Vista aèria de la fàbrica Trinxet

Interior sala de filatura de la fàbrica Tecla Sala

Treballadores de la fàbrica Tecla Sala a l'interior de la sala de filatura. Actualment és un centre cultural. La fàbrica està catalogada en el PEPPA amb el núm. 32

La Cardoner

Bòbila i xemeneia de Químiques Cardoner ubicada a l'av. Isabel La Catòlica, emplaçament actual del Parc de Les Planes dins del qual es conserva una de les seves xemeneies del s. XIX. La Xemeneia està catalogada en el PEPPA amb el núm. 57

Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga

Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)

Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga

Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)

Procés de construcció de l'estructura "Sonotretto" a les instal·lacions de La Farga

Obra dels autors Vicenç guixa, Santi Cabús i Lluís Valls, premiada a la campanya "Ajut a Projectes Artístics" de les aules de cultura de L'Hospitalet, que va estar exposada a la revetlla de Sant Joan al carrer Torrent Gornal i després va anar a la Rambla Just Oliveres (davant del Centre Catòlic)

Fàbrica Godó i Trías (les sangoneres)

Imatge interior de la fàbrica, anomenada popularment "Les Sangoneres". Concretament són les oficines d'administració amb els seus treballadors.

Fàbrica Godó i Trías (les sangoneres)

Rodatge d'una pel·lícula dins del recinte de la fàbrica, anomenada popularment "Les Sangoneres".

Fàbrica Godó i Trías (les sangoneres)

Rodatge d'una pel·lícula a l'entrada de la fàbrica, anomenada popularment "Les Sangoneres".

Fàbrica Godó i Trias S.A. (Les Sangoneres)

Grup de treballadors de la fàbrica Godó i Trias S.A., anomenada popularment "Les Sangoneres". Davant de tot, al terra, es veuen estris i materials amb els quals treballaven.

fàbrica Godó i Trias S.A. (Les Sangoneres)

Grup de treballadores i treballadors de la fàbrica Godó i Trias S.A. , anomenada popularment "Les Sangoneres". Es veu un grup de treballadores amb l'eina de filar a la mà i a primera fila homes de la fàbrica.

Fàbrica Godó i Trias S.A. (Les Sangoneres)

Grup de treballadors de la fàbrica Godó i Trias S.A. (Les Sangoneres), disposats en 3 fileres.

Vidrieries Rovira.

Dos antigues torres de la fàbrica Vidrieries Rovira en procés d'enderrocament. Aquesta fàbrica que va posar en funcionament l'amo Magín Rovira Carreté l'any 1914 es dedicada a la fabricació d'ampolles. Estava ubicada en l'angle dels carrers Rafael Campalans i Ronda de la Torrassa. A començament de la dècada de 1980 Vidrieries Rovira es va traslladar a la Zona Franca de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet va adquirir el local deixat per destinar-lo a esplai.

Vista aèria

Vista aèria del barri de la Florida. A la part central dreta de la fotografia es veu la fàbrica Tecla Sala

Bòbila La Redentora

Bòbila La Redentora, abans de tancar, a inicis dels anys setantes. La Redentora ocupava la zona del carrer de Pedraforca, avinguda del Torrent Gornal i el carrer de l'Enginyer Moncunill.

Bòbila La Redentora

Pare i fill (Ramon Carbonell Cervelló) a la bòbila La Redentora, amb les casetes del carrer del Pedraforca al fons, anys 1940. La Redentora ocupava la zona del carrer del Pedraforca, avinguda del Torrent Gornal, carrer de l'Enginyer Moncunill, ...

Bòbila La Redentora

Pare i fill (Ramon Carbonell Cervelló) a la bòbila La Redentora, amb les casetes del carrer del Pedraforca al fons, anys 1940. La Redentora ocupava la zona del carrer del Pedraforca, avinguda del Torrent Gornal, carrer de l'Enginyer Moncunill, ...

Camió de La Redentora (Bòbila)

Camió de La Redentora (bòbila) conduit per Ramon Carbonell Cervelló, a finals dels anys seixanta.

Vidrieries Rovira

Façana de la fàbrica Vidrieries Rovira ubicada a la cantonada de la Ronda de la Torrassa (mà dreta) cantonada amb el carrer de Rafael Campalans (mà esquerra). Fàbrica que va posar en funcionament l'amo Magín Rovira Carreté l'any 1914 dedicada a la fabricació d'ampolles. En la imatge es mostra l'edifici en procés d'enderrocament.

Retrat de la senyora Tecla Sala i Miralpeix

Acte d'homenatge a l'empresària Tecla Sala, amb l'assistència de parents i autoritats, lloc desconegut. En aquest acte l'Ajuntament de l'Hospitalet li va atorgar la medalla de la ciutat, que en aquesta imatge porta enganxada al vestit.

Fàbrica Godó i Trías S.A.

Vista aèria de la fàbrica Godó i Trías S.A. (anomenada popularment "Les Sangoneres") ubicada al barri de Santa Eulàlia a tocar de la Gran Via de les Corts Catalanes.

Can Gomar

Fàbrica tèxtil de Can Gomar. Imatge presa des del carrer Vigo. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Can Gomar

Fàbrica tèxtil de Can Gomar. Imatge presa des de l'avinguda Carrilet. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Can Gomar

Fàbrica Can Gomar (tèxtil) . Imatge presa des del carrer Pau Casals. Edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt.

Frasquerías Pedret S.A.

Porta de ferro a la cantonada d'un carrer per on entraven els transports de la fàbrica de vidre Frasquerías Pedret S.A.. Es veu la porta de ferro, la portalada on hi ha el rètol de la fàbrica i el mur del costat pintat de color blanc per resaltar les lletres de protesta pel tancament de la fàbrica. Posa: "Estos son los culpables: Miguel Pedret, Garcia Nuñez, Gonzalo Izquierdo, Garcia L., Marroquí (abogado), Comite de Empresa.". Més al costat dret "basta de terrorismo empresarial" i a sota CCOO. La fàbrica estava ubicada entre el carrer Creu Roja, passatge d'Amat i carrer Farnés. Era una multinacional del vidre que procedia de Masnou. Es va instal·lar al barri l'any 1945 i va presentar expedient de crisi el 17 d'octubre de 1979. Va tancar les portes l'any 1982 i va ser adquirida per l'ajuntament de l'Hospitalet l'any 1984. En l'actualitat hi ha un ambulatori i un pàrking.