Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. Es veu a part de la comitiva i alguns guàrdies civils a la taquilla de l'andana de davant de la nova estació, protegida amb una pèrgola.
Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.
Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars.
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació. A l'altra andana, gent del barri segueix l'acte.
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva.
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de tota la comitiva
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a Mn. Josep Homar fent la benedicció de la nova estació, davant la mirada de l'alcalde, Ramon Solanich i tota la comitiva.
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu als membres de la comitiva asseguts a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, entre ells el periodista S. Rodríguez Paredes, dret, fullejant un diari.
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu a l'alcalde Ramon Solanich i Riera acompanyat d'altres homes a l'interior d'un dels vagons del Carrilet, que avança per entre els camps llaurats.
Acte d'inauguració del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva a la plaça Mare de Déu de Montserrat, encara per urbanitzar en aquella època
Acte d'inauguració, el 1957, del baixador dels FFCC (el Carrilet) al barri de Sant Josep. Hi assisteixen l'alcalde Ramon Solanich i les diverses autoritats civils, religioses i militars. A la fotografia es veu els membres de la comitiva un cop arribats a la població destí del viatge inaugural.
Estació de Ferrocarrils Catalans, S.A. "El Carrilet" de l'Hospitalet Centre
Fotografia de l'antiga estació del Carrilet.
Estació de Ferrocarrils Catalans, S.A. de l'Hospitalet Centre, anomenat popularment "El Carrilet". La fotografia està presa des de les vies. La imatge és la núm. 11 d'una sèrie de postals.
Al centre de la imatge, l'edifici principal de l'estació, construïda el 1912 i un grup d'homes esperant a l'andana, mentre el tren s'acosta. Al costat de l'estació, un cobert annex.
Després de diversos intents, finalment el desembre del 1912 es va obrir la línia de ferrocarril secundari Barcelona (Magòria)-Martorell. El viatge inaugural es va convertir en una festa per tots els municipis on va passar el primer comboi, entre ells L’Hospitalet. Els trens eren llavors de vapor, de fabricació belga, i els cotxes eren de fusta. Hi havia zona per a fumadors, segona i tercera classe, i un reservat per a senyores a segona.
L’any 1919 neix la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans amb la intenció d’unificar les diferents empreses que gestionaven les tres línies de via estreta. Llavors es crea el tram entre Martorell i Manresa i altres vies, en un important impuls al ferrocarril.
A mitjans dels anys 20 comencen les obres per fer arrivar el Carrilet fins a la plaça d’Espanya en una línia soterrada que només era possible fer funcionar amb tren elèctrics. És en aquest moment que comença l’electrificació de tota la xarxa. L’any 1926, el tram Barcelona-Sant Boi era tot elèctric, la qual cosa va fer que augmentés la freqüència de pas per les estacions.
La crisi mundial de l’any 1929 i la Guerra Civil van obrir una crisi al Carrilet que no va recuperar la normalitat fins l’any 40. L’any 1957 s’obre la nova estació de Sant Josep. La crisi econòmica dels anys setanta, va portar problemes al Carrilet que va passar de mans privades a ser gestionat per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), que quasi tanca la línia d’Igualada, cosa que la pressió popular va impedir. La creació de la Generalitat fa que l’any 1979 el Carrilet fos gestionat per una nova empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que torna a impulsar la xara ferroviària per modernitzar-la.
El 8 de juliol del 1985, es realitza el soterrament del Carrilet entre Cornellà-Almeda-L’Hospitalet-Sant Josep. L’Hospitalet havia tingut fins llavors vuit passos a nivell, on s’havien produït greus accidents i atropellament de vianants. Dos anys més tard, el soterrament arriba a la plaça d’Espanya i es creen les noves estacions d’Ildefons Cerdà-Ciutat de la Justícia i Gornal. L’any 2007 s’obre la darrera estació d’aquest tram, Europa-Fira.
Aquesta estació va ser construïda el 1912. Estava situada a la Plaça Mare de Déu de Montserrat, plaça que va ser anomenada així perquè va ser col·locada al mig d'un parterre de la plaça una imatge de la Verge de Montserrat. Durant molt temps va ser coneguda popularment com a "plaça del bacallà" per la seva característica forma triangular, similar a la d'un bacallà salat obert.
A la fotografia s'observa, a l'esquerra, l'antiga estació quan a les vies encara passaven per la superfície, els urinaris al costat i, més al fons, les naus de la fàbrica de tints Gomar i Cia, situada a l'avinguda Pau Casals.
Parella de gegants de l'Hospitalet, a la plaça de l'Ajuntament, davant de la Casa de la Vila. Probablement estigui feta durant la Festa Major. Es tracta de la parella de gegants antics de la ciutat, construïts a finals de la dècada de 1920 i beneïts el 10 de juny de 1928.
Dones espanotxant blat de moro a l'era de l'Adela Oliveras, seu de l'Agrícola Col·lectiva de l'Hospitalet durant la Guerra Civil. La imatge fou presa durant la visita d'una missió estrangera. Surt l'Emma Goldman (1869-1940), fotògrafa i feminista. A baix a la dreta es veuen els cabassos on se separa la panotxa de les pallofes.
Centre Moral Eulariench a l'autobús de Joan Pujol Farnós
Autobús propietat de Joan Pujol Farnós. A la imatge es veu l'autobús i, a sobre, un grup de persones del Centre Moral Eularienc, que probablement van d'excursió. Dret, al costat del xofer, hi ha el mossèn. Aquesta fou la primera línia d'autobusos de l'Hospitalet.
Retrat de l'alcalde Francesc Marcé i Codina al carrer. (Mandat 1912-1915) Pagès de la Marina, el seu mas era conegut com a Cal Polític i encara avui hi ha un passatge a Bellvitge que ho recorda.
Parents seus van ser Francesc Marcé i Sanabra, net seu, fundador i primer director del Museu de l'Hospitalet, Matilde Marcé i Piera, historiadora local i activista cultural vinculada a l'Ateneu de Cultura Popular de l'Hospitalet, Josep Lluís Marcé i Carol, activista cultural, director del Teatre Joventut i responsable del Departament de Festes Populars de l'Ajuntament de l'Hospitalet i Xavier Marcé i Carol, gestor cultural que va ser gerent del Patronat Municipal de Cultura de l'Hospitalet, de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), director de l'Institut d'Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, Director general de l'empresa teatral Focus i regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel PSC.
Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció
Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església.
L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil.
La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat.
L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals.
L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció
Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església.
L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil.
La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat.
L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals.
L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
Construcció de la nova església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida.
Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església.
L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil.
La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat.
L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals.
L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.
Vista de l'Ermita de Bellvitge enrunada del 1937. La imatge mostra l'estat en què va quedar l'ermita després de ser parcialment destruïda durant els primers dies de la Guerra Civil. Es veu a tres homes, un d'ells amb una escala a l'espatlla i, a la paret, la data de 1937. Segons referències documentals, les primeres notícies de la seva existència daten de 1279. Catalogada en el PEPPA amb núm. 23.
Antoni Blanch Latorre, hospitalenc, amb altres aviadors, a Alcalà el 1933. Antoni Blanch està assegut el primer a dalt de l'avió. Els sis homes porten la vestimenta habitual dels aviadors.
Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.
Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana.
En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.
