Carrer de la Primavera

Vista general del carrer de la Primavera (actualment avinguda). Al fons a la dreta, l'església Mare de Déu de la Llum i les torres elèctriques que travessaven el carrer. Davant, una font ornamental.

Plaça Espanyola.

Es veu la font de la plaça i al voltant la gent passejant o asseguts als bancs. A ma dreta l'església de Mare de Déu dels Desemparats.

Església de Santa Eulàlia de Provençana

Vista general de l'església. Es veu el frontal i el lateral dret i al seu davant la font i zona ajardinada.

Plaça Espanyola

Plaça Espanyola i la font al mig. A mà esquerra, les cases on poc després de 1925 es van establir la merceria dels Querol i, quan s'hi afegí un pis, l'habitatge i la consulta del doctor Martí i Rost. A mà dreta, el mur i arbres que envoltaven la Torre de Can Piqué, adquirida per la família Noya a principis dels anys vint. Entre les cases baixes i la torre s'hi alcà posteriorment el temple de la Mare de Déu dels Desemparats, inaugurat l'any 1949. Datació basada en la informació facilitada per un familiar de la botiga "La Ideal"

Carrer de la Primavera

Vista d'una font ornamental del carrer Primavera i nens jugant. Al fons, una torre elèctrica

Plaça del Repartidor

Vista de la plaça del Repartidor des del carrer de Tarragona. Al mig, la font ornamental, al seu darrera l'edifici de correus i telègrafs i, a la banda dreta, la font del repartidor.

Plaça Constitució i carrer Major

Vista de la plaça de la Constitució i del carrer Major inundats. Cada cop que plovia a bots i barrals, les aigües provinents dels torrents del Samontà, d'Esplugues i, de vegades, del propi riu Llobregat convertien en una piscina, i posteriorment en un fangar, el carrer Major. Molts edificis d'aquest carrer tenien posats, en la part baixa de les seves portes d'accés, dues guies de ferro per poder encaixar els dues de forta pluja, una fusta per tal dimpedir l'entrada d'aigua i protegís els habitatges d'inundacions. Es veuen vàries persones a l'aixopluc del balcó situat sobre de la Vaqueria Suiza, que portava la Sra. Arsenia, que antigament era a la cantonada amb el carrer Major. També es veu la font de la plaça.

Correus i Telègrafs i font de la Plaça del Repartidor

Fotografia de l'edifici de Correus i Telègrafs i de la font de la Plaça del Repartidor realitzada poc després de la seva inauguració. Segons fonts documentals la torre d'aigües del Repartidor va ser construïda el 1867 i servia per distribuir l'aigua a la població. La urbanització de la plaça i reconversió de la Torre del Repartidor dotan-la de quatre canonades, es va produir el 1927-1928, quan es va inaugurar el nou edifici de Correus i Telègrafs realitzat per Ramon Puig Gairalt, llavors arquitecte municipal. Tant la font com l'edifici de correus estan catalogats en el PEPPA amb els núms. 76 i 77 respectivament. Inicialment la plaça era de sorra i havia al mig un petit estany amb peixos i un surtidor. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat i de Cortada, primer Baró de Maldà per successió de la seva mare, la pubilla, Teresa de Cortada i de Senjust, (Can Cortada). Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, a la seva extensa finca Can Xerricó, que ocupava la totalitat de l'actual plaça de l'Ajuntament i arribava fins a l'actual Rambla Just Oliveras i fins a tocar amb la finca Molinés/ Casa España. Durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa del Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector, al davant de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construir una font, construint l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua als hospitalencs, construïda en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor. Personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre", curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona, on va néixer. El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus, i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern, Hombrabella on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional. En el franquisme aquesta plaça va ser anomenada Plaza General Mola.

Plaça Espanyola.

Vista des d'una posició enlairada de la plaça Espanyola al voltant dels anys 30, es veu l'autobús "HT" (Teatro Español) a punt de marxar. Podem veure com era l'estructura de la plaça, en forma de triangle i amb uns arbres al voltant de la font. (Aquesta plaça passà a denominar-se Mártires de Jaca a partir de 1931 fins acabada la Guerra Civil).

Plaça Espanyola.

Vista de la font i de la façana de l'església Mare de Déu dels Desemparats.

Plaça Espanyola

Vista de la plaça Espanyola als anys setanta. Es veu la plaça triangular amb la font i una munió de gent passejant-hi i dos autobusos i un camió al quadrant dret superior.

Carrer Jansana

Vista del carrer Jansana des d'una posició elevada. Es veu la plaça de davant de l'Església Santa Eulàlia de Provençana

Fonteta davant Casa España

Font que hi havia al davant la tàpia de la casa España, a la cruïlla del carrer del Xipreret i el de Joan Pallarès. Es primer terme, Lluïsa Soler i Toni Valiente. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat, cinquè Baró de Maldà. Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa de Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construir una font, l'antiga torre del repartidor, que proporcionava als vilatans aigües d'ús públic. Poc després també van ser instal·lades altres, com aquesta al carrer Xipreret, a la Plaça de la Constitució del carrer major o al primitiu mercat del Centre, llavors una plaça a l'aire lliure.

Plaça del Repartidor

Fotografia de 1973 de la Plaça del Repartidor, en aquesta època encara anomenada Plaza del General Mola, realitzada des del segon pis de la casa del c/ Tarragona núm. 2, cantonada amb la Riera de la Creu, on vivia la família nombrosa Arranz Galiano, de la ferreteria ACAB industrial. En el primer pis vivia Lluís Layola Rovira, amo de l'immoble, i la seva dona Victòria Cohí i les seves filles Teresa, casada després amb Gonzalo Oliveros Llopis, de Ceràmiques Llopis, i Victòria, casada després amb Antoni Mestres Canyameres, propietari de la Bodega Odon. En els baixos d'aquest immoble hi havia les quadres amb els sis cavalls i els carros de'n Lluís Layola, un dels darrers alfasaires de l'Hospitalet, propietari de moltes terres a la Marina i al Prat. Layola, destacat franquista local, tot i que sense afany de protagonisme ja que s'estimava més fer de pagès, va ser durant molts anys President de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i va tenir una intervenció decisiva en diferents moments de la història de la ciutat com la salvació de l'enderroc de la Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, la instal·lació de la residència de Bellvitge, llavors anomenada Príncipes de España, o la construcció de l'ambulatori de la Rambla Just Oliveras. Tota la vorera, de la Plaça del Repartidor a la Rambla Just Oliveras, on estava situada casa seva era propietat de la família Layola i tota la vorera del davant del mateix tram era propietat de la família Oliveras Bo. Era un espectacle, durant els anys seixanta i setanta, veure arribar i entrar a les quadres els carros al vespre, carregats fins dalt d'alfals per vendre l'endemà al Born, tirats per fortíssims matxos, una de les darreres imatges de l'Hospitalet Centre pagès que ja estava a punt de desaparèixer. L'aigua corrent va arribar a l'Hospitalet a inicis de la S. XVIII, mitjançant una canonada que venia de la "font de Mas Cunill", que baixaven canalitzades des de la mina excavada a la zona de Finestrelles, a Esplugues, propietat de Rafael d'Amat, primer Baró de Maldà. Habitualment el Baró de Maldà, residia a Barcelona, ​​tot i que una part de l'estiu ho gaudia a l'Hospitalet, durant la Festa Major que se celebrava a mitjans d'agost, commemorant el patró de la ciutat Sant Roc. Aquesta aigua arribava a la casa de l'Baró de Maldà (on ara es troba el carrer amb aquest mateix nom) i a la casa de rector. A la fi de la S. XVIII el Baró de Maldà va cedir a l'ajuntament una part dels seus drets sobre l'aigua i l'ajuntament va construír una font, construint una l'antiga torre del repartidor de les aigües d'ús públic amb quatre canonades. Aquesta plaça rebia el seu nom popular, avui oficial, per estar situada en ella la que va ser, doncs, una de les primeres font públiques de l'Hospitalet, que "repartia" aigua, construida en terrens que van ser, i que arribaven al Passatge de Xerricó, de Rafael d'Amat i de Cortada i de Senjust, primer Baró de Maldà, motiu que explica per què a l'Hospitalet hi ha el c/ Baró de Maldà que va del c/ Major a la Plaça del Repartidor, personatge singular, autor de la monumental crònica de costums divuitesques barcelonines i catalanes "Calaix de sastre" que, curiosament, no té cap carrer dedicat a la seva memòria a Barcelona. El 1927 va ser inaugurat per la reina Victòria l'edifici d'inspiració encara noucentista de correus i telègraf, que en aquesta fotografia apareix ja rodejat de monstruoses i amenaçants parets mitjeres de l'època del "desarrollismo", i la renovada torre de la font, obra de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, també autor, uns anys més tard, el 1930, de la Torre d'estètica art déco-funcionalista del Dr. Ysern Hombrabella, situada ben bé al seu davant, on després de la guerra es va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional. Els dos edificis estan catalogats al PEPPA amb les fitxes núm. 77 i 78, respectivament. La Torre de la Font del Repartidor està catalogada al PEPPA amb la fitxa núm. 76. Durant les obres de construcció de l'edifici que rendeix façana a aquesta plaça en el solar existent entre la Riera de la Creu i el c/ Baró de Maldà, on antigament s'instal·laven els firaires i els cavallets per la festa Major, va aparèixer un refugi de la Guerra Civil. Aquesta plaça va ser reurbanitzada durant els anys setanta i va ser instal·lada la font-sortidor d'estètica pop que apareix a la fotografia, idèntica a una altra instal·lada al barri de La Florida. Antigament la plaça era de sorra i hi havia hagut al seu centre un petit estany amb peixos i un sortidor, que era una figura d'una sireneta amb un peix, obra de Valentí Julià, que va ser instal·lada allà el 1950. Els carrers eren de llambordes. Darrera la Torre de la Font, hi ha l'edifici, que s'observa a la fotografia, on estava la popular carniceria Barbeta. Antigament va haver-hi, també darrera de la Torre, una parada de lloguer de bicicletes. Aquesta Plaça va estar a punt de desaparèixer durant el mandat de l'alcalde José Matias de España Muntadas, que va projectar un pla urbanístic, acomplert en part, que pretenia convertir la Riera de la Creu en una via ràpida que connectés el llavors c/ Alps amb la zona industrial de la carretera del mig. El projecte també plantejava la destrucció del local del Casino del Centre. L'alcalde Vicenç Capdevila va desestimar el projecte.

Casa España

La Casa España, comptava amb uns extensos jardins que anaven del carrer Xipreret fins el carrer Sant Joan i fins el carrer España i que comptaven amb un llac al seu interior. Van ser parcel·lats i venuts sense problema pel seu propietari, que llavors era l'alcalde de l'Hospitalet, per fer-hi blocs de pisos durant els anys seixanta. La Cambra de la Propietat de l'Hospitalet, presidida llavors pel pagès Lluís Layola Rovira, va comprar la Casa Espanya el 1969 al seu propietari, José Matias de España Muntadas, salvant-la així in extremis de ser enderrocada, com s'observa a la fotografia, on es veu que els blocs de pisos van estar a punt d'arrasar-la, com s'observa clarament en aquesta fotografia, on es veu l'edifici que van construir a tocar de les seves parets. Poc després la Cambra de la Propietat va arribar a un acord amb l'Ajuntament i la va cedir al municipi per poder instal·lar allà, un cop restaurada, moment que reflexa aquesta fotografia, el futur Museu de l'Hospitalet, inaugurat el 1971. A canvi la Cambra va obtenir de l'Ajuntament un espaiós entresol situat en un nou edifici de pisos situat a la Rambla de Just Oliveras cantonada carrer Bruc, on encara avui té la seva seu.

Font de la Plaça del Repartidor

Antiga torre repartidora d'aigua, convertida en font entre 1927 i 1928, dates de la urbanització de la plaça. La seva estructura és sencilla, de planta rectangular amb una pica i una aixeta a cada costat. La teulada és a quatre vessants feta amb rajoleta de colors.Està catalogada en el PEPPA amb el número 76

Projecte de 1926 de Ramon Puig i Gairalt per crear una Plaça al davant de l' Ayuntament

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça de l'Ajuntament corresponent a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37), que preveia l'enderroc de tota la vorera de cases totes iguals que seguien l'alineació del carrer Major, totes propietat de Pilar de Cárcer i de Ros, baronesa de Maldà, davant la façana de l'Ajuntament. Van ser enderrocades el 1937 amb la intenció de fer possible aquesta nova Plaça, que va ser realitzada un cop acabada la guerra pel nou arquitecte municipal Manuel Puig Janer seguint aquest projecte de Puig i Gairalt. Al fons es veu dibuixada l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida, que al 1926 ningú podia imaginar que desapareixeria completament deu anys després.

"Decoración de las calles. Nº 25"

Reproducció del dibuix de la decoració d'un carrer i plaça. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, (19/05/1886-13/07/37)

"Plazoleta de Correos. Nº 27"

Reproducció del dibuix del projecte de la plaça del Repartidor. Plànol 27. Correspon a la col·lecció del pla d'eixample i reforma interior redactat per l'arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt (19/05/1886-13/07/37). Es veu l'edifici de Correus i Telègrafs i la font de la plaça del Repartidor. Segons fonts documentals la torre del Repartidor va ser construïda el 1867 i servia per distribuir l'aigua a la població. La urbanització de la plaça i conversió del Repartidor en Font es va produir el 1927-28. Així mateix, l'edifici de Correus i Telègrafs realitzat per Ramon Puig Gairalt data de l'any 1927. Tant la font com l'edifici de correus estan catalogats en el PEPPA amb els núms. 76 i 77 respectivament

Festes de Gràcia

Plaça de Gràcia amb entarimat i font amb persona que dur un paraigues dels Ecologistes de Gràcia

Festes de Gràcia

Plaça de Gràcia amb entarimat i font amb persona que dur un paraigues dels Ecologistes de Gràcia

Carrer de la Primavera

Vista d'una font ornamental del carrer Primavera i nens jugant. Al fons, una torre elèctrica

Plaça de la Constitució.

Aquesta placeta va tenir un gran protagonisme durant l'Hospitalet del s. XIX, doncs va ser l'única plaça pública per fer mercat de l'antiga vila agrària fins que, amb la revolució de setembre de 1868, el nou Ajuntament no va fer enderrocar el mur de l'Hort de la Rectoria per tal de crear la que llavors va ser batejada com a Plaça de la Llibertat, avui Plaça del Mossèn Homar. La font de ferro d'aquesta placeta va estar situada amb anterioritat al bell mig del recinte de l'antic Mercat del Centre quan aquest no estava cobert encara. Es veu la font al lateral esquerra de la imatge, la primera pública que va ser instal·lada a l'Hospitalet el s. XIX. En el pis principal de l'edifici que fa cantonada, on en els baixos hi havia agut la vaqueria Suiza, s'hi va instal·lar des de la seva creació al 1983, i fins que no es va traslladar al primer pis de l'edifici del davant del carrer Major, núm. 54, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

"Calle adoquinada (Plaza Española)"

Plaça Espanyola i els seus voltants. A mà esquerra un bar amb el rètol "Sodas, Café Español, Bar". Al fons, al mig de la plaça es veu mig amagada la font.

Plaça Espanyola.

Vista general des d'una posició enlairada que ens permet veure com l'estructura inicial de la plaça era una mena de triangle i pels laterals podien pasar els cotxes. Es poden veure també els arbres que envoltaven la font.