Vista general de l'ermita. En primer terme, el creueu i la plaça del davanti. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Catalogada en el PEPPA amb núm. 93.
Vista interior de la capella d'una l'església de l'Hospitalet. Es veu la capella amb la Mare de Déu presidint al mig i als seus costats dos apòstols. (Podria tractar-se d'una capella lateral de l'església Santa Eulàlia de Mèrida)
Acte de Benedicció dels gegants durant l'alcaldia de Tomás Giménez. Plantada dels gegants davant l'entrada de l'església Santa Eulàlia de Mèrida rodejats d'una multitud de persones reunides per aquest fet. Aquests gegants foren construïts a Olot l'any 1928 i se'ls va posar el nom de Jaume I i la seva esposa
Celebració política al carrer Major i plaça Mossèn Homar
Celebració política al carrer Major i plaça Mossèn Homar. Es veu l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida i el carrer Major pel qual circula una comitiva de cotxes oficials rodejats per una multitud de ciutadans. A l'alçada de l'església hi ha un rètol que posa: "Viva el Salvador de la Patria. Año (segurament 1926)". Als balcons hi ha persones amb banderes.
Pot tractar-se de la inauguració d'una placa a la façana de l'Ajuntament on figurava Miguel Primo de Rivera com a fill adoptiu de l'Hospitalet.
Acte de la Unión Patriótica durant el període de l'alcaldia de Tomás Giménez
Benedicció de la bandera de l'Obra Parroquial en l'inici de la processó de Corpus Christi. Es veu l'alcalde Tomàs Giménez, vestit amb l'uniforme de cap superior de l'administració, envoltat d'altres autoritats i alcaldes de la Unión Patriótica de la demarcació judicial de Sant Feliu de Llobregat, davant de l'església romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Darrera s'observen membres dels Exploradores de España, organització juvenil de la Unión Patriótica.
