• AMHLAF0000324.jpg
    Ban de 18 de novembre de 1937
    S'informa que s'ha bastit a la Casa Consistorial un servei de recaptació de donatius, on es poden portar roba i diners per ajudar els soldats que estan al front, ja que s'apropa l'hivern. S'anima a la gent a fer donatius. Signat per l'alcalde Francesc Martínez Alves
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Conflictes
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000318.jpg
    Ban d'11 d'octubre de 1934
    S'informa que queda declarat l'estat de guerra. Alfredo Martín Velazco (Comandant Militar de la Plaça de l'Hospitalet) signa el document, en el que ordena que tots els que tinguin armes les entreguin a la Remunta, que els individus pertanyents al cos del somatén han de presentar els seus carnets i s'avisa que aquells que no entreguin les armes seran declarats rebels
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Conflictes
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000320.jpg
    Ban de 6 de juliol de 1937
    S'informa que, per motiu de la guerra, hi ha problemes de proveïments d'aliments a la ciutat. Es fa saber que queda tancada l'expedició de noves llibretes de racionament. Per obtenir-ne, s'expliquen les condicions que cal acreditar. Signat per l'alcalde Francisco Martínez
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Conflictes
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000335.jpg
    Ban de 16 de març de 1939
    Es demana als ciutadans que entreguin l'or, la plata, les joies i diners que tinguin per col·laborar en la reconstrucció del país. Signat per l'alcalde president José W. Marín López
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Conflictes
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000343.jpg
    Ban de 1 de març de 1940
    Es demana als ciutadans que facin saber dels llocs on hi ha guardat material de guerra, especialment explosius, per tal de poder-lo retirar. Signat pel comandant militar José Esteban Valdés
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Conflictes
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000347.jpg
    Ban de 5 de febrer de 1941
    Es demana als ciutadans que declarin si tenen a càrrec menors de 18 anys, els pares dels quals hagin mort durant la Guerra Civil, amb l'objectiu de poder rebre els beneficis pertinents. Signat per l'alcalde Enrique Jonama Darnaculleta
    Bans i edictes
    Campanyes institucionals
    Conflictes
    Guerra Civil
    Informació i comunicació
    Política i administració pública
    Seguretat i defensa
    Serveis socials
  • AMHL_101_C411_1957_858_001_FOTO.jpg
    Carrer de Llançà, 33-35
    Imatge extreta d'una llicència d'obres de l'any 1957. En aquest solar va haver-hi l'accés a un refugi antiaeri durant la Guerra Civil.
    Arquitectura i urbanisme
    Carrers
    Edificis
    Guerra Civil
    Conflictes
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0001521.jpg
    Acte de la Falange Española Tradicionalista
    Acte de commemoració de la Falange Española Tradicionalista amb la inauguració d'una placa "Caídos por la Patria" a l'Harmonia, amb l'assistència de totes les autoritats locals. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich en el moment que descobreix la placa que compté els noms de les persones mortes del bàndol guanyador durant la Guerra Civil.
    Actes oficials
    Actes polítics
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Frente de Juventudes F.E.T y de las J.O.N.S.
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Polítiques
    Seguretat i defensa
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0001523.jpg
    Acte de la Falange Española Tradicionalista
    Acte de commemoració de la Falange Española Tradicionalista amb la inauguració d'una placa "Caídos por la Patria" a l'Harmonia, amb l'assistència de totes les autoritats locals. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich davant de placa commemorativa que compté els noms de les persones mortes durant la Guerra Civil del bàndol guanyador.
    Actes oficials
    Actes polítics
    Alcaldes
    Associacions i entitats
    Conflictes
    Frente de Juventudes F.E.T y de las J.O.N.S.
    Guerra Civil
    Política i administració pública
    Polítiques
    Seguretat i defensa
    Visites d'autoritats
  • AMHLAF0000475.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Dones espanotxant blat de moro a l'era de l'Adela Oliveras, seu de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. La imatge fou presa durant la visita d'una missió estrangera. Surt l'Emma Goldman ( 1869-1940), fotògrafa i feminista. A baix a la dreta es veuen els cabassos on se separa la panotxa de les pallofes.
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Persones
  • AMHLAF0000602.jpg
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Vista parcial exterior de l'Ermita romànica de Santa Eulàlia de Provençana. Es veu l'edifici de la rectoria, amb el seu campanar sense campanes. La imatge mostra l'estat ruïnós en què van quedar el temple i la rectoria a l'inici de la guerra civil. Tot i això l'estructura d'aquestes edificacions va aguantar dempeus i van ser reconstruïdes quan va acabar la guerra. En un encès ambient revolucionari dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", el Comitè Local de Milícies Antifeixistes va incendiar a finals de juliol de 1936 diversos edificis de la ciutat, entre ells les ermites de Bellvitge i de Provençana i faria enderrocar totalment fins a desaparèixer, l'agost de 1936, l'església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre. Segons referències documentals, les primeres notícies de l'existència del temple daten del segle IX, però fou consagrada el 1101. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 93
    Bombardeigs
    Conflictes
    Ermita de Santa Eulàlia de Provençana
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000902.JPG
    Antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet en demolició.
    Vista exterior de l'antic temple parroquial de L'Hospitalet Centre, situat al mateix lloc que l'actual però més a tocar del carrer Major. La fotografia és de l'inici de la Guerra Civil, de setembre de 1936, en ple procés de demolició pedra a pedra de l'església. Uns vianants parlen entre ells i observen l'església mig enrunada. A finals del segle XV, el nucli al voltant de l'Hospital que va donar lloc a la "pobla de l'Hospitalet" era ja suficientment gran i distant del nucli de Provençana com per a construir un temple parroquial. A finals del s. XVI, el 1579 va ser reedificat i allà es va mantenir fins el 1936, quan l'esclat de la guerra civil provocada per la insurrecció militar feixista va portar a l'esclat revolucionari que determinaria la seva destrucció. El Ple municipal del 5 d'agost de 1936, a l'inici de la guerra civil, va acordar fer enderrocar la casa parroquial o rectoria, situada ben bé al davant de l'església, a la que antigament havia estat unida mitjançant un pont cobert que va ser enderrocat a mitjans del s. XIX, perquè havia quedat molt malmesa i amenaçava ruïna després d'haver estat incendiada com a reacció revolucionària a l'alçament feixista del 18 de juliol anterior. També van ser incendiades la rectoria i l'ermita de provençana i l'ermita de Bellvitge. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida, construïda el 1579, potser també va patir alguna mena de petit incendi d'imatges, però no presentava danys estructurals, segons l'informe de l'arquitecte municipal, que va avaluar l'estat de diversos edificis incendiats llavors, alguns dels quals, com la Torre Barrina, van quedar molt malmesos. En un encès ambient dominat per la reacció contra el cop dels militars feixistes revoltats contra la legalitat republicana i pel fort anticlericalisme d'aquell moment, accentuat per la implicació de l'església amb el "alzamiento nacional", esperonada i pressionada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes, formada per molts dels ciutadans d'esquerres que van enfrontar-se i guanyar en combat, a la Diagonal, al Paral·lel i a les Drassanes de Barcelona, a diversos grups de militars revoltats de diferents casernes de Barcelona, provocant així que el cop no triomfés a Catalunya, la Comissió de Govern de 'Ajuntament de l'Hospitalet, dirigit llavors pel del Front Popular d'Esquerres, que va guanyar àmpliament les eleccions municipals de febrer de 1936, va acordar el següent : " S'acorda, vistos els requeriments formulats pel Comité Local de Milícies Antifeixistes i l'informe de l'arquitecte Municipal, procedir a l'enderroc de l'església i el campanar donat el seu estat actual, que no ofereix cap garantia de conservació. L'Hospitalet, 21 d'agost de 1936" Es va argumentar que el temple estava en mal estat perquè poc abans, efectivament, havia caigut una gran pedra d'una cornisa de la teulada de l'església a sobre de la teulada d'una casa veïna, foradant-la i caient finalment a sobre d'un llit en el que, per sort, no hi havia ningú. Segons aquesta nota de la Comissió de Govern conservada a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, o bé es va obligar llavors a l'arquitecte municipal a fer un altre informe contradient el seu anterior de principis d'agost desfavorable al seu enderroc, informe encara no identificat a la documentació existent a l'Arxiu Municipal, o aquest segon informe mai va existir i es va posar a la nota que es comptava amb un informe tècnic només com a formulisme. El fet cert és que l'església va ser efectivament enderrocada pedra a pedra per obrers vinculats i dirigits per la CNT/FAI i la UGT durant l'agost i el setembre de 1936. L'església no va ser doncs ni incendiada ni destruïda a causa d'una bomba. Potser es va cremar alguna imatge i confessionari al seu interior durant el mes de juliol, però al seu interior no es va declarar un incendi de grans proporcions. L'arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt va realitzar quinze anys abans de l'enderroc un extens reportatge fotogràfic de l'interior de l'església, que molts anys després la seva família va dipositar juntament amb més documentació a l'Arxiu Nacional de Catalunya i que es pot consultar on line, on es pot veure que l'església era, el 1922, i segurament també en el moment de la seva destrucció, com afirmava ell en el seu primer informe d'avaluació d'edificis assaltats, perfectament sòlida i es trobava en bon estat de conservació, tenint en compte que era una església del s. XVI. Alguns carreus i relleus de la portalada i claus de volta van ser recuperats per diferents veïns del poble quan l'església va ser enderrocada i avui dia es custodien al Museu de l'Hospitalet. Altres van ser reutilitzats com a material de construcció i van ser trobats posteriorment, com és el cas d'un carreu d'aquesta portalada, que va ser reutilitzat com a material d'obra per emplenar un del carrers de la Plaça Espanyola de La Torrassa prop d'on havia estat situat el local de la CNT., La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939 i es va inaugurar el 1947. Aquest nou edifici està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.
    Bombardeigs
    Conflictes
    Església Santa Eulàlia de Mèrida
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Patrimoni arquitectònic
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000593.jpg
    Ermita de Bellvitge
    Vista de l'Ermita de Bellvitge enrunada del 1937. La imatge mostra l'estat en què va quedar l'ermita després de ser parcialment destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. Es veu a tres homes, un d'ells amb una escala a l'espatlla i, a la paret, la data de 1937. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb núm. 23.
    Bombardeigs
    Conflictes
    Ermita de Bellvitge
    Esglésies i ermites
    Guerra Civil
    Homes
    Patrimoni
    Patrimoni arquitectònic
    Persones
    Religió
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000476.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Treballadors i treballadores de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Les dones estan assegudes espanotxant i els homes recullen el producte i el carreguen al carro. Les feines es fan a l'era de l'Adela Oliveras, seu de la Col·lectiva. La destacada masia de l'Adela Oliveras, situada en la confluència de la rambla Just Oliveras amb l'anomenada carretera Provincial, l'actual carrer d'Enric Prat de la Riba, era un mas aixecat el 1793 per Mariagna i Josep Oliveras, que tocava paret amb paret amb el Casino del Centre, entitat que muntava cada any a l'agost, per la Festa Major de l'Hospitalet, obrint un pas que comunicava el pati del Casino amb el gran pati i era d'aquesta masia, el que surt a la fotografia, el seu envelat per la Festa Major. Aquesta masia va ser seu de l'Agrícola Sindical de la CNT durant la Guerra Civil i després seu de la Hermandad de labradores y ganaderos i Casa Sindical del Movimiento després de la guerra civil i durant tot el franquisme. S'aprecia l'inscripció a la façana principal "Organización Nacional Sindical. Casa Sindical Local. Patria, Pan y Justícia" i l'escut de la Falange. Va ser enderrocada el 1977 per donar pas a la construcció del metro i a un controvertit projecte urbanístic de construcció d'onze blocs de pisos de gran alçada. Aquest projecte va rebre una forta contestació veïnal i no va arribar a realitzarse. Només es van aixecar dos dels blocs que, amb el temps, van quedar integrats en una enjardinada zona verda. 
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0140479.jpg
    Carrer Doctor Martí i Julià, 192
    Façana de l'edifici del número 192 del carrer Doctor Martí i Julià, construït l'any 1915 a petició d'Antonio de la Cruz Rabetllat. El mestre d'obres fou Mariano Tomàs i Barba. Segons documents de la Guerra Civil, en aquest número hi havia una entrada a un refugi antiaeri.
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Edificis
    Guerra Civil
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000473.jpg
    Emma Goldman a Cal Vermell
    Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. Surt l'Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cal Vermell
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000634.jpg
    Antoni Blanch
    Retrat d'Antoni Blanch Latorre, aviador republicà durant la Guerra Civil. A la fotografia, Blanch va amb vestit de gala de l'exèrcit de l'aire. Va néixer el 1913 i va morir el 13/03/1937
    Aviadors
    Conflictes
    Guerra Civil
    Homes
    Oficis i ocupacions
    Persones
    Retrats
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0000479.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Vista interior de l'oficina de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Tenien la seu a la masia de l'Adela Oliveras. A la fotografia surten, d'esquerra a dreta: Carles Farrés, F. Reyes, Sahuc i Josep Roigé Redó (el president)
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Guerra Civil
    Homes
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000478.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Vista interior de l'oficina de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Tenien la seu a la masia de l'Adela Oliveras. A la fotografia surten, d'esquerra a dreta: J. Pérez Abril i Antoni Puvill
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Guerra Civil
    Homes
    Interiors
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000477.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Vista interior de l'oficina de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Tenien la seu a la masia de l'Adela Oliveras. A la fotografia surten, d'esquerra a dreta: J. Pérez Abril, Francesc Marcé Sanabra i Antoni Barba
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Arquitectura i urbanisme
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Guerra Civil
    Homes
    Interiors
    Joves
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0000474.jpg
    Agrícola Col·lectiva
    Visita d'una missió estrangera a l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. Hi surt Emma Goldman, (1869-1940), fotògrafa i feminista, amb un grup de treballadors. Assegudes a terra, unes noies espanotxant blat de moro.
    Agrícola Col.lectiva
    Agricultura i ramaderia
    Associacions i entitats
    Cooperatives
    Dones
    Guerra Civil
    Homes
    Joves
    La Marina
    Masies
    Persones
  • AMHLAF0004121.jpg
    Pou del refugi antiaeri per ventilació, davant del número 35 del carrer Ebre
    Pou del refugi antiaeri per ventilació, davant del número 35 del carrer Ebre, està senyalitzat amb rotulador el lloc exacte on hi havia hagut la sortida de ventilació. Refugi antiaeri situat on ara es el carrer Juan de Toledo amb dues boques d'accés. La primera al pàrquing del número 27 i la segona entre els números 33 i 35.
    Arquitectura i urbanisme
    Bombardeigs
    Conflictes
    Edificis
    Guerra Civil
    Pous
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0004125.jpg
    carrer del Molí
    Carrer Molí on l'autor de la fotografia marca que abans era un camí de carro que s'enfilava des del Pont de Cal Giménez dit així antigament perquè hi havia la fàbrica de marbre seva (l'actual pont d'Isabel La Catòlica) cap a la barriada Pelegrí i cap a Can Vidalet i hi situa dos entrades d'un refugi antiaeri. A sobre hi havia Can Brugarolas (anteriorment Can Cluset) que després va ser de CAMPSA i posteriorment es va enderrocar.
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Edificis
    Guerra Civil
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
  • AMHLAF0004124.jpg
    Pont del Matacavalls
    Pont de ferro del Matacavalls que antigament era de pedra. Uneix els barris de Sant Josep amb La Florida (avinguda Ventura Gassol amb carrer Teide actuals). Imatge presa des del cantó de Barcelona i mirant cap a l'Hospitalet. Es veuen les vies del tren. Rotulat en negre, pel propi autor de la fotografia, mostra les dues entrades d'un refugi antiaeri que hi havia a tocar de les vies.
    Arquitectura i urbanisme
    Conflictes
    Ferroviaris
    Guerra Civil
    Pont de Matacavalls
    Ponts
    Refugis antiaeris
    Seguretat i defensa
    Transports
    Vies
  • AMHLAF0003352.jpg
    Retrat de casament
    Retrat d'estudi de Martirià Domingo Fortuny i Carmen López el dia del seu casament. Martirià Domingo fou posat en presó preventiva el 15 d'agost de 1939 i posteriorment afusellat al Camp de la Bota a mans del franquisme.
    Camp de la Bota
    Casaments
    Conflictes
    Guerra Civil
    Persones
    Religió
    Retrats
    Retrats d'estudi
    Seguretat i defensa