Escola Tecla Sala
Col·legi Tecla Sala el 1956. S'observa al fons La Talaia en el seu emplaçament original,, adossada al mas Modolell o Casa Prats. Més al fons, a la dreta de la fotografia, s'observa també la torre Miranda de la finca Can Mercader, ja en el terme municipal de Cornellà.
L'any 1913 la senyora Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - Barcelona, 1973), propietària juntament amb el seu marit, Joan Sala, d'una important empresa tèxtil a Roda de Ter, compra la fàbrica tèxtil, antic molí paperer de 1850 del salt del Canal de la Infanta del Torrent Gornal, a Santiago i Alfred Basté i Ferrer. La nova fàbrica de filatures Tecla Sala modernitza les instal·lacions i electrifica tot el procés productiu. L’empresa va prosperar fins a convertir-se en un dels centres fabrils més importants en l’elaboració de filatures a Catalunya Al cens obrer de 1922 hi constaven 322 treballadors, el 84% dels quals eren dones, i durant la dècada dels anys trenta la fàbrica assolí gairebé els 700 assalariats.
L’empresària, que va quedar vídua de el 1926 de Joan Riera Sala, que era també el seu cosí, i amb cinc fills, es va convertir en pionera del model de gestió femenina de les grans fàbriques tèxtils de l'època, allunyat del model prepotent masculí en la seva relació amb els obrers, quan en aquesta important fàbrica de l’Hospitalet hi va obrir un economat, una escola bressol, una infermeria i una biblioteca on els treballadors podien aprendre a llegir i a escriure i rebien un bon sou i bonificacions diverses per casaments o malaltia.
L’Ajuntament de l’Hospitalet va reconèixer la destacada laboriositat de Tecla Sala nomenant-la filla predilecta de la ciutat l’any 1952, atorgant-li la medalla d'or del municipi, i dedicant-li el carrer on ella mateixa va fer construir el 1954, mitjançant un donatiu de 500.000 pessetes, un centre educatiu, que també porta el seu nom, depenent del bisbat de Barcelona, el que es veu a la fotografia acabat de construir, obra de l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer.
El dia 5 d’octubre de 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugura l’escola. La titularitat del centre recau sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, dirigida per Mossèn Homar. La gerència va ser assumida inicialment per Joan Solanich i Riera, germà de l'alcalde de l'Hospitalet, Dr. Ramon Solanich i Riera, nebots de Tecla Sala Riera. La direcció pedagògica i la tasca docent va ser encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor de Jesús.
Sota la direcció dels tres primers directors, creix força el nombre d’alumnes: dels 85 del primer curs es va passar als 347 del curs 1967-1968. El Col·legi imparteix estudis d’ensenyament Primari i de Batxillerat Elemental. Cap a la fi dels Seixanta s’implanta el Batxillerat Superior així com el curs Preuniversitari. Davant el creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat de l’Hospitalet i per tal de donar resposta a la manca de places escolars, el seu director llavors P. Cao – amb la col·laboració de Mossèn Puigbbò, nou rector de Santa Eulàlia de Mèrida- engega l’ampliació de l’escola. Dos nous edificis s’afegeixen a la primera construcció i defineixen l'espai arquitectònic que ha arribat fins l’actualitat amb les seves façanes cap als carrers Joan Pallarès i Tecla Sala. L’escola va passar dels 347 alumnes del curs 1967-1968 als 1.297 del curs 1981-1982, any en el que el col·legi va celebrar el seu 25è. Aniversari. A partir de l’any 1992 la titularitat del Col·legi Tecla Sala passa a la FEP (Fundació per a les Escoles Parroquials), institució depenent de l’Arquebisbat de Barcelona. i es nomena el primer director laic. Es produeix la fusió amb el Parvulari Santa Eulàlia (1992), situat al Centre Catòlic, la fusió amb el Col·legi Nostra Senyora de Fàtima (1995) del carrer baró de Maldà, la generalització del sistema mixt a tots els nivells, la normalització lingüística de l’ensenyament i la implementació de les noves tecnologies. El nombre d’alumnes arriba llavors al seu màxim històric: 1.564.
Tecla Sala va morir el 1973. El 1975 el seu fill, l’empresari i mecenes Pau Riera Sala, cofundador d'Omnium Cultural, entitat que va presidir de 1968 a 1978, va vendre la firma al Grup Castell de Jaume Castell Lastortras.
L'any 1988, l'Ajuntament de l'Hospitalet va comprar l'edifici de la fàbrica Tecla Sala i el va rehabilitar com a centre cultural metropolità.
Arquitectura i urbanisme
Educació
Escoles
Col·legi Tecla Sala
