Escoles Carbonell o de Can Pi

Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.

Can Bori: Grup Escolar Rossend Arús

Vista exterior del grup escolar de Can Bori. Es veu la façana principal de la casa i, a la porta, un grup de nens i nenes. A la dreta, part dels jardins i al fons es pot apreciar un dels pontets que passaven en aquesta finca per sobre del Canal de la Infanta. Aquest casalot es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca estava situada a la cruïlla entre el carrer de Sant Joan i Digoine i la Riera del Canyet, fins a les vies del ferrocarril i la travessava el Canal de la Infanta, que creuaven mitjançant diversos pontets, com els que surten a la fotografia. Can Bori tenia un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters. El 1928 el seu propietari va vendre la finca a l'Ajuntament de l'Hospitalet. L`alcalde Tomàs Giménez, imposat per la dictadura de Primo de Rivera, la va cedir a l'Estat per tal que aquest hi instal·lés allà una escola tècnica de formació professional de sericultura i avicultura que mai es va arribar a fer. Quan va arribar la República l'alcalde Just Oliveras va anar a Madrid a reclamar la devolució de la titularitat de la propietat municipal per tal de dedicar-la a Escola Pública. Un cop aquesta fou retornada, l'ajuntament va contractar un matrimoni com a masovers, porters i vigilants i va encarregar projectar i dirigir les obres d'adequació de la casa en escola a l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. S’inauguraria com a Escola Pública, gràcies al gran impuls que el nou ajuntament republicà va donar a l'educació i la gran tasca del llavors regidor Ramon Frontera, el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià. Aquest edifici es va mantenir fins el 1980, quan va ser enderrocat per aixecar un edifici de nova planta pel col·legi Can Bori, que va continuar com a escola pública fins el 1999, quan va passar a ser l'escola d'educació especial l'Estel-Can Bori. El Canal de la Infanta, conegut també com a El Rec, era una canalització de 17,420 km d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Construït amb finançament totalment privat sense cap ajuda pública entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona, doncs aquesta infraestructura agraria tenia un ample considerable que permetia, quan s'esqueia, un parell de cops per setmana, un cabal hidràulic important, suficient per poder abastir i irrigar tots els camps de les diferents poblacions del Baix Llobregat per on passava, i comptava amb 13 salts d'aigua, que varen ajudar a la implantació de la indústria al seu voltant a mitjans i finals del segle XIX. La Junta Constructora, per tal de superar desconfiances entres els pagesos propietaris generades pel sobrecost considerable que va generar aquesta construcció, va demanar a la infanta Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, neta i nora del rei Carles IV, aprofitant que va arribar a Barcelona, provinent de Nàpols, per anar a Madrid a conèixer el seu espòs, l'Infant Francesc de Paula de Borbó i Borbó-Parma, que inaugurés el Canal, al qual van batejar com a Real Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón amb la intenció de donar-li una aparença d'infraestructura amb protecció oficial que mai va ser. Les característiques i les funcions principals del Canal de la Infanta no havien variat gaire en un segle d’exitós funcionament. Les seves aigües eren tan netes que, per exemple, fins els anys cinquanta del segle XX, encara s'hi permetia el bany. A partir dels anys seixanta i de la creixent industrialització del Baix Llobregat, el nombre d'hectàrees de camps regades pel canal comença a disminuir constantment i la infraestructura passa a estar rodejada per un entorn urbà que va creixent de forma accelerada al seu voltant sense cap mena de planificació. El ràpid empitjorament de les aigües del Llobregat pels abocaments industrials contaminants, la desídia de l’administració franquista per evitar-los o controlar-los i la manca de pressupostos per a construir col•lectors d'aigües residuals van convertir el canal en una gran claveguera a cel obert. Com era d'esperar, el caràcter marcadament residual de les aigües transportades pel canal va crear grans problemes de salubritat a les poblacions que travessava així com als pocs regants que no havien venut les terres a les immobiliàries i encara el feien servir i va provocar la seva pràctica desaparició. Els ajuntaments de finals del franquisme, pressionats pels moviments veïnals dels municipis afectats, van haver de resoldre, com van poder i amb els seus mitjans, el cobriment del Rec i la seva integració en el sistema de clavegueram. A l'Hospitalet va ser canalitzat i cobert a finals dels anys setanta, a partir justament de Can Bori i fins tot el seu el seu final, per la seva evident insalubritat i també pel perill que significava la seva proximitat tant a l'escola Can Bori com a l'Escola Busquets i Punset, creada llavors davant seu feia poc. Es va mantenir a cel obert fins a la caserna de la Remunta durant uns anys, fin que aquesta va ser urbanitzada, el 2012.

Nen mirant embadalit els espectacles de la Festa Major

El nen de set anys de la fotografia, que mirava embadalit l'espectacle de màgia que s'estava oferint aquell dia al carrer Josep Prats cantonada amb el carrer Príncep de Bergara, és en Roger Egea Arranz, un dels darrers nens nascuts a la clínica del Dr. Gajo de la Rambla Just Oliveras, on van néixer tants hospitalencs del barri del Centre, fill de l'Angèlica Arranz Galiano i en Joan Egea Andreu, membres actius, entre d'altres iniciatives ciutadanes, de l'Alpha 63, l'Associació de Veíns del Barri Sant Josep, el Cine Club l'Hospitalet o l'Associació de Mares i Pares de l'Escola Patufet Sant Jordi, on estudiava llavors el seu fill, També van ser membres molt actius de la Comissió de Festes de l'Hospitalet Centre, que va recuperar, després de molts anys sense celebrar-se, la Festa Major de l'Hospitalet Centre l'any 1981, quan es va realitzar aquesta fotografia.

Ajuntament de l'Hospitalet

Façana principal de l'edifici de l'Ajuntament de l'Hospitalet i plaça, amb gent esperant a la parada d'autobús. A la vorera del mateix Ajuntament, just a la cantonada, la caseta de suministrament d'electricitat de la ciutat. Davant, fent cantonada amb el carrer de l'Església, el "Bar Manzanillo". Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte fou Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Tartana i cavall

Carruatge de dues rodes tirat per un cavall. Aquest tipus de carruatge, tancat per darrera i dedicat al transport de viatgers era conegut com a Tartana. Per davant era descoberta i per darrera, com s'observa a la fotografia, estava tancada amb porticons. Per a la seva tracció s'emprava un cavall jove o una haca, de pas molt més vigorós que aquests. Les rodes, les dues amb frenos, estaven unides amb una estructura de ferro que sostenia també la caixa mitjançant ballestes, per a la seva suspensió, com s'observa molt bé en aquesta fotografia. La vela de la tartana acostumava a estar fixada sobre l'estructura, sense possibilitat de ser plegada. Disposava de dos bancs laterals, enfrontats al costat de cada roda, on es situaven els quatre o sis viatgers que podia acollir, en funció del tamany de la tartana. En una època on tots els carruatges tenien una funció agrària, disposar d'una tartana pròpia era propi de classes benestants. Normalment eren propietat de carreters que feien amb elles trajectes concertats amb els viatgers.

Cal Quatre Braços

Vista d'una part de la façana principal de la Masia de Cal Quatre Braços. Davant de la masia hi ha un grup de persones, probablement els de la casa, al costat d'una tartana i quatre mules. La indumentària dels que surten a la imatge és la típica de les famílies pageses

Carrer de l'Estrella

Jaume Aregall amb nena als braços al carrer de l'Estrella

Escoles catalanes del Dr. Robert

Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert, l'any 1907. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. A l'esquerra, dret, el mestre Antoni Busquets Punset. La fotografia sembla presa al local del Foment, al carrer de Barcelona, cantonada rambla de Just Oliveras (actualment Banc de Bilbao). Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre.

"A.T.V.- 3764 - Calle Mayor"

Postal. Vista del carrer Major des del carrer Riera de la Creu mirant cap a l'església Santa Eulàlia de Mèrida. Es veu el campanar antic de l'església més baix i rodó que l'actual al fons de la filera de cases baixes que actualment ocupa la plaça de l'Ajuntament.

"A.T.V.- 3761 - Hospitalet de Llobregat. Calle Mayor"

Postal carrer Major. Al mig del carrer hi ha un grup de nens i nenes jugant. Es veu a la perfecció el llarg del carrer i, al fons, l'antic campanar del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. A l'esquerra, en primer terme, un forn de pa (probablement el conegut com "forn de la placeta" i, al costat, la fonda de la vila

Escoles catalanes del Dr. Robert

Grup escolar de les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Els alumnes estan asseguts i drets, formant fileres. Al mig, l'estendard de les escoles, i a banda i banda, els mestres Carolina i Rahola. La fotografia sembla feta al pati del Casino. Les escoles foren creades el 1906 pel Foment Autonomista. El 1936, després de la dissolució del Foment, van passar al Casino del Centre

Festa major al carrer Xipreret

Carrer Xipreret guarnit amb banderes per a la Festa Major dels anys 30 (II República). Es veu la mainada i gent adulta al fons.

Nens i nenes durant la Festa Major

Festa Major del barri del Centre.

Un xancaire durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Àpat al carrer durant la Festa Major del Centre

Espectacle al carrer durant la Festa Major

Festa Major del Centre.

Un menut menjant xocolata desfeta

Festa Major del barri del Centre.

Nenes desfilant durant la Festa Major

Nen durant la processó del Corpus

Nena en bicicleta

Nens amb els palmons

Diumenge de Rams.

Escolanet a la pica baptismal

Església de Santa Eulàlia de Mèrida.

Canalla recollint monedes que es llançaven durant les celebracions dels batejos

Nenes fent la Comunió

Una nena a la processó del Corpus