• AMHLAF0175592.jpg
    AAM. Exposició Luis Rey Polo
    Exposició dedicada el desembre de 1964, al local de l'Agrupación de Amigos de la Música, a Luis Rey Polo, arquitecte, escultor i pintor considerat per la crítica com a uns dels més destacats de l'informalisme català, autor dels murals de l'església de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet. A la fotografia, l'escriptor, pintor i crític d'art Josep Mª de Sucre, al costat de Luis rey Polo, a la seva dreta, envoltat de membres de l'associació. Josep Mª de Sucre (1886-1969) inicia la seva activitat de pintor i crític d'art de la mà del galerista Josep Dalmau i Rafel, fet que el va portar fins a l'aventura avantguardista del seu temps. A més de pintar, Sucre va promoure nombroses exposicions a les Galeries Dalmau, per on van passar joves i inquiets artistes com Rafael Barradas, Isidre Nonell, Joan Miró, Salvador Dalí, Joaquim Torres-Garcia i García Lorca, entre altres. Formà part del grup constituït al voltant de Barradas conegut com l'«Ateneíllo» de l'Hospitalet (1926-1928).
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Agrupación de Amigos de la Música
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Pintura
  • AMHLAF0175585.jpg
    AAM. Expo. Rey Polo
    Exposició dedicada el desembre de 1964, al local de l'Agrupación de Amigos de la Música, a Luis Rey Polo, arquitecte, escultor i pintor considerat per la crítica com a uns dels més destacats de l'informalisme català, autor dels murals de l'església de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Agrupación de Amigos de la Música
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Pintura
  • AMHLAF0175587.jpg
    AAM. Exposició Luis Rey Polo
    Exposició dedicada el desembre de 1964, al local de l'Agrupación de Amigos de la Música, a Luis Rey Polo, arquitecte, escultor i pintor considerat per la crítica com a uns dels més destacats de l'informalisme català, autor dels murals de l'església de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Agrupación de Amigos de la Música
    Cultura
    Arts plàstiques
    Pintura
    Escultura
  • AMHLAF0175588.jpg
    AAM. Exposició Luis Rey Polo
    Exposició dedicada el desembre de 1964, al local de l'Agrupación de Amigos de la Música, a Luis Rey Polo, arquitecte, escultor i pintor considerat per la crítica com a uns dels més destacats de l'informalisme català, autor dels murals de l'església de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Agrupación de Amigos de la Música
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Pintura
  • AMHLAF0175589.jpg
    AAM. Exposició Luis Rey Polo
    Exposició dedicada el desembre de 1964, al local de l'Agrupación de Amigos de la Música, a Luis Rey Polo, arquitecte, escultor i pintor considerat per la crítica com a uns dels més destacats de l'informalisme català, autor dels murals de l'església de Sant Isidre al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet.
    Associacions i entitats
    Culturals i socio culturals
    Agrupación de Amigos de la Música
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Pintura
  • AMHLAF0001384.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001386.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, un grup de senyores assistents a l'acte, somriuen.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001387.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, els assistents estan asseguts per escoltar una conferència.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001382.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001383.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge l'alcalde escolta el parlament de l'artista.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0001385.jpg
    Exposició de ceràmiques Serra
    Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, l'alcalde mira les peces i escolta les explicacions que li dóna l'artista.
    Actes oficials
    Arts plàstiques
    Ceràmica Serra
    Cultura
    Escultura
    Indústries
    Política i administració pública
  • AMHLAF0042523.jpg
    Eduard Arranz Bravo: l'Acollidora.
    Eduard Arranz Bravo de Laguna va néixer a Barcelona el 1941, fill d'Antolín Arranz de Blas, vasc nascut a Sestao, i d'Angélica Bravo de Laguna di Napoli, argentina nascuda a Carhué, filla de mare napolitana i de pare canari. La seva vinculació amb la ciutat de l'Hospitalet ve de molt lluny ja que el seu pare va fundar el 1941 a Barcelona una ferreteria de suministres industrials que va obrir aviat delegació a l'Hospitalet, la ferreteria industrial ACAB, que va estar situada al barri Centre, primer al carrer Enric Prat de la Riba, llavors Avenida de Generalísimo Franco, i després al carrer Santa Anna, que va estar activa a la ciutat fins el 2012. Dels dos germans seus que van portar aquest negoci, Arturo i Carlos, un, el seu germà gran, Arturo, es va establir a viure amb la seva família a l'Hospitalet el 1958, on van néixer quatre dels seus set fills, tres dels quals es van significar posteriorment com a destacats activistes culturals a la ciutat. La vinculació artística d'Arranz Bravo amb la ciutat també ve de lluny, doncs havia guanyat el 1968 un premi de pintura "Ciutat de l'Hospitalet", quan tot just començava la seva carrera. El «Premio de Pintura Ciudad de Hospitalet» neix, impulsat per l'Ajuntament i amb l'assessorament de l'Agrupació Amics de la Música, l'any 1965 i es crea com a iniciativa per promocionar i donar suport a l'art. Les obres premiades, en quedar de propietat municipal, passaven automàticament al fons artístic de la ciutat. Aquest premi va tenir una especial incidència pública donada la proximitat de l'Hospitalet amb Barcelona, les escases convocatòries d'aquestes característiques i el criteri modern i obert del jurat qualificador, entre els quals hi havia els crítics d'art Alexandre Cirici i Pellicer o Cesareo Rodríguez Aguilera. El premis es van mantenir fins el 1974. El fet que es convoqués en plena dècada dels seixanta, tot coincidint amb l'arribada d'una nova generació portadora d'un esperit que intentà reaccionar davant el llenguatge de l'abstracció i l'informalisme, va provocar que les successives convocatòries reflectissin un nou esperit que es materialitza en una figuració que retorna al dibuix com a base acadèmica i que recupera la figura humana com a especulació formal i com a mirall de la dimensió social. Dins d'aquest grup hi trobem, a la important col·lecció d'art de l'Ajuntament de l'Hospitalet, obres d'Eduardo Arranz Bravo, així com també de Rafael Bartolozzi, de Francesc Artigau, de Robert Llimós i de Gerard Sala. Eduard Arranz Bravo va anar guanyant cada cop un més gran reconeixement i notorietat per la seva obra, cada cop més propera al moviment pop que imperava a l'època, i per les accions artístiques i "perfomances" realitzades durant els anys setanta en societat artística amb el pintor Rafael Lozano Bartolozzi -com la realitzada a la fàbrica Tipel de Parets de Isidor Prenafeta, per exemple- societat artística que va deixar d'existir el 1981. L'alcalde Pujana, coneixedor de la seva obra, i d'aquesta vinculació artística amb la ciutat, li encarrega el 1984 que faci una escultura que pugui representar simbólicament la ciutat de l'Hospitalet. L'escultura en bronze resultant va ser nomenada "L'Acollidora" i va ser presentada públicament, en la seva versió petita, que l'Ajuntament fa servir com a regal institucional, per l'alcalde Juan Ignacio Pujana i pel crític d'art José Corredor Matheos, al Saló de Plens el dia 19 d'abril de 1985. L'escultura pública en bronze de gran tamany va ser instal·lada a la Rambla Just Oliveras i inaugurada un any després, el dia de Sant Jordi de 1986. En paraules del poeta i crític d’art José Corredor-Matheos aparegudes en el fullet de presentació de l’obra: “L’Acollidora, un gran tema para una escultura monumental, viene a simbolitzar la voluntat de los vecinos de abrirse, hacia afuera y hacia adentro. Arranz-Bravo, en su extraordinària creación plàstica, le ha puesto en las manos una bandeja. Vacía. Se habrá vaciado, pensamos, de dar tanto. Pero, vacía como està, parece más cargada y repleta. En otras épocas –barrocas o neoclásicas, es igual- la bandeja estaria repleta de frutos de la tierra. Ahora esto resultaria ingenuo, simple. Podemos imaginar todo lo que hay en ella. Y mejor aún, verlo, porque lo mejor que que l’Acollidora ofrece es invisible: la bienvenida, la cordialidad, la hospitalidad”.
    Actes oficials
    Arquitectura i urbanisme
    Escultures i monuments
    Festes
    Festes de Primavera
    Política i administració pública
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Patrimoni artístic
    L'Acollidora (Eduard Arranz Bravo)
    Ferreteria ACAB Industrial
  • AMHLAF0025863.jpeg
    Inauguració de l'exposició d'escultures de Montserrat Sastre al Museu
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Equipaments culturals
    Museu
  • AMHLAF0025864.jpeg
    Inauguració de l'exposició d'escultures de Montserrat Sastre al Museu
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Equipaments culturals
    Museu
  • AMHLAF0023878.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0023858.jpg
    "Mural creat a la façana de l'edifici del ""mercadillo"" del barri de Sanfeliu i que va desapareixer per la construcció de les rondes"
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
  • AMHLAF0110828.tif
    Mural de ceràmica de la benzinera Balart
    Mural de ceràmica de Joan Rifà realitzat el 1974 en una de les parets de la benzinera Balart en la qual apareixen els edificis més significatius de la ciutat: la Talaia, l'Harmonia, l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, la parròquia de la Mare de Déu de la Llum, Casa Espanya, Ermita de Bellvitge i algunes fàbriques. Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009) fou un pintor català. Estudià a Barcelona, a la Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956), entre aquestes la nova parròquia de Les Masies de Voltregà. S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós, realitzant murals ceràmics per a diferents façanes i vestíbuls de molts edificis de Barcelona o, per exemple, aquest de la benzinera Balart o la façana de la Fàbrica INDO a l'Hospitalet. En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974, que són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Conreà també el gravat. Fou membre de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de França.
    Arquitectura i urbanisme
    Escultures i monuments
    Mural ceràmic de la Benzinera Balart
    Murals
    Cultura
    Arts plàstiques
    Escultura
    Història
    Patrimoni arquitectònic
    Patrimoni artístic
  • AMHLAF0023880.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0023879.jpg
    Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga
    Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)
    Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)
    Arts plàstiques
    Aules de Cultura
    Cultura
    Equipaments culturals
    Escultura
    Indústries
  • AMHLAF0000795.jpg
    Monument de l'escultor Hector Cesena
    Monument de l'escultor Hospitalenc Hector Cesena nascut el 1929 a la ciutat de l'Hospitalet i instal·lat a la plaça Josep Ma. Peman. Representa un camperol ajupit tallant un feix d'herbes
    Arquitectura i urbanisme
    Arts plàstiques
    Cultura
    Escultura
    Escultures i monuments
    Héctor Cesena
    Patrimoni
  • AMHLAF0000657.jpg
    Retrat de Rafel Solanic Balius
    Retrat de Rafel Solanic Balius, escultor. Reproducció d'un dibuix al carbó original de Valentí Julià Sadurní, propietat del Museu d'Història de l'Hospitalet, realitzat el 1981. Solanic va néixer el 3/09/1895 i va morir el 9/09/1990
    Artistes
    Arts plàstiques
    Cultura
    Dibuix
    Escultors
    Escultura
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
  • AMHLAF0000661.jpg
    Retrat de Ferran Soriano
    Retrat de Ferran Soriano, escultor i artista plàstic. Reproducció d'un dibuix al carbó original de Valentí Julià Sadurní, realitzat el 1980
    Artistes
    Arts plàstiques
    Arts plàstiques i artesania
    Cultura
    Dibuix
    Escultors
    Escultura
    Home
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
  • AMHLAF0000662.jpg
    Retrat de Montserrat Garcia
    Retrat de Montserrat Garcia, escultora. Reproducció d'un dibuix al carbó original de Valentí Julià Sadurní, realitzat el 1982.
    Artistes
    Arts plàstiques
    Arts plàstiques i artesania
    Cultura
    Dibuix
    Dones
    Escultors
    Escultura
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats