Carrer Barcelona

Obres d'urbanització de la confluència del carrer Barcelona amb l'Avinguda d'Isabel la Catòlica, de recent creació en l'època de la fotografia, 1965. Abans aquest espai era l'entrada a les instal·lacions de Altos Hornos de Cataluña, S. A., coneguda com La Farga, que s'observa a la dreta de la fotografia, avui reconvertida en un gran centre comercial. S'aprecia també, a l'esquerra, el magatzem de la botiga de papereria i cartrons Vidal Vallhonrat i al seu costat el gran restaurant La Marinesca, que tenia entrada també pel carrer d'Enric Prat de la Riba.

Ánonima Barcelonesa de Colas y Abonos

Fotografia extreta de les fitxes de la contribució territorial urbana de 1971.

Equip de futbol

Equip de futbol dels treballadors de l'empresa Balañá al camp del Torrasenc l'any 1950. Al fons podem veure la muntanya del Tibidabo. Qui té la pilota és Josep Mª Gassó (no era de l'empresa) i el primer de peu, per la dreta, és el sereno. El camp del Torrasenc estava al carrer Xile cantonada carrer de Cardenal Reig tocant a la carretera de Collblanc.

Fàbrica de sedes Vilumara. Camí del cementiri, avui c/ Bruc.

Postal amb títol dels anys vint del s. XX. Es pot apreciar en primer terme una noia jove -probablement treballadora o futura treballadora de les Sederies Vilomara, que s'observa al fons, on la ma d'obra era fonamentalment femenina- situada a l'antic camí de Sant Joan o del cementiri. Actualment en aquest punt, on hi ha la tanca que separa l'antiga fàbrica Vilomara, hi ha la confluència entre els carrers Bruc i Girona amb l'avinguda de Josep Tarradellas i Joan. Al fons, l'entrada a la fàbrica de sedes Can Vilomara. Procedents de Pont de Vilomara, al Bages, els Vilomara eren una família de seders, una part de la qual es va establir a Barcelona, al segle XVII. Van obrir diverses sederies al barri de Sant Pere i a la part alta de l'actual Diagonal, a Barcelona, fins que Francesc Vilomara i Bayona va decidir a traslladar l'activitat a l'Hospitalet. La nova fàbrica va ser projectada l'any 1906 per Andreu Audet i ampliada entre 1922 i 1928 per l'enginyer Francesc de Paula Izard, per afegir-hi quatre noves naus. Les naus estan construïdes seguint el model de coberta en dents de serra, que facilita la il·luminació natural. Els finestrals estan encarats a nord, per evitar l'enlluernament. L'estructura interior és a base de bigues i columnes de ferro colat. Inicialment, hi havia set naus, ampliades després fins a onze. Del conjunt d'edificis en destaca especialment la casa del director, d'estil modernista, que es pot observar al fons, a l'esquerra de la fotografia, amb un característic fris de papallones de seda, amb funcions decoratives i de ventilació, i una imatge sobre ceràmica de la Mare de Déu dels Àngels. El maó vist és utilitzat com a element decoratiu en l'emmarcament de les finestres i pilastres. La fàbrica va estar en funcionament fins a l'any 1982. Els anys 1986-87 el recinte es va habilitar per poder acollir un Institut de Batxillerat, que és el seu ús actual. La seva ubicació actual és Avinguda Josep Tarradellas i Joan 147-149. Està catalogada en el PEPPA amb el núm. 33. A l'esquerra, l'hort del mas Can Valltrencat, conegut amb el motiu de Ca l'Aranya. A la dreta, la noia posa la seva mà sobre la tanca de les extenses terres de conreu de la família Oliveras, que posteriorment va urbanitzar tot aquest sector.

Can Vilumara

Vista aèria de la Indústria de sedes Can Vilumara, situada al llavors camí de Sant Joan o del Cementiri, avui avinguda de Josep Tarradellas, just al costat de la Farga de'n Bori, Altos Hornos de Catalunya S.A. i molt a prop de l'estació de ferrocarril, on també s'aprecia els camps i el mas de Can Creixells i les naus de Can Brugaroles, a sobre de les vies del tren, empresa que va ser expropiada per CAMPSA en temps de la dictadiura de Primo de Rivera. La imatge és de tot el recinte industrial, presa des d'una posició elevada. En primer terme es veu el sostre de la Farga i, al fons, un hangar de l'estació del tren. La fàbrica estava envoltada llavors per camps de conreu, una part dels quals, els de Can Creixells, van passar a ser propietat de RENFE. A la dreta, a dalt, Can Goyta, família propietària d'uns extensos terrens a banda i banda de la via del tren on, en els que tenien al costat del cementiri, van construir la Bòvila Goyta. Procedents de Pont de Vilomara, al Bages, els Vilumara eren una família de seders, una part de la qual es va establir a Barcelona, al segle XVII. Van obrir diverses sederies al barri de Sant Pere i a la part alta de l'actual Diagonal, a Barcelona, fins que Francesc Vilumara i Bayona va decidir a traslladar l'activitat a l'Hospitalet. La nova fàbrica va ser projectada l'any 1906 per Andreu Audet i ampliada entre 1922 i 1928 per l'enginyer Francesc de Paula Izard, per afegir-hi quatre noves naus. La fàbrica va estar en funcionament fins a l'any 1982 i, pocs anys després, va ser habilitada per acollir un Institut d’Ensenyament Secundari, després que la pressió veïnal evités el seu enderrocament. Les naus estan construïdes seguint el model de coberta en dents de serra, que facilita la il·luminació natural. Els finestrals estan encarats a nord, per evitar l'enlluernament. L'estructura interior és a base de bigues i columnes de ferro colat. Inicialment, hi havia set naus, ampliades després fins a onze. Del conjunt d'edificis en destaca especialment la casa del director, d'estil modernista, que es pot observar a la dreta de la fotografia, amb un característic fris de papallones de seda, amb funcions decoratives i de ventilació, i una imatge sobre ceràmica de la Mare de Déu dels Àngels. El maó vist és utilitzat com a element decoratiu en l'emmarcament de les finestres i pilastres. El 1915 es va produir el trasllat de les oficines de l’empresa, que fins aleshores encara estaven situades al carrer Més Baix de Sant Pere, cap al sector de la dreta de l’Eixample on ja es concentrava la major part d’empreses tèxtils barcelonines. Vilomara s’establí al carrer de Casp número 80, cantonada amb Bailèn, en un espai estèticament sobri però d’una gran qualitat material que d’alguna manera volia ser el reflex del prestigi i la serietat de l’empresa. Catalogada en el PEPPA amb núm. 33

Pont d'en Jordà - Pont de la Torrassa

Pont d'en Jordà, popularment conegut com el Pont de la Torrassa o el Pont del Metro. Uneix els barris de la Torrassa amb el de Santa Eulàlia, S'inaugurà el 7 d'abril de 1935. La fotografia està presa des de la Torrassa. A sota del pont es pot veure l'estació de metro de Santa Eulàlia (la primera de la ciutat), i al seu costat, més grans, les cotxeres. La xemeneia que es veu en primer terme és de la fàbrica d'olis, greixos i vaselines d'Emilio Pailhez. Al fons, la muntanya de Montjuïc i el Palau Nacional

La Cardoner

Bòbila i xemeneia de Químiques Cardoner ubicada a l'av. Isabel La Catòlica, emplaçament actual del Parc de Les Planes dins del qual es conserva una de les seves xemeneies del s. XIX. La Xemeneia està catalogada en el PEPPA amb el núm. 57

Autocar Julià

L'obra de teatre de l'escriptor Manuel Pedrolo "Homes i no" fou representada pel grup teatral hospitalenc Alpha 63 sota la direcció de Josep Muntaner. Aquesta obra es va representar el 7 d'agost de 1965 al teatre del Club Pimpinela de la plaça Espanyola i el 10 d'agost al Prat de Llobregat. També van viatjar a Tolosa de Llenguadoc a proposta de Manuel de Pedrolo per representar l'obra davant dels exiliats catalans al Casal Català de Tolosa. A la imatge l'autocar que els portà de viatge.

Estació transformadora elèctrica de la Torrassa "Riegos y fuerza del Ebro S.A."

Fotomuntatge de tres imatges de l'estació transformadora elèctrica de la Torrassa. L'"Estación Central Transformadora de Sans" fou construïda el 1913 seguint el cànon estètic del noucentisme per l'empresa "Riegos y fuerza del Ebro S.A.". La meitat superior del fotomuntatge l'ocupa una imatge presa durant la construcció de la transformadora, a la part inferior esquerra una imatge de l'interior i, a la part inferior dreta, una imatge de l'exterior de l'edifici. Riegos y Fuerza del Ebro, S.A., (en anglès Ebro Irrigation and Power Company Limited i alguns cops traduït al català com "Regs i Força de l'Ebre") va ser una empresa hidroelèctrica filial de la Barcelona Traction, Light and Power, empresa coneguda com "La Canadenca". Actualment l'edifici és propietat d'Endesa i el nom oficial de l'immoble és el de Subestació de Sants i proporciona corrent elèctric a 95.000 clients entre l’Hospitalet i els districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts i l'Eixample de Barcelona. Té una potència total de 400.000 kVA.

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda d'Isabel la Catòlica inundada

Jordi Balart baixant amb caiac per l'avinguda Isabel la Catòlica inundada. De fons es veu la Farga.

Correus i telègrafs ( "Hospitalet, Casa de Correus" )

Edifici de Correus i Telègrafs realitzat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. A la façana lateral es veu un òmnibus Oliveras. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.

Fotografia artística d'una garrafa de vidre

Fotografia artística d'una garrafa de vidre

Fotografia artística d'una garrafa de vidre

Homenatge a Tecla Sala i Miralpeix

L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet. El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913. El programa d'actes va ser el segúent: Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15) Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús. Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa. Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires. Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet. L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada. Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.

Fàbrica Albert Germans, façana del carrer Rodés

La Fàbrica Albert Germans està situada al carrer Rodés del barri de Sant Josep. Tot i que la seva construcció va començar l'any 1926, l'activitat industrial pròpiament s'inicià l'any 1928. Els creadors de la fàbrica van ser els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, originaris de l'Empordà però residents a Barcelona. L'arribada del metro a l'Hospitalet, amb la millora de comunicacions que representava, els va decidir a traslladar la indústria tèxtil que havien obert a Aranjuez, "Fábrica El Tajo", fins al barri de Sant Josep, aleshores encara força despoblat. Molts dels seus treballadors van traslladar-se des d'Aranjuez fins a l'Hospitalet. Va ser construïda pels germans Antoni i Ramon Puig i Gairalt. Es veu la façana que dóna al carrer Rodés. En primer terme es veu part de l'edifici de la porteria, a la qual hi ha adossat el primer pilar que ens trobem i que dóna pas a l'entrada de la mercaderies que delimita gràcies a un segon pilar més petit, en el qual es veu un batent de la porta de ferro oberta que te dibuixos ondulats. Després hi ha un espai que és l'entrada dels vianants i que també delimita amb un altre pilar adossat a la paret de l'edifici d'oficines, que és rectangular, de planta baixa i pis. I, per últim, es veu el cos més important de la fàbrica, la nau, de planta baixa i es caracteritza pel sostre amb forma de dent de serra. Tota la façana és de maó vist. Al seu interior hi havia un extens jardí del qual avui en dia resta només una part. Aquesta fàbrica tèxtil va cessar la seva activitat l'any 2007 i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 80

Bòbila ubicada en l'actual Plaça de la Bòbila

La plaça de la Bòbila es troba al límit entre l'Hospitalet i Esplugues. la bòbila i els blocs de pisos del seu perímetre amb els darreres de les cases dels carrers de la Rosa d'Alexandria, de la Maladeta i de la Pubilla Cases. En el lloc on hi havia hagut la bòbila es va urbanitzar el 1999 la plaça i els edificis de la biblioteca i el Centre Cultural La Bòbila, el Club d'Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet i el mercat municipal i el CAP de Can Vidalet.

Exposició de ceràmiques Serra

Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich.

Exposició de ceràmiques Serra

Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, un grup de senyores assistents a l'acte, somriuen.

Exposició de ceràmiques Serra

Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, els assistents estan asseguts per escoltar una conferència.

Exposició de ceràmiques Serra

Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich.

Exposició de ceràmiques Serra

Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge l'alcalde escolta el parlament de l'artista.

Exposició de ceràmiques Serra

Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, l'alcalde mira les peces i escolta les explicacions que li dóna l'artista.

Fàbrica Cosme Toda

Vista general de la fàbrica Cosme Toda i els camps que l'envolten. Fotografia feta des de l'altra banda de les vies del tren, que també es veuen en primer terme.

Fàbrica Pepsi Cola

Construïda l'any 1956 a Gran Via 72-78, i comercialitzada per "Bebidas americanas SAE" , tenia una superfície de 15000 metres quadrats. Vista exterior de la façana que donava a la Gran Via, on es veu tant el rètol del frontal de la nau, com el de la torre. En primer terme, a l'esquerra, una motocicleta VESPA. Va fer suspensió de pagaments l'any 1983 i va vendre l'edifici a MECALUX