Correus i telègrafs ( "Hospitalet, Casa de Correus" )
Edifici de Correus i Telègrafs realitzat per l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. A la façana lateral es veu un òmnibus Oliveras. Està catalogat en el PEPPA amb el núm. 77.
L'Esbart Català de Dansaires ballant a la Plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet.
El 23 de maig de 1954 va tenir lloc l'Homenatge que l'Ajuntament de l'Hospitalet va oferir a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, empresària tèxtil nascuda a Roda de Ter el 1886 propietària de la important fàbrica de filatures de cotó "Tecla Sala e Hijos S.A." empresa instal·lada a l'Hospitalet des de 1913.
El programa d'actes va ser el segúent:
Inauguració de l'Exposició de Roses i de l'Exposició d'Escultura Religiosa de Rafael Solanic a la Biblioteca de la Caixa de Pensions de la Plaça de l'Ajuntament i a la Sala Municipal d'Exposicions (c/ Baró de Maldà, 15)
Missa d'Acció de Gràcies a l'Església Parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, oficiada pel Bisbe de Colofó, el frare caputxí Maties Solà i Farell, auxiliar del Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaús.
Descobriment de làpida amb el nom de Tecla Sala al carrer de la ciutat situat al costat de l'Església de Santa Eulàlia de Mèrida, a la paret de la qual es va situar la placa.
Danses i sardanes a la Plaça de l'Església en acabar l'ofici a càrrec de l'Esbart Català de Dansaires.
Entrega a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix de la Medalla d'Or de la Ciutat al Saló de Plens de l'Ajuntament.
Com a cloenda, a la tarda L'Orfeó Català, dirigit per Lluís Maria Millet, va oferir un concert a la Sala d'Actes del Centre Catòlic de l'Hospitalet.
L'alcalde de l'Hospitalet, Josep Tayà i Solanes, a l'acte que va tenir lloc a l'antic Saló de Plens de l'Ajuntament de l'Hospitalet, el 23 de maig de 1954 va atorgar la medalla d'or que lluía l'escut de la ciutat -que l'acreditava com a filla adoptiva del municipi- a la Sra. Tecla Sala i Miralpeix. El consistori va regalar a la Sra. Tecla Sala un retrat seu en el que portava ja incorporada la medalla d'or que li acabava de ser atorgada.
Posteriorment a aquest acte al Saló de Plens, es va oferir un àpat d'Homenatge a la Sra. Tecla Sala, a la Sala d'Actes del Casino del Centre, llavors Casino Nacional, on van assistir els familiars i amics de la Sra. Tecla Sala i nombroses personalitats de l'Hospitalet del moment.
La Fàbrica Albert Germans està situada al carrer Rodés del barri de Sant Josep. Tot i que la seva construcció va començar l'any 1926, l'activitat industrial pròpiament s'inicià l'any 1928.
Els creadors de la fàbrica van ser els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, originaris de l'Empordà però residents a Barcelona. L'arribada del metro a l'Hospitalet, amb la millora de comunicacions que representava, els va decidir a traslladar la indústria tèxtil que havien obert a Aranjuez, "Fábrica El Tajo", fins al barri de Sant Josep, aleshores encara força despoblat. Molts dels seus treballadors van traslladar-se des d'Aranjuez fins a l'Hospitalet.
Va ser construïda pels germans Antoni i Ramon Puig i Gairalt. Es veu la façana que dóna al carrer Rodés. En primer terme es veu part de l'edifici de la porteria, a la qual hi ha adossat el primer pilar que ens trobem i que dóna pas a l'entrada de la mercaderies que delimita gràcies a un segon pilar més petit, en el qual es veu un batent de la porta de ferro oberta que te dibuixos ondulats. Després hi ha un espai que és l'entrada dels vianants i que també delimita amb un altre pilar adossat a la paret de l'edifici d'oficines, que és rectangular, de planta baixa i pis. I, per últim, es veu el cos més important de la fàbrica, la nau, de planta baixa i es caracteritza pel sostre amb forma de dent de serra. Tota la façana és de maó vist. Al seu interior hi havia un extens jardí del qual avui en dia resta només una part. Aquesta fàbrica tèxtil va cessar la seva activitat l'any 2007 i està catalogada en el PEPPA amb el núm. 80
La plaça de la Bòbila es troba al límit entre l'Hospitalet i Esplugues. la bòbila i els blocs de pisos del seu perímetre amb els darreres de les cases dels carrers de la Rosa d'Alexandria, de la Maladeta i de la Pubilla Cases. En el lloc on hi havia hagut la bòbila es va urbanitzar el 1999 la plaça i els edificis de la biblioteca i el Centre Cultural La Bòbila, el Club d'Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet i el mercat municipal i el CAP de Can Vidalet.
Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, un grup de senyores assistents a l'acte, somriuen.
Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, els assistents estan asseguts per escoltar una conferència.
Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge l'alcalde escolta el parlament de l'artista.
Acte d'inauguració de l'exposició de ceràmiques Serra, amb l'assistència de l'alcalde Ramon Solanich. A la imatge, l'alcalde mira les peces i escolta les explicacions que li dóna l'artista.
Vista general de la fàbrica Cosme Toda i els camps que l'envolten. Fotografia feta des de l'altra banda de les vies del tren, que també es veuen en primer terme.
Construïda l'any 1956 a Gran Via 72-78, i comercialitzada per "Bebidas americanas SAE" , tenia una superfície de 15000 metres quadrats. Vista exterior de la façana que donava a la Gran Via, on es veu tant el rètol del frontal de la nau, com el de la torre. En primer terme, a l'esquerra, una motocicleta VESPA. Va fer suspensió de pagaments l'any 1983 i va vendre l'edifici a MECALUX
Vista de la Rambla de Just Oliveras desde del carrer Generalisimo Franco (actual carrer Enric Prat de la Riba). A mà esquerra, les cotxeres dels autobusos Oliveras S.A..