AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

ESTACIÓ DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

ESTACIÓ DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

ESTACIÓ DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

AVGDA. DEL METRO DE SANTA EULÀLIA

Inauguració de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres

Inauguració l'1 de juliol de 1932 de l'estació de metro de La Bordeta / Cotxeres, de la línia 1. Situada entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, era la capçalera de la Línia 1, de Metro, empresa anomenada en aquell moment Ferrocarril Metropolità Transversal. La Bordeta era una de les poques estacions de metro en superfície i va tancar portes el 1983, coincidint amb la prolongació de la Línia 1 des de la nova estació de Santa Eulàlia, subterrània, que va substituir la de La Bordeta, que va ser enderrocada, fins a la de La Torrassa. A la fotografia veiem una multitud davant l'entrada del Metro esperant l'arribada de les autoritats. El rètol està engalanat per a l'ocasió. A la inauguració hi va assistir el president de la Generalitat Francesc Macià.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa. Seu central de l'empresa Ferrocarril Metropolità Transversal

En primer terme, Pont d'en Jordà, anomenat així pel regidor i alcalde durant l'any 1930 Josep Jordà i Polls, que va promoure la seva construcció, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. Darrera d'ell veiem l'edifici central d'oficines del metro transversal i tallers de Santa Eulàlia, que forma part de la història de l'empresa i de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. La seva construcció, obra de l'arquitecte Joan Bergós Massó per encàrrec d'Esteve Terrades, data de l'any 1922, i és paral·lela a la construcció de la línia I (transversal). L'any 1932 s'hi van fer ampliacions, i als anys 50 es va fer una ampliació lateral (costat Ramón y Cajal). Posteriorment, l'any 1964, va ser profundament reformat amb una transformació total del seu interior i d'alguns elements de l'exterior. El 2017 va ser totalment restaurat i la seva façana va lluir tal i com quan va ser inaugurat. L'Ajuntament de l'Hospitalet va decidir catalogar i protegir l'edifici pel seu valor històric, que té influencies de l'arquitectura de la secessió vienesa i les cobertes centreeuropees. Es pot veure també l'estació de metro de La Bordeta, inaugurada el 1932 i anomenada, des de 1983 com a estació de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat) La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez, situada, des de 1902 al costat de la que després va ser coneguda com a Avinguda del Metro, núm. 2. Posteriorment va ser traspassada, el 1942, a J Olivé Mercé. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional.

Xarxa ferroviària

Línia de tren entre el barri de Bellvitge i el Polígon Gornal. La fotografia està feta des del pont sobre les vies de la Granvia de l'Hospitalet. Al fons, la muntanya del Tibidabo. Als inicis del barri del Gornal a la zona no hi havia serveis de cap mena ni botigues i els veïns i veïnes havien de moure’s forçosament a altres barris. El pas del tren no tenia pont encara per travessar les vies i moltes persones es posaven en perill creuant-les directament. 1980.

RENFE de l'Hospitalet

Vies i estació RENFE de l'Hospitalet al fons. A l'esquerra podem veure la caseta blanca que és l'actual estació de Renfe de l'Hospitalet, i el tren. Al centre de la imatge el pont del cementiri envoltat de camps.

Can Vilumara

Vista aèria de la Indústria de sedes Can Vilumara, situada al llavors camí de Sant Joan o del Cementiri, avui avinguda de Josep Tarradellas, just al costat de la Farga de'n Bori, Altos Hornos de Catalunya S.A. i molt a prop de l'estació de ferrocarril, on també s'aprecia els camps i el mas de Can Creixells i les naus de Can Brugaroles, a sobre de les vies del tren, empresa que va ser expropiada per CAMPSA en temps de la dictadiura de Primo de Rivera. La imatge és de tot el recinte industrial, presa des d'una posició elevada. En primer terme es veu el sostre de la Farga i, al fons, un hangar de l'estació del tren. La fàbrica estava envoltada llavors per camps de conreu, una part dels quals, els de Can Creixells, van passar a ser propietat de RENFE. A la dreta, a dalt, Can Goyta, família propietària d'uns extensos terrens a banda i banda de la via del tren on, en els que tenien al costat del cementiri, van construir la Bòvila Goyta. Procedents de Pont de Vilomara, al Bages, els Vilumara eren una família de seders, una part de la qual es va establir a Barcelona, al segle XVII. Van obrir diverses sederies al barri de Sant Pere i a la part alta de l'actual Diagonal, a Barcelona, fins que Francesc Vilumara i Bayona va decidir a traslladar l'activitat a l'Hospitalet. La nova fàbrica va ser projectada l'any 1906 per Andreu Audet i ampliada entre 1922 i 1928 per l'enginyer Francesc de Paula Izard, per afegir-hi quatre noves naus. La fàbrica va estar en funcionament fins a l'any 1982 i, pocs anys després, va ser habilitada per acollir un Institut d’Ensenyament Secundari, després que la pressió veïnal evités el seu enderrocament. Les naus estan construïdes seguint el model de coberta en dents de serra, que facilita la il·luminació natural. Els finestrals estan encarats a nord, per evitar l'enlluernament. L'estructura interior és a base de bigues i columnes de ferro colat. Inicialment, hi havia set naus, ampliades després fins a onze. Del conjunt d'edificis en destaca especialment la casa del director, d'estil modernista, que es pot observar a la dreta de la fotografia, amb un característic fris de papallones de seda, amb funcions decoratives i de ventilació, i una imatge sobre ceràmica de la Mare de Déu dels Àngels. El maó vist és utilitzat com a element decoratiu en l'emmarcament de les finestres i pilastres. El 1915 es va produir el trasllat de les oficines de l’empresa, que fins aleshores encara estaven situades al carrer Més Baix de Sant Pere, cap al sector de la dreta de l’Eixample on ja es concentrava la major part d’empreses tèxtils barcelonines. Vilomara s’establí al carrer de Casp número 80, cantonada amb Bailèn, en un espai estèticament sobri però d’una gran qualitat material que d’alguna manera volia ser el reflex del prestigi i la serietat de l’empresa. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33

Xarxa ferroviària

Vies del tren prop de l'estació de la RENFE de l'Hospitalet, al fons a l'esquerra. Al fons, a la dreta, els blocs de Can Serra.

Estació de tren de l'Hospitalet Centre i Torre Can Cluset.

Tren Jove de l'Hospitalet del Consell de la Joventut i l'Esplai de l'Hospitalet. Els joves dels diferents esplais de la ciutat entren al tren per fer una sortida conjunta als anys vuitanta. L'estació en la qual es la troben és de la línia de Vilafranca de la rambla de Just Oliveras, al barri del Centre. Al fons, darrere, els blocs de pisos del barri de Can Serra amb l'antiga casa senyorial Can Cluset, o Cruset, coneguda també com Can Brugarolas al darrere. En aquells dies la casa ja estava abandonada. L'any 2000 l'Ajuntament va urbanitzar el que havia estat el seu jardí i va crear el Parc de Can Cluset.

Estació del Carrilet

Fotografia de l'antiga estació del Carrilet. Estació de l'Hospitalet Centre dels ferrocarrils Catalans anomenat popularment "El Carrilet". Imatge presa mirant cap a Barcelona. Al fons a mà esquerra, la fàbrica tèxtil Can Gomar i Cia. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira. Aquesta estació va ser construïda el 1912. Estava situada a la Plaça Mare de Déu de Montserrat, plaça que va ser anomenada així perquè va ser col·locada al mig d'un parterre de la plaça una imatge de la Verge de Montserrat. Durant molt temps va ser coneguda popularment com a "plaça del bacallà" per la seva característica forma triangular, similar a la d'un bacallà salat obert. A la fotografia s'observa, a l'esquerra, l'antiga estació quan a les vies encara passaven per la superfície i, més al fons, les naus de la fàbrica de tints Gomar i Cia, situada a l'avinguda Pau Casals. La fàbrica de tints Gomar i Cia, coneguda com a Can Gomar ocupava un extens terreny que anava de l'Avinguda del Carrilet fins gairebé el carrer Enric Prat de la Riba. Disposava, en la part que rendia a l'Avinguda del Carrilet, d'una gran bassa i d'un frondós jardí. L'entrada al recinte era per l'Avinguda Pau Casals, on en una de les voreres estava edificada l'extensa tanca del recinte. Va ser construïda a petició de Salvador Segarra i Claudi Gomar i aixecada, en estil noucentista, per l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt el 1924, amb modificacions posteriors realitzades el 1926 i 1927. Anys després, el 1944, va ser novament ampliada per l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer. Va ser enderrocada el 2002 per donar pas a una gran promoció urbanística en l'extens solar que va resultar com a fruit de la seva desaparició.

Estació del Carrilet

Fotografia de l'antiga estació del Carrilet. Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona. L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril. A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions. La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la. El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira. Aquesta estació va ser construïda el 1912. Estava situada a la Plaça Mare de Déu de Montserrat, plaça que va ser anomenada així perquè va ser col·locada al mig d'un parterre de la plaça una imatge de la Verge de Montserrat. Durant molt temps va ser coneguda popularment com a "plaça del bacallà" per la seva característica forma triangular, similar a la d'un bacallà salat obert. A la fotografia s'observa, a l'esquerra, l'antiga estació quan a les vies encara passaven per la superfície, els urinaris al costat i, més al fons, les naus de la fàbrica de tints Gomar i Cia, situada a l'avinguda Pau Casals.

Estació dels Ferrocarrils Catalans "El Carrilet"

Rètol de l'estació de l'Hospitalet-Centre del Carrilet (Ferrocarrils Catalans S.A.). Al fons, a l'esquerra, la masia de Can Arús. Es realitzaven llavors les obres d'urbanització de la Plaça Verge Montserrat

Sortida del metro de Pubilla Cases

Inauguració del baixador dels FGC de Sant Josep

Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. Es veu a part de la comitiva i alguns guàrdies civils a la taquilla de l'andana de davant de la nova estació, protegida amb una pèrgola.