Are you sure you want to delete this item? Are you sure you want to delete these 0 items?

Processing...

Your assets are ready. If the download does not start automatically, click Download.

  • AMHLAF0004083.jpg
    Carrer de l'Enginyer Moncunill
    Vista aèria del carrer de l'Enginyer Moncunill. Es veu a la part central dreta la parròquia de la Mare de Déu de la Llum i una mica més amunt travessant el carrer, un autobús que circula per l'avinguda de Miraflores. El carrer Enginyer Moncunill transcorre entre l'Avinguda Masnou i el carrer Torrent Gornal dins el barri de la Florida. L'enginyer Rossend Moncunill i Baucells va ser regidor, metge i enginyer municipal als anys trenta del s.XX Va formar part en 1926 del jurat que va aprovar les bases del concurs (guanyat per Ramon Puig i Gairalt) per a la confecció del Pla de l'Eixample i Sanejament Interior de l'Hospitalet. A l’any 1936 era enginyer municipal i professor de dibuix i topografia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i també treballava com enginyer a l’empresa “Hilaturas Caralt Pérez, S.A.” important fàbrica de filat i teixits de cànem ubicada al barri de Santa Eulàlia. El 6 de desembre d'aquell any, quan anava des de l’empresa a l’escola, va ser detingut per una patrulla de control i conduit a una de les presons clandestines que existien a diversos llocs de Barcelona. Mai va aparèixer.
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
  • AMHLAF0000578.jpg
    Església de Santa Eulàlia de Mèrida
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. La fotografia mostra la porta d'entrada principal, en la que es pot observar el treball escultòric sobre la pedra en aquest frontal d'ordre corintiri de tres metres i mig d'amplada per cinc i mig d'alçada on, dalt de tot, al timpà del frontó triangular, símbol de la Santíssima Trinitat, la figura d'un pantòcrator maiestàtic amb la Dextera Domini beneint i apuntant al cel i ostentant un orbe rematat amb una creu, el globus imperial, al cantó esquerre, símbol de la superioritat del poder espiritual sobre el terrenal, que recorda a tothom que serà jutjat per ell. A sota, dues pilastres amb cariàtides i, sota d'aquestes dues efígies: una de Sant Roc, en la que se'l representa amb el seu gos i una altra de Sant Jaume Major, en la que se'l representa amb l'espasa, que ens indica que va morir decapitat. Entre aquestes dues pilastres, dos busts dels mateixos sants, el de Sant Roc, a l'esquerra representat ara amb el seu barret de pelegrí, i a la dreta el de Sant Jaume Major, que molt probablement sostenia també una espasa. Son aquests dos sants pelegrins, molt apropiats per a ser presents a l'església d'un poble en el que hi havia un petit hospital o hostal, molt probablement situat al seu davant, en el que els viatgers havien de fer quarentena abans d'entrar a la ciutat de Barcelona quan hi havia epidèmies. Al centre, entre aquests dos relleus dels sants, hi ha l'escultura de la nena Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, amb la palma, símbol del seu martiri, i el llibre dels màrtirs a l'altra mà. A sota, emmarcant la porta, dues columnes amb el fust estriat i el capitell corintiri sostingudes per dos pedestals que reprodueixen la creu de Santa Eulàlia, encara avui present a l'escut oficial de la ciutat. L'any 1937, durant la guerra civil, es va enderrocar aquest temple parroquial, que havia estat construït el 1579. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Detall
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002540.jpg
    Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida
    Obres de construcció de la nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, derruïda durant la Guerra Civil l'any 1937. La seva construcció va durar des del 1939 al 1947 i l'autor del projecte va ser Manuel Puig i Janer. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Construcció
    Edificis
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Obres
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0025604.jpg
    Retaule de Sant Roc a l'església Santa Eulàlia de Mèrida
    A la fotografia, l'antic retaule dedicat a Sant Roc, terciari franciscà que va ser l'antic copatró de la vila, protector contra la pesta i les epidèmies, amb el seu barret, la seva capa, el seu sarró i la seva vara de pelegrí, i el seu gos, que li llepa les ferides a la seva cama. La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost, data en la que l'Hospitalet celebrava antigament la seva Festa Major. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre. La seva autoria s'atribueix a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606) i al seu fill, i la datació de l'obra, segons la historiadora Alícia Suárez, entre 1591 i 1594. El retaule, que es va conservar amb les taules separades, presenta quatre escenes de la vida del sant i les imatges de sant Cristòfol, a l'esquerra, i de sant Jaume a la dreta. Les pintures d'aquest retaule es van salvar quan va ser enderrocada l'església el 1937 i avui estan dipositades al Museu de l'Hospitalet.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Interiors
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0002542.jpg
    Antiga església de l'Hospitalet.
    Antiga església de l'Hospitalet. Es veu la façana principal i lateral del temple, amb el seu campanar i rellotge. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso". L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
    Arquitectura i urbanisme
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Fanals
    Mobiliari urbà
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0000902.JPG
    Antiga església de l'Hospitalet en demolició
    Vista exterior de l'antic Temple Parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major, a l'inici de la Guerra Civil, en ple procés de deconstrucció pedra a pedra. D'ell només alguns elements, carreus, claus de volta, i el retaule de Sant Roc, han estat preservats al Museu de l'Hospitalet. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la població de l'Hospitalet era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. L'Església es bastí al mateix indret que l'actual, però tingué una existència relativament curta. L'any 1600 es reedificà i s'aixecà el temple que va restar dempeus fins l'any 1936. Durant els primers dies de la guerra civil, la caiguda fortuïta d'una pedra de l'església a una casa veina del costat, que va travessar la teulada i va caure a sobre d'un llit sense provocar danys personals, va provocar que es demanés un informe a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, que es custodia a l'Arxiu Municipal, sobre l'estat de conservació del temple i la conveniència d'enderrocar-lo. L'esperit revolucionari i el profund anticlericalisme de l'ajuntament republicà del moment van esperonar finalment la seva demolició. L'Església de Santa Eulàlia de Mèrida actual, projectada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, es va començar a construir tot just acabada la guerra, el juliol de 1939, i es va inaugurar el 1947. Està catalogat en el PEPPA amb núm. 003
    Bombardeigs
    Conflictes
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000573.jpg
    Antiga església de l'Hospitalet.
    Imatge presa des d'una posició elevada. Es veu el carrer Major i les façanes principal i lateral del temple, amb el seu campanar i rellotge. A baix a la dreta, en primer terme, les casetes del carrer Major que més tard foren enderrocades per eixamplar la plaça de l'Ajuntament. Davant del temple, es veu un rètol penjant que diu "Automóviles al paso". Catalogada en el PEPPA amb núm. 003 (edifici actual).
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i Ermites
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
  • AMHLAF0004080.jpg
    Ramat d'ovelles
    Ramat d'ovelles en un solar de davant la Riera de l'Escorxador. En segon pla es veuen les cases unifamiliars del barri centre i al fons, el campanar de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. Fotografia aconseguida arran del concurs de fotografia organitzat al barri Centre-Sant Josep amb motiu de la celebració dels 75 anys de nomenament de L'Hospitalet com a ciutat.
    Agricultura i ramaderia
    Animals
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Natura i medi ambient
    Ovelles
    Religió
  • AMHLAF0111448.tif
    Acte litúrgic a la Casa de Reconciliació oficiant en Jaume Botey, el seu primer rector.
    Acte litúrgic a la Casa de Reconciliació de Can Serra oficiant el seu primer rector, Jaume Botey i Vallès. Aquesta parròquia es va inaugurar el 16 de juliol de 1974i l'edifici va ser construït pels mateixos veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. durant els caps de setmana. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults. Jaume Botey i Vallès va néixer a Barcelona, l'any 1940 i es va establir a l'Hospitalet el 1968, al barri de Can Serra. Va ser professor de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages de Can Serra (1968-75). Es va doctorar en Filosofia per la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, on, un cop abandonat el sacerdoci, va ser professor d'Història de la Cultura i de Moviments Socials entre 1975 i 2015. Aquest càrrec el va fer viatjar per Amèrica Llatina en qualitat d'observador en múltiples ocasions. Va ser el primer regidor d'ensenyament de l'Ajuntament de l'Hospitalet amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979-83), quan fou escollit com a independent dins la llista del PSUC. Posteriorment va ser regidor a l'oposició (1987-95) com a cap de llista de la formació política Iniciativa per Catalunya. Com a escriptor, fou coautor de la primera Bibliografia de l'Hospitalet (1984) i autor del llibre Cinquanta- quatre relats d'immigració (1986) on recull el testimoni de més de 50 famílies d'immigrants. Molt vinculat a la vida cívica i al moviment sociopolític de l'Hospitalet, va ser promotor de les escoles d'adults, de l'esmentada Casa de Reconciliació, de l'Associació de Veïns de Can Serra i del Centre d'Estudis de L'Hospitalet. També fou president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L'Olivera. Els darrers anys fou membre de l'equip de Cristianisme i Justícia, membre del Consell Assessor del Centre d'Estudi de Tradicions de Saviesa i president de l'associació "Cristianisme al segle XXI". Va rebre el Premi d'Honor de la ciutat de l'Hospitalet el 1999 i el premi Memorial Joan XXIII el 2017. Va morir a l'Hospitalet el febrer de 2018. El desembre del mateix 2018 es va batejar un nou institut de batxillerat al barri de Santa Eulàlia amb el seu nom. L'arxiu de l'Hospitalet compta amb un extens i valuós llegat de documentació d'ell i de la seva dona, na Mª Pilar Massana i Llorens, que conforment el llega Botey-Massana.
    Religió
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Can Serra
    Casa de la Reconciliació
    Vida quotidiana
    Vida social
  • AMHLAF0000825.jpg
    Vista aèria del barri de Bellvitge
    Vista aèria del barri de Bellvitge. En primer terme, davant dels blocs, l'ermita de Bellvitge
    Arquitectura i urbanisme
    Edificis
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0003244.jpg
    Casa de la Reconciliació de Can Serra
    Vista aèria de la construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veu algunes de les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i molts veïns i veïnes a l'interior del futur edifici. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Reconciliació
    Construcció
    Edificis
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Can Serra
    Religió
  • AMHLAF0003245.jpg
    Casa de la Reconciliació de Can Serra
    Construcció de la parròquia. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. Es veuen dues noies i un home gran treballant a l'obra. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Reconciliació
    Construcció
    Edificis
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Can Serra
    Religió
  • AMHLAF0003246.jpg
    Casa de la Reconciliació de Can Serra
    Construcció de la parròquia. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. Es veu un home gran pensatiu davant del que serà un finestral de l'edificació i al seu darrere 4 nens enmig de l'obra. Al fons, blocs del barri. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Reconciliació
    Construcció
    Edificis
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Can Serra
    Religió
  • AMHLAF0003241.jpg
    Casa de la Reconciliació de Can Serra
    Construcció de la Casa de la Reconciliació de Can Serra. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. A la fotografia es poden veure alguns d'aquests treballadors en un descans. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Reconciliació
    Construcció
    Edificis
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Can Serra
    Religió
  • AMHLAF0003242.jpg
    Casa de la Reconciliació de Can Serra
    Vista aèria de la construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos. Es veu la parròquia des de dalt i una grua de l'empresa J.Herp col·locant una viga a la teulada. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Reconciliació
    Construcció
    Edificis
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Can Serra
    Religió
  • AMHLAF0004248.jpg
    Parròquia de la Mare de Déu de la Llum
    Façana principal i cases del voltant de la parròquia Mare de Déu de la Llum ubicada al carrer de l'Enginyer Moncunill cantonada amb el carrer de la Primavera, al barri de La Florida.
    Arquitectura i urbanisme
    Cotxes
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Torres elèctriques
    Transports
  • AMHLAF0004751.jpg
    Vista aèria parcial del barri de La Florida
    Vista aèria de la cruilla dels carrers Primavera i Enginyer Moncunill. A mà dreta, l'església parroquial Mare de Déu de la Llum.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Església Mare de Déu de la Llum
    Esglésies i ermites
    Religió
    Vistes
    Vistes aèries
  • AMHLAF0000606.jpg
    Temple parroquial de Sant Ramon Nonat
    Vista exterior del temple parroquial de Sant Ramon Nonat. Es veu la façana principal i la lateral, amb el campanar a la part posterior de l'església. Al costat del temple es veu estacionat un carro. Malgrat estar en el terme municipal de Barcelona, el temple ha tingut un fort lligam amb l'Hospitalet, esdevenint parròquia del barri de Collblanc
    Carros i carruatges
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Sant Ramon Nonat
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Transports
  • AMHLAF0003243.jpg
    Casa de Reconciliació de Can Serra
    Vista aèria de la seva construcció. La construcció es va realitzar mitjançant veïns del barri que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral durant els caps de setmana. La seva ubicació estava prevista al solar on avui hi ha la Plaça de La Carpa, on antigament, en els anys seixanta, havia estat instal·lat el Teatro Popular Portàtil que va donar lloc a aquesta plaça, però la comunitat d'escoplapis que la va impulsar va decidir ubicar-la en aquest solar gairebé residual del barri per deixar lliure aquell espai, on també estava prevista la construcció de més blocs, per permetre al barri de Can Serra comptar amb una gran plaça lliure de blocs on poder encabir també diferents equipaments comunitaris com els que hi ha en l'actualitat, una escola i un mercat, i poder realitzar els esdeveniments festius del barri. Fotografia feta des de dalt d'un bloc de pisos de l'avinguda Can Serra. Es veuen les parets de la parròquia enlairades, sense teulat i en una de les particions veïns i veïnes fent un recés en el treball. Davant de tot es veuen cotxes aparcats a l'avinguda de Can Serra i també un rètol que posa "Construcción Centro Parroquial". Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional, sense torre ni campanar, i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.
    Arquitectura i urbanisme
    Casa de la Reconciliació
    Construcció
    Edificis
    Esglésies i ermites
    Obres
    Parròquia de Can Serra
    Religió
  • AMHLAF0111511.tif
    Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, de la Casa de Reconciliació del barri de Can Serra.
    Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral, de la Casa de Reconciliació, la parròquia del barri de Can Serra. Aprofitaven els caps de setmana per avançar en l'obra fins que la va acabar. Aquí els veiem fent un recés. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974 Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.
    Associació de Veïns de Can Serra
    Associacions i entitats
    Casa de la Reconciliació
    Esglésies i ermites
    Moviment Objecció de Consciència - MOC
    Pacifistes
    Parròquia de Can Serra
    Religió
    Veïnals
  • AMHLAF0111510.tif
    Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, de la Casa de Reconciliació del barri de Can Serra.
    Imatge de la construcció, per part dels mateixos veïns, que hi treballaren desinteressadament fora del seu horari laboral, de la Casa de Reconciliació, la parròquia del barri de Can Serra. Aprofitaven els caps de setmana per avançar en l'obra fins que la va acabar. Fins llavors, la parròquia de Can Serra estava ubicada en uns baixos d'un dels blocs de pisos, un local massa petit per a les necessitats litúrgiques comunitàries. Es va inaugurar el 16 de juliol de 1974 Se n'encarregà de la parròquia un grup d'escolapis -Miquel Martí, Ramon Marimon, Josep M. Monferrer i Jaume Botey, que va ser el seu primer rector- que conduïen també les classes de religió a l'institut de batxillerat Torras i Bages, a Can Serra, i al COPEM, a Santa Eulàlia -únics centres públics als anys seixanta i setanta a l'Hospitalet. La Casa de Reconciliació es va plantejat com un espai de culte no convencional i estava oberta a rebre també tot tipus d'iniciatives de tipus cultural, comunitar, polítici i/o sindical de caire reivindicatiu, com per exemple, donar acolliment a l'Associació de Veïns i els sindicats quan encara no estaven legalitzats, a funcions teatrals del Grup d'Acció Teatral (GAT) de l'Hospitalet, a les reunions dels primers objectors de consciència de Catalunya que no volien fer el servei militar obligatori o a les classes d'alfabetització i d'ensenyament d'adults.
    Associacions i entitats
    Veïnals
    Associació de Veïns de Can Serra
    Associacions parroquials
    Religió
    Esglésies i ermites
    Parròquia de Can Serra
    Casa de la Reconciliació
  • AMHLAF0111271.tif
    Ermita de Bellvitge
    Fotografies fetes pels assistents al taller i revelades al mateix esplai. Centre Educatiu Esclat
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Religió
  • AMHLAF0002063.jpg
    Ramon Solanich i Riera assisteix a un acte religiós
    Ramon Solanich i Riera, alcalde de la ciutat, assisteix a un acte religiós a l'ermita romànica de la Mare de Déu de Bellvitge, junt amb d'altres membres del consistori: sr. España Muntadas i al seu costat el sr. Lluís Abarca i el regidor Sants, i a la segona fila al fons, el sr. Camps. L'ermita està catalogada en el PEPPA amb el núm. 23.
    Alcaldes
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Homes
    Misses
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Política i administració pública
    Regidors
    Religió
  • AMHLAF0023868.jpg
    Vista lateral de la Parròquia de la Immaculada Concepció Barri Sanfeliu c. Estronci
    Ésglésia Immaculada Concepció
    Esglésies i ermites
    Religió
  • AMHLAF0023867.jpg
    Diumenge de rams 1977 NO ES VEU CAP PALMA
    Diumenge de Rams
    Ésglésia Immaculada Concepció
    Esglésies i ermites
    Religió