Grup de ciclistes de la Unió Ciclista Hospitalet, preparats per córrer en una cursa durant la Festa Major de 1933 del barri del Centre. El carrer és el d'Enric Prat de la Riba i es pot llegir -en el segon portal de mà esquerra- el rètol de la botiga "Vins Olis Sisó" La Unió Ciclista va ser creada el 1920, però no fou legalitzada fins el 1930.
Imatge de 1981 de les bandes decoratives suspeses per sobre de la calçada amb l'escenari a la dreta, presa des de l'edifici de La Caixa de la plaça de l'Ajuntament. A mà dreta es veu l'escenari previst per a les actuacions.
L'ideari d'aquesta Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre de 1981 va estar inclòs en el tríptic de la Festa Major d'aquell any:
"Reivindiquem el temps lliure com a temps de
creixement col·lectiu, com a temps que ens permeti avançar cap a la realització individual i col·lectiva. Temps que ens permeti desenvolupar la nostra pròpia sensibilitat en el goig i el plaer. El gust de fer i construir plegats en ciutadania el nostre poble. Creiem imprescindible recuperar el carrer com a lloc de trobada i de relació, creant noves formes de participació que ens ajudin a retrobar la nostra identitat. Les celebracions col·lectives populars donen caràcter a la nostra cultura.
Tradicionalment una d'aquestes celebracions ha estat la Festa Major, que a la nostra ciutat celebràvem per Sant Roc, ai bell mig de l'estiu, el
mes d'agost. Avui, però, la civilització urbana deixa buits els carrers per aquesta època. Calia trobar una altra data més adient. Així doncs, decidírem adoptar la de l'arribada de l'estiu, per Sant Joan, el temps de plenitud de la vida i del sol. Tots tenim presents moments d'aquesta nit en els nostres records d'infant, és part de la nostra cultura perquè ens hi identifiquem. I
és en aquest sentit que cal recuperar la Festa Major, com un d'aquests senyals que ens identifiquen.
Visca la Festa Major!! "
Festa Major de l'Hospitalet Centre. Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí davant la botiga Company Fotògraf
El 19 de juny de 1981i fins el dia 24, va tenir lloc la primera celebració, després de molts anys sense celebrar-se, des de finals dels anys seixanta, de la Festa Major de l'Hospitalet Centre, que antigament, quan encara era una societat majoritàriament pagesa, tenia lloc per Sant Roc, copatró de la ciutat, el 16 d'agost, quan les feines del camp ja havien estat realitzades. La transformació d'aquella primigènia vila agrària en una ciutat industrial on els camps de conreu van cedir pas a l'aparició d'un gran nombre de blocs de pisos va implicar un canvi de mentalitat i de la forma de relacionar-se socialment entre els habitants de l'Hospitalet Centre, potenciant l'individualisme de cada grup familiar, canvi que l'arribada dels automòbils utilitaris i les segones residències per passar els caps de setmana o els estius van potenciar encara més.
Aquesta realitat i l'efervescència produïda per la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques al municipi , que va permetre l'arribada al poder de les forces d'esquerres, va generar tot un estat d'opinió molt favorable a la recuperació del carrer com a espai de sociabilització ciutadana i generador d'una nova identitat col·lectiva, que ja no era pagesa sino urbana. És per aquest motiu que tot un col·lectiu de veïns i veïnes amb iniciativa i d'entitats molt actives del barri del Centre es plantéjesin recuperar la celebració de la Festa Major del barri però traslladant la seva celebració al juny, prop de la revetlla de Sant Joan.
En aquesta fotografia podem observar al matrimoni format per Joaquim Company i Torras i Dolors Prats i Martí, els dos amb ulleres al centre de la fotografia, fundadors de la botiga Company Fotògraf de la Plaça de l'Ajuntament observant a l'Home de les Xanques del grup d'animació que hi havia a la Plaça, que s'acostava a la botiga, on va arribar a entrar. La botiga va organitzar un aparador dedicat a la Festa Major, com van fer molts negocis en aquell moment i, en aquest cas, en Joaquim Company va fer una selecció de fotografies de les festes majors fotografiades per ell mateix durant els anys cinquanta que van despertar molt interès per part dels ciutadans, com s'observa a la fotografia.
Imatge de 1981 de la Comissió de festes del Centre durant la Festa Major. D'esquerra a dreta, Jordi Piera, d'esquena, Puri Loscos, Carme Alzaga, Jordi Artells, amb camisa blanca i les mans a les butxaques, J.M. Ramos, Josep Parera, al fons, Sebastià Badia, amb barba, davant seu Josep Maria Vila Rovira, Teresa Ribas i Enric Romaguera. Aquesta comissió de festes, que va ser la primera després de més de deu anys sense festa major a l'Hospitalet centre, va recuperar la festa prenent una decisió fonamental: canviar la data de la festa major, que històricament l'Hospitalet pagès havia celebrat sempre per Sant Roc, a l'agost, al voltant de la festivitat de Sant Joan, al juny, per permetre una més gran participació dels veïns. Va aplegar gent provinent de diferents entitats i botigues del centre i de l'associació de veïns i va comptar amb el suport econòmic del Patronat Municipal de Cultura i de l'Obra Social de la Caixa de Barcelona. A més, van donar ajuda econòmica:
Caixa de Pensions, "La Caixa".
Banc de Sabadell.
Banc de Bilbao.
Banc Guipuzcoano.
Bar Astúries.
Bar Nin.
Casino del Centre.
Bar Mirador.
Bar Pomelo.
Bar l'Oficina.
Bar Teo.
Pub Magoo.
Impremta CANUT
Les entitats que en van formar part de la Comissió de Festes van ser:
Associació de Pares de l'Escola Patufet S. Jordi.
Ateneu de Cultura Popular.
Centre Catòlic.
Museu de l'Hospitalet
Club de Bàsquet de l'Hospitalet.
Club Petanca l'Hospitalet.
Corals: Elisard Sala, Xalesta, Matiners i Maixata.
Escola Patufet S. Jordi.
Grup d'Acció Teatral G.A.T.
Grup d'Esplai Centre.
Llibreria Els Pins.
Museu d'Història de la ciutat.
Unió de Botiguers.
Unió Excursionista de Catalunya
Nen mirant embadalit els espectacles de la Festa Major
El nen de set anys de la fotografia, que mirava embadalit l'espectacle de màgia que s'estava oferint aquell dia al carrer Josep Prats cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, és en Roger Egea Arranz, un dels darrers nens nascuts a la clínica del Dr. Gajo de la Rambla Just Oliveras, on van néixer tants hospitalencs del barri del Centre, fill de l'Angèlica Arranz Galiano i en Joan Egea Andreu, membres actius, entre d'altres iniciatives ciutadanes, de l'Alpha 63, l'Associació de Veíns del Barri Sant Josep, el Cine Club l'Hospitalet o l'Associació de Mares i Pares de l'Escola Patufet Sant Jordi, on estudiava llavors el seu fill, També van ser membres molt actius de la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre, que va recuperar, després de molts anys sense celebrar-se, la Festa Major de l'Hospitalet Centre l'any 1981, quan es va realitzar aquesta fotografia.
Neus Torán i Jaume Campreciós durant la Festa Major
Pèrit industrial i empresari cinematogràfic de l’Hospitalet de Llobregat, Jaume Campreciós Pujol (1932-2017) va ser un apassionat del cinema, que va seguir la tradició iniciada pel seu pare, i va arribar a ser propietari de 7 sales de cinemes a l'Hospitalet de Llobregat i 5 a Cornellà. Un dels seus fills va heretar la passió i afició pel cinema i la saga continua en el que ja és la tercera generació d'empresaris d'exhibició cinematogràfica. La família Campreciós va ser propietària també d'una important botiga d'electrodomèstics situada a la Plaça de l'Ajuntament cantonada amb el carrer Roselles. Va estar casat amb Neus Torán i Tomàs (1940-2004)
Jaume Campreciós va ser un dels fundadors d'ACEC (Àrea Catalana d'Exhibició Cinematogràfica) el 1985 i va ocupar el càrrec de president durant deu anys.
Va propiciar un acord amb el fotògraf Joaquim Company i Prats, fundador i primer president del Cine Club L'Hospitalet, per tal que les sessions cinematogràfiques d'aquesta entitat, creada el 1981, que tenien lloc cada dimarts a la nit, poguessin tenir lloc, ja des de l'inici d'aquestes, al Cinema Oliveres, del carrer Baró de Maldà de l'Hospitalet centre, de la seva propietat. Quan aquesta sala va ser enderrocada per fer pisos, va continuar mantenint aquest acord amb l'entitat per tal que les sessions tinguessin lloc a la sala quatre del Rambla Cinemes, també de la seva propietat.
Carles Garriga, guanyador del concurs de menjar síndries
Carles Garriga, treballador de la SAPLAS, la fàbrica de baquelita situada després de la guerra civil a l'edifici anomenat El Coro del carrer Baró de Maldà, que estava a tocar del seu domicili, va ser el tècnic de llums i tramoista durant gairebé tota la seva vida del Centre Catòlic de l'Hospitalet i també, durant uns anys, del Grup d'Acció Teatral (GAT), que va tenir la seva seu durant els anys vuitanta, al mateix Centre Catòlic. També va ser el tècnic que cada dissabte al migdia muntava i desmuntava l'equip tècnic necessari pel recitals Pro Liceu que va organitzar, de forma ininterrompuda durant 285 dissabtes a la Rambla de Barcelona, al davant del Gran Teatre del Liceu, la Coordinadora d'Entitats Pro Liceu en suport a la seva reconstrucció, entitat que va ser fundada a l'Hospitalet el 2 de febrer de 1994, dos dies després de l'incendi del Liceu, per l'Associació d'Amics de l'Òpera de l'Hospitalet i l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Home fort i esportista, rondinaire i de tracte una mica aspre però molt professional i amb molt bon cor, va ser el guanyador d'aquest insòlit concurs de menjadors de síndria que va organitzar, a la Rambla Just Oliveras la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre el 1982.
Col·laboradors de l'empresa Company Fotògraf, un amb la càmera i l'altre apuntant el nom dels fotografiats i l'adreça per portar-los després les fotografies a casa, a l'entrada del Casino del Centre disposats a fotografiar a les parelles al ball de l'envelat per la Festa Major.