Retrat de Jaume Mitjavila i Rius, en "Jaumic Famades ", en Joan Ràfols i en Pere Norta

La família Femades era una de les més importants de l'Hospitalet del s. XVI, amb masos i terres al Torrent Gornal, la Marina i Cornellà. Un dels Femades es va fer construïr una casa a finals del s. XVI o principis del s. XVII la masia senyorial que coneixem encara com a Can Femades, en terres pertanyents al terme municipal de Cornellà, però estretament lligada a l'Hospitalet des de sempre, atesa la seva ubicació just al límit del nostre terme i del de Cornellà, al que avui és la Plaça de la Remunta. Els Mitjavila eren els masovers de Can Femades des de finals del segle XVIII i eren coneguts també amb el nom de Femades. El fill de Jaume Mitjavila i Galceran, Jaume Mitjavila i Rius (1810-1881) no fou, però, pagès, sinó que va arribar a ser comandant, membre del cos de voluntaris catalans a la guerra d'Àfrica de 1860 liderat pel general Joan Prim i Prats, de qui aquest va ser admirador i amic personal. A la fotografia podem observar a Jaume Mitjavila i Rius, més conegut com el Jaumic de Can Famades, que, amb la seva llarga barba blanca, està assegut en una cadira. A esquerra i dreta, dos personatges més de vida política i social local, en Joan Ràfols del Cafè de Cal Carreter del carrer major, cafè on, a principis del s. XX, el seu net Joan Monròs i Ràfols va organitzar les primeres sessions cinematogràfiques a l'Hospitalet, i en Pere Norta (alcalde). En Jaume Mitjavila i Rius era el rebesavi de na Matilde Marcè i Piera, cronista local que va escriure la seva biografia.

Inauguració de la Biblioteca Municipal, per Francesc Macià

Inauguració de la Biblioteca Municipal al núm. 15 del carrer del Baró de Maldà, el 18 de desembre de 1932, a càrrec del president de le Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. La construcció d'aquesta biblioteca pública fou impulsada pel regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet per Esquerra Republicana de Catalunya Salvador Gil i Gil, home autodidacta, baster de professió, d'una gran inquietud intel·lectual i social, fundador dels periòdics comarcals d'esquerra republicana LLibertat i Fortitud. Aquest local municipal posteriorment va deixar de ser la Biblioteca Municipal, que va passar a estar situada a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament, anomenada Biblioteca Mosèn Homar, rector de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida, que va fer donació de la seva biblioteca particular a l'Ajuntament, i va ser cedit, als anys seixanta, en l'època en què l'esplèndida Biblioteca de La Caixa de Pensions, situada també al c/ Baró de Maldà, al núm. 5, gairebé al costat d'aquest local, funcionava feia uns anys a ple rendiment, com a seu de l'Associació d'Amics de la Música. La fotografia mostra a Francesc Macià entre dues taules de consulta, i envoltat per altres autoritats, d'entre els quals es pot reconèixer al Secretari Municipal, en Joan Coca i Alujas, a l'esquerra de la fotografia, amb ulleres, al Primer Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet Dr. Carles Martí Feced i al Dr. Jaume Aiguader i Miró, alcalde republicà de Barcelona.

L'alcalde Just Oliveras i Prats

Retrat de l'alcalde Just Oliveras Prats. (Mandats 1916, 1918-1923; 1930-1931) Just Oliveras i Prats, (l'Hospitalet de Llobregat, 1887 – 1938) pertanyia a una família benestant arrelada a la ciutat des del segle XVII. La seva família va fer donació a l'Ajuntament el 1907 de les terres de la finca familiar de Cal Tres per tal que el poble de l'Hospitalet pogués créixer cap a l'estació de ferrocarril, situada molt a prop d'aquesta finca, mitjançant la seva urbanització. La Rambla Just Oliveras, nascuda llavors, juntament amb tots el carrers adjacents perpendiculars a ella de resultes d'aquella urbanització, va ser anomenada així en homenatge al seu pare, Just Oliveras i Arús, comerciant en cereals i propietari de terres, entre elles d'aquella gran finca. Va ser propietari d'un pròsper negoci: la línia d'autobusos que unia la Plaça d'Espanya de Barcelona amb l'Hospitalet i diverses localitats del baix Llobregat. Just Oliveras i Prats, cap de la secció local de la Lliga Regionalista, va ser triat regidor de l'Ajuntament l'any 1914 i va ser alcalde el 1916 i el 1918 fins poc abans del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, va tornar a l'alcaldia després, des de 1930, amb el fi de la dictadura de Primo de Rivera i de la Unión Patriótica i la sortida de l'alcaldia de Tomàs Giménez, fins les eleccions municipals de 1931, on va sortir triat alcalde el republicà Josep Montané, de la Unió republicana, que ja ho havia estat des de març de 1923 fins el cop d'estat. Va ser assassinat el 1938, juntament amb la seva cunyada, Antònia Durban Casas, al garatge de casa seva per un encaputxat. Mai es va poder resoldre el cas. Un bust en honor seu, situat primerament en la confluència de la Rambla i el carrer Barcelona, presideix la part alta de la Rambla Just Oliveras. El seu germà Santiago, sacerdot, va impulsar el 1904 la creació del Centre Catòlic de l'Hospitalet, que va tenir la seva primera seu al c/ Església en un local de lloguer. Posteriorment, en créixer l'entitat, va cedir uns terrenys de la seva propietat on es va inaugurar el 1926 un nou i espaiós edifici dotat d'un cafè, un teatre i una pista esportiva. Santiago Oliveras fou rector de la parròquia de la Concepció de Barcelona fins que va morir el 1953. Un any després i, en homenatge a la seva persona, es canvià el nom de l'aleshores carrer del Segre (a la part del darrere del Centre Catòlic, tocant amb la pista de bàsquet) pel seu. També té un carrer al costat de l'esmentada parròquia barcelonina.

Retrat de Carlos de España y de Digoine

Retrat de Carlos de España y de Digoine (1876-1937). Fill de José M. de España y Orteu i d'Amicie de Digoine. Va ser Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet en l'època de l'alcalde Tomás Giménez. Va ser pare de l'alcalde franquista de l'Hospitalet (1962 a 1973) José Matias de España y Muntadas.

Tomás Giménez Bernabé

Retrat de l'alcalde Tomás Giménez Bernabé, vestit amb el vistós uniforme diplomàtic que feia servir pels actes solemnes i amb les diverses condecoracions rebudes, una d'elles a la guerra de Cuba. La Unión Patriótica va ser un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, que va arribar al poder mitjançant un cop d’Estat el 1923, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic que donés suport al seu règim dictatorial. Els seus seguidors s'anomenaven upetistes. Convertit en realitat en Partit únic, estava integrat per tots aquells que pretenien una fidel adhesió a la dictadura: oligarques, membres destacats de l'Església catòlica, gent de dretes i empresaris. Sota la divisa "Pàtria, religió, monarquia", la Unió Patriótica va pretendre atreure's als espanyols, allunyant-los dels antics partits polítics, que considerava corruptes, per a afirmar així la continuïtat de la Dictadura, proporcionant a laquesta suport popular en manifestacions i actes d'adhesió. Fins i tot en 1929 es va disposar que es dediqués a tasques d'informació i denúncia d'aquells que conspiressin contra el Règim o el difamessin. Sense un ideari precís, a Catalunya no va arribar a ser mai un veritable partit de masses, però sí va aconseguir reunir força elements dretans i oportunistes. Després de la caiguda del Dictador, el 1930, la Unión Patriótica va desaparèixer. A l'Hospitalet la seva seu va estar situada a un edifici situat al c/ Baró de Maldà, núm. 11, cantonada amb el c/ Barcelona. l'Home del dictador Miguel Primo de Rivera a l'Hospitalet, que posteriorment, el 1926, el va nomenar fill predilecte de la ciutat, va ser l'empresari alacantí del sector de la construcció Tomás Giménez Bernabé, (Monòver, 1877-Dènia1968) que va ser alcalde de l'Hospitalet de 1923 a 1930. Giménez va ser propietari d'una serradora de marbre a l'Hospitalet situada a la vora del Canal de la Infanta, l'aigua del qual utilitzava com a força motriu, que estava situada en el carrer que llavors era conegut com a Camí de Sant Joan o del Cementiri, després anomenat carrer Alpes i posteriorment avinguda de Josep Tarradellas. L'empresa va ser fundada per Nemesio Singla i, el 1914, va passar a mans de Tomàs Giménez, que havia estat antic treballador de la casa. Sota el seu mandat, el 1925, l'Hospitalet va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat per compensar la gran agregació de terrenys de la Marina en favor de Barcelona el 1920 per a la construcció d'un port franc que mai es va fer realitat i les importants expropiacions a propietaris agrícoles de la ciutat per tal de poder portar a terme l'urbanització de la Gran Via, llavors carrer de Cortes, al seu pas per l'Hospitalet. Va encarregar el projecte de l'eixample de l'Hospitalet a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. Una avinguda a l'Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, porta el seu nom i va ser inaugurada per ell mateix essent encara alcalde de la ciutat. Va ser president de la Penya Alicantina de Barcelona. El 1948 va presentar-se pel terç familiar per ser novament regidor de l'ajuntament de l'Hospitalet, però no va ser escollit. Posteriorment va tornar a Alacant, a Dènia, on va morir.

Festa Major de La Florida

Rua de Festa Major amb la banda de música.

Bòbila La Redentora

Pare i fill (Ramon Carbonell Cervelló) a la bòbila La Redentora, amb les casetes del carrer del Pedraforca al fons, anys 1940. La Redentora ocupava la zona del carrer del Pedraforca, avinguda del Torrent Gornal, carrer de l'Enginyer Moncunill.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Retrat de Joan Matas i Avellan

Retrat de Joan Matas, actor de teatre hospitalenc. Dotat d'una gran presència i d'una esplèndida veu greu i perfecta dicció, Joan Matas Abellán, actor en diferents muntatges de teatre amateur del Grup de Teatre Alpha 63 de l'Hospitalet, va arribar a ser actor professional i va formar part de la Companyia Adrià Gual, sorgida de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, amb la que va actuar en diversos muntatges al Teatre Romea, dirigides les dues per Ricard Salvat, així com de la companyia de Pau Garsaball en l'exitosa obra de teatre musical "El retaule del flautista", de Jordi Teixidor i Carles Berga, on va interpretar el paper de Reverend Grundig en la gravació que d'aquesta obra va fer Televisió Espanyola el 1977, on també va gravar, el 1978 "A l'Àfrica, minyons" de Xavier Fàbregas, fent el divertit paper de Soldà del Marroc de l'obra de Serafí Pitarra "La botifarra de la llibertat". També va formar part de l'espectacle de teatre avantguardista "Rebel delirium", de Iago Pericot i Sergi Mateu, estrenat als túnels del metro el 1977 i de diversos muntatges de cabaret de petit format amb Carme Sansa i Pep Torrents en diferents sales de cafè-teatre de Barcelona. La sobtada mort del seu pare el va obligar a abandonar el teatre als anys vuitanta per fer-se càrrec, junt amb el seu germà Jaume, de l'antiga i important peixateria familiar del Mercat del Centre de l'Hospitalet, on va treballar fins a la seva prematura mort l'any 2007 als 60 anys. Era Llicenciat en Ciències Exactes.

Festa Major de la Torrassa

Cercavila de capgrossos i gegants durant la Festa Major al barri de la Torrassa.

Can Trinxet

Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica tèxtil de Can Trinxet, al pati de l'empresa. A la fila de dalt, la segona a mà esquerra, Isabel Parra Osorio, davant seu la primera a mà esquerra, Maria Dolores Osorio Carmona. L'antiga fàbrica Trinxet està catalogada en el PEPPA amb núm. 92.

Piscina de L'Hospitalet

Primera piscina que va existir a l'Hospitalet, ubicada al camp d'esports de l'Ateneu de Cultura Popular, actualment ocupat pel col·legi Tecla Sala.

Mercat de Can Vidalet

Mercat de Can Vidalet. A mà esquerra es veu el rètol que senyalitza la ubicació de l'Associació de veïns de Can Vidalet, de Pubilla Cases i de la Florida al carrer Amapola número 28. Es veu el carrer Amapolas cantonada amb el carrer Rosa de Alejandría.

Autobús que feia la línia L'Hospitalet Centre-Santa Eulàlia

Fotografia de principis dels anys cinquanta. Autobús de l'empresa Oliveras que feia la linia Hospitalet centre-Sta. Eulàlia, acabat de remodelar, estacionat a la pl. Mossèn Homar. A l'esquerra, amb uniforme i gorra, hi ha el conductor del vehicle. Aquesta línia era molt utilitzada pels hospitalencs del centre perquè permetia anar a agafar la línia 1 del metro a Santa Eulàlia. Tenia parada davant del bar Serra de Santa Eulàlia. Era l'únic autubús amb el motor a dins i la gent l'anomenava "el xatu". Eren de color blau i aquest tipus d'autobús va funcionar fins a mitjans dels anys setanta, ja molt atrotinats. Al fons, al carrer Església podem veure un cavall tirant d'un carro i més al fons el turó de Can Serra.

Altos Hornos de Cataluña S.A. (La Farga)

Home treballant a la fundició Altos Hornos de Cataluña S.A. ( La Farga ) . Lloc "Foso de la colada"

Emma Goldman a Cal Vermell

Vista de la masia de Cal Vermell, durant la Guerra Civil. Es veu un grup d'homes i una dona pel camí d'accés a la casa. Al fons, es veu la masia envoltada de camps i uns pallers a l'era. Surt l'Emma Goldman, fotògrafa i feminista (1869-1940) de visita a l'Agrícola Col·lectiva.

Autobús Oliveras

Sembla una imatge promocional en la que es mostra un dels automòbils i, a peu dret, el xofer i el revisor. L'empresa Oliveras va ser la primera en tenir una flota d'autobusos per connectar l'Hospitalet amb els pobles de les rodalies i amb Barcelona. Propietat de la família Oliveras, el seu fundador va ser Just Oliveras Prats (també alcalde de la ciutat). Probablement aquesta imatge està presa davant del primer local El Pati Blau de Cornellà, en el centre de la vila.

Can Feliu, taller

Retrat de grup dels treballadors del Taller de Can Feliu al carrer d'Enric Prat de la Riba. A la imatge alguns porten eines de treball a les mans

Festa major del Centre

Assistència de l'alcalde Ramon Solanich i Riera i altres membres del govern local als actes de la festa major del Centre, al vespre. Es veu l'alcalde Ramon Solanich i Riera al costat del Mossèn Josep Homar al pati del Centre Catòlic

Festa major al carrer Xipreret

Carrer Xipreret guarnit amb banderes per a la Festa Major dels anys 30 (II República). Es veu la mainada i gent adulta al fons.

Escorxador municipal

Escorxador municipal de l'Hospitalet. Grup de treballadors de la secció del be. Es poden veure les peces penjades, preparades per escorxar i, a sota, els bancs de fusta sobre els que es feinejava. En aquella època cada carnisser es feia la seva pròpia matança, encara que es tractava d'un servei municipal. L'Ajuntament posava l'edifici i les instal·lacions i cada carnisser i tractant en feia el seu ús.

Retrat de Francesc Candel

Retrat de Francesc Candel, més conegut com Paco Candel, escriptor i regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Reproducció d'un dibuix al carbó original de Valentí Julià Sadurní, realitzat el 1980.

Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial

Fotografia de grup del Quadre Escènic del Centre Econòmic Agrícola i Industrial (Casino del Centre). La fotografia està presa davant la porta d'entrada del Casino del Centre

Rossend Arús Arderiu

Retrat de Rossend Arús Arderiu, reproducció d'un dibuix signat per I. Roca i J. Furnó. Rossend Arús va ser periodista i dramaturg i un dels organitzadors, juntament amb Sebastià Junyent i Comes, president de la Societat del Born, dels carnavals de Barcelona. La Societat del Born fou una entitat recreativa fundada a Barcelona el 1858 que amb el lema “filantropia i diversió” fou l'encarregada d'organitzar els carnavals barcelonins. Mantingué les seves activitats fins al 1874 i es va dissoldre definitivament el 1876. Fundada per Sebastià Junyent i Comes, conegut com “l'espardenyer del Born”, perquè regentava allà una botiga d'esperdenyes, en foren socis actius, entre d'altres veïns del barri del Born , l'autor dramàtic i filàntrop republicà federalista Rossend Arús i Arderiu, amic íntim també del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, i asidu visitant, entre molts d'altres, de la tertulia que tenia lloc a la seva rebotiga del carrer d'escudellers núm. 80, on tenia la seva rellotgeria. D'entre els carnavals organitzats per l'entitat en destaca el de 1860. Coneixem molt bé com va ser el carnaval d'aquest any gràcies al llibre de Josep Anselm Clavé Camps i J. M. Torres: El Carnaval de Barcelona en 1860: batiburrillo de anécdotas, chascarrillos ... y otras quisicosas propias de esta bulliciosa temporada, aliñado en prosa y verso, Librería Española, Barcelona, 1860. Arús va ser una de les figures cabdals de la maçoneria a Catalunya i un gran filàntrop, que va deixar a la seva mort la seva gran vivenda del Passeig de Sant Joan a la ciutat per tal que es pogués crear allà -partint de la seva biblioteca particular de 25.000 volums i dels diners que va deixar per gestionar al seu marmessor, l'advocat i polític Valentí Almirall, gran amic seu, per tal que es dediquéssin a aquest fi- la primera biblioteca pública de Barcelona, la Biblioteca Arús, encara en funcionament i especialitzada en el s. XIX. Va fer també donació a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on havia nascut el seu pare, el comerciant Pere Arús i Cuixart, dels diners necessaris per construir unes escoles públiques i la nova Casa Consistorial, el 1895, motiu pel qual l'Ajuntament li va dedicar el carrer on està, des de llavors, en part, ubicat l'edifici. Rossend Arús va néixer a Barcelona el 16/07/1844 on morí el 22/08/1891

Manifestació estatal a Madrid per demanar la sortida d'Espanya de l' OTAN

Manifestants amb una pancarta que té per lema: l'Hospitalet diu no a l'OTAN. La pancarta porta una senyera adherida.