Edifici de l'Ateneu La Unió, després seu del Cinema ideal o Lumière.

Aquest edifici va ser construït el 1888 com a seu de l'Ateneu la Unió i comptava amb un gran cafè un jardí i una espaiosa sala d'actes on, des dels anys vint del segle XX van tenir lloc les projeccions del Cinema Ideal , també conegut llavors com a Lumière. Als anys trenta va ser la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a l'Hospitalet. Després, quan les projeccions es van deixar de fer regularment, cap els anys cinquanta, va ser anomenat novament l'Ateneu i tenia la seu el "Club de Ajedrez Hospitalet". Es trobava al carrer Rossend Arús, núm. 49, cantonada amb el carrer Josep Mª de Sagarra. Va ser enderrocat el 1965 per fer-hi un gran bloc de pisos. Fotografia de 1960.

Mural de ceràmica de la benzinera Balart

Mural de ceràmica de Joan Rifà realitzat el 1974 en una de les parets de la benzinera Balart en la qual apareixen els edificis més significatius de la ciutat: la Talaia, l'Harmonia, l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, l'ermita de Santa Eulàlia de Provençana, la parròquia de la Mare de Déu de la Llum, Casa Espanya, Ermita de Bellvitge i algunes fàbriques. Joan Rifà i Benet (Torelló, Osona, 10 de març de 1926 — Barcelona, 20 de juliol de 2009) fou un pintor català. Estudià a Barcelona, a la Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956), entre aquestes la nova parròquia de Les Masies de Voltregà. S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós, realitzant murals ceràmics per a diferents façanes i vestíbuls de molts edificis de Barcelona o, per exemple, aquest de la benzinera Balart o la façana de la Fàbrica INDO a l'Hospitalet. En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974, que són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Conreà també el gravat. Fou membre de la École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de França.

Retrat de Montserrat Perelló i Riera.

Regidora pel PSUC de l'Hospitalet durant els primers ajuntaments democràtics. Membre d'una arrelada família nombrosa hospitalenca, dona feminista activa i compromesa cultural i políticament en l'àmbit de l'esquerra, va ser durant molt temps la gerenta de l'escola Patufet-Sant Jordi, on es va implicar en la defensa d'un model d'escola laica, catalana i de qualitat dins el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) organització creada el desembre de 1978, durant la transició espanyola, per unes vuitanta escoles catalanes creades com a cooperatives de pares o de mestres en la dècada de 1960, com va ser el cas de l'Escola Patufet, impulsada per Francesc Batallé i Montserrat Company, després fusionada amb l'Acadèmia Sant Jordi del Sr. Francesc Batallé i Aragonès, que des de la dècada del 1980 s'han integrat gradualment a la xarxa d'escoles públiques de Catalunya. Posteriorment va desenvolupar una important i destacada tasca de gestió durant molts anys, des de 1989 fins el 2008, quan es va retirar a viure amb la seva família a la muntanya, com a gerenta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, entitat cultural sense ànim de lucre creada el 1984, amb la intenció de recuperar la memòria de l'Hospitalet i potenciar la seva identitat, per l'antropòleg, teòleg, historiador i activista Jaume Botey i Vallès, pel sacerdot i historiador Casimir Martí i Martí, per l'historiador Joan Camós i Cabecerán, pioner de la recuperació de la història local, per l'actor i gestor cultural Pere Pinyol i Martínez, pel jesuïta Josep Ituarte i Mata, l'impulsor del Centre d'Estudis Joan XXIII del barri de Bellvtge, per l'economista Joan Egea i Andreu, la sociòloga Carme Arranz i Galiano i per l'escolapi vinculat al barri de Can Serra Andreu Trilla i Lloberta.

1969: L'any que els hospitalencs van arribar a la Lluna

El 1969 va ser l'any que la humanitat va arribar a la lluna. Amb motiu del 50è aniversari de l'esdeveniment, aquest audiovisual mostra un recull de documents que mostren que passava a la ciutat en aquesta data.

Gent de Pau. Actes de març.

Tríptic amb la programació del mes de maig de "Gent de Pau, grup veinal d'acció civica de L'Hospitalet". A la portada hi ha un dibuix al·legòric de la infància, la maduresa i la vellesa. A l'interior hi ha la informació d'una ballada de sardanes dedicada al compositor Jaume Ventura Tort, la inauguració de la restauració del monument de la sardana el 12 de març , i una vetllada cívica el 16 de març. A l'interior també hi ha la llista dels col·laboradors.

Escoles municipals a la tomba de Francesc Macià.

Escoles Municipals núms. 1 i 2 (classes diurna i noctura). Excursió històrico-cultural: visita a la tomba de Francesc Macià. Targeta postal de l'alumnat davant la tomba.

Quaderns d'Estudi 31

Taula de participants en la presentació del Quadern d'Estudi 31 produït pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'acte te lloc a la sala d'actes de la Biblioteca Tecla Sala. Es tracta d’un recull de 5 articles que publiquen sobre l’Hospitalet i que els diferents ponents varen anar relatant. Els temes: Els rellotges solars a l’Hospitalet; L’Emigració murciana a Collblanc-La Torrassa l’any 1924: la gènesi d’un barri; Llibreries de l’Hospitalet als anys 70; Història de l’empresa INDO a l’Hospitalet (1943-2007); Records d’una vida de professora d’institut a l’Hospitalet, Eugenia Vázquez.