Josep Duch Castarà, més conegut com Pepin, amb el seu ramat de cabres a la rambla de Just Oliveras, davant de Cal Mariano, just a la cantonada amb el carrer d'Enric Prat de la Riba. El carrer encara està per pavimentar
Manifestació de protesta dels veïns i veïnes de Can Serra per la fàbrica La Cardoner
Manifestació de protesta dels veïns i veïnes de Can Serra per la fàbrica La Cardoner. Es veu una pancarta al davant de tot de la manifestació que posa "Can Serra ..... Fuera la peste de La Cardoner". I al darrera la gent manifestant-se.
Espardenyeria Minoves, del carrer de Miquel Romeu. A la imatge surten els germans Pere i Rafael Minoves Bach (al mig i a la dreta, respectivament). Es veuen asseguts al banc de fusta, preparant la sola per a la posterior confecció de l'espardenya. A dins de l'obrador, una pila d'espardenyes ja acabades, a punt per vendre
Francesc Marcé, hospitalenc de soca-rel i funcionari municipal responsable del butlletí d'informació municipal des dels anys cinquanta i fins els anys setanta, anys de profunda transformació de l'Hospitalet del poble agrari en el que ell va néixer el1921 en la segona ciutat de Catalunya en nombre d'habitants, va anar realitzant en aquest butlletí tota una sèrie d'articles relacionats amb el passat remot de la vila que li va permetre recopilar, mica en mica, una gran quantitat d'informació i materials històrics de l'Hospitalet que el van fer pensar en la necessitat de crear un Museu i un Arxiu dedicat a la història de l'Hospitalet.
Durant aquells anys de gran transmutació urbanística, l'alcalde de l'època José Matias de España Muntadas va vendre el magnífic i extens jardí del seu gran casal familiar, la Casa Espanya, coneguda també com a Can Molinés, on es va fer una gran promoció immobiliaria que amenaçava amb enderrocar l'edifici i que va arribar ben bé fins a tocar paret amb paret amb ell. La Casa Espanya, seu actual del Museu de l'Hospitalet, es va salvar de ser enderrocada perquè el 1969, a instància de Marcé, la va comprar in extremis la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet, fins llavors situada al c/ baró de Maldà núm 98 i presidida llavors per Lluís Layola i Rovira. Poc després, el 1972, la va cedir a l'Ajuntament per poder instal·lar allà el Museu de la ciutat, iniciativa aquesta que va ser impulsada políticament per l'alcalde Vicens Capdevila i Cardona, que va impulsar decididament el projecte ideat per Francesc Marcé i Sanabra, que va ser el seu primer director, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1985.
La Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet va rebre, com a compensació, un espaiós entresol situat a la rambla Just Oliveras núm. 62, de propietat municipal, on encara hi és avui dia la seva seu central.
Es van fer obres de condicionament a la Casa España per a instal·lar el Museu del 1969 al 1972. Poc després es van fer noves obres i va ser refeta tota la teulada. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 110.
Poc abans de morir, el 7 de maig de 2014, pel seu 92è aniversari, fou homenatjat pel Casino del Centre, on va estudiar de petit a les escoles catalanistes del Dr. Robert allà instal·lades a principis del s. XX, per l'Ateneu de Cultura Popular i per la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet.
El seu avi, Francesc Marcé i Codina, pagès de la Marina, va ser alcalde de l'Hospitalet al mandat 1912-1915. El seu mas era conegut com a Cal Polític i encara avui hi ha un passatge a Bellvitge que ho recorda.
LLuís Layola Rovira i la seva filla gran, Teresa Layola Bahí.
Lluís Layola (1909-1989) va ser un destacat pagès de l'Hospitalet dedicat al conreu de l'alfals, com el seu germà gran Jaume, amb terres a la Marina i al Prat de Llobregat. La seva casa, al carrer Tarragona, núm. 2 tenia als seus baixos unes àmplies quadres on guardava els seus carros i els seus fort cavalls de tir, que sortien de bon matí carregats d'alfals cap el Mercat del Born de Barcelona. Va ser un dels darrers pagesos en actiu de l'Hospitalet Centre. Era descendent de Raimon Layola, que va arribar a l'Hospitalet des d'Occitània, raó pel qual la casa de la seva família a la Marina, l'hereu de la qual va ser el seu germà Jaume, era coneguda amb el motiu de Cal Gavatx. Estava situada poc després de travessar el camí del mig, a tocar del camí que portava a l'ermita de Bellvitge, al mig del que avui és el barri de Bellvitge.
Casat amb Victòria Bahí Falcó, el matrimoni va tenir dues filles, Teresa, casada amb en Gonçal Oliveros Llopis, darrer propietari de la important bòvila Goyta-Oliveros de Les Planes, a tocar del cementiri, que va ser candidat a l'alcaldia per l'UCD durant la transició, i Victòria, casada amb Antoni Mestres Cañameres, propietari de la Bodega Odon del carrer Església. Un dels seus nets és l'advocat hospitalenc Gonçal Oliveros Layola, que es va presentar el 2022 com a candidat a presidir l'ICAB.
Va ser tinent d'alcalde de Mercats i de Governació en el consistori presidit pel Dr. Ramon Solanich i Riera i president de la Cambra de la Propietat Urbana de l'Hospitalet i de la Hermandad de Labradores y Ganaderos.
Mercès a la compra que la Cambra de la Propietat Urbana presidida per ell va fer de la Casa España, es va salvar l'edifici de ser enderrocat per fer pisos, com era la intenció del seu propietari, l'alcalde José Matías de España Muntadas. Poc després la Cambra va cedir a l'Ajuntament aquest casal i es va traslladar a un ampli entresol situat a un modern edifici situat a la Rambla Just Oliveras, amb el carrer Bruc, per permetre crear allà, el 1969, el Museu de l'Hospitalet.
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert, l'any 1907. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. A l'esquerra, dret, el mestre Antoni Busquets Punset. La fotografia sembla presa al local del Foment, al carrer de Barcelona, cantonada rambla de Just Oliveras (actualment Banc de Bilbao). Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre.
Postal. Vista del carrer Major des del carrer Riera de la Creu mirant cap a l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu el campanar antic de l'església més baix i rodó que l'actual al fons de la filera de cases baixes que actualment ocupa la plaça de l'Ajuntament.
Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. Al mig, l'estendard de les escoles, i a banda i banda, els mestres Carolina i Rahola. La fotografia sembla feta al pati del Casino. Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre
Masia de Can Puig. Home menant un matxo que tira d'un carro carregat d'escaroles pel mig dels camps. El terreny acostumava a estar enfagat i els pagesos molts cops feien les feines del camp descalços per tal de no fer malbé les espardenyes. Molts cops els camps de la Marinaa eren xops d'aigua i això afavoria l'aparició de molestes sangoneres, que s'enganxaven a les cames nues dels pagesos.
El carro farratger dels alfasaires, era com el carro català típic però amb una modificació: l'entarimat de fusta de la base anava penjat, fins a un pam i mig de terra, de cadenes, o de cordes, com el de la fotografia, per tal d'augmentar la seva capacitat de càrrega (alfals, blat de moro, escaroles, pastanagues, etc. que el carreterer, amb gran destresa, com s¡observa a la fotografia, augmentava fent el munt molt més alt que les baranes, que medien menys d'un metro. Si el recorregut a fer era curt es posaven estaques a les baranes o al davant, com en aquesta fotografia, per poder carregar fins a extrems increïbles. Quan el carro s'utilitzava per a transportar altres menes de càrregues calia cobrir els costats d'aquesta plataforma penjada. Sobre les cadenes o cordes, i per tapar l'esvoranc entre aquestes, es disposaven unes estores d'espart que privaven els objectes menuts de caure a terra. Com que transitaven per llocs plans i carregaven productes de poc pes, disposaven de fre únicament en una de les rodes, normalment la roda de la dreta, el qual servia fonamentalment per immobilitzar el carro. (informació proporcionada per Ramon Morales)
Retrat de grup de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet. Es cos el formen 24 agents uniformats, 3 d'ells asseguts (comandaments superiors) i la resta darrera i dempeus
Cos de bombers local durant la Segona República. Els bombers formen dues fileres, els uns ageguts i els altres asseguts a terra, tots vestits amb l'uniforme. Darrera d'ells, els seus caps i les autoritats civils. Entre d'altres, es pot distingir a l'alcalde Just Oliveras Prats. Al fons, l'edifici de Correus i Telègrafs, a la plaça del Repartidor.
Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses
Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana.
En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
Parella de gegants de l'Hospitalet, a la plaça de l'Ajuntament, davant de la Casa de la Vila. Probablement estigui feta durant la Festa Major. Es tracta de la parella de gegants antics de la ciutat, construïts a finals de la dècada de 1920 i beneïts el 10 de juny de 1928.
El pintor Pablo Picasso i Montserrat Isern Rabascall, fotografiats a la vil·la La Galloise, casa de Picasso a la localitat de Vallauris, municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava, on es va instal·lar el 1948 amb Françoise Guilot, en una ocasió que la sra. Isern va anar-hi perquè li signés un quadre.
Montserrat Isern, nascuda a l'Hospitalet el 1900, inaugurà, el 1931, la sala d'exposicions SYRA, al carrer Diputació de Barcelona, que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda, donant acollida a Pablo Picasso entre d'altres. La galeria es convertí en un punt de referència obligat per entendre una gran part de l'art català del segle XX. Després de la Guerra Civil, traslladà la galeria al Passeig de Gràcia, als baixos de Can Batlló.
Va ser filla del Dr. Jaume Isern Hombravella, metge catalanista i progressista nascut a El Masnou, que va ser contractat com a titular de l'Hospitalet a finals del segle XIX, i de Maria Rabascall i Aguiló, nascuda a Porrera, on el seu pare va fer també de metge tot just llicenciat en medicina. El Dr. Isern va encarregar el 1930 a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt la construcció d'una casa d'estil racionalista per situar la seva vivenda i el seu consultori mèdic privat, coneguda com a Xalet Isern, a la Plaça del Repartidor, just davant de l'edifici de correus. (fitxa núm. 78 del PEPPA de l'Hospitalet).
Després de la guerra civil s'hi va instal·lar la comissaria de la Policia Nacional de l'Hospitalet que, en els anys cinquanta va aixecar un segon pis. Aquest xalet és molt conegut pels hospitalencs perquè durant molts anys, es feia cua des de bon matí per tramitar la renovació del DNI.
Va tenir un germà, nascut també com ella a l'Hospitalet, Jaume Isern Rabascall, que fou també metge i catalanista, com el seu pare i que es va exiliaa a Caracas per causa de la Guerra Civil Espanyola.
Montserrat Isern i Rabascall va néixer a l'Hospitalet, el 30/05/1900 i va morir a Barcelona el 2/07/1986.
Finalització de les obres de supressió del pas a nivell
Acte de celebració de la finalització de les obres de supressió del pas a nivell per sota de les vies del tren i d'inauguració del nou pas soterrat entre els barris de Santa Eulàlia i Sant Josep (abans conegut com la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell). Hi assisteixen totes les autoritats civils, religioses i polítiques. A la fotografia, es veu l'interior del nou túnel. Aquesta fotografia es troba en un àlbum que fou regalat a l'alcalde Ramon Solanich pels seus companys de consistori.
Es veu la taula presidencial de l'acte. Al centre, el bisbe de Barcelona, acompanyat de l'alcalde Ramon Solanich i Riera i d'altres membres del govern local
Final de l'acte de lliurament de vivendes on es pot veure als convidats compartint un petit refrigeri. Es veu el bisbe de Barcelona acompanyat per l'alcalde Ramon Solanich i Riera i Mn. Josep Homar
Es veu la taula presidencial de l'acte. Al centre, el bisbe de Barcelona, acompanyat de l'alcalde Ramon Solanich i Riera i d'altres membres del govern local
