriques locals com Cosme Toda. Aquest mural, pel seu estil, podria haver estat realitzat per l'artista valencià Julio Bono, autor també del mural d'accés a la fàbrica Indo del barri de Santa Eulàlia, que va ser destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007.
Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
Façana de l'Institut Nacional Torres i Bages de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat.
Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
Obres de construcció de l'Institut Nacional "Torras i Bages" de Can Serra (Avinguda de Can Serra, 101) Va ser inaugurat l'octubre de 1968. A l'inici s'impartia un batxillerat de sis anys i Preu (Preparación Universitaria) passant pels estudis de BUP (Bachillerato Unificado Polivalente) i COU (Curso de Orientación Universitaria). En l’actualitat s'imparteix l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat.
Josep Torras i Bages neix el 12 de setembre de 1846 al si d'una família benestant de Vilafranca del Penedès). L'any 1859 s'instal·la a Barcelona per continuar estudiant i comença la carrera de Dret. Al 1869 obté la Llicenciatura i el Doctorat en Dret Civil i Canònic. El 1869 ingressa al Seminari de Barcelona on estudia Moral i Sagrada Escriptura. Des del 1872 fins al 1875 estudia al seminari de Barcelona, on s’inicia en la doctrina de Tomàs d’Aquino. El 1876 obté la licenciatura enTeologia a València. El 1877 és ordenat diaca de Vic i el 23 de desembre es ordenat prevere a Girona. El 1880, amb 34 anys, dóna inici a la seva producció filosòfica tot escrivint moltes obres de caire tomista i regionalista. Va exercir una intensa labor pastoral i intel·lectual a Barcelona; presidí la secció de redacció de les Bases de Manresa (1882) com a delegat de les entitats catalanistes de Barcelona. El 1892 publica la seva obra més coneguda i rellevant: "La tradició catalana", de signe moderadament conservador i rèplica a "Lo catalanisme" de Valentí Almirall. Aquesta obra, on defensa apassionadament la llengua catalana i l'aportació del cristianisme a la història de Catalunya, es convertí durant decennis en una mena de referència dels catòlics catalans, els quals varen adoptar un lema que, tot i no trobar-se enlloc als seus escrits, reflecteix clarament el seu pensament: "Catalunya serà cristiana o no serà". El 8 d'octubre de 1896 és consagrat bisbe. Continua escrivint i publicant sobre qüestions religioses i catalanes. L'any 1909 refusa l'oferiment de promocionar-se, la qual cosa implicava el seu trasllat a Burgos. Segueix escrivint activament i dedicat a la pastoral fins a la seva mort, que s'esdevé a Vic el 7 de febrer de 1916.
L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Collserola.
Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer.
Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Collserola.
Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer.
Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
L'edifici ha estat reformat però encara existeix, està a la cantonada del carrer Llevant amb el carrer Collserola.
Ja era escola als anys 30. El 1949 era una escola de nens (escola número 39), l'edifici era propietat d'Antonio Peña i l'Ajuntament pagava un lloguer.
Actualment aquí hi ha el local de la Peña Flamenca y Recreativa Antonio Mairena de l'Hospitalet.
Casa pairal de la Pubilla Cases des de la carretera d'Esplugues
Casa pairal de la Pubilla Cases a la carretera de Collblanc núms. 217-227. A la imatge i fins l'actualitat ha estat un centre educatiu anomenat Sant Josep Obrer. Es veu la façana interior i el pati amb cistelles per jugar a bàsquet a l'hora de l'esbarjo. Segons fonts documentals la casa va ser construïda l'any 1772 i. . Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 14.
A començament del segle XVIII les terres on avui hi ha el densíssim barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, fruit del "desarrollismo" i de l'especulació franquista, eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres. El pare de Josefa Cases i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i va convertr les terres en jardins, horta i vinyes. La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada en aquest majestuos casalot, situat al costa del llavors anomenat "camí ral" gent important de l'època. Incautada durant la guerra civil, època en la que s'hi va instal·lar una txeca al seu soterrani, el 1947 la finca va passar a ser propietat del Sr. Joaquím Freixa, que va instal·lar una fàbrica tèxtil. Aquesta va fer fallida el 1963 i el 1964 Freixa va vendre la finca a les religioses de la congregació Serventes del Sagrat Cor de Jesús, que l'ocupen des de llavors, mantenint l'antic casal de la Pubilla Cases en perfecte estat, on van instal·lar el centre docent privat concertat de caire religiós Sant Josep Obrer.
Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1931-1932 aproximadament, al pati de l'escola. La mestra era Maria Artigal.
Retrat de grup d'alumnes de la mestra Maria Artigal
Retrat grup d'alumnes de l'escola nacional de nenes número 26 del barri de Santa Eulàlia, el curs 1932-1933 aproximadament, al pati de l'escola, amb la mestra Maria Artigal.
Escola Nacional Casa España, antiga escola de nenes situada al jardí de Casa España. Foto de grup, amb 4 fileres de nens i nenes. Al costat dret, la professora, Maria Guillem i al seu costat, de peu, Mercè Munné. La cinquena nena de la mateixa fila, sra. Navarro. La fila de davant dels que estan de peu, la cinquena nena és Mercè Camarassa
Grup de noies que anaven a l'escola del Centre Catòlic al vespre, perquè amb la guerra no havien pogut anar-hi. (En aquesta època el Centre Catòlic feia les funcions d'església perquè la de Santa Eulàllia de Mèrida encara estava derruïda per la guerra civil).
Caramelles a l'avinguda de la Generalitat, avui avinguda Tomás Giménez
Avinguda Tomàs Giménez (on ara hi ha la rambleta) i al mig, creuant-la el carrer General Manso. Al fons a la dreta l'edifici de FECSA i més a la dreta es veu una mica de l'edifici de Can Rigalt.
Es veu un grup d'escolars mudats per cantar caramelles a diferents llocs del barri, caminant en tres fileres. Un d'ells duu un estendard.
"¡Atención vecinas!", cartell de dones del barri de Can Serra
Cartell de propaganda de mitjans dels anys setanta del s. XX de la vocalia de dones de l'Associació de Veïns de Can Serra, que convocava xerrades i organitzava activitats per a les famílies juntament amb l'Escola d'Adults de Can Serra.
A l'esquerra: l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt. Darrere la maqueta, amb ulleres: Ramon Frontera, alcalde de l'Hospitalet. En primer terme, observant la maqueta i amb barret i guants a la mà, el president de la Generalitat Francesc Macià. A la dreta d'ell, Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona. Entre ells dos, darrere i amb bigoti, Joan Coca Alujas, el secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El primer per la dreta és el conseller de cultura de la Generalitat, Bonaventura Gassol.
Es tracta de la maqueta del Grup Escolar que fou anomenat "Francesc Macià" en homenatge al president, que morí el desembre d'aquell any abans que el centre fos inaugurat. Aquesta escola es trobava a la Granvia de l'Hospitalet, al barri de Santa Eulàlia.
Maqueta del Grup Escolar que fou anomenat "Salvador Gil i Gil", en homenatge al regidor de l'Hospitalet que fou assassinat aquell mateix any.
El president Macià conversa amb els alcaldes de l'Hospitalet (Ramon Frontera, amb ulleres) i de Barcelona (Jaume Aiguader). El primer per la dreta, de perfil i somrient, és Ramon Puig Gairalt, l'arquitecte municipal autor del projecte. El segon a l'esquerra de la fotografia, amb bigoti i mirant a càmera, és el secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Joan Coca i Alujas.
Fotografia extreta de les fitxes de la Contribució Urbana de l'any 1970. S'hi veu la desapareguda Escola de Can Pi, construïda als anys 30 per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt.
A mà esquerra el col·legi Rubió i Ors. El carrer de davant la tanca és el carrer Molí i la torre d'alta tensió que es veu segueix perpendicular a la fotografia és l'avinguda de l' Electricitat.
Una de les aules amb les alumnes del primer curs de bàsica del col·legi Can Bori amb la professora Primitiva. Des de 1999, l'edifici, al carrer de Bellavista, és seu del Centre d'Educació Especial L'Estel-Can Bori, creat a Bellvitge el 1971 per l'Asociación de Padres de Niños Disminuidos
Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat.
Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.
/AMHLAF0182492.jpg.iCf9x7iCMpkNpe1jkAMA.FOY0jAde0P.jpg)
/AMHLAF0182493.jpg.iCet38GCMpkNpe1jkAMA.ADYqVJIq95.jpg)
