Aula escolar

Aula escolar de la Ronda de la Via del barri de La Torrassa. Es veu la taula del mestre amb la pissarra al darrera i pupitres al davant i costat. Fotografia extreta de la memòria de l'Ajuntament de l'Hospitalet corresponent a l'exercici 1932.

Aula escolar de Can Arús

Aula infantil de l'escola de Can Arús amb alumnes i mestra.

Escoles Carbonell o de Can Pi

Vista interior d'una classe amb alumnes i mestra durant l'etapa republicana.

Treballadors de l'Ajuntament de l'Hospitalet.

Imatge de l'interior on es veu una sala amb activitat d'oficina.

Ajuntament de l'Hospitalet. Despatx de l'alcalde.

Despatx de l'alcalde de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola, l'arquitecte va ser Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior de l'Ajuntament. Vestíbul de la primera planta i escales que pugen cap a la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes i el despatx de l'arquitecte municipal. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Ajuntament de l'Hospitalet

Vista interior. Escales i sostre amb claraboia de la segona planta de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on hi havia el negociat de quintes, el despatx de l'arquitecte municipal i l'oficina de Caixa, amb les finestretes de pagaments i cobraments que s'observen a les fotografia. Segons fonts documentals l'ús original va ser d'oficines municipals i escola. Va ser construït l'any 1894 per l'arquitecte Francesc Mariné i està catalogat en el PEPPA amb el núm. 2.

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia

Inauguració del mercat de Santa Eulàlia. Foto interior el dia de la inauguració. El Mercat va ser projectat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i constà de 4 naus disposades en forma de creu grega

Masia Can Sumarro

Imatge de l'estable adjunt a l'habitatge de la masia de Can Sumarro. S'observa el bon estat de conservació en el que es trobava quan, el 1978, quan va passar a ser propiertat municipal després del traspàs de Teresa Rosell, vídua del Dr. Santiago Prats i Comes, que va llegar la nua propietat de la finca a l'Ajuntament el 1959, quan va morir, per tal que s'hi fes en un futur un equipament assistencial o cultural, com així va ser. El 1983, un cop restaurada la masia per l'estudi d'arquitectura MBM (Martorell, Bohigas, Makay) va ser inaugurada la llavors Biblioteca Can Sumarro, llavors biblioteca central de l'Hospitalet. L'estable de la fotografia va ser reconvertit en una confortable sala de lectura.

Masia Can Sumarro

Imatge de l'estable adjunt a l'habitatge de la masia de Can Sumarro. S'observa el bon estat de conservació en el que es trobava quan, el 1978, quan va passar a ser propiertat municipal després del traspàs de Teresa Rosell, vídua del Dr. Santiago Prats i Comes, que va llegar la nua propietat de la finca a l'Ajuntament el 1959, quan va morir, per tal que s'hi fes en un futur un equipament assistencial o cultural, com així va ser. El 1983, un cop restaurada la masia per l'estudi d'arquitectura MBM (Martorell, Bohigas, Makay) va ser inaugurada la llavors Biblioteca Can Sumarro, llavors biblioteca central de l'Hospitalet. L'estable de la fotografia va ser reconvertit en una confortable sala de lectura.

Masia Can Sumarro

Imatge de l'estable adjunt a l'habitatge de la masia de Can Sumarro. S'observa el bon estat de conservació en el que es trobava quan, el 1978, quan va passar a ser propiertat municipal després del traspàs de Teresa Rosell, vídua del Dr. Santiago Prats i Comes, que va llegar la nua propietat de la finca a l'Ajuntament el 1959, quan va morir, per tal que s'hi fes en un futur un equipament assistencial o cultural, com així va ser. El 1983, un cop restaurada la masia per l'estudi d'arquitectura MBM (Martorell, Bohigas, Makay) va ser inaugurada la llavors Biblioteca Can Sumarro, llavors biblioteca central de l'Hospitalet. L'estable de la fotografia va ser reconvertit en una confortable sala de lectura.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX de la porta principal del mas que dona accés al vestíbul de la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del vestíbul d'accés a la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del primer pis de la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del primer pis de la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Masia Can Sumarro

Fotografia de finals dels anys setanta del s. XX del vestíbul d'accés a la masia Can Sumarro, on es pot apreciar el ben conservada que estava l'edificació quan va passar a ser de titularitat pública, a partir de 1978, any en el que va morir Teresa Rosell Estella, vídua del darrer propietari del mas, que va ser llegat per ell a l'Ajuntament de l'Hospitalet. El doctor Santiago Prats i Comas, darrer propietari de Can Sumarro, va néixer a Hospitalet el dia 26 d'octubre de 1884. Va acabar el Batxillerat el 6 de juliol de 1901 i la Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, a la Universitat de Barcelona, ​​el 26 de juny de 1908, doctorant poc després. Es va especialitzar en Dermatologia. Durant dos anys es va establir a Sant Esteve de Sesrovires. Va fer pràctiques i va prestar serveis a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El gener de 1913 va començar amb caràcter interí a exercir la Medicina als Dispensaris Municipals de l'Hospitalet, sent nomenat titular el 13 de gener de 1917. Va exercir la seva professió amb una dedicació total i entusiasta, havent estat molt estimat pels seus innombrables pacients a causa de la seva eficiència, amabilitat i interès a atendre'ls i pel seu encert a els diagnòstics. Va realitzar innombrables viatges per Espanya i per l'estranger i va ser un enamorat de la seva ciutat natal, sent assidu concurrent a totes les exposicions, conferències o manifestacions de tipus cultural se celebraven a Hospitalet. El seu amor cap a la nostra Ciutat ha quedat ben palès amb el seu important llegat: la seva casa natal, la masia anomenada Can Sumarro. Segons consta al Llibre d'Actes de l'Ajuntament Ple, es va adoptar el següent acord a la sessió del dia 18 de novembre de 1959: "Previa declaración de urgencia se da cuenta del escrito de doña Teresa Rosell Estella, viuda de don Santiago Prats Comas, que fue Médico Decano municipal, en el que manifiesta que en el testamento de su difunto esposo hay un legado a favor de este Ayuntamiento que consiste en la nuda propiedad de la finca en que habitaba el testador, sita en esta ciudad, calle de Barcelona, n." 144, llamada "Can Sumarro" y que consta de partes edificadas y huerto anexo. Expone también que es voluntad del causante, expresada en el testamento, que la finca legada se destine a residencia de ancianos de la misma población, o si eso no fuera posible, a biblioteca y parque. — Se lee el testamento del señor Prats en la parte que afecta al Ayuntamiento y la Corporación, bien enterada del asunto y después de hacer constar su profundo agradecimiento por tan extraordinario legado, acuerda por unanimidad aceptarlo y facultar ampliamente al Excmo. señor Alcalde don Ramón Solanich-Riera para la firma de cuantos documentos sean precisos a tal fin". La expresada finca está compuesta por una típica masía del siglo XVI a la que se han añadido otros cuerpos de edificio, rodeada de una amplia zona de terreno de cultivo. Comprende en conjunto un espacio algo superior a la "mojada". Los interiores están muy bien conservados y ambientados, mobiliario y decoración, conservando un aire señorial de casa de payés. En las ventanas existen "festejadors" de piedra. El primer piso está constituido por una gran sala central que comunica con las habitaciones. Dispone asimismo de un amplio desván o "golfes". En la puerta principal de la casa, formada por un arco de piedra aparece la inscripción del año 1580 encima de la cual figuran unas aspas en relieve, indudablemente representando la cruz de Santa Eulalia, hoy escudo de la Ciudad". El Dr. Prats va morir el dia 15 de juny de 1959. Va deixar estipulat al seu testament que la seva vídua pogués gaudir de la masia fins a la seva mort, que va tenir lloc a inicis de 1978. El Ple de l'Ajuntament de l'Hospitalet celebrat el 21 d'abril de 1978, essent alcalde Joan Perelló i Masllorens, va acceptar llavors la donació i va encarregar l'estudi previ per determinar l'ús que calia donar a la masia, que va ser finalment el de Biblioteca, un dels usos possibles que va determinar en Santiago Prats al seu testament. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 79 La Biblioteca Can Sumarro va ser inaugurada per l'Alcalde de l'Hospitalet Juan Ignacio Pujana Fernández i pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley, llavors com a Biblioteca Central de l'Hospitalet, el 23 de abril de 1983, després d'una respectuosa i profunda rehabilitació i adequació de l'edifici realitzada per l'estudi MBM dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas y David MacKay.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida. Reconstrucció

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Construcció de la nova església parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida.

Església parroquial Santa Eulàlia de Mèrida, en construcció. Es veuen obrers treballant dins de l'església. L'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida va ser derruïda l'agost de l'any 1936 durant l'esclat revolucionari que va seguir, a Catalunya, a la victòria sobre els militars revoltats adscrits al "alzamiento nacional" militar contra la segona República que va donar origen a la Guerra Civil. La construcció de la nova església es va iniciar el 1939 i no va es va enllestir definitivament fins l'octubre de 1947, quan va ser beneïda pel bisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Va ser inaugurada parcialment i beneïda inicialment pel bisbe auxiliar de Barcelona el 19 de març de 1942 quan, a la festivitat de Sant Josep, va tenir lloc el trasllat en processó de les imatges sagrades del Centre Catòlic, que va ser temple parroquial de 1939 fins el 1942, fins a la nova església, la benedicció de les campanes, apadrinades per Ramón Garriga Pujadó, Tecla Sala Miralpeix, Antoni Carbonell Albets i Josefa Salal de Carbonell, i una celebració popular amb banda de música i festa infantil a la Plaça de l'Ajuntament amb els gegants i capgrossos de la ciutat. L'autor del projecte va ser l'arquitecte municipal Manuel Puig i Janer, autor també de l'edifici de La caixa de la Plaça de l'Ajuntament. Puig Janer va reorganitzar tot l'espai de la Plaça de l'església i de la Plaça de l'Ajuntament que els enderrocs havien deixar lliure seguint un projecte iniciat per l'anterior arquitecte municipal, Ramon Puig i Gairalt, mort l'any 1937 per causes naturals. L'edifici actual està catalogat en el PEPPA amb núm. 003.

Retaule de les Santes a l'església Santa Eulàlia de Mèrida

Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil

Retaule de Sant Roc a l'església Santa Eulàlia de Mèrida

A la fotografia, l'antic retaule dedicat a Sant Roc, terciari franciscà que va ser l'antic copatró de la vila, protector contra la pesta i les epidèmies, amb el seu barret, la seva capa, el seu sarró i la seva vara de pelegrí, i el seu gos, que li llepa les ferides a la seva cama. La seva devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle xv. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d'agost, data en la que l'Hospitalet celebrava antigament la seva Festa Major. Les Festes de Sant Roc de l'Hospitalet de Llobregat van ser descrites pel Baró de Maldà al seu Calaix de sastre. La seva autoria s'atribueix a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606) i al seu fill, i la datació de l'obra, segons la historiadora Alícia Suárez, entre 1591 i 1594. El retaule, que es va conservar amb les taules separades, presenta quatre escenes de la vida del sant i les imatges de sant Cristòfol, a l'esquerra, i de sant Jaume a la dreta. Les pintures d'aquest retaule es van salvar quan va ser enderrocada l'església el 1937 i avui estan dipositades al Museu de l'Hospitalet.

Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil

Interior de l'antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. S'observa que a l'església hi havia repartits diversos plafons ceràmics amb diferents escenes de la passió de Crist. També s'observa amb detall el treballat púlpit de pedra des d'on el rector feia l'homilia, on es presenten imatges del papa Marti V ( Papa de 1417- a 1431), Otto di Colonna, que va aconseguir eliminar el Cisma d'Occident i restaurar Roma com a seu del papat, amb la seva creu de tres braços, i al bisbe de Barcelona, que porta a la mà una reproducció de l'ermita de Provençana a la mà, personatges del s. XV coetanis a la construcció de l'església original. Com a parròquia, Santa Eulàlia de Provençana no s'esmenta fins l'any 1045. Sembla que l'any 1076 es documenta la construcció de l'ermita, que es consagra el 27 de gener de l'any 1101 pel bisbe Berenguer Folc. L'església de Santa Eulàlia de Mèrida de l'Hospitalet centre té el seu origen a finals del segle XV, quan el nucli de la Pobla d'Hospitalet té ja una cinquantena de cases i una personalitat diferenciada del nucli més antic de Provençana com per a construir un nou temple parroquial. L'any 1426 el bisbe de Barcelona Francesc Climent Sapera concedeix la llicència per a edificar una nova església parroquial i trasllada la titularitat de la vella església de Provençana a aquesta de l'Hospitalet, fet que recorda aquest relleu en pedra al púlpit. La primera església va ser substituïda entre 1580-1600, moment de gran esplendor al poble, per un temple nou, guarnit amb capelles amb bells retaules, com el dedicat a Sant Roc, copatró del poble juntament amb santa Eulàlia, (santa que alguns situen a Mèrida i altres a Barcelona) i un gran Altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor barceloní Salvador Roig, a semblança de l’Altar major que hi havia llavors a l’església de Sant Jaume de Barcelona. Durant els primers dies de la guerra civil, la caiguda fortuïta d'una pedra de l'església a una casa veina del costat, que va travessar la teulada i va caure a sobre d'un llit sense provocar danys personals, va provocar que es demanés un informe a l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt, que es custodia a l'Arxiu Municipal, sobre l'estat de conservació del temple i la conveniència d'enderrocar-lo. L'esperit revolucionari i el profund anticlericalisme de l'ajuntament republicà del moment van esperonar finalment la seva demolició. D'aquell vell temple només alguns elements, carreus i claus de volta, i pintures d’alguns retaules, com les del retaule de Sant Roc, protector contra l'epidèmia de pesta, de finals del s. XVI, atribuït a Jaume Huguet (Vilafranca,1547-1606 ca.) i al seu fill, han estat preservats al Museu d’Història de 'Hospitalet. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. S’encarregà a l’arquitecte Manuel Puig Janer, que va ser arquitecte municipal de l’Hospitalet des de 1939 fins a la seva mort, l'any 1965, la construcció del nou temple, igualment sota l’advocació de Santa Eulàlia de Mèrida. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i la obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Mentre es construïa el temple feu les funcions d’església parroquial l’edifici del Centre Catòlic. L’actual edifici de l'església de Santa Eulàlia de Mèrida està catalogat dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hopitalet (PEPPA, fitxa núm. 003)

Vista interior de l'església Santa Eulàlia de Mèrida abans de la Guerra Civil

La fotografia mostra la nau central, amb cadires de vímet pels feligresos i l'Altar Major de l'antic temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, al barri Centre. A la imatge hi ha, dalt de l'altar, la imatge de Sant Josep, que sosté amb una mà la seva vara florida i amb l'altra al nen Jesús. Juntament amb els raigs daurats i el colom de dalt de de tot de l'altar, el conjunt representa, de forma molt teatral, el misteri de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant. A sota, a banda i banda, apareixen dues escultures que representen dues al·legories. La de l'esquerra de la fotografia representa la virtut teologal de la fe i la figura porta els ulls tapats perquè fa referència a la predisposició intrínseca de les persones a fer el bé. La iconografia la representa com una figura femenina abillada a l’estil clàssic. Porta els ulls embenats. Amb la mà dreta sosté una creu, símbol de Crist crucificat, i amb l’esquerra un calze amb una hòstia, en referència al sagrament del’Eucaristia. La figura femenina de la dreta representa la virtut de l'esperança i sosté l'àncora-creu, símbol de la solidesa, la fidelitat i de Crist mateix, i una au, que representa l'ànima salvada. Més a sota, a l'espai central de l'Altar, hi ha la figura que representa la nena Santa Eulàlia de Mèrida (també anomenada de Barcelona) que sostè la palma del martiri, com tots els àngels que flanquejen l'altar, que informa que la santa va ser martiritzada, i la creu en forma d'aspa on va ser crucifixada. S'ens presenta sostinguda per un núvol, on hi ha també els instruments de tortura que es van fer servir contra ella, rodejat d'àngels i querubins que l'enlairen. Al món grecoromà el palmell era símbol d'immortalitat, de victòria, de glòria. El cristianisme va associar aquest símbol a Jesucrist, primer màrtir i també als màrtirs, que apareixen representats molts cops amb el palmell de la de glòria i resurrecció. Aquests dos símbols, la palma i la creu en forma d'aspa, tots dos, van ser presents durant molt temps a l'escut de L'Hospitalet, dels quals perviu encara avui en l'escut oficial de la ciutat la creu en forma d'aspa. L'any 1937 es va enderrocar aquest temple parroquial, que va ser construït el 1579. Acabada la Guerra Civil, el Bisbat de Barcelona endegà una important campanya per tal de reconstruir les esglésies cremades o destruïdes durant el conflicte bèl·lic. La nova església de Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de la ciutat, es començà a construir tot just acabada la Guerra Civil, el mateix any de 1939. La construcció del nou temple, va estar sota la mateixa advocació, es va encarregar a l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer. La primera pedra es va col·locar el 16 de juliol de 1939; el 19 de març de 1942 s'inaugurà la primera meitat; el 20 de juny de 1943 es beneí el campanar i l'obra s'acabà el 26 d'octubre de 1947. Està catalogada en el PEPPA amb la fitxa núm. 003.

Mercats del Centre

L'alcalde, Ramon Solanich i Riera, acompanyat de regidors de l'Ajuntament visita els mercats municipals per Nadal. Aquest en concret és el del Centre