Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera

Placa commemorativa del nomenant de fill adoptiu de Miguel Primo de Rivera. Es veu el bust del general Primo de Rivera i un text que posa: "Al Excmo Sr. Miguel Primo de Rivera como homenaje que la ciudad de Hospitalet dedica al ilustre general en conmemoración a su nombramiento de hijo adoptivo de la misma. Acuerdo tomado en sesión del 20 enero 1926 presidida por el alcalde Tomás Giménez". En realitat, però, al text que consta al llibre d'actes del Ple de 20 de gener de 1926 només s'aprova fer un homenatge a Primo de Rivera, però no s'esmenta res sobre el nomenament com a fill adoptiu. Aquesta placa, que va ser col·locada a la façana de l'Ajuntament i descoberta pel mateix Primo de Rivera el 17 d'octubre de 1926 i va ser retirada, un cop caiguda la dictadura, i ja sense Tomás Giménez a l'alcaldia, durant el primer semestre de 1930, essent alcalde Just Oliveras i Prats, de la Lliga regionalista.

Societat Coral la Joventut

Fotografia dels membres de la Societat Coral la Joventut. Al fons de la imatge es veu l'estandard de la Societat. La Coral fou fundada el 1934; van tenir diferents estatges socials: el bar de Cal Rector (rambla de Just Oliveras) fins el 1936 i després el bar Mirador (plaça de l'Ajuntament).

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte.

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte. Sobre la taula hi ha un crist, dues medalles i un full amb l'expressió: "Si lo haceis, Dios y España os lo premien, y si no, os lo demanden".

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors al Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte. A la fotografia es veu a una part del grup de regidors.

Lliurament de medalles a regidors

Entrega de medalles a regidors a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament. L'alcalde Ramon Solanich i Riera presideix l'acte, on es pot apreciar l'antic escut de la ciutat. Sobre la paret, un bust del General Franco.

Cal Polític

Façana principal de la masia de Cal Polític i el cobert annex amb el safareig

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del Pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu a l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco tallant la cinta que representa l'inici de la nova infraestructura. A primera fila a la dreta es veu un senyor amb una càmara de fotografiar. En primera fila, a l'esquerra, amb bigoti, el secretari municipal Joan Coca Alujas.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris de l'Ajuntament.

El 21 de desembre de 1925, dia del seu sant, pocs dies després del Reial Decret mitjançant el qual el rei Alfons XIII atorgava a l'Hospitalet el títol de Ciutat pel seu creixent desenvolupament agrari, comercial i industrial i per la seva adhesió a la monarquia, va tenir lloc, organitzat pels seus correligionaris, un homenatge a l'alcalde Tomàs Giménez Bernabé per la seva tasca al front de la corporació municipal. Li va ser entregada una magnífica vara d'alcalde comprada per subscripció popular, una placa de plata, amb la seva capsa oberta a la taula, i un gran pergamí emmarcat d'agraïment signat pels membres de la corporació municipal del seu partit, la Unión Patriótica. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unión Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a aquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. El 28 de gener de 1930 cau la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que marxa a Paris. El fi de la dictadura comportarà també la fi de la Unión Patriótica i la caiguda de alcalde nomenat a dit pel dictador, en Tomàs Giménez Bernabé, que serà substituït, després d'un efímer nomenament, el 26 de febrer, del republicà Josep Jordà i Polls com a alcalde, que no va ser acceptat pel Govern Civil, per Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga, que ja havia estat alcalde el 1916 i el 1918, que va ser nomenat novament alcalde el 5 març. Amb posterioritat a l'àpat d'homenatge, va tenir lloc aquest retrat de funcionaris i polítics de l'Ajuntament durant el període del seu mandat prenent cafè relaxadament a la terrassa d'un bar, probablement al bar de l'espigó del port , anomenat popularment "El rompeolas". Al mig, sense corbata amb les cames creuades l'alcalde Tomàs Giménez. A la fila de drets de dalt, el tercer començant a comptar per la dreta, amb ulleres de nas i bigotet, el Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Jan Coca Alujas. Juan Coca Alujas, Llicenciat en dret, va ser Secretari de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat des del 1926. Va romandre com a tal durant tota la Guerra Civil. Després de la guerra va ser detingut i va ser sotmès a consell de guerra el 1941. Condemnat a 15 anys de reclusió, va se empresonat fins el 1942, quan li va ser concedida la llibertat condicional. Va exercir com a procurador a la ciutat fins a la seva mort, el 1968.

L'alcalde Tomàs Giménez amb polítics i funcionaris

L'alcalde, Tomás Giménez i altres polítics i funcionaris en una terrassa de bar (possiblement l'espigó del port de Barcelona).

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Es veu el pont de vianants amb el seu perfil semicircular decorat amb garlandes per l’ocasió. I, davant, diverses personalitats civils i militars, entre elles, l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco i a la seva esquerra, l'alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Pich i Pon.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

L'alcalde Hilario Rabal Meroño talla la cinta d'inauguració del pont del Metro de Santa Eulàlia (el Pont d'en Jordà). Al voltant de l'alcalde es veuen altres personalitats civils i militars.

Inauguració del pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Acte d'inauguració del pont d'en Jordà, popularment conegut com el pont de la Torrassa o el pont del Metro. Destaquen diverses personalitats civils i militars, entre elles l'Alcalde-gestor Comandant Militar Alfredo Martín y Velazco que llegeix un discurs. El pont de vianants amb el seu perfil semicircular, uneix els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia.

Incorporació a l'exèrcit republicà

Retrat de quatre soldats en la seva incorporació a l'exèrcit republicà al Quartel que hi havia a la Ciutadella de Barcelona (actualment hi ha la Universitat Pompeu Fabra). Qui porta el banderí és Jaume Pallarès Barberà, el tiet de la persona donant (Antoni Mesa), que vivia a l'Hospitalet quan la guerra. L'altre home de peu, a la dreta de Jaume Pallarès, podria ser Ginés Díaz, segons ha indicat el seu nét. Ginés Díaz va ser conductor de camions per un sindicat i va estar a la Batalla de l'Ebre. Vivia a l'Hospitalet, al carrer Orient, 50.

Mudança al carrer Ebro

Mudança al carrer Ebro al barri Muntanya per traslladar-se al carrer Joan Maragall. Es veu Amadeu Pino tirant del cavall que dur enganxat un carro ple d'objectes de la mudança.

Alumnes de l'Acadèmia Masnou

Fotografia d'alumnes (només nois) amb el professor al mig, de l'Acadèmia Masnou el curs 1963-1964. En l'última fila, el segon per l'esquerra: Magdaleno; el sisè, setè i vuitè: Vernet, Miguel Martínez i Juan Ricardo. En l'antepenúltima fila, el primer a l'esquerra: Do Santos; el sisè i setè: Jorge i Vernet; el novè: Pepín, el tretzè: Quimet. En la penúltima fila: el primer: Redondo; el tercer: Castella; el sisè: Mateo; el tretzè: Lázaro; el quinzè: Castillo. En primera fila, el segon per l'esquerra: Manolin; el quart i cinquè: Rafael Muñoz i Bagan; el setè: Palomero i l’últim: Rosales.

Cansaladeria "La Confianza"

Imatge de la façana principal amb tota la família al davant. Situada al carrer Martí Julià (abans Romanins, després Gral. Sanjurjo). Es poden veure, darrera els vidres, els pernils penjats. D'esquerra a dreta: Isidro, Trinidad Mas Sagarra, Josep Ma. Gassó, Pola (gossa), Rosita Gassó i Joan Gassó Barceló.

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda d'Isabel la Catòlica inundada

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda Isabel la Catòlica inundada. De fons es veu la Farga.

Retrat del Doctor Santiago Prats i Comas

Fotografia de Santiago Prats i Comes de jove. Santiago Prats i Comas va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Equip de futbol del Centre Catòlic al camp de fubol de la Caserna de La Remunta.

A la gespa del camp de futbol de la Remunta, l'equip de futbol del Centre Catòlic i un altre equip alineats abans de començar el partit.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. Uneix els barris de la Torrassa amb Santa Eulàlia. A la imatge es veuen treballadors per la part externa del pont acabant de construir-lo, el del mig amb bigoti és en Manel Salvador Aliart, i per la par interior diferents persones.

Samuel, porter de l'Hospitalet al camp de la Remunta

Samuel, porter de l'equip Hospitalenc Sporting Club aturant un gol a la porteria del camp de la Remunta. Es veu el públic assistent al partit. L'Hospitalenc va ser el primer club de la ciutat, fundat el 1909 i inscrit al registre del Govern Civil de Barcelona el 1917.

Festa dels tocinaires

Festa dels tocinaires. Foto de grup al restaurant, el 17 de gener (Sant Antoni, patró dels tocinaires) probablement entre 1948 i 1950. Podem veure a ma esquerra , Calpe, ( el més baixet de peu, i al costar de l'home d'ulleres a prop de la columnna). I a ma dreta , després de la columna el tercer és Joan Gassó.

Festa major de la Torrassa

Festa Major de La Torrassa, entre 1947 i 1948, al carrer Martí i Julià 77. Es veuen les autoritats i el president de la festa al carrer, Sr. Josep Mª Gassó. A l'esquerra, darrera el nen veiem Sr. Abarca, ?, ?, Guillem Cansado, Vilalta, ? i seguit , l'home més alt amb traje negre es tinent alcalde Rovira, al seu costat Josep Ma. Gassó.